Combats de la memòria

Des de la dècada de 1980, les transformacions d’ordre econòmic, polític i cultural han comportat, a escala global, alteracions substancials pel que fa a les relacions que tenen les societats i els individus amb les herències rebudes del passat immediat. 

El Col·loqui Internacional Walter Benjamin va tenir lloc entre Girona i Portbou els dies 4, 5 i 6 d’octubre. 

Aquesta edició el tema del col·loqui era la transmissió memorial i els diversos combats per la memòria. 

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 13/10/2018   

Portbou (Mar d’Amunt, Albera marítima, Alt Empordà, comtat de Peralada).-   

El Col·loqui Internacional Walter Benjamin 2018 s’ha celebrat entre Girona i Portbou (Mar d’Amunt, Albera marítima, Alt Empordà, comtat de Peralada) els dies 4, 5 i 6 d’octubre, en la seva desena edició. Es tracta d’un  col·loqui organitzat pel Museu Memorial de l’Exili (MUME) i la Càtedra Walter Benjamin, Memòria i Exili (Universitat de Girona). Aquesta edició ha estat coorganitzada pel Memorial Democràtic, l’Institut Català Internacional per la Pau (Generalitat de Catalunya) i l’EUROM (Fundació Solidaritat - Universitat de Barcelona), amb la col·laboració de Nau Coclea, Ajuntament de Portbou i el projecte europeu Erasmus+ Learning fron History... Planning the Future liderat per Bewusstsein Region (Mauthausen-Gusen-St. Georgen) i amb el suport de la Diputació de Girona, la Universitat de Girona (Consell Social), Ajuntament de Girona i Europe for Citizens.

El tema del col·loqui era la transmissió memorial i els diversos combats per la memòria sota el títol Vies de record i reparació en la sobremodernitat: memòria, postmemòria i història crítica. A tall d’introducció, els directors de la Càtedra Walter Benjamin, Maximiliano Fuentes (UdG), i del MUME, Jordi Font, van redactar el text: “Des de la dècada de 1980, les transformacions d’ordre econòmic, polític i cultural han comportat, a escala global, alteracions substancials pel que fa a les relacions que tenen les societats i els individus amb les herències rebudes del passat immediat. Canvis, sens dubte, profunds que són indestriables de la nostra contemporaneïtat anomenada sobremodernitat (M. Augé), postmodernitat (J. Habermas/F.Jameson) o, fins i tot, reconsiderada darrerament com a etapa pòstuma, un després sense després (M. Garcés).

Una època en què, mentre el sentit d’historicitat sembla evaporar-se en la impossibilitat d’imaginar un futur que no sigui res més que un present expandit en el temps, per contra el passat recent --sobretot aquell que pren forma en la rememoració d’episodis violents i traumàtics-- té una presència remarcable en la quotidianitat dels individus, fins al punt de ser tingut en compte en la implementació de programes de polítiques públiques.

L’omnipresència del present i l’obsessió pel passat (H. Rousso) conviuen en el zeitgeist d’aquesta sobremodernitat. Aquest fenomen es fa palès tant en els efectes de fragmentació i descomposició de velles certeses, com en la impressió d’haver arribat a un fonal que, sovint, estimula societats i individus a fer balanç, a passar comptes d’un passat irresolt, atapeït de ferides de tota mena, que s’hereta i es transmet entre generacions. En aquest sentit,segons alguns autors (M. Hirsch), resulta indicat parlar d’una postmemòriaque descriuria la relació de la “generació de després” amb el trauma personal, col·lectiu i cultural de la generació anterior. Unes experiències que s’haurien transferit de manera tan pregona i emotiva que semblarien constituir els propis records dels receptors de les generacions posteriors. Uns records, d’altra banda, que també estan mediats i confegits per relats i representacions externs a l’experiència física del testimoni directe. Així,doncs, en operar en el procés de transmissió mecanismes diversos de reelaboració, aquests records tenen sempre una condició vicària com la té tota reconstrucció memorialística i (també) històrica (B. Sarlo). Sigui o no apropiat l’ús del prefix post per designar les formes de la memòria, el queresulta clar és que tota transmissió és dipositària d’ambivalències i problematitzacions i, per tant, convida al qüestionament i la reflexió.

La proliferació pública de relats memorialístics --elaborats i entesos en els termes del que es concep com a postmemòria-- obre camins de compromís en la restitució de les víctimes, els vençuts i els resistents però ¿permet realment superar el marc psicològic col·lectiu de la comunitat de dolor? ¿És desitjable que la inserció d’aquests relats en operacions d’història crítica possibiliti anar més enllà del “record en comú” sustentat sovint en el mite (o la propaganda en el pitjor dels casos) i atènyer un “record compartit” no tancat? És a dir, que representi una oportunitat d’entesa a l’entorn de les herències traumàtiques del passat immediat fonamentada en l’objectivitat i l’actitud empírica que, necessàriament, ha de prioritzar el “saber” incomplet per sobre del “creure”. Siguin comissions de la veritat, siguin acords de pau, siguin programes de polítiques públiques de memòria, per esmentar alguns exemples, és segur que hauran de cercar assentament en els matisos factuals (D. Rieff) i la profunditat afectiva resultants d’una combinació equilibrada de memòria/postmemòria i història crítica.” 

Dijous, 4 d’octubre 

Les conferències, que van tenir lloc a la sala d’actes de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Girona, al Barri Vell, van començar el dijous, 4 d’octubre, amb la inauguració institucional a càrrec de Jordi Font, director del MUME; Maximiliano Fuentes, director de la Càtedra Walter Benjamin, Memòria i Exili; Xavier Masllorens, director de l’Institut Català Internacional per la Pau; Plàcid Garcia-Planes, director del Memorial Democràtic, i Jordi Guixé, director de l’EUROM (European Observatory on Memories/ Observatori Europeu de Memòries) de la Universitat de Barcelona.

Seguidament va tenir lloc la conferència inaugural del catedràtic d’Història contemporània a la Universitat de València Pedro Ruiz Torres, amb el títol La transferència de memòria com a objecte d’anàlisi històrica, presentada i moderada per Anna Maria Garcia (catedràtica d’Història Contemporània de la Universitat de Girona). El professor Ruiz va parlar dels problemes i dificultats dels processos de transmissió de memòries i ho va aplicar al cas concret del fet històric vinculat al final de la Guerra Civil, el viatge del vaixell Stanbrook d’Alacant (Alacantí, País Valencià) a Orà (Argèlia) el 28 de març de 1939.

Per acabar amb la primera jornada del col·loqui, va tenir lloc la presentació del llibre Kinder für die Aufklarung. Infancias e interrupciones en las emisiones radiofónicas de Walter Benjamin, d’Ana Lanfranconi, l’assaig premiat en la III Edició del Premi Internacional Memorial Walter Benjamin, 2017, que va ser conduïda per Jordi Font i Jörg Zimmer (professor de Filosofia de la Universitat de Girona). 

Divendres, 5 d’octubre 

El divendres, 5 d’octubre la sessió de matí va començar amb la ponència de Ricard Conesa, historiador i membre de l’EUROM --que substituïa la intervenció inicialment prevista de la professora Catherine Coquio (catedràtica de Literatura Comparada, Université Paris Diderot)- moderada per Jordi Guixé. Conesa va fer un repàs pels diversos grups i associacions que van treballar en la recuperació de la memòria abans de les primeres polítiques públiques de memòria a partir de 2005, durant la Transició, posant exemples de conflictes de memòria, les dificultats en la recuperació memorial als anys 70 i 80, la complexitat d’espais memorials com el fossar de la Pedrera a Barcelona i els efectes de la reconciliació memorial en espais de memòria com la Cota 705 a la Serra de Pàndols.

A la segona ponència del matí, sota el títol En l’instant d’un perill. Colonialitat i memòria en l’Espanya actual, Sara Santamaria, professora de l’Aarhus University, School of Communication and Culture, va explicar els seus estudis i va analitzar els diferents tipus de transmissió memorial del passat en el context de la història d’Espanya del segle XX a través de dues novel·les que recuperen la memòria històrica de la Guerra Civil i del passat colonial de Guinea Equatorial (El corazón helado, d’Almudena Grandes, 2007 i Palmeras en la nieve, de Luz Gabás, 2012) i també va analitzar el film de 2015 basat en la segona d’aquestes novel·les.

La sessió de tarda va consistir en un panell d'experts i diàleg, titulat Quan el passat traumàtic es fa present. Tipologies i exemples de transmissions i relats memorials, vies de reparació i polítiques públiques de memòria, que va incloure tres intervencions diferents, moderades pel professor Antonio Míguez Macho (Universitat de Santiago de Compostela).

La primera intervenció, La persistència del passat traumàtic a l’Estat espanyol. Carències i dificultats en el bastiment d’una memòria “compartida” de la Guerra Civil, la dictadura franquista i la transició a la democràcia, de Montserrat Duch (catedràtica d’Història Contemporània a la Universitat Rovira i Virgili) va mostrar les complexitats i dificultats de la recuperació memorial i de la normalització democràtica en un país socialment, culturalment i políticament molt immers en les referències franquistes.

La segona intervenció, El nazisme i l’estalinisme en la política memorial europea, de Laure Neumayer (professora al Centre Européen de sociologie et de Science Politique (CESSP, Université Paris 1) va explicar els conflictes que existeixen actualment a l’hora d’interpretar i representar les diverses memòries que sobre grans esdeveniments històrics del segle XX com el nazisme i l’estalinisme es té a l’Europa occidental i a l’Europa oriental. A preguntes del públic, la professora Neumayer va explicar com de complexa va ser l’articulació del Museu Casa de la Història Europea de Brussel·les (Bèlgica).

La tercera intervenció, Les comissions de la veritat del Con Sud i la construcció social de la víctima de les violacions als drets humans, d’Emilio Crenzel (professor de Sociologia a la Universitat de Buenos Aires, investigador del CONICET), va desgranar i detallar els diferents processos judicials en relació al reconeixement de les víctimes de la repressió estatal posteriors a les dictadures militars a Xile, Argentina i Uruguai.

Al final de les intervencions el públic va participar en un petit debat on els ponents van respondre totes les consultes i observacions del públic, que estava format per estudiants, professors i ciutadania interessada per temes de cultures de la memòria, història i filosofia. Les llengües utilitzades al col·loqui van ser les originals dels ponents, sobretot català i castellà, tot i que hi va haver traducció simultània del francès al castellà i del català i el castellà al francès i a l’anglès. 

Dissabte, 6 d’octubre  

El dissabte, 6 d’octubre va tenir lloc la ruta a peu entre Banyuls de la Marenda (Costa Vermella, Albera marítima, Rosselló) i Portbou en homenatge a Walter Benjamin. La ruta d’aquesta edició 2018 va comptar amb la intervenció artística Banyuls Portbou_muga 600, a càrrec dels artistes visuals Nora Ancarola i Ramon Villegas, un projecte realitzat amb la col·laboració de Clara Garí, que va fer de guia de la sortida, en representació del Centre de Creació Contemporània Nau Côclea de Camallera (Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d’Empúries). La ruta s’inicia i s’acaba a Portbou. Un bus va conduir els 55 participants de la caminada commemorativa fins a Banyuls de la Marenda. Allà  Clara Garí va fer una petita introducció de la proposta artística d’enguany i els caminants van poder observar en quatre parades --una a Banyuls de la Marenda, una a Coll de Rumpissà, una al Coll del Falcó i una darrera sota el pont de l’estació de Portbou--, la representació on el grup de 5 actors i artistes va interpretar un grup de refugiats observats i gravats per un periodista en diferents accions vinculades al concepte de violència i poder (GEWALT), a l’esgotament i el dolor de l’exili i a la lectura, per part d’un nen, del següent text, un fragment de Crítica de la Violència, de Walter Benjamin: “La tarea de una crítica de la violencia puede definirse como la exposición de su relación con el derecho y con la justicia. Porque una causa eficiente se convierte en violencia, en el sentido exacto de la palabra, sólo cuando incide sobre relaciones morales. La esfera de tales relaciones es definida por los conceptos de derecho y justicia. Sobre todo en lo que respecta al primero de estos dos conceptos, es evidente que la relación fundamental y más elemental de todo ordenamiento jurídico es la de fin y medio; y que la violencia, para comenzar, sólo puede ser buscada en el reino de los medios y no en el de los fines. Estas comprobaciones nos dan ya, para la crítica de la violencia, algo más, e incluso diverso, que lo que acaso nos parece. Puesto que si la violencia es un medio, podría parecer que el criterio para su crítica esta ya dado, sin más. Esto se plantea en la pregunta acerca de si la violencia, en cada caso específico, constituye un medio para fines justos o injustos. En un sistema de fines justos, las bases para su crítica estarían ya dadas implícitamente. Pero las cosas no son así. Pues lo que este sistema nos daría, si se hallara más allá de toda duda, no es un criterio de la violencia misma como principio, sino un criterio respecto a los casos de su aplicación. Permanecería sin respuesta el problema de si la violencia en general, como principio, es moral, aun cuando sea un medio para fines justos. Pero para decidir respecto a este problema se necesita un criterio más pertinente, una distinción en la esfera misma de los medios, sin tener en cuenta los fines a los que éstos sirven.”

L’organització de la ruta Banyuls-Portbou va comptar amb la participació de l’Ajuntament de Portbou, que va gestionar les inscripcions dels participants a la ruta a través de l’Oficina de Turisme, i va assistir amb un vehicle municipal als artistes que van organitzar la performance artística i als participants que els va costar més arribar.

Per a més informació, l’article que va publicar Enric Umbert el 9 d’octubre de 2018 al portal de cultura Núvol [https://www.nuvol.com/noticies/colloqui-internacional-walter-benjamin-2018-una-via-per-la-memoria/]