El subdelegat a Girona de l'Estat, Albert Bramon, satisfet amb els agents dels Mossos que van protegir l'edifici el dilluns 1 d’octubre

Elements unionistes pinten de negre la pancarta dels presos polítics de la façana de l'ajuntament de Blanes. Aquest és el tercer atac que pateix l'estructura solidària. 

Els escamots antigroc s'escindeixen per la pugna entre partits unionistes. El Grupo de Acción y Resistencia de Ciudadanos por España (GARCE) es distancia dels Segadors del Maresme, controlats per PxC, alhora que Ciutadans impulsa retirades de llaços grocs en solitari. PxC, Democracia Nacional. 
Vox i reductes falangistes competeixen en el lideratge dels GDR, després que l’activitat d’aquests grupuscles hagi rebut l’impuls mediàtic i polític de Ciutadans. 

Dissabte es farà el quart i darrer Concert per la Llibertat a Pesillà de la Ribera. Els diners recaptats seran destinats a les caixes de solidaritat i es sumaran als 8000 euros obtinguts en els tres primers concerts. 

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 11/10/2018 
Girona (Gironès, comtat de Girona).- 

Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies el subdelegat de l'Estat a Girona, Albert Bramon, avui ha fet balanç dels seus primers cent dies al càrrec, ha dit que està "content i agraït" pel dispositiu dels Mossos d’Esquadra que va protegir l'edifici durant la manifestació independentista del dilluns 1 d’octubre.

Així Albert Bramon ha valorat aquest dimecres el dispositiu policial que va impedir que els manifestants independentistes s'acostessin a la seu de la Subdelegació del Govern espanyol a Girona el dilluns 1 d'octubre al capvespre. El subdelegat del Govern espanyol ha dit que va parlar tant amb el cap dels Mossos d'Esquadra com amb el delegat d'Interior de la Generalitat i que està "content i agraït" per la feina dels agents.

"Sí que em va crear una certa mala sensació, però, la invasió de les vies del TGV que hi va haver a primera hora", ha dit. Però ha precisat: "Globalment, de totes maneres, estic molt content". 

Elements unionistes pinten de negre la pancarta dels presos polítics de la façana de l'ajuntament de Blanes 

Segons l’Agència Catalana de Notícies una esquadra d’elements unionistes ha pintat de negre la pancarta que reclama la llibertat dels presos polítics a la façana de l'ajuntament de Blanes (la Selva marítima, comtat de Girona). La Policia Local ha obert diligències i està revisant les càmeres de seguretat de l'edifici per esbrinar qui ha perpetrat l'atac. Aquest és el tercer atac que pateix l'estructura solidària. El 20 de setembre el Consistori va tornar-la a penjar per última vegada una mica més amunt i amb una estructura més reforçada per evitar nous atacs unionistes.

La pancarta amb el lema ‘Llibertat presos polítics’ ha patit un nou atac aquesta matinada. Elements unionistes han pintat de negre la frase "presos polítics". La Policia Local del municipi ha obert diligències i està revisant les càmeres de seguretat que hi ha a l'Ajuntament. També han agafat mostres de les restes de pintura que hi ha sota la pancarta i que ha tacat d'aquest color els balcons de l'edifici.

Aquesta és la tercera vegada en poques setmanes l'estructura pateix desperfectes. El 20 de setembre el Consistori va penjar-ne una de nova una mica més amunt i amb una estructura més reforçada per evitar nous incidents. L'estructura es va instal·lar a la façana de l'edifici municipal després que el ple de mes de març aprovés per 13 vots a favor una moció on s'instava a posar-la. L'Ajuntament ja hi havia col·locat una primera pancarta però va decidir retirar-la per evitar atacs unionistes durant les manifestacions posteriors a l'1-O. 

Els escamots antigroc s'escindeixen per la pugna entre partits unionistes 

Llegim a DIRECTA que A mesura que s’acosten les eleccions municipals i que les actuacions dels escamots contra la simbologia independentista copen més espai al prime time de l’actualitat informativa, els partits polítics unionistes han intensificat la guerra soterrada pel control dels grups que arrenquen llaços grocs. En algunes comarques la cursa ha esdevingut competència o directament confrontació, amb estratègies divergents, tant en l’àmbit de l’acció al carrer com en el camp comunicatiu. El mes d’abril de 2018 naixien els Grupos de Defensa y Resistencia (GDR), amb Jaime Vizern --bagenc i simpatitzant de VOX-- com la seva cara més pública. A començaments de maig es donaven a conèixer i entraven en clara competència amb els primers, els Cuerpos de Brigadas de Limpieza (CBL), amb el lideratge del mataroní José Casado i el vilassarenc Gabriel Romero. Durant una acció nocturna de retirada de llaços el 29 d’agost a les comarques de Girona, Casado, en declaracions a la premsa, hi posava una clara línia separatòria: “nosaltres no tenim res a veure amb els GDR”. Les múltiples reunions entre José Casado, Mónica Lora (regidora de PxC a Mataró) i Jordi de la Fuente, secretari d’organització de Plataforma per Catalunya (PxC), evidencien la influència que el partit d’extrema dreta fundat per Josep Anglada exerceix sobre els CBL.

I enmig d’aquesta pugna GDR-CBL, han pres més protagonisme al carrer altres dues faccions. El Grupo de Acción y Resistencia de Ciudadanos por España (GARCE) capitanejat per Santiago Pulido --l’home del camió del 155-- i els grups d’arrencallaços amb marca 100% Ciutadans. GARCE, afincada a la comarca del Maresme, ha creat la seva pròpia pàgina web des d’on convoca arrencades de llaços grocs en paral·lel a Segadors del Maresme (integrada als CBL). L’última convocatòria de l’escamot de Pulido va ser el 22 de setembre a Blanes. “Fiesta de las sombrillas españolas, reunión de varios grupos de normalización de espacios públicos y resistencia al regionalismo separatista“, afirmaven els seguidors de GARCE, que aquell dia es van enfilar a la façana de la Casa del Poble de Blanes (la Selva marítima, comtat de Girona) per destrossar i despenjar una pancarta on hi deia: “Blanes, municipi de la República Catalana”. L’immoble és de titularitat privada i l’actual seu d’ERC. Els fets van ser denunciats. En declaracions a la Directa, Daniel Iglesias, portaveu de GARCE, ha volgut matisar que Santiago Pulido no lidera el grup sinó que n’és un membre més i que “apleguem persones de tendències ideològiques diverses”.

GARCE: “Lo llevamos en el ADN” 

Aleshores es van visualitzar les tensions entre GARCE i Segadors del Maresme, a qui consideren massa tous i no van convidar a participar-hi. Des d’aleshores GARCE actua en solitari a Argentona (Baix Maresme), Mataró (Baix Maresme), Dosrius (Baix Maresme) o Vilassar (Baix Maresme), enfilant-se a façanes d’ajuntaments i habitatges particulars per retirar llaços, però també estelades i pancartes, esdevenint així la facció més dura dels qui retiren simbologia independentista. “Lo llevamos en el ADN, somos descendientes de grandes conquistadores, escritores, poetas, guerreros y ademas nos debemos a nuestra historia, en la que siempre fuimos vencedores“, espeten en un comunicat de GARCE on celebren el seu primer any d’existència. I ho reblen amb una frase on deixen entreveure les disputes internes: “No debemos consentir que sentimientos pobres y mezquinos rompan nuestra unidad, algunos miembros de este glorioso grupo de patriotas se pierden por rencillas personales, discusiones estériles, que no sirven para nada, todo ello fruto de la tensión acumulada como consecuencia de la lucha“.

L’escamot de Pulido, doncs, aposta per superar en extremisme les consignes dels CBL, que han acotat les intervencions a la retirada de simbologia dels carrers i no de façanes o patis particulars, i empren lemes més homologables al llenguatge del políticament correcte: “més ecologistes, més neutralitat, més convivència”, destaquen a la capçalera del seu perfil de Facebook. En consonància amb aquesta línia d’actuació els CBL i Segadors del Maresme viatjaven el passat 28 de setembre a Madrid per deixar una muntanya de bosses amb llaços grocs davant de la seu de Greenpeace.

Escamots soft marca 100% Ciutadans 

El procés de fragmentació d’aquest submón d’activisme espanyolista, però, també ha generat faccions més soft, lligades a l’estratègia política de Ciutadans. El detonant fou l’agressió patida el 29 d’agost per un càmera de Telemadrid que enregistrava una concentració on eren presents Albert Rivera i Inés Arrimadas. La formació taronja emetia, immediatament, un comunicat on condemnava l’atac a cops de puny, se solidaritzava amb la víctima i es referia a l’agressor com a integrant d’un “grup d’infiltrats”. Malgrat les imatges enregistrades per altres periodistes, on es veia amb nitidesa la cara de l’atacant, mai va ser detingut. Això sí, l’incident va portar Ciutadans a canviar la política d’acció al carrer, evitant la presència dels seus líders més mediàtics a les concentracions on poguessin coincidir amb militants de l’extrema dreta.

Una altra de les mesures desplegades pel partit d’Arrimadas a partir d’aleshores és la contractació d’un equip audiovisual que s’encarrega d’enregistrar accions de retirada de llaços grocs protagonitzades exclusivament per militància de Ciutadans. Una primera prova pilot, la va fer l’agrupació del partit a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), que es va desplaçar durant el mes d’agost fins al municipi de Vandellòs, a les comarques de Tarragona. En la posada en escena eviten la imatge de cares tapades o la utilització d’estris tallants, els llaços es retiren a cara descoberta i amb gesticulació del tot amable, per després dipositar-los en bosses de la brossa. L’acció la van replicar posteriorment a Alella (Baix Maresme), amb Rivera i Arrimadas com a protagonistes, en el perímetre del parc de la Ciutadella, al nucli històric de Girona o a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. 

Els diners de VOX 

A la comarca del Bages, per contra, hi han desembarcat definitivament els tentacles de VOX, de la mà de l’exguàrdia civil i empresari establert a Suïssa José Manuel Opazo. Monitoren l’activitat dels antillaços enquadrats en els GDR i aconsegueixen reclutar nous militants per a la formació de Santiago Abascal, que diumenge passat feia una demostració de força al pavelló madrileny de Vistalegre. L’alt poder adquisitiu de la formació ultra explica, en part, la seva capacitat de penetració en l’activisme antillaços lligat a l’extrema dreta: flux constant de diners per a pancartes, escales, benzina pels vehicles i assessorament judicial enfront de procediments penals i sancions administratives. 

L’extrema dreta es disputa els escamots antigroc 

“En primer lloc som ciutadans pacífics i democràtics. No som altra cosa, encara que ho repeteixin mil vegades”. Aquesta és una de les afirmacions més recurrents dels autoanomenats Grups de Defensa i Resistència (GDR), que ja van plasmar en el seu comunicat fundacional datat a 4 d’abril de 2018. El Bages, el Maresme i el Baix Camp són les comarques on s’han fet notar amb més intensitat en les últimes setmanes; allí hi tenen el gruix de l’activisme, des d’on es desplacen a altres comarques per retirar del carrer o de propietats particulars la simbologia independentista o solidària amb les preses polítiques. Inés Arrimadas, líder de Ciutadans al Parlament de Catalunya, ha donat l’aval polític a les seves actuacions i els anima a netejar els carrers de “simbologia separatista”. 

Miquel Buch, conseller d’Interior del Govern de la Generalitat, va xifrar en 178 els “atacs contra la llibertat ideològica i política” que es van produir entre els mesos de maig i juliol d’enguany a Catalunya, la majoria d’ells perpetrats per l’extrema dreta espanyolista i vinculats amb l’activitat dels GDR. Malgrat tot, en roda de premsa va treure ferro a la problemàtica i va afirmar categòricament que no es tracta d’un “moviment d’ultradreta organitzat”. Són grups petits que sumen un centenar de persones a tot Catalunya --no es poden equiparar en nombre ni en volum de militants als Comitès de Defensa de la República (CDR)--, però reben un tractament informatiu que els sobredimensiona. En aquest reportatge, però, us expliquem com les formacions de l’extrema dreta clàssica --Plataforma per Catalunya, Vox, Democracia Nacional o Falange, que des de l’any 2012 s’han aproximat al partit d’Albert Rivera-- se n’aprofiten per incrementar la seva militància i aspiren a prendre el control dels escamots antigroc.

La figura de Macià és clau per visualitzar un dels perfils habituals dels integrants dels GDR. Extremadament violent i amb lligams directes amb partits d’extrema dreta, de fet, en xarxes socials ha assegurat que actualment és militant de Vox. Manté una estreta relació amb Albert Bruguera, qui fins a mitjans d’estiu era el delegat a Catalunya de Democracia Nacional --formació que exhibeix amb naturalitat simbologia nazi--,i s’ha fotografiat en diverses ocasions amb José Manuel Opazo Quintas, empresari helvètic i delegat de Vox a Suïssa. Opazo, que durant els anys 80 va exercir de guàrdia civil al municipi biscaí de Durango (Duranguesat, Biscaia, País Basc, Euskal Herria), s’ha compromès a finançar els GDR i lidera un grup de petits empresaris que han convocat una manifestació el 9 de setembre a la capital catalana sota el lema ‘Cap pacte amb terroristes ni separatistes. Eleccions ja!’. Des del seu compte de Twitter, l’empresari encoratjava amb un “Ànims, nois” a Raúl Macià i Óscar González –el seu tàndem habitual d’accions al carrer– el passat 20 d’agost, quan s’enfilaven sobre el pont de Sarajevo de la Meridiana per clavar-hi una bandera espanyola. Aquell mateix dia tots dos arrencaven el llaç groc penjat al balcó de la seu del districte de Sant Andreu de Barcelona, un símbol que hi era per decisió majoritària dels grups municipals. El consistori ha anunciat que presentarà denúncia. 

Vox i Democracia Nacional, al cor de Catalunya 

La comarca del Bages encapçala, amb diferència, el rànquing dels territoris amb més incidents violents protagonitzats per persones contràries a la presència dels llaços grocs. Raúl Macià, Jaime Vizern, Toni Noguera o Jordi Cervantes són alguns dels noms propis que s’han destacat al llarg dels últims mesos com a organitzadors o cares visibles d’incidents o mobilitzacions ultres als municipis de l’entorn de Manresa (Bages, comtat de Manresa). Balsareny, Sallent, Santpedor, Avinyó, Castellnou, Santa Maria d’Oló, Artés, Pont de Vilomara o la mateixa capital han vist com escamots de persones encaputxades arrencaven plaques independentistes instal·lades per acord dels plens municipals, estelades de parcs de bombers, pancartes solidàries amb presos i preses de balcons consistorials, llaços grocs d’habitatges particulars o simbologia penjada en fanals, reixes o baranes de la via pública. En nombroses ocasions han creuat la línia vermella de l’agressió física, com és el cas de l’atac que va acabar amb set persones ferides a finals de juliol a la plaça Onze de Setembre de Manresa --capitanejat per Raúl Macià i on entre les víctimes hi va haver un menor-- o de la puntada a la cara que Toni Noguera va propinar a un home que li recriminava que retirés llaços grocs, a la carretera d’accés a la presó de Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada, Bages, comtat de Manresa) el dia que hi traslladaven els presos polítics des de Madrid.

La figura de Macià és clau per visualitzar un dels perfils habituals dels integrants dels GDR. Extremadament violent i amb lligams directes amb partits d’extrema dreta, de fet, en xarxes socials ha assegurat que actualment és militant de Vox. Manté una estreta relació amb Albert Bruguera, qui fins a mitjans d’estiu era el delegat a Catalunya de Democracia Nacional --formació que exhibeix amb naturalitat simbologia nazi--,i s’ha fotografiat en diverses ocasions amb José Manuel Opazo Quintas, empresari helvètic i delegat de Vox a Suïssa. Opazo, que durant els anys 80 va exercir de guàrdia civil al municipi biscaí de Durango, s’ha compromès a finançar els GDR i lidera un grup de petits empresaris que han convocat una manifestació el 9 de setembre a la capital catalana sota el lema Cap pacte amb terroristes ni separatistes. Eleccions ja!. Des del seu compte de Twitter, l’empresari encoratjava amb un “Ànims, nois” a Raúl Macià i Óscar González –el seu tàndem habitual d’accions al carrer– el passat 20 d’agost, quan s’enfilaven sobre el pont de Sarajevo de la Meridiana per clavar-hi una bandera espanyola. Aquell mateix dia tots dos arrencaven el llaç groc penjat al balcó de la seu del districte de Sant Andreu de Barcelona, un símbol que hi era per decisió majoritària dels grups municipals. El consistori ha anunciat que presentarà denúncia.

Macià, veí de Balsareny i convertit per l’extrema dreta en un heroi que fa front a l’independentisme, s’ha erigit en portaveu dels qui retiren simbologia independentista. El 22 d’agost de 2018, només dos dies després d’arrabassar el llaç groc de la seu consistorial de Barcelona, apareixia en directe a El programa del verano de Telecinco. El definien com a “netejallaços” i la presentadora li preguntava com afrontava l’amenaça de multes per part de la Generalitat. “Aquest és el panorama a Catalunya, es multa als qui traiem llaços i ni tan sols s’identifica als qui els posen, que estan contaminant el medi ambient”, responia Macià amb cara de consternació. “Nosaltres actuem d’acord amb l’article 30 de la Constitució espanyola. Sempre dins del marc de la legalitat, cosa important que cal assenyalar, perquè se’ns titlla de vàndals, feixistes, nazis o ultradretans i som simples constitucionalistes, patriotes que defensem amb molta honra la unitat d’Espanya”, afegia amb ímpetu. El programa, però, en cap moment li va preguntar pel seu currículum d’agressions, el seu vincle amb l’extrema dreta o la condemna de nou anys de presó de l’Audiència de Barcelona per participar en el robatori de 45 quilos d’haixix i 1 quilo de cocaïna a punta de pistola a l’Hospitalet de Llobregat. De fet, el seu reingrés a la presó de Lledoners a finals de 2017 no va ser per haver arrencat la placa de “Municipi per la Independència” que hi havia a l’entrada de Sallent –tal com ell va explicar–, sinó que ho va ordenar un jutjat de vigilància penitenciària com a conseqüència del trencament de les condicions del tercer grau durant el compliment de la condemna pel robatori de la partida d’estupefaents.

El periodista de Nació Digital Pere Fontanals, que des de fa un any informa del dia a dia d’aquests grups al Bages, dibuixa l’organigrama de l’espanyolisme ultra a la comarca: “Com a GDR hi ha tres grups actius, dos d’ells a Pont de Vilomara i Castellbell, i el tercer és la DUE de Jaime Vizern; a banda tenim els seguidors de Raúl Macià a Balsareny”. Jaime Vizern, fundador de l’embrionària Hermanos Cruzados, que va derivar en l’actual Democracia y Unidad Española (DUE) --un acrònim a manera d’escarni de la DUI del 27 d’octubre--, malgrat tenir-hi amistat temps enrere, en l’actualitat manté una certa distància amb Raúl Macià i Jordi Cervantes. Aquest últim i la seva dona, Cristina Arias, també de Balsareny, van rebre una trucada de solidaritat de Mariano Rajoy el mes de desembre de 2017, després d’aparèixer al programa de Susanna Griso a Antena 3 com a víctimes de persecució ideològica. La realitat jurídica, però, és ben diferent. Arias ha estat condemnada en dues ocasions per agressions i/o amenaces relacionades amb el seu activisme antiindependentista i Cervantes també l’han sentenciat per amenaçar la dona de l’alcalde de Balsareny (Bages, comtat de Manresa). Vizern s’arroga més serietat en el modus operandi, alhora que farda de tenir “diversos amics que són guàrdies civils”. Va saltar a la fama quan, precisament, es va posar un uniforme caqui amb tricorni i es va passejar envoltat de càmeres de televisió per l’exterior de la Casa de la República a Waterloo, actual residència de Carles Puigdemont a Bèlgica. “Després de la primera manifestació a Manresa dels Hermanos Cruzados, Vizern va veure que havia d’evitar segons quines companyies. De fet, no sé si és que algú des de fora li va fer un encàrrec molt específic. Vizern va crear a partir de llavors la plataforma Democracia y Unidad Española, que ha funcionat com un GDR de la comarca del Bages, intentant, que no sempre aconseguint, apartar-se d’una línia que comportés violència física. Raúl Macià, però, en estar entrant i sortint de presó a conseqüència del seu tercer grau, ha anat per lliure inicialment, i s’ha rodejat de gent propera de Balsareny, com Cervantes, o altres municipis del Bages nord, que no han evitat l’enfrontament directe”, és l’anàlisi que en fa Fontanals, un dels periodistes que millor coneix el fenomen ultra a la comarca –n’ha escrit una cinquantena d’articles en l’últim any.

La pressió policial cap a tots aquests grups del Bages podríem definir-la com de perfil baix. Cal recordar que el màxim responsable dels Mossos d’Esquadra a la Regió Policial Central --amb seu a Manresa-- és el comissari Sergi Pla, un funcionari provinent del Cos Nacional de Policia espanyola que, entre altres aparicions polèmiques, l’any 2017 va participar en una missa a la parròquia de l’Hospitalet de Llobregat regentada pel mossèn franquista Custodio Ballester, durant la qual es van mostrar emblemes i uniformes de les SS hitlerianes.

Des del Maresme, assalt fallit de PxC a Barcelona 

La direcció dels GDR del Maresme, agrupats sota el paraigua Segadors del Maresme, va coordinar-s’hi amb la Brigada 155 del Baix Llobregat i Groc Enlloc del Garraf --els dos GDR més actius al sud de les comarques de Barcelona-- per protagonitzar un assalt simbòlic dels carrers de la capital catalana. La data escollida fou el 7 de maig i la cita --batejada com a Operació Troia-- es va fer a la plaça de Francesc Macià. Passades les deu de la nit sumaven amb prou feines un centenar de persones que, a més, estaven envoltades per concentracions antifeixistes que els triplicaven en nombre. Diversos cordons dels Mossos d’Esquadra es van desplegar al voltant dels ultres. Vista la impossibilitat de moure’s, van decidir desconvocar, però aquella nit es van poder confirmar els tentacles desplegats per Plataforma per Catalunya (PxC). Jordi de la Fuente, secretari d’organització del partit, repartia barretines vermelles entre les assistents, acompanyat en tot moment de Pablo Barranco, líder del corrent intern que va expulsar de la formació a Josep Anglada. José Casado, professor de boxa i molt proper a Mónica Lora, la regidora de PxC a l’Ajuntament de Mataró, va fer de portaveu davant de les càmeres de televisió. Lora, un mes després, va ser l’encarregada d’entregar a Segadors del Maresme els diners recaptats mitjançant una col·lecta popular promoguda pel diari La Gaceta, del grup Intereconomía. “Els fons de la col·lecta popular que milers d’espanyols han aportat perquè en la seva arriscada tasca no hagin de posar ells els diners”, detallava Eduardo Arroyo, un dels articulistes del mitjà.

La nit del desplegament fallit als carrers de Barcelona, un altre individu va destacar entre la concentració. Anava encaputxat, responia al sobrenom de senyor Lobo i es feia notar per la seva capacitat de lideratge i organització. La Directa va poder captar, mitjançant una càmera oculta, com donava instruccions a les persones concentrades i el setmanari El Temps li posava nom i cognom uns dies més tard: Gabriel Romero, veí de Vilassar de Dalt. Romero tornaria a prendre protagonisme el 29 d’agost, quan des de Segadors del Maresme es va citar els mitjans de comunicació al pàrquing del Burger King de Cabrera de Mar (Baix Maresme) per una acció nocturna sorpresa a les comarques de Girona.

José Casado va tornar a fer de portaveu i cara visible, i Gabriel Romero (que va aparèixer a Antena 3 amb el sobrenom de Pedro) donava les ordres. “Avui no traurem estelades ni pancartes, només llaços grocs, és una operació de neteja”, insistia Romero a un grup d’emmascarats que volien despenjar una gran estelada durant aquella nit al municipi de la Pera (Baix Empordà, comtat de Girona). Casado, que setmanes abans s’havia reunit amb de la Fuente, va voler deixar clar davant de les càmeres: “Nosaltres som brigades de neteja, no tenim res a veure amb els GDR, la nostra actuació es basa en el compliment de la llei”. Sorprenent afirmació tenint en compte que de les 80 persones aplegades aquella nit, que es van vestir amb uniformes blancs i mascaretes, 27 provenien del col·lectiu Resistencia Alta Tabarnia, amb base operativa a Reus (Baix Camp) i que en nombroses ocasions ha reivindicat accions dels GDR i va participar de l’escamot d’encaputxats --identificat pels Mossos d’Esquadra-- que va actuar a mitjans d’agost a Tivissa i Móra la Nova (Ribera d’Ebre). Lora, Romero, de la Fuente i Casado, doncs, controlen des de PxC l’activitat dels GDR del Maresme, però apareixen als mitjans com “ciutadans anònims”, com a la portada de l’ABC del 3 de setembre, on Casado sortia en primer pla i a cara descoberta i de la Fuente amb el rostre tapat per un manyoc de llaços grocs arrencats.

Al Maresme també trobem una notable llista de free riders, que han tingut protagonisme en solitari en alguns dels episodis més conflictius. Seria el cas de Juan Ramon Camacho, ex militar del cos de paracaigudistes establert a l’Estat francès que va viatjar expressament fins a Mataró per enfrontar-se als qui plantaven creus grogues durant una jornada reivindicativa a la platja. La imatge de Felipe Miranda Ortega, veí de Pineda de Mar (Alt Maresme, comtat de Girona), també va recórrer les xarxes socials per un episodi amb insults, amenaces i coaccions contra un ciclista que participava d’una marxa en solidaritat amb les preses polítiques. I el més conegut i bel·ligerant de tots: Santiago Pulido Vivan. És propietari del “camió del 155”, un vehicle amb què es passeja per la comarca del Maresme navalla en mà per retirar llaços grocs, estelades i pancartes. En un dels incidents va amenaçar amb l’arma blanca un home que li recriminava l’actuació i, per si no fos prou, en una altra ocasió va trencar la càmera d’un fotògraf. Pulido liderava el grup que el 21 de maig va retirar creus grogues de la platja de Canet de Mar (Alt Maresme, comtat de Girona), amb el resultat d’un avi de 82 anys i quatre persones ferides més. Per arrodonir-ho, el 3 de setembre, CDR Masnou (Baix Maresme) difonia un vídeo on s’apreciava el conegut neonazi Sergio Morales, vocalista de la banda Jolly Rogers, arrencant llaços a un pont sobre la C-32.

La mala experiència col·lectiva de l’espanyolisme ultra la nit del 7 de maig va marcar precedent. No han tornat a intentar un assalt a Barcelona. Sí que alguna vegada una quinzena d’activistes de Groc Enlloc --grup fundat i liderat per Juan Ribas, veí de Sitges (Garraf)-- i Brigada 155 –amb militants de Democracia Nacional actius a Vallirana i Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), com és el cas d’Antonio Castellón que duu quatre esvàstiques tatuades al cos– han desembarcat als carrers del barri barceloní de Sants. En una de les incursions van robar una gran estelada que cobria tota la façana del Centre Social de Sants, també van sostreure una pancarta penjada a la parròquia de Sant Medir.

Però als GDR del Baix Camp i el Tarragonès no només hi trobem l’ombra de la Guàrdia Civil. Pedro L.G., militant de Ciutadans i un dels principals líders del moviment espanyolista a Reus, es fotografiava fa uns dies en companyia d’Ángel Gómez, agent en actiu i president de l’entitat Unió de Mossos per la Constitució. Crida molt l’atenció, però, la identitat del tercer individu que apareixia a la foto: Àlex de Beneyto. Va ser detingut per l’atac al Casal Popular Tres Voltes Rebel de Nou Barris el passat 25 juliol. Ha fet de voluntari de Ciutadans i alhora és militant del partit neonazi Democracia Nacional. En algunes instantànies difoses pel compte de Twitter Reus Antifeixista se’l veu amb el logo del partit d’Albert Rivera a la samarreta en un estand informatiu de la formació taronja a Calafell (Baix Penedès). En altres imatges és al Valle de los Caídos amb samarreta d’homenatge a les Waffen SS d’Adolf Hitler. Una altra de les activistes més destacades de Resistencia Alta Tabarnia és Isabel Heredia, que compagina l’arrencada de llaços amb les paradetes informatives de Falange Española. Va participar d’un acte a favor del rei Felip VI a Girona, d’una concentració contra els docents de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) i en recents contramanifestacions que es van encarar a la Passejada per la República celebrada el 25 d’agost a Salou (Tarragonès) o a la caminada d’Avis per la República el 22 d’agost a Cambrils (Baix Camp).

Un ex guàrdia civil finança els GDR des de Suïssa 

Actuen de nit i la majoria d’intervencions les fan les mateixes persones que es desplacen per diferents comarques. Moltes hores de dedicació i despeses de transport, logística i manutenció. La feina voluntària dels GDR ha fet que empreses i mitjans de comunicació espanyolistes fessin crides a finançar aquest moviment. “Que no hagin de pagar de la seva butxaca les multes o la gasolina dels cotxes amb què es desplacen”, apuntava l’empresari José Manuel Opazo des de Zuric (Suïssa), on té domiciliades la majoria de les seves empreses del sector immobiliari. Quan tenia vint anys va ingressar a la Guàrdia Civil, al municipi biscaí de Durango, però a meitats dels anys 80 va marxar sobtadament del País Basc per establir-se a Suïssa. Es mostra orgullós de la seva amistat amb el general condemnat pels GAL, Enrique Rodríguez Galindo, i d’haver establert negocis immobiliaris amb l’exministre Rodrigo Rato, investigat per corrupció. Opazo ja ha fet donacions econòmiques a la causa antiindependentista, assumint la defensa jurídica de l’ultra bagenc Raúl Macià o sufragant desenes de grans pancartes de convocatòria a la manifestació espanyolista del 9 de setembre. Avui dia opera a Catalunya amb l’empresa immobiliària Cunit Barna SL i ha contactat amb altres empresaris de la costa de Tarragona per demanar-los aportacions econòmiques pels GDR. Per ara la llista completa de donants no s’ha fet pública.

La nit de l’Operació Troia a Barcelona va destacar un individu encaputxat amb el sobrenom de senyor Lobo Opazo es va fer conegut per ser la bèstia de Quim Torra. És a dir, l’home que va exigir que es parlés castellà en comptes de català a l’avió de la companyia aèria Swiss en el qual també viatjava l’ara president català i aleshores treballador d’una empresa d’assegurances. A partir d’aquesta experiència, Torra va fer un article en què criticava l’actuació de l’empresari d’origen basc, aleshores militant d’UPyD, titllant-lo de bèstia. El 17 d’agost, a la plaça de Catalunya de Barcelona, Opazo va liderar el “servei d’ordre monàrquic” que va voler despenjar per la força la pancarta contrària a la presència de Felip VI durant l’homenatge a les víctimes dels atemptats de la Rambla i Cambrils.

En paral·lel a la via empresarial, el diari La Gaceta ha fet durant les últimes setmanes una col·lecta popular --especialment intensa a Madrid-- per recollir fons pels GDR. El diari del grup Intereconomía va entregar la suma solidària a Mónica Lora, regidora de Plataforma per Catalunya a Mataró, perquè ella la fes arribar al grupuscle Segadors del Maresme, on es coordinen els anti-llaços grocs de la comarca. A més, accions com la de l’avioneta amb una pancarta amb el lema A treure llaços grocs. Les platges són de tots --contractada per España Ciudadana, una plataforma de mobilització controlada per Rivera-- permet que aquests grups marginals --que no en podrien assumir la despesa-- tinguin la capacitat de fer arribar el seu missatge a tota la població.

Implicació de guàrdies civils i mossos unionistes 

La participació de membres dels cossos i forces de seguretat de l’Estat espanyol en l’activitat dels GDR ha fet saltar les alarmes, sobretot perquè són grups que actuen encaputxats, de matinada i amb la utilització habitual d’armes blanques. Quim Torra, president de la Generalitat, ha enviat cartes a la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, i al ministre espanyol de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, per exigir-los una investigació sobre la presència d’un guàrdia civil en l’escamot identificat la tercera setmana del mes d’agost a Tivissa i Móra la Nova. 

Neonazis i falangistes a Resistencia Alta Tabarnia 

El 17 d’agost els Mossos d’Esquadra van identificar un escamot de catorze persones que a altes hores de la matinada retiraven simbologia independentista i llaços grocs als municipis de Móra la Nova i Tivissa. El Departament d’Interior va anunciar que se’ls obriria un expedient sancionador. La sorpresa va ser que en el grup hi havia un agent de la Guàrdia Civil. Quinze dies més tard, la Fiscalia General de l’Estat espanyol ordenava investigar els mossos d’esquadra i policies locals que els van identificar. Anaven equipats amb navalles, caputxes i plànols de Tivissa, Móra la Nova i Vandellòs, amb instruccions de com entrar i sortir dels pobles en vehicle i amb la ubicació exacta de les plaques, pancartes, estelades i banderoles que s’havien de retirar. Pocs dies després, des del compte de Twitter de Resistencia Alta Tabarnia --antigament Resistencia Reus-- es difonia un comunicat amb l’etiqueta #todossomoslos14 en què es donava les gràcies “pels suports rebuts” i reconeixien que entre els identificats a les Terres de l’Ebre n’hi havia “alguns que solen participar en les activitats de Resistencia Alta Tabarnia.” En el text es definien com a “catalans sense marcades tendències polítiques que realitzen activitats altruistes i pacífiques de caràcter cívic en benefici de la societat”. Uns dies abans de la missió a l’Ebre, des del compte Brigada Penedès --que recentment s’ha integrat en els escamots nocturns de Resistencia Alta Tabarnia-- s’advertia: “Que vagin amb compte, que si ens busquen ens trobaran i nosaltres tenim gent molt diferent i amb llicència per professió, no dic res més. Així que no som una ONG… si quieren panes tendrán tortas a pares”. El missatge donava a entendre la participació de membres dels cossos i les forces de seguretat a les ràtzies, tal com es confirmaria uns dies més tard.

Prèviament ja hi havia indicis de la participació de policies. El GDR Brigada Penedès --recentment integrat a Resistencia Alta Tabarnia-- va advertir a mitjans d’estiu que alguns dels seus integrants tenien “llicència per professió, no diem res més… Així que no som una ONG”. Als vincles que diversos policies han establert amb els escamots antiindependentistes cal sumar-hi tres episodis que s’estan investigant judicialment: els insults i vexacions contra les diputades d’ERC Jenn Díaz i Josep Maria Jové per part d’un agent que custodiava la Prefectura Superior de la Via Laietana de Barcelona, les “policontusions en context d’agressió física” que un escamot de guàrdies civils de paisà haurien provocat a un veí de la Barceloneta que els recriminava que despengessin una estelada d’un habitatge particular el 9 de desembre de 2017 i la pallissa que un inspector de la Brigada Provincial d’Informació del Cos Nacional de Policia espanyola va propinar al fotoperiodista Jordi Borràs. La implicació de policies en aquests episodis violents, en opinió de Borràs, “fa bona aquella frase de la saviesa popular d’uniformats de dia i incontrolats de nit”. El fotoperiodista considera que “hi ha certa frustració dels sectors més radicalitzats del nacionalisme espanyol, que veuen inoperància en l’actuació del Govern i decideixen prendre’s la llei pel seu compte: si l’Estat no treu llaços, ho farem nosaltres; si l’Estat no para els peus a periodistes que parlen massa, ho farem nosaltres”. I rebla amb un aspecte poc conegut de la història recent: “Tot plegat no és tan estrany. No hem d’oblidar que l’extrema dreta a l’Estat espanyol en part neix en cercles militars, sobretot a la Capitania General de Barcelona, en un grup que els historiadors coneixien com ‘el partit militar’, un lobby de pressió que s’alçava davant dels partits i organitzacions catalanistes. D’això n’ha quedat cert rastre i tradició. És impossible parlar de l’extrema dreta sense parlar del món policial i militar, és una realitat, no és una opinió”.

L’agressor de Verges, apoderat de Ciutadans 

L’alcalde de Verges (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d’Empúries), Ignasi Sabater, va denunciar l’1 d’agost a través d’un missatge a les xarxes socials que “un grup de feixistes amb imatges de Tabàrnia han arribat a Verges amb la cara tapada (i alguns amb un ganivet d’un pam i mig) i han anat despenjant les estelades fins que se’ls ha plantat cara. Demà presentarem denúncia”. Un dels membres de l’escamot va colpejar amb una escala plegable la cara d’un veí del poble que li recriminava l’actuació, també el va amenaçar ganivet en mà. Una setmana i mitja més tard l’individu era detingut al seu domicili de Banyoles (Pla de l’Estany, comtat de Besalú). Es tracta de Josep Trias, de 51 anys, acusat de lesions, furts i danys. Al seu currículum hi figuren 26 antecedents per robatoris i estafes, però també un aspecte que els mitjans de comunicació no van destacar: va ser apoderat de Ciutadans durant la jornada electoral del 21 de desembre.

La Directa ha pogut confirmar que l’individu va ser el representant del partit taronja al centre educatiu La Balca, ubicat a la plaça Xesco Boix, i la seva signatura va quedar plasmada a les actes d’escrutini de les meses electorals. El partit taronja ha evitat respondre per l’actuació i la militància del detingut, obviant totes les preguntes que des dels mitjans de comunicació se li han fet sobre aquest tema. L’episodi de Verges és un dels més violents viscuts a les comarques de Girona, on des de la detenció de Trias s’ha detectat una considerable disminució de l’activitat dels GDR. 

La ultradreta adopta Ciutadans com la “casa gran” unionista 

Històricament, a Catalunya l’extrema dreta d’ascendència espanyola havia tingut diverses opcions electorals. L’any 2010, a les eleccions autonòmiques s’hi va presentar la Falange Española de las JONS, el Movimiento Social Republicano (MSR) o la Plataforma per Catalunya (PxC). Diferents estratègies polítiques i comunicatives amb la llavor del feixisme o el neofeixisme. L’any 2012, en ple creixement del partit que liderava Albert Rivera, Falange i MSR renuncien a presentar llistes i una PxC en decadència posa fi a les seves aspiracions d’entrar a l’hemicicle. Les eleccions de 2015 es plantegen per primer cop com a plebiscitàries i PxC abandona la cursa, deixant orfes 60.000 votants de l’anterior cita electoral i on Ciutadans escala fins als 730.000 vots, amb un descens vertiginós de l’electorat del PP. Amb les eleccions de 2017, sense llistes d’extrema dreta i amb la jivarització del grup parlamentari de García Albiol, Inés Arrimadas esdevé la líder de la “casa gran” de l’espanyolisme, on s’aixopluga l’extrema dreta sociològica i electoral, tal com acrediten les dades demoscòpiques. Si repassem l’historial recent de les enquestes elaborades pel Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat, comprovem com els segments de la població més reaccionaris s’acosten trimestre rere trimestre a Ciutadans. A mitjans de l’any 2016, la gent que en una escala de l’1 al 10 (sent 1 l’extrema esquerra i 10 l’extrema dreta) se situava en el número 10 expressava la seva intenció de votar PP o abstenir-se. Amb dades de juny de 2018, aquest perfil de votants opta majoritàriament per Ciutadans.

Aquest fenomen es pot copsar amb més claredat quan observem el perfil de les persones que assisteixen a les convocatòries de carrer de la formació taronja. El 29 d’agost, al parc de la Ciutadella, en una concentració durant la qual es va agredir un periodista de Telemadrid --en un acte que pretenia denunciar la suposada violència independentista--, hi van ser presents totes les famílies de l’extrema dreta. Militants de la renovada PxC (amb direcció provinent de l’MSR), neofeixistes de Generación Identitaria (a imatge i semblança dels grups xenòfobs de l’Europa nòrdica), Vox, falangistes de les diverses tradicions històriques… i tot amanit amb grupuscles de legionaris, militars i policies jubilats. 

Dissabte es farà el Quart i darrer Concert per la Llibertat a Pesillà de la Ribera  

Els músics de Catalunya Nord, que formen el col·lectiu Angelets de la Terra, s’han mobilitzat des de l’inici de l’any amb quatre concerts per donar suport als presos polítics i exiliats catalans. L‘últim concert tindrà lloc a la Sala de Festes de Pesillà de la Ribera (Vall de la Tet, Rosselló, comtat de Rosselló), el dissabte 13 d’octubre, a les 20:00h. Per aquest Quart Concert per la Llibertat, els Angelets de la Terra conviden la gent de Pesillà i la població catalana del Nord a afirmar el seu suport als germans del Sud que pateixen la repressió de l’Estat espanyol.

El referèndum de l’1 d’octubre de 2017 va mostrat al món el desig de canvi del poble català i va destacar el comportament violent i antidemocràtic de l’Estat espanyol. Els Angelets de la Terra consideren que el moviment d’emancipació català segueix sent pacifista malgrat les provocacions, les persecucions judicials contra els alcaldes, els professors,… la condemna de músics a penes de presó per criticar la família reial, etc. Els Angelets de la Terra consideren que aquesta situació és intolerable i perillosa per la democràcia. Per aquesta raó, organitzen els Concerts per a la Llibertat, les Cassolades per la Llibertat i l’exposició sobre el procés Visca per la Llibertat.

“L’objectiu dels Angelets de la Terra és tenir el màxim de ressò mediàtic i popular per pressionar les institucions franceses de l’àmbit local a l’àmbit estatal. De moment França és el principal aliats de l’Estat espanyol i té un pes molt important a Europa. Des de la seva creació en 2001, els Angelets de la Terra volen enfortir els lligams, esborrar la frontera mental, tot despertant el sentiment nacional amb l’afirmació d’aquesta solidaritat catalana. El procés català és una gran oportunitat per despertar les consciències a les comarques del Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir i part de la Cerdanya. En un segon temps, els Angelets de la Terra volen ajudar a multiplicar les mostres de solidaritat a Occitània, País Bacs, Alsacià, Bretanya i Còrsega, proposant la seva exposició de fotos sobre el procés, els concerts i altres actes”.

El concert solidari (entrada lliure) a la Sala de Festes de Pesillà de la Ribera començarà a les 20:00h amb cançons tradicionals valencianes amb Susanna d’Alcoi. A continuació, hi haurà rumba catalana a l’escenari principal amb el grup de l’Empordà, Els Delai, que va participar en l’homenatge a Joan Pau Giné en 2013 i en la inauguració de Visca per la Llibertat, dues activitats organitzades pels Angelets de la Terra. Seguiran els fidelíssims, Pere Figueres i Gerard Jacquet, amb una trajectòria des dels anys 70 i una participació en els col·lectius Guillem de Cabestany i Angelets de la Terra. Muriel Perpigna Falzon, valor creixent, presenta en molts actes oficials de la Generalitat a Catalunya Nord, interpretarà els millors clàssics de la cançó catalana amb un estil jazz. La vetllada es finalitzarà amb la banda de rock festiu La Reskape, que prepara un àlbum totalment en català. Llamp te Frigui, de Pesillà de la Ribera i primer grup a formar part del col·lectiu Angelets de la Terra, actuarà entre cada grup. És molt probable que el padrí del concert, l’actor Sergi López, faci una aparició durant aquest concert