L’Ajuntament de Llagostera aprova per unanimitat una moció amb motiu del primer aniversari del referèndum i l’estudiantat convoca una vaga general universitària de suport a presos i exiliats.
L'Ajuntament de Blanes surt en defensa dels treballadors amenaçats per un element unionista. Els va enregistrar en vídeo i dir que tornaria "amb armes" per despenjar la pancarta dels presos polítics i exiliats.
Treballadores i treballadors de la Generalitat a Girona argumenten a favor de la independència. Han posat les raons dins unes urnes commemoratives de l'1-O .
Ensenyament diu que permetrà no assistir a escola l'1-O. Josep Bargalló afirma que treballaran per "garantir la normalitat" als centres.
El ple municipal d’Olot acorda declarar dia de dol l’1-O. Ho fa a proposta del CDR local.
L’1 d’octubre a Viladamat descoberta de la placa que donarà nom a la Plaça de l'1 d'Octubre.
Nedada pels presos polítics, a Banyoles. La plataforma d’amics i companys de Raül Romeva l’organitza per al migdia del dia 6 d’octubre a l’Estany.
L'exposició «1 d'octubre. Mirades empordaneses» arriba a Garrigàs. També es farà una taula rodona amb els professionals empordanesos que van viure la jornada.
TV3 estrena el documental ‘La gent de l’escala’ un any després del referèndum. El treball mostra com es va viure la votació a l’Institut Pau Claris de Barcelona, escenari d’episodis violents protagonitzats per la policia espanyola contra els votants. El documental s’emetrà el proper dilluns a les 21:55h i anirà seguit d’un altre, El xoc, d’Enric Vilageliu.
L'alcalde de Celrà refusa la invitació de la Guàrdia Civil per celebrar el Pilar. Dani Cornellà els convida a celebrar l'1-O.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 28/09/2018
Llagostera (Gironès, comtat de Girona).-
Segons l’Agència Catalana de Notícies hi ha una investigació contra més de 700 alcaldes catalans per haver cedit locals de votació abans i durant el dia del referèndum d’autodeterminació de l’1-O. En aquests moments la Fiscalia manté obertes diligències contra una vuitantena d'aquests alcaldes de les comarques gironines. En un principi, a les comarques gironines se'n comptabilitzaven 117, informació que figura en el llistat públic elaborat per l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM). Tot i això, fonts de la Fiscalia de Girona indiquen que, del més d'un centenar d’alcaldes que figuraven a la llista, només s'han arribat a citar sis sobre els quals es mantenen obertes les diligències d'investigació que estan actualment «en tramitació».
En paral·lel als sis casos anteriors, a la demarcació de Girona diversos jutjats investiguen dues alcaldesses de l'Alt Empordà, la Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú) i la de Roses (Alt Empordà, comtat de Peralada), ambdues del PDeCAT. Entre març i abril, la Fiscalia General de l'Estat va allargar sis mesos la investigació i en pocs dies hauria de decidir si arxiva les causes, les porta als jutjats o les torna a prorrogar mig any més, cosa molt poc habitual.
Amb relació a aquesta data tan remarcada, el dimecres passat el ple de l'Ajuntament de Llagostera (Gironès, comtat de Girona) va aprovar per unanimitat una moció amb motiu del primer aniversari de l'1 d'octubre.
De tots els alcaldes que figuraven a la llista de la Fiscalia pendents de ser investigats, finalment es van citar a sis per delictes de desobediència, prevaricació i malversació de diners públics abans de l'1 d'octubre. En primer lloc van ser l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas (PDeCAT), i l'alcalde de Palafrugell (ERC), Josep Piferrer. Ambdós van anar al Palau de Justícia de Girona el 20 de setembre, envoltats de 2.000 persones com a mostra de suport. L'endemà hi va haver una nova cita a la Fiscalia a Girona, cridant a declarar els alcaldes de la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà, comtat de Girona), Lluís Sais (ERC), el de Santa Coloma de Farners (les Guilleries, la Selva, comtat de Girona), Joan Martí (ERC), el d'Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú), Josep Maria Corominas (PDeCAT), i el de Puigcerdà (Baixa Cerdanya, comtat de Cerdanya), Albert Piñeira (PDeCAT). Tots ells van optar per no declarar excepte Martí, no es va presentar a la cita.
En paral·lel a les sis diligències d'investigació obertes per la fiscalia, a les comarques gironines també hi ha jutjats que estan investigant alcaldes de l'Alt Empordà per denúncies de particulars i no per cap instrucció judicial. És el cas de l'alcaldessa de Roses, Montse Mindan, que va declarar el 28 de febrer, i l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, que ho va fer el 18 de setembre passat.
Moció en memòria de l'1-O
L'Ajuntament de Llagostera va aprovar dimecres al ple una moció amb motiu del primer aniversari de l'1 d'octubre. La moció es va acceptar per unanimitat per part dels tres grups amb representació municipal: el PDeCat, que lidera l'alcaldia, ERC i Alternativa per Llagostera (AxLL). El primer punt del document vol «agrair a totes aquelles persones que van fer possible el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre, malgrat les amenaces, la violència i la brutalitat policial per part del Govern espanyol». Seguidament, es reclama la necessitat que l'estat intenti negociar un referèndum acordat i accepti el resultat democràtic que va sortir en el seu dia. El tercer punt exigeix «la llibertat immediata i incondicional dels presos i preses polítics i el retorn dels exiliats i exiliades». Per acabar, la darrera petició se centra a demanar el trasllat de la moció a escala nacional i internacional.
Vaga estudiantina solidària
Les entitats que conformen la plataforma Universitats per la República van convocar divendres una vaga general estudiantina per a l'1 d'octubre. Els Consells de l'Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT) dóna suport a la defensa de l'autonomia del sistema universitari català i aprofita per reivindicar que tenim «els preus públics més cars en les titulacions de grau i sobretot de màster». El comunicat de vaga insta a suspendre les activitats avaluables i que no es penalitzi la falta a classe, però que a la vegada es garanteixi el dret d'educació a les aules.
Concentracions davant les escoles que van acollir urnes
El sindicat docent Ustec·STES, per la seva banda, ha convocat a concentrar-se davant les escoles que van acollir les urnes al final de l'horari lectiu del matí.
L'Ajuntament de Blanes surt en defensa dels treballadors amenaçats per un element unionista
Llegim que l'Ajuntament de Blanes (la Selva marítima, comtat de Girona) ha sortit en defensa dels seus treballadors municipals després que una persona contraria a la independència de Catalunya va assaltar la setmana passada a dos treballadors municipals, enregistrant-los amb el seu mòbil, proferint-los insults i amenaçant a tornar "amb armes" per tal de despenjar la pancarta en suport als presos polítics i exiliats que es trobava situada a la façana de l'edifici.
L'energumen espanyolista, que posteriorment va publicar les imatges a les xarxes socials per fer-se el fatxenda de la seva "gesta", assegurava que el govern municipal era "colpista", malgrat la col·locació de la pancarta fou aprovada a través del plenari municipal seguint la normativa.
El manifest que ha fet públic avui divendres l’Ajuntament de Blanes fa una crida al mutu respecte i defensa la tasca dels treballadors públics. Tots grups polítics municipas municipals que formen part del Consistori han recolzat unànimement la idea de redactar el manifest, malgrat que el seu contingut no ha comptat amb tot el consens, i hi ha hagut disparitat de criteris.
Segons informen, l'espanyolista que va enregistrar i difondre les imatges sense permís dels treballadors que hi apareixien ha fet arribar, juntament amb la seva família, el seu penediment a l'alcalde de Blanes segons apunten fonts municipals. Al seu torn, l'alcalde ho ha comunitat als funcionaris de la casa.
Treballadores i treballadors de la Generalitat a Girona argumenten a favor de la independència
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies Per commemorar l'1-O, treballadores i treballadors de la Generalitat a Girona han dipositat en urnes "reflexions que argumenten la necessitat que Catalunya sigui un estat independent". "Deixarem de pagar administracions duplicades i ministeris sense competències" o "perquè tenim dret a decidir el nostre futur segons el dret internacional" han estat algunes altres de les inscripcions a les paperetes.
L'assemblea ha recordat que dilluns farà un any "que dos milions de persones vam exercir el nostre dret democràtic a votar, que vam defensar els col·legis electorals i que els cossos de seguretat espanyols van carregar contra demòcrates".
"L'1 d'octubre va marcar un abans i un després per a moltes persones, per això avui exigim als polítics que deixin les discrepàncies de banda i es posin a treballar per la unitat amb un objectiu únic: la proclamació de la República", han conclòs.
L'acte ha acabat amb el cant dels Segadors i amb els participants corejant proclames com "independència" o "Llibertat presos polítics".
Ensenyament diu que permetrà no assistir a escola l'1-O
Segons l’Agència Catalana de Notícies el Departament d’ Ensenyament del Govern de la Generalitat no prendrà mesures si hi ha alumnes d'Infantil i Primària que l'1-O no van a l'escola. El conseller Josep Bargalló ha dit es tracta d'una decisió que forma part de la "responsabilitat de la tutoria legal dels pares" i que "per un dia no actuarem ni hem actuat mai". "Si això es reiterés i fos absentisme, sí que hauríem d'actuar", ha afegit.
Pel què fa als alumnes de Secundària, ha precisat que la normativa preveu que poden fer vaga si ho comuniquen prèviament i els pares ho autoritzen.
D'altra banda, Bargalló ha remarcat que dilluns serà un "dia lectiu" amb "activitats lectives" que es decideixen des del Consell Escolar o l'equip directiu del centre, com es fa habitualment."Nosaltres no tindrem res a dir sobre com es desenvolupin", ha insistit. "L'-1 d'octubre com a Departament d'Ensenyament el que farem seran garantir la normalitat d'allò que els centres decideixin i els alumnes majors d'edat decideixin", ha afegit.
El ple municipal d’Olot acorda declarar dia de dol l’1-O
El ple municipal d’Olot va aprovar ahir declarar l’1 d’octubre dia de dol, a petició del Comitè de Defensa de la República (CDR) de la ciutat. Hi van votar a favor el PDeCAT, al govern municipal, i ERC i la CUP, a l’oposició, i s’hi van oposar el PSC i Olot en Comú. En el text de la moció que ha impulsat el CDR, justifiquen la declaració del dol “en record de les víctimes colpejades i vexades per la policia espanyola” el dia del referèndum d’autodeterminació. Volen també que sigui una mostra de suport del ple als presos i exiliats fruit d’aquest procés o per haver expressat les seves opinions. Així mateix, hi insten l’Ajuntament a donar suport a tots els actes amb motiu del dol que es facin en relació amb l’1 d’octubre i que faciliti als seus treballadors poder-hi participar. Finalment, demanen que es faci arribar la proposta a la Generalitat perquè declari dia de dol a tot el territori. Així mateix, reclamen que s’iniciï una procés de ruptura amb l’Estat espanyol.
L’1 d’octubre a Viladamat descoberta de la placa que donarà nom a la Plaça de l'1 d'Octubre
A Viladamat (Baix Ter, Terraprim, Alt Empordà, comtat d’Empúries) el dilluns 1 d'octubre tindrà lloc la descoberta de la placa que donarà nom a la Plaça de l'1 d'Octubre. Aquest acte, tindrà lloc a l'actual Plaça de la Vila a partir de les 8 del vespre. Tot seguit hi haurà pica-pica per a tothom.
Nedada pels presos polítics, a Banyoles
Amb el títol de Braçades per la llibertat s’ha organitzat per al dia 6 d’octubre a l’Estany de Banyoles una nedada popular per reivindicar la llibertat dels presos polítics i catalans i en solidaritat amb represaliats i exiliats. La jornada tindrà com a activitat principal cobrir nedant 1.000 metres amb sortida i arribada a les instal·lacions del Club Natació Banyoles, on els participants podran canviar-se. La iniciativa ha estat d’amics i companys del conseller empresonat Raül Romeva --un gran aficionat a la natació--, agrupats en la plataformafreeromeva.cat. Els donatius que es recaptin seran per a l’Associació Catalana pels Drets Civils (ACDC).
La nedada començarà a les dotze del migdia. No cal inscripció ni pagar, tot i que es podrà col·laborar comprant un casquet commemoratiu. Està previst que hi hagi tallers per a mainada i unes xerrades a càrrec del nedador d’aigües obertes Jonathan Gómez i de Miquel Sunyer, impulsor de les Vies Braves.
Per acabar, s’organitzarà una foto de grup amb les lletres gegants Llibertat. “Volem que esdevingui un clam per denunciar la injustícia que estan patint els nostres presos, exiliats i represaliats pel fet de defensar de forma pacífica les seves idees i la voluntat d’un poble, i que les nostres braçades els serveixin de suport incondicional a ells i a les seves famílies”, han explicat els promotors.
Freeromeva.cat ha distribuït un manifest en què, entre altres afirmacions, es diu: “Exposem la nostra voluntat de no fer oblidar l’injust empresonament del Raül Romeva i dels altres presos; així com també la situació en què es troben tots els exiliats, per evitar normalitzar una situació que ha vulnerat els drets dels nostres representants polítics i socials.”
L'exposició «1 d'octubre. Mirades empordaneses» arriba a Garrigàs
 |
| Conxi Molons és un dels ponents de la jornada |
Segons EMPORDA INFO ahir dijous, 27 de setembre a les 7 de la tarda, es va inaugurat a Garrigàs (Baix Fluvià, Terraprim, Alt Empordà, comtat d’Empúries) l'exposició ‘1 d'octubre. Mirades empordaneses’, a la Sala Vella del poble. Les fotografies mostren com van viure aquesta jornada alguns fotògrafs empordanesos.
Es va celebrar una taula rodona sobre com els professional van viure aquella jornada, que va ser moderada en Carles Pujol, i hi van participar Conxi Molons, Angel Reynal i Francesc Guillamet.
Amb aquest acte s'encetà la celebració comarcal de l'1 d'octubre que seguira el dissabte 29 de setembre amb una jornada festiva plena d'actuacions a Garrigàs.
TV3 estrena el documental ‘La gent de l’escala’ un any després del referèndum
 |
| "La gent de l'escala" de l'Institut Pau Claris de Barcelona el dia del referèndum de l'1-O. |
Llegim a la premsa convencional que TV3 estrenarà aquest dilluns a la nit el documental La gent de l’escala, una producció de la televisió pública i Minoria Absoluta que s’emetrà dins de la programació especial que oferirà el canal amb motiu del primer aniversari del referèndum de l’1 d’octubre. Aquest treball, dirigit pels periodistes Francesc Escribano i Jordi Fusté, posa el focus en els fets que van ocórrer a l’IES Pau Claris de Barcelona, un dels que més van rebre la violència de la policia espanyola.
El documental recull el testimoni d’alguns votants que van resultar ferits quan van fer “resistència pacífica” per evitar l’entrada dels agents al recinte escolar. La Marta és una de les que explica com la policia li va doblegar els dits, i durant els primers minuts va creure que li havien trencat. “Trobo que en el moment de l’entrevista estava enfadada, però ara estic trista perquè són unes dates complicades”, explica després de veure el documental per primera vegada. Segons denuncia, va ser víctima d’insults quan el seu cas es va convertir en mediàtic.
Molts dels afectats que eren a l’interior del recinte desconeixien el que van viure els altres ciutadans que eren al pati de l’escola, i ara ho han descobert per primera vegada en l’acte de presentació d’aquesta producció. Un dels casos que els va passar més desapercebut és el del Pau, un noi que va ser agafat per la policia “pel coll i les orelles” i, fins i tot, li van arribar a abaixar els pantalons. Posteriorment, el van arrossegar per terra fins que la seva mare es va “tirar a sobre d’ell” per protegir-lo.
La idea del documental neix a partir d’una proposta del periodista Jordi Fusté, que va presenciar els fets i va ser l’autor de les imatges en les quals apareixia l’escala de l’escola amb votants que eren llançats cap avall. De la mateixa manera que el vídeo de la Marta, aquest també es va convertir en viral.
Els protagonistes del treball expliquen que, en alguns casos, la consternació pels fets encara la tenen i, de fet, una mare es va trobar amb la dificultat de respondre a les preguntes del seu fill, que tenia la consigna d’acudir a la policia si mai es perdia i no entenia què passava. “Els policies aquell dia es van equivocar”, li va dir.
El documental s’emetrà a les 21:55h i anirà seguit d’un altre, El xoc, d’Enric Vilageliu.
L'alcalde de Celrà refusa la invitació de la Guàrdia Civil per celebrar el Pilar
L’Agència Catalana de Notícies informa que la Guàrdia Civil de Girona commemorarà la Festa del Pilar el 12 d'octubre a les onze del matí. Des de la Comandància s'ha fet arribar una invitació a l'Ajuntament de Celrà, on es demana a l'alcalde que la faci extensiva "a tot el personal sota el seu càrrec que estigui interessat en assistir-hi".
L'alcalde de Celrà, però, ha refusat la invitació de totes totes. A l'escrit de resposta, Dani Cornellà (CUP) recorda que "el proper 12 d'octubre, com en els darrers set anys, l'Ajuntament de Celrà obrirà les portes amb tota normalitat". "Tal com vam acordar, és una festa que no ens representa i, per tant, treballarem", hi afegeix.
Dani Cornellà recorda a la Guàrdia Civil que el ple del 18 de setembre del 2012 va aprovar una Declaració d'independència. I que, precisament, en un dels apartats --dins el punt 8è-- s'hi recollia, textualment, declarar "a efectes administratius, el dia 12 d'octubre com a dia laborable".
Dit això, l'alcalde de Celrà subratlla que, ara fa un any, durant el referèndum "molts pobles de Catalunya van patir la repressió (cops de puny, puntades de peu, cops de porra..." per part de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional espanyola "pel sol fet de dipositar una papereta dins les urnes". A l'escrit, també subratlla que molts ajuntaments "van patir destrosses en equipaments públics" i que "moltes persones estan patint la repressió pels informes" que van fer les cosses i forces de seguretat de l'Estat.
Dani Cornellà hi esmenta explícitament "els presos i les preses polítiques, els exiliats i exiliades polítiques, les persones multades o represaliades" i els nombrosos alcaldes i alcaldesses investigats. "I una llarga llista més d'injustícies constants", hi afegeix. "Per tot això, tampoc assistirem a cap acte amb la presència del cos de la Guàrdia Civil o la Policia Nacional", diu la carta.
Els convida a l'1-O
L'alcalde de Celrà també aprofita l'escrit, però, per convidar el subdelegat de l'Estat i el tinent coronel cap de la Guàrdia Civil de Girona a assistir als actes que es fan al poble per celebrar l'1-O. "I que facin extensiva aquesta invitació a tot el personal sota el seu càrrec", recull la carta, parafrasejant la fórmula de la benemèrita.
A continuació, Dani Cornellà els fa saber què s'ha organitzat. El dia 1, a les nou del matí, la lectura del manifest 'REPUBLIQUEM' davant l'ajuntament (on el poble mostra el compromís amb la República Catalana). I a les set de la tarda, la inauguració de la plaça 1 d'octubre del 2017 (la que hi ha al costat del consistori).
El dia 3, la projecció d'un vídeo sobre la jornada del referèndum a Celrà i la possibilitat que els veïns puguin compartir vivències. I el divendres 5, la inauguració d'una exposició fotogràfica i la presentació d'una revista feta pel CDR del municipi.
L'alcalde tanca la carta amb la frase: "Llibertat presos polítics, llibertat preses polítiques! Visca la República Catalana!".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada