Els rajos de sol intensos i les emissions contaminants van ser elevades a Agullana i al massís del
Montseny.
S'han detectat 20 punts arreu del Principat de Catalunya de superació dels nivells màxims d'ozó d'un
total de 48 estacions de control.
L'ozó produeix afectacions al medi ambient i problemes en l'aparell respiratori de les persones.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 08/10/2018
Agullana (Massís de les Salines, Alt Empordà, comtat de Besalú).-
Llegim al Diari de Girona que l'ozó troposfèric (O3) és
un gas contaminant secundari que es genera quan es mesclen una sèrie
d'ingredients a la troposfera: emissions procedents
del trànsit, les indústries i els boscos en unes condicions de rajos
solars intensos i altes temperatures que sobretot es donen a les tardes
d'estiu. Quan se superen els límits permesos, les conseqüències poden
ser efectes corrosius per a la vegetació i problemes
respiratoris en general per a les persones. La
Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya
(XVPCA) realitza una campanya de vigilància intensa del 15 de maig al
15 de setembre. Enguany, s'han detectat 20 punts arreu de Catalunya de
superació dels nivells màxims d'ozó d'un
total de 48 estacions de control, dos de les quals es troben a les
comarques del Nord-est de Catalunya: Agullana (massís de les Salines,
Alt Empordà) i la Castanya, al Brull (massís del Montseny, Osona, comtat
d’Osona).
La tècnica de la
Secció d'Immissions del Departament de Territori i Sostenibilitat
de la generalitat encarregada d'avaluar les generacions d'ozó
troposfèric arreu del Principat de Catalunya, Núria Nebra, explica que
l'ozó és un gas
que es troba de forma natural a l'atmosfera. Per una banda, hi ha l'ozó
que es troba a l'estratosfera i que ens protegeix dels rajos
ultraviolats i, per altra banda, hi ha l'ozó que es troba a la
troposfera i que, si està a nivells més elevats dels habituals,
esdevé un contaminant problemàtic per al medi ambient i les persones.
Nebra apunta que l'ozó és un contaminant secundari que no és emès per
cap font, sinó que es genera a partir d'una sèrie de precursors: òxid de
nitrogen (NOx),
un gas que prové del trànsit, la indústria o el sector domèstic, com ara de les calderes; compostos orgànics volàtils (COVs),
que poden ser d'origen antropogènic (indústria) o biogènic (boscos), i
una alta radiació
solar que comporta temperatures elevades, requisits que es donen
principalment al pic de l'estiu en horari de tarda i, a més, en
situacions anticiclòniques com ara onades de calor. L'elevada quantitat
d'ozó troposfèric en l'aire pot provocar una sèrie de conseqüències
pejoratives: per una banda, efectes corrosius sobre la vegetació i, per
altra banda, irritacions i problemes diversos en el sistema
respiratori.
Campanya preventiva
Núria
Nebra apunta que les superacions d'ozó es valoren en funció de dos
nivells: el llindar d'informació
i el llindar d'alerta. El primer nivell indica que se superen els 180
micrograms per metre cúbic (unitat de mesura per calcular l'ozó) en una
hora. «En el moment en què se sobrepassa aquest valor, es poden produir
problemes de salut, sobretot per a les persones
més vulnerables, com ara gent gran, nens i persones que pateixen
dificultats respiratòries. És per aquest motiu que duem a terme una
campanya exhaustiva i informem la població», aclareix Nebra.
El
segon nivell és el més greu, anomenat llindar d'alerta: «Es tracta d'un
estadi superior que equival
a una superació dels 240 micrograms per metre cúbic. Des que treballo
aquí --uns dotze anys--, no tinc constància que s'hagi superat aquest
varem a cap punt de Catalunya, però sí que anteriorment s'havia superat
en alguna ocasió puntual, malgrat que és molt
poc probable que passi», afegeix.
A
través d'un desplegament de cabines a diferents punts del principat de
Catalunya que contenen uns
equips especialitzats per valorar els nivells d'ozó en l'aire, el
centre de control general rep dades sobre els nivells d'ozó cada deu
minuts. Com a mètode preventiu destinat a informar la ciutadania, la
XVPCA realitza una campanya exhaustiva del 15 de maig al 15 de
setembre de nou a nou i durant tots els dies de la setmana perquè és la
temporada de més radiació solar i escalfor ambiental. Durant la resta de
l'any,
el seguiment és més lleuger i es realitza de nou del matí a tres de la
tarda. «A banda del seguiment, des de fa uns anys fem avisos preventius i
informem la població a través de la web [mediambient.gencat.cat] i
el canal de Twitter sobre si hi ha possibilitat de patir algun
tipus de superació. La gent interessada es pot subscriure a un llistat
de correu electrònic on enviem avisos», concreta Nebra.
Dels
48 punts de mesurament arreu del territori autonòmic català, durant la
darrera campanya de vigilància
dels nivells d'ozó a Nord-est han saltat els llums vermells a dos
punts: al Montseny el 26 de juliol a les quatre de la tarda i a Agullana
l'endemà a les sis de la tarda.
Segons Nebra, «l'any passat va haver-hi sis superacions a la província de Girona, per tant, enguany
no ha estat un dels pitjors anys».
L'experta
puntualitza que a banda de les emissions que són determinants, el
factor clau és la situació
meteorològica, és a dir, els rajos solars intensos i l'alta
temperatura, malgrat que nosaltres només podem incidir reduint l'emissió
de contaminants.
Nebra
explica que moltes vegades els precursors, com les emissions
contaminants, es generen a Barcelona
però en funció de si hi ha marinada o no (vent que va de mar cap a
terra), pot ser que l'ozó viatgi pel camí del Vallès i arribi a la Plana
de Vic i a les comarques gironines, inclús a terres de Cerdanya més cap
al tard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada