 |
| Antònia Adroher amb el cos present del seu company, Dídac Tarradell (POUM), assassinat per feixistes a Girona el juliol de 1936. |
En aquesta edició s'han convidat tres dones a pintar obres de gran format
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 17/09/2018
Girona (Gironès, comtat de Girona).-
 |
Segons un despatx de l’Agència
Catalana de Noticies la militant socialista i ex
POUM Antònia Adroher ja té un retrat a una façana del
Barri Vell de Girona. La representació de la mestra gironina es podrà
veure a partir d'ara en un mural de grans dimensions al carrer de Pere
III el Cerimoniós,
al costat del Cinema Truffaut. L'obra és d'Andrea Btoy i forma part de la setena edició del festival d'art urbà
Milestone Project que celebra anualment la capital gironina.
El
retrat intenta mostrar una reivindicació de la dona treballadora, en
una edició en què el gènere
femení ha tingut un paper especial. El codirector del festival, Xevi
Masó, ha detallat que la idea d'homenatjar la figura d'Adroher va sortir
de la mateixa artista. Des del festival es dona un dossier amb
informació de la ciutat perquè els artistes tinguin
"eines" per relacionar les seves obres amb el territori. En el cas de
Btoy, l'organització va parlar amb l'artista barcelonina per treballar
en una obra sobre "el paper de la dona treballadora en les fàbriques"
però sense "dir el nom d'Adroher".
Posteriorment, la muralista va presentar un projecte en què hi havia un retrat de l’antiga militant
del POUM somrient, envoltada de colors blau, verd i vermell.
L'organització de seguida es va mostrar a favor d'aquesta idea i és la
que s'ha acabat representant.
Una edició en clau femenina
Més
enllà de la participació d'Andrea Btoy, l'edició d'enguany del festival
també ha comptat amb
dues "artistes ultrareputades" més, tal com les ha qualificades el
codirector del Milestone, Xevi Masó. Es tracta de les argentines Milu
Correch i Hyuro. Segons Masó, aquest any s'ha apostat pel talent femení
perquè "després de fer una revisió" es van adonar
que hi havia "una important desproporció" entre els artistes masculins i
femenins que havien participat en les edicions anteriors del festival.
Per
aquest motiu, Masó ha assegurat que van voler treballar "en favor de la
paritat" en un any especialment
important pel feminisme a diferents nivells. A més, les tres muralistes
convidades han apostat per pintar dones en les seves obres, tot i que
des de l'organització asseguren que aquesta coincidència "no ha estat
forçada", però sí que coneixien el "caràcter
feminista de les tres artistes".
Milu Correch i la llegenda de la bruixa de la Catedral
Una de les obres que també està finalitzada és la de l'argentina Milu Correch sobre la "llegenda
de la bruixa de la Catedral". El mural es pot veure a l'aparcament del restaurant
Can Roca, al barri de Taialà. En el mural es pot veure com la
bruixa "tira les pedres contra l'església", tal com ha explicat la
mateixa artista, abans de ser castigada i convertir-se en una gàrgola de
la Catedral.
Compta amb una gamma cromàtica de liles i colors foscos que Correch ha
escollit per "pura estètica".
Correch
també ha destacat que una de les dificultats d'aquest mural ha estat
que "la paret era una
mica porosa" i per això ha necessitat més pintura per assegurar-se que
cada centímetre quedava impregnat del color esperat. En total, ha
necessitat fins a 40 kg de pintura.
Aquesta obra d'art ja ha despertat l'opinió d'alguns dels veïns, tot i que segons ha afirmat Correch
de moment només ha rebut "crítiques positives".
Milu Correch és una de les muralistes amb més renom de tot el món. De fet, un
blog holandès va escollir una de les parets que Milu Correch va
pintar a Quilmes (Argentina) com un dels set millors murals de tot el
món. L'argentina també ha pintat el mural més llarg de tot
Llatinoamèrica en la paret
d'un edifici de Brasil.
Hyuro aposta per potenciar la dona a Sant Narcís
Per
altra banda, l'artista Hyuro ha escollit una façana del barri de Sant
Narcís per homenatjar la
dona. Es preveu que l'artista finalitzi el seu mural aquest dissabte 22
de setembre. De moment, ja es pot apreciar com ha dibuixat una mateixa
dona fent diferents gestos. Segons ha afirmat la mateixa artista a
l'organització, l'obra es basa en ella mateixa
i en la seva posició de dona i mare.
Hyuro ja havia tractat el feminisme en d'altres obres d'art. L'argentina ha afirmat que busca la
reflexió del paper de la dona "sotmès a diferents pressions i sobrecàrregues imposades per un sistema capitalista".
L'objectiu del festival és "embellir els barris"
El codirector del
Milestone Project, Xevi Masó, s'ha mostrat especialment satisfet
d'haver aconseguit pintar un espai al Barri Vell de Girona, en què a
partir d'ara es podrà veure el retrat que ha fet Andrea Btoy d'Antònia
Adroher.
De tota manera, Masó ha afirmat que l'objectiu principal del festival
és "embellir els barris" i per això ha detallat que una de les grans
victòries de l'actual edició és haver aconseguir "créixer" fins a Sant
Narcís i Taialà.
Masó
ha destacat que la tasca del Milestone és "una feina de formiguetes"
perquè any rere any es
van transformant alguns espais, però que quan és miren el global
d'obres de les set edicions ja es pot veure "la petja" que deixa el
festival d'art urbà a la ciutat.
Antònia Adroher i Pascual
Antònia Adroher i Pascual (Girona (Gironès), 6 de gener 1913 - Banyuls de la Marenda (Rosselló),
7 de setembre 2007) era una mestra marxista que milità al
Bloc Obrer i Camperol (BOC), al Partit Obrer d'Unificació Marxista, al
Partit dels Socialista de Catalunya (PSC) i a la
FETE-UGT. Germana del que fou dirigent del
BOC, del
POUM i de la FETE-UGT, Enric Adroher i Pascual (Gironella), víctima de la contrarevolució burgesa i stalinista de maig de 1937, empresonat el juny d’aquell any pels tribunals
de la República i sotmès al procés penal contra la direcció del
POUM.
Estudià magisteri a l'Escola Normal de Mestres de Girona
i fou militant de la Federació Espanyola de Treballadors d'Ensenyament (FETE), adherida a la
Unió General de Treballadors (UGT). Fou mestra a l'escola
d'Ultramort (Baix Ter, Baix Empordà) del 1934 a 1936 i es va adherir
també al Bloc Obrer i Camperol alternant els estudis, el treball i la
militància marxista
revolucionària.
L'esclat de la guerra el juliol de 1936 l'agafa fent de mestra acabada de casar amb el mestre també
militant del POUM Dídac Tarradell i tots dos es van posar al servei de les Milícies Antifeixistes.
Dídac
Tarradell va ser ferit de mort a Girona aquell juliol pels trets d'un
colpista emboscat. Fou
enterrat al cementiri vell de Girona el 25 de juliol de 1936 enmig
d'una gran manifestació de dol dels seus companys. Desesperada, Antònia
volia marxar també al front, però fou designada per ocupar-se de les
noies de l'escola de
Les Carmelites a Girona que havien quedat soles.
Fou una de les fundadores al Nord-est de Catalunya del
Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) --unificació en 1935
del BOC amb l’Organització de l’Esquerra Comunista d’Espanya (OICE)-- i
fou la primera dona que va ser regidora --de Cultura i Propaganda-- de
l'Ajuntament
de Girona, del 21 d'octubre del 1936 fins al febrer del 1937. Des del
seu càrrec va posar en pràctica un nou sistema d'educació, per mitjà del
Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU), basat en una pràctica
pedagògica innovadora i progressista, inspirada en els principis
racionalistes del treball i de la fraternitat. Això va representar en la
pràctica l'organització
d'una escola pública i gratuïta per a tothom, l'ensenyament en català,
la cura de la mainada i els principis higienistes i de salut i la
igualtat d'oportunitats per als nens i nenes a través de la coeducació.
Antònia tenia 23 anys i la seva tasca a favor de
l'educació a Girona va fer que cap nen es quedés sense escolaritzar en
un temps molt difícil.
En el decurs de la Retirada de febrer de 1939 passà a l'exili a Tolosa de Llenguadoc
(Alta Garona, Occitània) i estigué internada en diversos
camps de concentració francesos fins que en sortir s'establí a Perpinyà
(Rosselló). La seva casa del carrer Printemps fou el centre de
resistència de tots els seus
amics i companys del POUM. En aquells anys coneix Carmel Roca (POUM), que tenia un fill de 4 anys i era orfe de mare. Es van unir i van recomençar una vida junts a Banyuls
de la Marenda (Albera marítima, Costa Vermella, Rosselló).
Més endavant, amb Carmel Rosa Baserba, va fundar el
Casal Català de París (Illa de França).
El 1976, amb el seu marit, Carmel Rosa, va col·laborar en la fundació del
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC, Congrés) com altres antics militants del
POUM passats a la socialdemocràcia, com el seu germà Enric. El 1977 va tornar a Catalunya.
L'any 1970 va rebre un reconeixement a Catalunya per la seva trajectòria com a professora i a Girona
li van posar el seu nom a un carrer. El 2000 va obtenir el
Premi Mestres 68 per la seva tasca en la renovació de la pedagogia catalana. El 2006 va rebre la
Creu de Sant Jordi. El 2008 es va inaugurar la
Biblioteca Pública Antònia Adroher a Girona per homenatjar la seva figura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada