L'1 d'octubre, a la memòria dels carrers i places de la demarcació gironina.
El Gironès és una de
les comarques que té més localitats batejades amb el nom de la data del referèndum d’autodeterminació.
Garrigàs recrearà l'arribada de les urnes i la intervenció policial per commemorar l'1-O
El municipi ha organitzat una jornada reivindicativa el dissabte 29 de setembre.
Alcaldes pendents de la Fiscalia. Un centenar continuen sota sospita, des del setembre del 2017,
per haver donat suport a l’1-O i per la cessió de locals. La
Fiscalia preveu una resolució aviat, tot i que ara s’han demanat més
pròrrogues d’investigació.
La resolució de l’Audiència de Girona, que
reobre la causa
contra l’alcaldessa de Roses, marca una guia per a les investigacions
fiscals.
L'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, declararà demà dimarts per facilitar l'1-O.
El jutge la cita com a investigada per desobediència.
Ciutadans envia un equip de neteja a esborrar pintades d’Arran
davant la casa de Llarena a Das. Responsabilitzen Pedro Sánchez de no fer-ho.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 17/09/2018
Girona (Gironès, comtat de Girona).-
Prop de
300 persones van
participar ahir en la concentració que va tenir lloc a la plaça del Vi
de Girona per reclamar l’alliberament de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart,
que fa onze mesos que són a la presó.
En les intervencions, Joan Olòriz (ERC), Laia Pèlach (CUP-Crida
per Girona), M. Àngels Planas (PDeCAT) i Teia Bastons (Òmnium Cultural) van denunciar la situació d’injustícia de què són víctimes els presos polítics i la voluntat del
poble català de continuar mobilitzant-se per exigir-ne l’alliberament. Jordi Alemany (ANC)
va ser contundent fent una crida a prioritzar la lluita per la
independència i la unitat d’acció de totes les forces sobiranistes.
L’acte es va cloure amb l’actuació de
Grillats amb Canya.
L'1 d'octubre, a la memòria dels carrers i places de la demarcació
gironina
Llegim
en la premsa convencional gironina que a només dues setmanes de
l’aniversari del
dia en què es va celebrar el referèndum d’autodeterminació a Catalunya,
que fou agredit per les forces repressives de l’Estat espanyol, són ja
un bon nombre de pobles i ciutats de la demaracació de Girona els que
han recordat els fets ocorreguts l’1 d’octubre
del 2017 dedicant-los espais públics. En el cas de les capitals
comarcals, es pot trobar de tot: des d’aquells que ja disposen d’una
plaça o carrer amb aquest nom, els que han iniciat els tràmits per fer
que pròximament pugui ser una realitat, o bé els que
encara estudien si es farà o no.
En el cas de Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú), el Consistori té previst rebatejar la plaça
de l'Institut Ramon Muntaner com a plaça de l'1
d'Octubre de 2017 com a «reconeixement a tots els figuerencs i
empordanesos» que durant el dia en què es va celebrar el referèndum van
veure «trepitjats els seus drets i llibertats fonamentals». El document
acordat
per fer-ho possible està lluny de suprimir el nom de la plaça de
l'Institut, si no que el que es proposa és adjuntar-hi la data de l'1
d'octubre i dedicar-la a aquella jornada. Figueres farà coincidir
l'estrena del nom amb l'aniversari de l'esdeveniment.
A la mateixa comarca, Cadaqués (Cap de Creus, Alt Empordà, comtat de Peralada) va aprovar al darrer
ple canviar el nom de la plaça Carles Rahola per la de l'1
d'Octubre, amb nou vots a favor i una abstenció. L'Ajuntament ja
ha avançat que l'antic nom no es perdrà i que ja hi ha un parell
d'emplaçaments possibles.
En
el cas de Garrigàs (Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d’Empúries) --una
de les poblacions atacades
per la Guàrdia Civil-- no es dedicarà ni un carrer ni una plaça, sinó
tot un centre social. La inauguració es farà el dissabte 29 de setembre.
Els
veïns i les veïnes de la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà, comtat de
Girona) van votar aquest estiu
en un procés participatiu per tal de decidir quin era l'espai més
adient de la població. Finalment, el tram del carrer Coll i Vehí on hi
ha les Escoles Velles --entre l'avinguda de les Voltes i el carrer Nou--
va ser l'escollit, un punt «tradicional de concentració
i reivindicació de la localitat». Després de ser aprovat pel ple
municipal, el dilluns 1 d'octubre serà la data en què quedarà inaugurat
de manera oficial.
Una
altra de les localitats que ja disposa des de fa uns mesos d'un carrer
batejat amb la data del
referèndum d'autodeterminació és Santa Cristina d'Aro (la Vall d’Aro,
Baix Empordà, comtat de Girona), que va rebatejar a l'espai conegut com
la plaça de la Vella Pedra.
En el cas de Calonge (les Gavarres, Baix Empordà, comtat de Girona), també hi haurà una plaça amb
el nom de l'1
d'Octubre, a proposta de l'alcalde: la zona que hi ha davant del
pavelló d'esports, un punt simbòlic perquè la nit abans d'aquesta
jornada desenes de persones van passar-hi la nit per garantir que es
pogués dur a terme la votació l'endemà.
A
Pals (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona), un procés participatiu
dut a terme aquest darrer
mes d'agost va decidir per votació popular la voluntat de crear
l'avinguda 1 d'Octubre, fruit de la unificació del carrer Enric Font i
de l'avinguda d'Europa.
Gironès, Girona decideix rebatejar la plaça Constitució
El passat mes de febrer Girona esborrava la plaça Constitució del nomenclàtor de la ciutat per substituir-la
per la de l'U d'Octubre del 2017. D'aquesta manera, es convertia
en una de les primeres localitats a prendre aquesta iniciativa
«imprescindible» per tenir un record per a tots els qui, durant el
referèndum, van «defensar
la democràcia», en paraules de l'alcaldessa Marta Madrenas.
De
fet, el Gironès és una de les comarques que disposa de més localitats
que han optat per formalitzar
durant els darrers mesos alguns dels seus espais amb la data del
referèndum. Entre aquestes poblacions s'hi pot trobar Bescanó (Gironès,
comtat de Girona), Llagostera (Gironès, comtat de Girona), Vilablareix
(Gironès, comtat de Girona), Sant Gregori (Gironès,
comtat de Girona), Cassà de la Selva (Gironès, comtat de Girona) o
Aiguaviva (Gironès, comtat de Girona). Un dels casos més curiosos és el
de Sant Julià de Ramis (Baix Ter, Gironès, comtat de Girona), que va
convocar el 2 d'octubre del 2017 un ple extraordinari
per fer efectiu el canvi de nom.
Pla de l'Estany, Banyoles, un dels punts amb canvi de nom
Banyoles
(Pla de l'Estany, comtat de Besalú) és també un dels municipis que ha
fet efectiu el canvi
a finals de primavera. Banyoles, després d'un debat a la Comissió del
Nomenclàtor, va passar per ple la decisió de dedicar un espai situat a
prop de
l'Iinstitut Pla de l'Estany.
A Fontcoberta (Pla de l’Estany, comtat de Besalú) i Cornellà del Terri (Pla de l’Estany, comtat de
Girona) ja tenen els seus respectius espais dedicats a l'1 d'octubre.
Garrotxa, la plaça 1 d'Octubre, l'antiga plaça del Teatre d'Olot
En
el cas d’Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú), tot i que en un principi
es volia rebatejar l'avinguda
Reis Catòlics, finalment es va optar per canviar el nom de l'antiga
plaça del Teatre per homenatjar la data de celebració del referèndum
d'autodeterminació. La nova plaça 1 d'Octubre uneix, doncs, el Firalet
amb el carrer dels Dolors.
Altres
poblacions garrotxines que tenen, o tindran en breu, carrers i places
amb aquest nom són les
Planes d'Hostoles (la Garrotxa, comtat de Besalú), les Preses (la
Garrotxa, comtat de Besalú), Sant Feliu de Pallerols (la Garrotxa,
comtat de Besalú) o la Vall d'en Bas (la Garrotxa, comtat de Besalú).
Ripollès, a l'espera de la comissió del nomenclàtor
Està previst que la plaça Cívica de Ripoll (Ripollès, comtat d’Osona) adopti el nom de plaça
1 d'Octubre, en memòria dels fets que van succeir durant el
referèndum d'autodeterminació. De moment, la consulta resta en mans de
la Comissió del Nomenclàtor, que es va crear a mitjans de l'any passat
i, posteriorment,
haurà de tornar a passar pel ple municipal.
Cerdanya, sense cap decisió presa
Un veí de Puigcerdà (Baixa Cerdanya, comtat de Cerdanya) va aprofitar la recta final del procés sobiranista
per impulsar el canvi de nom del carrer Espanya pel de l'1 d'Octubre,
aconseguint més de 900 adhesions. Tot i l'èxit de la recollida de
firmes, des del Consistori han assegurat que «de moment, no s'ha pres
cap decisió
al respecte».
Selva
Santa Coloma de Farners estudia com integrar el nom
Tot
i la voluntat d'una part del Consistori de disposar d'un carrer o plaça
a Santa Coloma de Farners
(les Guilleries, Gironès, comtat de Girona) que porti per nom 1
d'octubre, de moment s'està buscant quin hauria de ser el seu
emplaçament. Fa uns mesos, en un dels plens municipals, es va iniciar el
procés que obre la porta a estudiar aquest canvi de nom.
Pel que fa a la resta de localitats selvatanes, la plaça de Can Quiquet d'Arbúcies (Baix Montseny,
les Guilleries, la Selva, comtat de Girona) passarà a anomenar-se
1 d'Octubre pròximament després d'aprovar-s’hi durant el darrer ple municipal.
A Caldes de Malavella (la Selva, comtat de Girona) es va consolidar el canvi de nom de la plaça de
l'Ajuntament coincidint amb la visita del rei a Girona.
Garrigàs recrearà l'arribada de les urnes i la intervenció
policial per commemorar l'1-O
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies Garrigàs (Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d’Empúries)
ha organitzat pel dissabte 29 de setembre una jornada per commemorar l'1-O.
Comptarà amb la participació de desenes d'artistes i "protagonistes"
del referèndum d'aquell dia però també recrearà l'arribada de les urnes
i la intervenció policial que hi va haver al municipi per intentar
impedir la votació.
Els organitzadors no han volgut desvetllar-ne els detalls però han assegurat que vol convertir-se
en un espectacle "lúdic" amb vocació de perdurar en el temps i d'involucrar a totes les persones que acudeixin al municipi.
L'acte, promogut per la
Taula Empordanesa per la Memòria de l'1 d'octubre, s'iniciarà al
matí i s'allargarà fins a la matinada amb actuacions, exposicions,
concerts i menjars populars. Durant la jornada, també es batejarà el
centre cívic
amb el nom d'1
d'Octubre.
Alcaldes pendents de la Fiscalia
Llegim al diari
El Punt Avui que aquesta setmana arrenca el primer aniversari de
dates agredolces per a Catalunya. La primera de les quals és la
instrucció que va donar el fiscal general de l’Estat, el difunt Manuel
Maza, a mitjan
setembre del 2017, en què ordenava a les fiscalies del Principat de
Catalunya obrir diligències d’investigació contra els 712 alcaldes i
alcaldesses que van donar suport al govern català per a la celebració
del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre
passat. L’ordre, executada a mitges, continua empantanegada un any
després.
Una cinquantena d’alcaldes van ser citats a les fiscalies a declarar pels seus decrets de suport
a l’1-O, i actualment, un any després, hi ha un centenar d’alcaldes investigats per la cessió de locals per votar en el referèndum.
El
fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, assegura que preveuen
donar-hi una resposta definitiva
i unificada “en breu”. No obstant això, alguns fiscals en cap --per
“prevenció”, segons asseguren-- ja han demanat a la Fiscalia General de
l’Estat (FGE) una altra pròrroga de sis mesos per continuar buscant
possibles responsabilitats penals contra els càrrecs
electes. L’estatut orgànic del ministeri fiscal fixa que els fiscals
tenen fins a sis mesos, un any en el cas d’anticorrupció, per treballar
en unes diligències d’investigació i, passat aquest temps, han de
presentar una denúncia al jutjat o arxivar-les si
no hi veuen fets il·lícits. En casos excepcionals, els fiscals poden
demanar pròrrogues de sis mesos, que la Fiscalia General de l’Estat ha
d’aprovar. El març passat, algunes fiscalies ja van demanar la pròrroga i
totes van ser concedides. Ara caldrà veure
què passa amb aquesta segona petició. La Fiscalia Superior de Catalunya
insisteix que les pròrrogues són necessàries, ja que en alguns casos
realment falten diligències per dur a terme. Abans de l’estiu, la fiscal
general de l’Estat, María José Segarra, es
va reunir amb els fiscals de Catalunya, els provincials i els d’àrea, i
el seu missatge va ser respectar la feina en l’afer dels alcaldes. Una
nova pròrroga d’investigació, si al final no es tanqués aviat,
suposaria, però, que alguns alcaldes tindrien una
espasa de Dàmocles a sobre només dos mesos abans de les eleccions
municipals del 2019.
Des de les primeres citacions a declarar a les fiscalies, l’Associació
de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació
Catalana de Municipis (ACM) han sostingut que les accions dels
alcaldes són ben legítimes i que la Fiscalia, amb aquestes diligències
d’investigació, s’ha excedit en les seves competències i hauria de
tancar-les perquè
la causa contra l’1-O ja estava als jutjats. Primer al Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), contra la Mesa del Parlament i
el Govern de la Generalitat de Catalunya, que després es va derivar al
Tribunal Suprem (TS), i també al
Jutjat d’Instrucció Númeo 13 de Barcelona, que encara investiga els organitzadors i el cost del referèndum. A més, passat l’1-O, hi ha particulars que van denunciar alcaldes
al jutjat, i en aquests casos és clar que la Fiscalia ha tancar les investigacions.
L’alcalde de Mollerussa (Pla d’Urgell), Marc Solsona (PDeCAT),
va ser el primer a ser citat a declarar, el 19 de setembre del 2017, a
la Fiscalia Superior de Catalunya, ja que té la condició d’aforat pel
fet de ser diputat al Parlament de Catalunya. Solsona va voler llegir un
text que reflectia la voluntat dels alcaldes
i els límits que superava la fiscalia, però el fiscal no li ho va
permetre. A la Fiscalia Superior, també continuen obertes les
diligències als alcaldes de Valls (Alt Camp) i la Seu d’Urgell (Alt
Urgell, comtat d’Urgell). I les querelles contra els llavors
presidents de l’AMI i l’ACM, Neus Lloveras i Miquel Buch,
han estat retornades del Tribunal Suprem al TSJC, ja que Buch és aforat
pel fet de ser conseller d’Interior.
Lleida, líder
El
fiscal en cap de Lleida (Segrià), Juan Francisco Boné, explica que, a
diferència de la resta de
fiscalies, van decidir obrir una única diligència d’investigació i
aglutinar-hi tots els alcaldes, que són els més nombrosos del territori
català, amb 30. També confirma que han demanat una altra pròrroga
d’investigació per aclarir les responsabilitats dels
batlles en la cessió de locals municipals.
La
resolució de l’Audiència Provincial de Girona, de l’agost passat, que
reobre la causa contra l’alcaldessa
de Roses (Alt Empordà, comtat de Peralada), marca una guia per a les
investigacions fiscals, admet Boné. El Tribunal sosté que els decrets
d’alcaldia no són pas un delicte de desobediència al Tribunal
Constitucional, que va suspendre l’1-O,
perquè no tenen una resolució executiva, sinó política. I ara cal
esbrinar el paper més actiu o permissiu dels alcaldes, quan l’Audiència
Provincial de Girona fixa que l’alcaldessa de Roses podria haver comès
un delicte de desobediència per omissió per haver
permès l’ús de locals i no haver-ho evitat. Una cerca difícil quan,
dels locals usats per al referèndum, també en tenen claus entitats
municipals. Fins ara, les fiscalies havien preguntat als secretaris
municipals si el Consistori havia cedit locals per a
la votació. A l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, li ho van
preguntar a ella mateixa, el juny passat.
Barcelona ho amplia
La Fiscalia de Barcelona investigava cinc alcaldes, com les alcaldesses de Badalona (Barcelonès Nord)
i Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat). Tres causes van ser fruit de denúncies de
Ciutadans i de secretaris municipals. El maig passat, la fiscal
en cap de Barcelona, Concepción Talón, va ordenar l’obertura d’onze
diligències més, segons informa el portaveu de la Fiscalia. A finals de
setembre es
preveu donar-hi resposta.
Per
la seva banda, el fiscal en cap de Tarragona (Tarragonès), Xavier Jou,
indica que continuen investigant
sis alcaldes i que ja han demanat a la Fiscalia General de l’Estat una
nova pròrroga de sis mesos per aclarir si tenen un retret penal.
Manresa ho estudia
El
fiscal en cap de l’àrea de Manresa (Pla de Bages, Bages, comtat de
Manresa), Igualada (Anoia)
i Vic (Plana de Vic, Osona, comtat d’Osona), Ramon Menac, detalla que
tenen obertes diligències d’investigació a cinc alcaldes: Manresa, Sant
Pere de Torelló (Osona, comtat d’Osona), Moià (Moianès, comtat de
Manresa), Capellades (Anoia) i Berga (Berguedà,
comtat de Berga). Es va demanar pròrroga el març passat i, de moment,
no està decidit si demanaran sis mesos més per investigar.
En
el cas de la fiscalia de l’àrea de Mataró (Baix Maresme) i Arenys de
Mar (Alt Maresme, comtat
de Girona), el seu fiscal en cap Luis Manuel García Cantón, informa que
mantenen obertes diligències a quatre alcaldes: Arenys de Mar, Arenys
de Munt (Alt Maresme, comtat de Girona), Malgrat de Mar (Alt Maresme,
comtat de Girona) i Argentona (Baix Maresme),
i que no n’han arxivat cap.
La resta de fiscalies del territori no han respost a la petició d’informació d’El
Punt Avui, segons informa.
L'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, declararà demà
Segons
EMPORDÀ.INFO el
Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 6 de Figueres ha citat a declarar l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip Torres (PDeCAT), com a investigada pel seu paper en el referèndum de l'1 d'octubre. La citació
és per a demà dimarts 18 de setembre a dos quarts de dues del migdia.
Marta Felip Torres hi assistirà amb el convenciment «de no haver fet cap delicte», diu al Xat del
Setmanari Empordà. Marta Felip, a més, creu que s'acabarà
arxivant la imputació perquè «no he comès cap delicte». L'alcaldessa va
rebre la notificació que estava essent investigada el passat mes de març
per un presumpte
delicte de desobediència per la celebració del referèndum de l'1
d'octubre a Figueres. Al juliol va rebre la citació formal.
Ciutadans envia un equip de neteja a esborrar pintades d’Arran
davant la casa de Llarena a Das
Llegim que
Ciutadans va mobilitzat surant el cap de setmana un grup
d’elements per tal que el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, no
hagi de veure al carrer de la seva casa de la Baixa Cerdanya,
concretament a Das, les
pintades reivindicatives de l’organització juvenil d’esquerra
independentista
Arran. “Llarena feixista! Ni a Das ni enlloc. Els Països Catalans seran el vostre infern. Llibertat presos polítics”, van escriure.
La formació ultra d’Albert Rivera s’ha encarregat de difondre l’acció a les xarxes socials, amb un
vídeo en què els protagonistes parlen de “comandos separatistas” amb una música èpica de fons i aprofiten per culpabilitzar Pedro Sánchez de no esborrar les pintades a Das.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada