L’exposició fa justícia a un dels gironins més il·lustres
del segle XX i més desconegut pel gran públic
JOAN VENTURA
[El Punt Avui, 31/10/2018]
Un dels actes més rellevants de Fires, potser massa poc conegut, és l’exposició que s’inaugura cada
any al Museu d’Història de Girona, que ara dirigeix Sílvia Planas Marcé. Si el 2017 es va presentar la magnífica exposició
El desig de viure i escriure, dedicada a Prudenci i Aurora Bertrana, dissabte passat es va inaugurar
Damià Escuder, totes les vides, una mostra comissariada per M.
Lluïsa Faxedas i dissenyada per 3carme33 de Sílvia Musquera i Pep
Canaleta, que ve a fer justícia a un dels gironins més il·lustres del
segle XX i més
desconegut pel gran públic. Artista, poeta, filòsof, químic, místic,
còsmic, guru, mestre, hippy, llibertari, pacifista, cristià, budista,
català..., són alguns dels qualificatius que se li poden atribuir, però
n’hi ha molts més. La primera persona que em
va parlar d’en Damià va ser l’Enric Marquès, però no m’hi vaig arribar a
relacionar. Eren els temps de l’Assemblea
Democràtica d’Artistes de Girona, de la qual van ser membres fundadors. En Damià també formava part de l’Assemblea de Catalunya
i era dels que pensaven que no s’havia d’haver
dissolt. Només havíem coincidit pel carrer, amb el seu posat esperitat,
els ulls que sobresortien i la barba i els cabells roigs arrissats, a
mig camí entre Van Gogh i Bukowski. Una prova de la complexitat de la
seva figura és que a la inauguració del dia
27 hi van assistir, molt discretament això sí, Jordi Pujol i Marta
Ferrusola, i quan tothom feia cap a dinar, Pau Riba amb la seva
companya. Damià Escuder havia tingut amistat amb tots dos. Detingut pels
fets de Palau del 1960, va ser interrogat i torturat.
En aquells temps va conèixer Pujol. El 1962, arran de la vaga de
La Maquinista, va ser empresonat pel fet de ser membre del
FOC. A finals dels seixanta, Pau Riba, Jaume Sisa i altres joves de
la contracultura catalana el tenien de referent, ja que l’artista i
filòsof gironí va ser un precursor de la cultura hippy i de l’àcid
lisèrgic, i se’l considera un dels introductors de
l’LSD. Va viure en comunes i també va ser pioner a Eivissa i
Formentera.
Al
voltant de la mostra es farà un cicle de conferències a càrrec de
Joaquim Nadal, Jaume Vidal,
Xevi Planas i Berta Meneses, i una taula rodona amb companys i amics
d’en Damià. Hi haurà visites comentades i dos concerts, un d’acústic, a
càrrec de Pau Riba, i un de música sufí, amb el grup
Aslan. Abans de cloure’s l’exposició, el 10 de març del 2019, es presentarà el catàleg. No us ho perdeu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada