Les xarxes socials s'han omplert de persones preguntant-s’hi el
motiu de la "visita" militar del Regne. Marta Madrenas sobre els
helicòpters militars a Girona: ''És aquesta una manera
d'avisar-nos?''. La presència de les naus ha posat en alerta gran part
de la població gironina a les portes de l’efemèrides de la repressió
policial del passat 1 d’octubre.
Les àligues franquistes del pont de l'Aigua de Girona passen a ser història. Girona i Sarrià de Ter
subratllen que la retirada és un acte "de justícia" i "homenatge" als republicans represaliats.
El
Càmping Illa Mateu de Montgó, d’un antic regidor del
PDeCAT a l'Escala, que va allotjar Guàrdies Civils per l’octubre
desafia l’independentisme. Malgrat lamentar-se en el seu dia de ser
víctimes d'amenaces, diuen que els allotjarien de nou sempre que calgui.
La
CUP Blanes demana formalment a l'Ajuntament posar fi a les amenaces i
coaccions contra la llibertat
d’expressió. La formació ha demanat a l’alcalde que emprengui
immediatament totes les mesures necessàries per denunciar aquestes
accions i posar fi a la seva impunitat.
Àvies i avis es concentren a Vic per reclamar la llibertat dels presos polítics i el retorn dels
exiliats.
Des de la Plaça Major de Vic surt ‘la presó’ de camí a
Brussel·les.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 24/09/2018
Girona (Gironès, comtat de Girona).-
Coincidint amb la destrucció
de les àligues franquistes del Pont de l'Aigua, segons mitjans
convencionals gironins una formació militar de cinc helicòpters de
guerra de l’Exèrcit del Regne d’Espanya han sobrevolat a baixa alçada
entorn de les cinc de la tarda la ciutat de Girona. L'acció
ha generat recel ciutadà i rebuig popular a parts iguals,
publicant-s’hi molts missatges a la xarxa social
Twitter denunciant aquest fet.
De les cinc naus militars, que han estat fotografiades per nombrosos usuaris, dues d'elles estan
preparades per al transport de tropes.
Segons informa
Diari de Girona, els helicòpters espanyols procedien de territori
francès, on l'Exèrcit espanyol ha participat en un exercici conjunt amb
l'Exèrcit francès. L'Armada francesa havia fet públic aquestes
pràctiques, difonent
també algunes imatges dels helicòpters de l'Exèrcit a través del seu
compte de
Twitter.
Per la seva banda, el regidor de la
CUP-Crida per Girona Lluc Salellas també s'ha mostrat contrariat
pel vol dels helicòpters militars després de ser preguntat per diversos
veïns i diverses veïnes. "Calen explicacions del
Gobierno "progresista" (sic)", ha escrit en una piulada. En aquest sentit, el senador pel
PDeCAT Joan Bagué ha anunciat que presentarà una bateria de
preguntes al govern de Pedro Sánchez exigint explicacions "sobre els
motius per sobrevolar la ciutat de Girona a baixa alçada per part d’uns
helicòpters de
l'Exèrcit de l'Aire".
Marta Madrenas sobre els helicòpters militars a Girona: ''És
aquesta una manera d'avisar-nos?''
Els
cinc helicòpters de l'Exèrcit espanyol que han sobrevolat a baixa
altura la ciutat de Girona
aquesta tarda ha generat més reaccions a banda dels recels de la
ciutadania. Una d'elles ha estat la de l'alcaldessa de Girona, Marta
Madrenas, que en una piulada a
Twitter es preguntava si la seva presència tenia cap relació amb
la retirada de la simbologia franquista del Pont de l'Aigua aquest matí.
"Al
matí retirem simbologia franquista al Pont de l'Aigua entre Girona i
Sarrià de Ter. A la tarda
ens trobem amb això. N'està al cas, la @SubGobGirona? Què pretenen? És
aquesta una manera d'avisar-nos, @miqueliceta?", s'ha preguntat Madrenas
a la xarxa social.
Davant la creixent indignació ciutadana, les piulades de la
CUP-Crida per Girona i del
PDeCAT així com la creixent identificació de la gent entre les
àligues franquistes i els helicòpters de l’Exèrcit del Regne d’Espanya,
tal com va passar amb l’helicòpter de la Guàrdia Civil a Girona,
Figueres i la Jonquera, aquest capvespre la
Subdelegació a Girona del Govern espanyol ha publicat una piulada
on explicava la presència de les aeronaus damunt l'espai aeri de
Girona. "Aquesta tarda s'han advertit helicòpters militars sobrevolant
la ciutat de
Girona de nord a sud. Eren cinc naus de l'Exèrcit de Terra procedents
de la base francesa de Valença. Han fet una aturada tècnica a l'aeroport
Girona-Costa Brava i han reprès el vol en direcció a Saragossa", han
explicat. Fonts de la Subdelegació han explicat
davant les trucades de la premsa convencional que la seva piulada en
cap cas tenia relació amb la de Madrenas ni era la seva intenció
respondre a la seva interpel·lació, sinó que era una informació que ja
tenien preparada per a facilitar al llarg de la tarda
(!). Marededéu, quin mal de cap!
Les àligues franquistes del pont de l'Aigua de Girona passen
a ser història
Segons
un despatx de l’Agència Catalana de Notícies a cop de martell i de
radial, les quatre àligues
franquistes que hi havia a la barana exterior del pont de l'Aigua entre
Campdorà de Sarrià de Ter i Pont Major de Girona desapareixeran entre
avui i demà. Els operaris han començat aquest matí a escrostonar aquests
símbols de la dictadura, fets d'una mena
de formigó empobrit amb un enreixat interior.
Fins
fa poc, les figures de les àligues quedaven ocultes entre la vegetació
que dona al riu Ter.
Però les obres del carril bici que unirà el Pont Major de Girona amb
Campdorà de Sarrià de Ter les van fer visibles, i per això els
ajuntaments van decidir retirar-les d'urgència.
Ara,
un cop Carreteres --que és el titular del pont-- ja ha donat els
permisos, l'actuació s'ha pogut
tirar endavant. Els treballs tenen un cost d'uns 1.500 euros, que
assumeixen conjuntament els ajuntaments de Girona i Sarrià de Ter
(Gironès, comtat de Girona). A més de la retirada de les àligues
franquistes, també inclouen el remolinat i el repintat del
lloc on es trobaven els escuts per esborrar-ne qualsevol vestigi.
"Homenatge als represaliats"
L'alcaldessa
de Girona, Marta Madrenas (PDeCAT), ha dit que la retirada dels quatre
elements "de
clara simbologia franquista" és "un homenatge" a tots aquells qui van
patir la repressió del règim. "En especial, als presos a qui es va
obligar a reconstruir el pont", ha subratllat l'alcaldessa.
Madrenas
també ha avançat que, un cop retirades les àligues, no se'n preservarà
cap. "No tenen cap
mena de valor artístic ni patrimonial; s'eliminaran i ja està", ha dit
Madrenas. L'alcaldessa de Girona també ha volgut posar de relleu que,
"mentre a Espanya encara s'està debatent què passa amb El Valle de los
Caídos, a Catalunya tenim molt clar que cal
eliminar i portar a l'oblit la ignomínia que va suposar el franquisme".
Per la seva banda, l'alcalde de Sarrià de Ter ha afirmat que mantenir les àligues franquistes al
pont era "un anacronisme" i que avui "s'ha fet justícia".
Nova llei al Parlament de Catalunya
Marta
Madrenas ha dit que, un cop retirades les àligues franquistes, a la
ciutat queden "molt pocs"
símbols de la Dictadura. I que els que hi ha --com és el cas del Mercat
del Lleó-- estan "contextualitzats", és a dir, que hi ha una placa
commemorativa que explica "la ignominiosa actuació del règim dictatorial
franquista".
L'alcaldessa, però, que també és diputada al Parlament de Catalunya, ja ha avançat que la Generalitat
està treballant en una nova Llei de Memòria Històrica que
estableixi criteris únics sobre què cal fer amb els símbols franquistes.
"Quedarà tot compilat en un únic document que ho homogeneïtzarà i
establirà quina
és l'opció arreu del territori", ha dit.
Amb
la retirada de les quatre àligues, i com ja es va fer el 2007 amb els
escuts del jou i les fletxes,
el Pont de l'Aigua esborra els símbols franquistes. Hi quedaran però, a
banda i banda, a la part interior de la barana, les quatre escenes de
la Guerra Civil fetes per Joan Carrera Dellunder l'any 1939. En concret,
aquests relleus mostren l'enfonsament del
vaixell franquista Baleares; la ciutat d'Oviedo; les ruïnes de
l'Alcàsser de Toledo (on hi havia una fàbrica d'armament) i la presa del
pas de l'Alto de los Leones' --situat a Castella-- per part de les
tropes franquistes
al juliol del 1936. Aquestes imatges, però, no es retiraran, perquè fan
referència a episodis de la Guerra Civil i no de la dictadura
franquista segons els ajuntaments de Girona i Sarrià de Ter.
El Càmping Illa Mateu de Montgó, d’un antic regidor del PDeCAT
a l'Escala, que va allotjar Guàrdies Civils per l’octubre desafia l’independentisme
 |
| El càmping Illa Mateua, a Montgó, l'octubre de l'any passat. |
L’Agència Catalana de Notícies informa que a l'Alt Empordà dos establiments turístics van allotjar
efectius de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional espanyola durant el dispositiu previ i posterior a l'1-O.
Un d'ells va ser l'Hotel
Travé de Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú), que va fer
marxar els policies arran de les càrregues registrades el dia del
referèndum i que ha declinat fer declaracions.
L'altre va ser el
Càmping Illa Mateua de Montgó, a l'Escala (Baix Ter, Alt Empordà, comtat de Girona). L'equipament de l’antic regidor a l’Escala del
PDeCAT, Martí Guillem Sureda, va rebre diversos efectius de la
Guàrdia Civil en diferents torns --tot i que no n'han volgut concretar
la xifra-- a partir del 24 d'octubre. Els últims van marxar del complex
el 28 de
desembre, el dia dels Innocents.
"Si haguéssim de tornar-ho a fer, ho faríem"
Les
instal·lacions ja havien tancat portes després de la temporada d'estiu
però els seus responsables
van decidir reobrir-lo després que una agència de viatges s'hi posés en
contacte i els fes la proposta. L'adjunta a direcció del càmping, Eva
Trias, diu que ho van fer perquè van veure-hi una oportunitat
empresarial i que, fent la valoració un any després
dels fets, ho repetirien. "Si haguéssim de tornar-ho a fer, ho faríem,
perquè no vam fer res mal fet i nosaltres hem de treballar", insisteix.
Consideren que hi va haver uns moments "durs i complicats"
pel fort rebuig i les concentracions contràries
La decisió, però, va provocar un fort rebuig i diverses persones es van concentrar a les portes de
l'establiment durant els primers dies per protestar. Vist
des de la distància, diu que van ser moments "durs i complicats". "Hi
havia poca
gent que entengués el que estàvem fent", afirma. Al seu entendre, però,
només feien la seva feina: "Allotjar gent i treballar sense mirar qui
és ni d'on ve".
"Amb
el temps hem anat veient que tenien el seu dret i que va ser un fet
puntual però el problema és quan tot es complica i passen coses que
saben més greu", insisteix. Es refereix a les pintades que van
aparèixer als murs del recinte i a les trucades d'amenaça que van rebre.
Als escrits, s'hi podia llegir 'Millo t'esperem', 'Zoido fill de
puta!!!' o 'Ni oblit ni perdó!!'. Davant d'aquesta situació,
van decidir presentar denúncia. El cas està als jutjats i Trias ha
avançat que pel què fa a les pintades, ja els han demanat que els facin
arribar un pressupost de les despeses per reparar els desperfectes. "La
nostra sorpresa ha estat que el públic que tenim
s'ho ha agafat bé. Fins i tot, aquest estiu passejant per les
parcel·les podies veure estelades i gent que posava la seva bandera
francesa. Tothom ha pogut conviure com s'havia fet sempre", remarca.
Fent balanç, diu, "et quedes amb allò positiu i veus que
encara hi ha molta gent amb sentit comú i respectuosa".
Temporada amb tendència a la baixa
Pel
què fa a les conseqüències que la decisió ha tingut sobre el negoci,
Trias assegura que ha estat
una temporada normal, amb tendència a la baixa com ha passat a la resta
del territori. "Nosaltres l'únic que hem notat és que potser alguna
família ha deixat de venir per aquest tema en concret i ens ho ha fet
saber però són poquíssims casos", insisteix.
Una exhibició militar polèmica amb dimissió de Martí Guillem
Aquesta
no és la primera vegada que l'establiment és objecte de crítiques. El
mes de juliol de l'any
passat, el càmping va promoure una exhibició amb agents de la Guàrdia
Civil i de l'Exèrcit espanyol simulant una assalt a la línia de costa
just al paratge de l’Illa Mateua, a tocar les instal·lacions per la
banda nord. Els efectius, que anaven armats, es
van llençar a l'aigua amb les llanxes en marxa i van pujar a l'Illa
Mateua. Després van baixar fent ràpel i, finalment, van accedir a les
instal·lacions del càmping. La intervenció va generar una forta polèmica
que va acabar amb la dimissió del seu propietari
i regidor a l'oposició pel PDeCAT de l'Ajuntament de l'Escala, Martí Guillem Sureda.
La CUP Blanes demana formalment a l'Ajuntament posar fi a
les amenaces i coaccions contra la llibertat d’expressió
 |
| La Casa del Poble de Blanes |
El
passat divendres una persona va irrompre a les dependències de
l'Ajuntament de Blanes (la Selva
marítima, comtat de Girona) exigint, davant dels treballadors
municipals, la retirada de la pancarta ‘Llibertat Presos Polítics’ de la
façana de l’edifici, tot amenaçant que si calia ja la retiraria ell
mateix. Aquests fets suposen un nou episodi després dels
atacs que l'Ajuntament de Blanes ja va patir la setmana passada quan
algunes persones van arrabassar en dues ocasions la mateixa pancarta de
la façana del consistori amb total impunitat. La pancarta es troba
situada a la façana de l’ajuntament en compliment
d’un acord adoptat pel ple de l’Ajuntament de Blanes.
La seu de l’entitat
Casa del Poble de Blanes també va patir un atac feixista quan un
grup de persones van arrancar també amb total impunitat una pancarta
republicana de la façana de la seu de l’entitat.
Dissabte
la CUP Blanes va demanar formalment a l’alcalde que l'Ajuntament
de Blanes emprengui immediatament totes les mesures necessàries per
denunciar aquestes accions, posar fi a la seva impunitat i fer front,
com a institució
i sense fissures, a les amenaces i coaccions contra la llibertat
d’expressió a la nostra vila.
Mitjançant
un comunicat la formació de l’esquerra independentista ha denunciat
aquests fets i ha
manifestat el més ferm suport als treballadors i treballadores
municipals que van haver d’afrontar aquesta situació d’intimidació
mentre es trobaven en el seu lloc de treball, i tot suport i solidaritat
a la
Casa del Poble de Blanes i a la seva gent.
Àvies i avis es concentren a Vic per reclamar la llibertat
dels presos polítics i el retorn dels exiliats
Cada
dimarts, avis i àvies del municipi osonenc tenen una cita a la plaça
Major de Vic (Plana de
Vic, Osona, comtat d’Osona), a la concentració per reclamar la
llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats, i per fer
efectiva la República Catalana. Els assistents i les assistentes a la
concentració porten en cada convocatòria cartells grocs
per demanar la llibertat dels presos polítics. L’acte solidari es durà a
terme aquest mes de setembre cada dimarts a les 11 del matí i està
organitzat per l’ANC
de Vic i d’Osona.
Des de la Plaça Major de Vic surt ‘la presó’ de camí a Brussel·les
Aquest diumenge ‘la presó’ ha sortit des de la Plaça Major
de Vic per arribar a Brussel·les (Bèlgica) el dimarts dia
25 de setembre. L’acte de sortida ha comptat amb els parlaments de
Laura Masvidal, parella de Joaquim Forn i de Joan Rovira, pare de la
vigatana Marta Rovira.
També ha comptat amb les intervencions d’Anna Erra, alcaldessa de Vic;
Alfred Verdaguer, president d’Òmnium
Osona; Jèss Carol d’ANC
Osona i Antoni Furriols en representació del
CDR Vic. Després dels parlaments la comitiva, formada per un
camió i una furgoneta, ha sortit de la Plaça Major de Vic. Ho ha fet
acompanyada per un nombrós grup de
Motards Independentistes que els han acompanyat fins a Figueres, abans de passar la frontera del Pirineu.
El dimarts 25 de setembre ‘la presó’
arribarà al centre
de Brussel·les. Durant tot un dia, entre les 8 del matí i les 4 de la
tarda, s’instal·larà a plaça Schuman, davant de les oficines del
Parlament Europeu, per portar a terme una acció de denúncia que
comptarà amb la participació de membres de diverses entitats,
europarlamentaris de diversos grups i personalitats del món cultural i
polític.
Amb la col·laboració de l’ANC
Brussel·les, els impulsors d’aquesta iniciativa (ANC Osona i
Vic,
Òmnium Osona i CDR Alt Ter) denunciaran un cop més que el
poble català no pot exercir un dret universal com el d’autodeterminació,
i que com a conseqüència d’haver-lo exercit hi ha presos polítics,
exiliats i represaliats.
L’acció pacífica
Un poble empresonat, que es va iniciar el 18 de novembre del
2017, ha posat de manifest a diversos pobles i ciutats catalanes el
dèficit democràtic que viu l’Estat espanyol i la privació de llibertats a
la qual estan
sotmesos els presos i exiliats polítics. Fins ara l’acció ‘la presó’
ja ha passat per 17 municipis i hi han participant més de 1.500
persones. Durant les últimes setmanes les entitats organitzadores han
repartit guardioles
solidàries a diversos comerços de Vic per ajudar a finançar aquesta
acció que també compta amb el suport de l’empresa
Petrolis Independents. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada