Les tasques acabaran avui i tenen un cost de 1.600 euros, que assumiran entre els dos ajuntaments.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 25/09/2018 Girona/Sarrià de Ter (Gironès, comtat de
Girona).-
Llegim a la
premsa convencional gironina finalment les àligues franquistes del pont
de l’Aigua aixequen el vol. Els operaris van començar ahir a retirar
els quatre símbols de l’època franquista que hi ha a banda i banda del
pont. El cost és d’uns 1.600 euros, que assumiran
els ajuntaments de Girona i Sarrià de Ter (Gironès, comtat de Girona).
Es preveu que els treballs acabin molt probablement avui, després que
els obrers esmicolessin els aligots, ja que no es poden treure d’una
sola peça.
A
peu del pont, i a les ribes del riu Ter, els alcaldes de Girona, Marta
Madrenas, i Sarrià de Ter,
Narcís Fajula, van fer declaracions al bon grapat de mitjans de
comunicacions que es van aplegar a la convocatòria de premsa. “Avui és
un dia molt important per als nostres municipis, després de molts anys
podem eliminar un altre element de simbologia franquista”,
assegurava l’alcaldessa, que va reconèixer que una neteja de vegetació
de l’entorn fa uns mesos va posar “en evidència uns escuts de clara
simbologia franquista, i que calia treure’ls de forma urgent”. En aquest
sentit, va explicar que la seva retirada no
depenia únicament dels consistoris, sinó que la titularitat de la
carretera és de la Generalitat i que, per tant, s’han hagut de fer uns
tràmits que s’han allargat més en el temps. “A mi m’agradaria que la
seva retirada s’entengués com un homenatge als represaliats
pel franquisme, a totes aquelles persones que van viure la repressió
franquista i postfranquista, i concretament a aquelles persones preses
pel règim que van reconstruir el Pont de l’Aigua”, sosté Madrenas. “Quan
veus que a Espanya fan tantes propostes i reflexions
sobre què passa amb el Valle de los Caídos, aquí a Catalunya aquest
debat ja està superat en el sentit que cal eliminar i portar a l’oblit
aquesta ignomínia que va ser el franquisme”, remarca. L’alcaldessa de
Girona va assegurar ahir que els símbols no es
conservaran perquè “no tenen cap valor artístic ni patrimonial ni res”.
Si fos el cas, consideraven la possibilitat de portar-lo al
Museu d’Història
.
“S’ha fet justícia”
Per
la seva banda, l’alcalde de Sarrià de Ter, Narcís Fajula, va explicar
als mitjans: “Era un anacronisme
que tinguéssim quatre àligues aquí amagades.” Pel responsable
municipal, “s’ha fet justícia” amb la seva retirada, “un element que no
és contemporani en el temps que estem ara”.
Pel
que fa al cost dels treballs, l’alcaldessa de Girona va dir que “és
absolutament menor” i que
“no té cap tipus de transcendència”. “Hem de fer autocrítica, ja que és
una cosa que fa molt de temps que hauria de ser fora”, va dir Madrenas,
que va manifestar: “Hem tardat molts, molts, molts anys.” A més de la
retirada de les àligues franquistes, les obres
també inclouen el remolinat i el repintat del lloc on es trobaven els
escuts, per esborrar-ne qualsevol vestigi.
També trauran l’àliga dels despatxos del mercat del Lleó
L’alcaldessa
de Girona, Marta Madrenas, va reconèixer ahir que “ja quasi no en
queden”, de símbols
franquistes. “N’hi ha molt poquets i, de fet, estan molt
contextualitzats”, assegura, i reconeix que n’hi ha a la plaça del Lleó.
Un d’ells està a la façana del mercat, tapat amb vidre i amb un escrit
en què es contextualitza la seva conservació. D’altra banda,
n’ hi ha un altre, una àguila de grans dimensions que hi ha dins d’un
dels despatxos que hi ha al mercat. Fonts de l’Ajuntament van confirmar
ahir que aquesta escultura, també de pedra, té les hores comptades com
les àligues del pont de l’Aigua. La dificultat
que hi ha aquí és que aquesta escultura és dins d’unes oficines. És per
això que la seva retirada es farà en la mesura que no afecti la feina
del dia a dia dels treballadors que hi són.
Madrenas
explica que la Generalitat està treballant en una llei que estableix
els criteris referents
a la memòria històrica que aglutini les diferents normatives
reguladores que hi ha actualment. “S’ha cregut convenient aglutinar-ho
en un únic document i homogeneïtzar-ho arreu del territori”, va avançar
l’alcaldessa.
Pel
que fa al Pont de l’Aigua, a banda de les àligues que es van començar a
retirar ahir, a les dues
entrades del pont hi havia fa un temps diversos símbols i inscripcions
amb lemes que corejaven el franquisme. Concretament hi ha via quatre
escenes bèl·liques de la Guerra Civil: Alto de los Leones, Alcàsser de
Toledo, Batalla d’Oviedo i Vaixell Canarias.
Cap d’ells no està ja a la vista.
No només a Girona van fent a poc a poc els deures per eliminar
els símbols de la Dictadura i honorar els seus represaliats
No
només a Girona van fent a poc a poc els deures per eliminar els símbols
de la Dictadura i honorar
els seus represaliats. Per exemple, el monòlit que presidia el pont del
Ter, a Torroella de Montgrí (Baix Ter, Baix Empordà, comtat
d’Empúries), va ser un dels símbols franquistes que més ràpidament van
caure, amb l’arribada dels ajuntaments democràtics.
Altres imatges es mantenen al Baix Empordà, com ara les característiques plaques d’habitatges protegits.
Ara fa dos anys,i precisament a l’equip de govern municipal de Torroella de Montgrí (ERC-Junts,
UP i
L’EST) va derogar els acords d’exaltació franquista que va adoptar
el Consistori entre els anys 1939 i 1975. En total eren deu, entre els
quals hi havia el que feia referència al nom del pont del riu Ter,
batejat com a pont del Tinent General Orgaz, o la
contribució amb 50 pessetes a la construcció del Valle de los Caídos.
Al Pla de l’Estany, una campanya de la
CUP i
Arran ha reduït una mica en els darrers anys el nombre de símbols
franquistes a Banyoles (Pla de l’Estany, comtat de Besalú). Abans de
començar-ne a retirar, el
Memorial Democràtic calcula que a la ciutat n’hi havia 202, sobretot plaques del desaparegut
Ministerio de la Vivienda,
als barris de Sant Pere,
el Pla de l’Ametller, Mas Palau i Canaleta. D’altra banda, es conserva
el vell monòlit del cementiri dedicat als morts del bàndol franquista,
però que des de fa uns anys està dedicat a totes les víctimes de la
Guerra Civil.
A
la Garrotxa, fa cinc anys a Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú) es va
executar el projecte de
contextualització i senyalització dels espais de la memòria històrica
relacionats amb la Guerra Civil a Olot. Es van eliminar els símbols
feixistes bàsicament del monument del cementiri municipal. En concret,
es va intervenir en cinc espais, tres dels quals,
al cementiri --el monument feixista, les sepultures dels republicans i
les dels militars de Franco forans--, la creu del Triai i el monument
als vençuts, entre les fonts de Sant Roc i l’antiga estació.
A Ripoll (Ripollès, comtat d’Osona), l’any passat hi va haver una arrancada testimonial de plaques
del Ministerio de la Vivienda franquista per reclamar
l’eliminació de totes.
A
la ciutat de Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú), ja només hi
queden algunes mostres identitàries
feixistes en determinats espais particulars en què els propietaris no
han volgut que les plaques amb el jou i les fletxes feixistes
desapareguessin. Aquest és el cas d’una de grossa, ara pintada per
fer-la menys visible, situada al carrer Sants Celi i Rústic
que encara és visible. L’any 2009, les JERC van fer una campanya
perquè s’anessin enretirant totes i el juliol del 2016 la majoria de
grups municipals van donar suport a una moció de la
CUP perquè se suprimissin totes.
A Blanes (la Selva marítima, comtat de Girona), hi havia hagut un monument als caiguts, de simbologia
franquista, a l’antiga plaça del Buen Suceso, actual
plaça Catalunya. Se’n van treure els elements feixistes i ara és al cementiri municipal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada