El CDR Guíxols denuncia que l’Ajuntament ganxó els veta la participació en una fira local

Roben l'estelada d'entrada a Palamós serrant el pal on onejava.  Els Mossos han inspeccionat la zona i estan pendents de la denúncia per iniciar una investigació. 

Universitats per la República convoca una vaga l'1-O. Volen així "pressionar" l'Estat a respondre les "demandes catalanes". 

El director general dels Agents Rurals declara al jutjat de Vic per l’1-O. La jutgessa volia saber què va fer “exactament”. Ell va estar “entrant i sortint” del col·legi del seu poble. 

Un helicòpter de la Guàrdia Civil posa en alerta els ciutadans de Girona. Ha sobrevolat diverses vegades la ciutat a baixa alçada aquest divendres. 

Una cadena humana entre Sant Julià de Ramis i Aiguaviva recordarà l'1-O. Es necessiten unes 16.000 persones per omplir tots els trams de les cinc poblacions per on passarà. Una replica de la Via Catalana per denunciar la violència policial espanyola  i commemorar l’1-O. També passarà per Sarrià de Ter, Girona i Vilablareix. 

Al carrer, contra la repressió.  Concentració a la plaça U d’Octubre en record del 20-S. 

Figueres commemorarà l'1-O amb la instal·lació d'una placa a la plaça de l'Institut Ramon Muntaner. Durant l'acte també es projectarà un audiovisual sobre aquell dia i hi haurà una actuació musical. 

TV3 estrenarà la nit de l’1-O El xoc, un documental sobre els fets que es van viure a Catalunya la tardor del 2017. Netflix també estrenarà Dues Catalunyes, amb més de 85 entrevistes a protagonistes i analistes polítics. 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 21/09/2018   

Guíxols (La Vall d’Aro, Baix Empordà, comtat de Girona).-   

Nou conflicte polític entre el CDR local i l’Ajuntament de Guíxols. El CDR ganxó denuncia el fet que el govern municipal de Guíxols els ha vetat la celebració d’una activitat dins la Setmana de la Mobilitat i la Sostenibilitat, que tenien previst fer a la Rambla de la ciutat.

Segons el CDR Guíxols, el mes de juliol passat es van oferir a l’Ajuntament ganxó per tal de participar en la Fira de la Sostenibilitat i Medi Ambient que es celebra aquest cap de setmana.

El Comitè de Defensa de la República es comprometia a aportar, dins la mateixa fira o bé de manera annexa i independent, una mostra del Consum 100% Català amb diverses empreses catalanes dels sectors consum i serveis, domiciliades a Catalunya. Empreses de gas, energia solar, comunicacions o assegurances amb les quals el CDR Guíxols havia contactat a fi de donar-les a conèixer a la ciutadania de la ciutat com a alternatives a les “espanyoles tradicionals de l’Ibex-35”, tal i com escriuen el comunicat enviat als mitjans.

Segons el CDR ganxó, “finalment es va acordar verbalment, i amb prèvia consulta interna amb la regidoria corresponent, treballar de manera independent Ajuntament/CDR, amb el consentiment i la col·laboració en material logístic per part del Govern municipal”, i varen continuar durant tot l’estiu contactant amb les esmentades empreses per “poder oferir a la gent del poble aquesta mostra que crèiem realment interessant”.

L’Ajuntament “no veu convenient” la celebració d’aquest acte el 23 de setembre  

El CDR Guíxols no deixa de sorprendre que només una setmana abans se’ls comuniqui que l’Ajuntament ganxó “no veu convenient” la celebració d’aquest acte: “La sorpresa arriba el divendres 14 a la tarda per telèfon i es ratifica el dilluns 17 al matí en persona, set dies abans de la mostra, amb tots els contactes tancats, quan se’ns comunica que no es veu convenient aquesta aportació del CDR, encara que sigui com a col·laboració externa a la Fira municipal, sense oferir-nos cap alternativa pel que fa a la data o a la ubicació”.

La nota de premsa enviada pel CDR als mitjans assegura que “es deixa clar que no es vol la participació i/o organització del CDR Guíxols” i que en cap moment es va fer esment d’un excessiu nombre d’expositors a la Rambla ni tan sols que la fira tindria una nova ubicació al Guíxols Arena, un avís que l’Ajuntament va fer públic el 18 de setembre. 

Boicot polític d’última hora del tripartit municipal 

“Entenem que aquest canvi d’opinió sobtat, aquest BOICOT POLÍTIC D’ÚLTIMA HORA al CDR per part d’un govern municipal on hi ha regidors republicans, cal denunciar-lo a la ciutadania” en tant que “perjudicada final per aquest boicot,”, diuen.

El CDR local acaba recordant que aquest veto “només es pot entendre per les pressions i/o decisions d’un determinat grup polític, clarament unionista, en el poder, acceptades passivament per la resta de grups del govern tripartit municipal”

.

Roben l'estelada d'entrada a Palamós serrant el pal on onejava 

L’Agència Catalana de Notícies informa que una esquadra unionista, composta d’elements que encara no han estat identificats, han serrat el pal on onejava una estelada a Palamós (Baix Empordà, comtat de Girona) i s'han emportat la bandera. Els fets han tingut lloc aquesta matinada en una de les rotondes d'entrada al nucli urbà.

L'Ajuntament, propietari del pal que sostenia la bandera, ha alertat als Mossos d'Esquadra, que han acudit a la zona i estan pendents que es presenti denúncia per iniciar una investigació i esbrinar quins son els autors del delicte.

De moment, no se sap amb quina màquina ho han fet però des del consistori creuen que podria tractar-se d'una radial perquè el tall és "net". 

Universitats per la República convoca una vaga l'1-O 

Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies la plataforma Universitats per la República ha anunciat aquest divendres que convoca una vaga estudiantil el dilluns 1 d'octubre acompanyada de manifestacions a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Coincidint amb el primer aniversari del referèndum, els estudiants universitaris han convocat la jornada reivindicativa sota el lema 'ni oblit, ni perdó'.

La plataforma universitària ha fet una crida a "pressionar" l'Estat a respondre les "demandes del poble català" sorgides de l'1-O. També han denunciat que la "repressió no s'ha aturat" i que se segueix "atacant" a la ciutadania i a les institucions catalanes.

Tot i que encara no han detallat el recorregut de la manifestació de Barcelona, està previst que arrenqui a les 12 hores a la plaça Universitat per acabar a la plaça de Sant Jaume.

En roda de premsa, les portaveus d'Universitats per la República Núria Marín i Núria Nieto han llegit un manifest que denuncia que un any després la "repressió no s'ha aturat". "Els presos polítics i exiliats segueixen tancats i perseguits, hi ha més de 2.000 persones investigades per participar de mobilitzacions i encara patim els estralls de l'aplicació del 155", ha lamentat Marín. Amb tot, ha apuntat que fa un any el poble català va saber reaccionar "com calia" i els estudiants "no en van ser una excepció".

"Volíem esdevenir la punta de llança que plantés cara a l'Estat i ens vam organitzar a instituts, campus i facultats. Volíem ser plenament partícips del contrapoder popular i vam decidir prendre els carrers i mostrar-nos decidits a desobeir", ha recordat Marín. El manifest però també ha lamentat que les universitats hagin patit la "paralització" de qualsevol inversió pel 155 i l'"atac" als docents. "Hem patit el feixisme carregant directament contra el model d'immersió lingüística", ha considerat Núria Nieto.

Davant del que consideren que són atacs, Universitats per la República ha apostat per l'autoorganització popular per guanyar "totes les llibertats". Per això, Nieto ha fet una crida a tots els agents independentistes a fer un full de ruta conjunt per instar el Govern a fer efectiva la voluntat popular "expressada" amb el referèndum de l'1-O. "La mobilització constant ens permetrà tensionar a l'Estat i obligar-lo a respondre a les demandes del poble català", ha considerat Nieto.

D'altra banda, en roda de premsa també han explicat que el dijous 27 de setembre a les 18:30h oferiran un acte polític a la Universitat de Barcelona (UB) titulat 'Recuperem els carrers'. Coincidint amb la primera vaga estudiantil de l'1-O, l'acte comptarà amb la presència de representants dels partits sobiranistes, les portaveus d'Universitats per la República, el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri i la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie.

Les portaveus del col·lectiu han recordat que la universitat és un espai "democràtic" on tothom s'hi pot expressar, tot i això han rebutjat "qualsevol tipus de feixisme". Nieto ha dit que la institució de la universitat no es posiciona políticament i que tampoc pot privar els estudiants de fer-ho. "Tothom ha de tenir la seva veu", ha constatat. 

El director general dels Agents Rurals declara al jutjat de Vic per l’1-O 

Segons la premsa convencional comarcal el director general dels Agents Rurals, Marc Costa, va declarar ahir al matí durant poc més d’una hora als jutjats de Vic (Plana de Vic, Osona, comtat d’Osona), on va acudir citat com a investigat per un presumpte delicte de desobediència arran de l’1-O. Fa just deu dies ell mateix havia anunciat a Twitter que l’havien cridat per haver defensat el dia del referèndum el col·legi electoral de Sant Julià de Vilatorta (Osona, comtat d’Osona), on resideix. Segons Costa, aquell dia un agents dels Mossos d’Esquadra va aixecar una acta que l’identificava específicament, ja que ell mateix se li va presentar per col·laborar. Arran d’aquesta acta i d’un informe previ de la Guàrdia Civil, el jutjat va obrir diligències d’investigació.

A la sortida, ahir, Costa va explicar que havia contestat a totes les preguntes tant de la jutgessa com de la seva defensa perquè no té “res a amagar”. Segons ell, la jutgessa volia saber “exactament” quin va ser el seu paper l’1-O, i ell li va dir que havia estat al seu col·legi “com molts milions de catalans” que van anar a votar “democràticament”. “Vaig estar entrant i sortint del col·legi electoral i va ser una jornada festiva”, emfasitzava. “Sorprèn que facin passar persones per aquest tràngol de ser investigats per haver participat en un referèndum, com tanta altra gent. No és el Marc Costa, són milions de catalans que vam anar a votar democràticament i pacíficament”, reblava als mitjans. “Només intenten fer por”, concloïa.

Unes 150 persones es van apropar als jutjats de Vic per donar suport a Costa. En aquest sentit, el cap dels agents Rurals va agrair que “la resposta de la gent ha estat fantàstica”. “Això demostra, un cop més, que el que s’està investigant no és l’actuació d’una persona, sinó la voluntat d’un poble”, ressaltava.  

Un helicòpter de la Guàrdia Civil posa en alerta els ciutadans de Girona 

El Diari de Girona informa que un helicòpter de la Guàrdia Civil ha sobrevolat a baixa alçada la ciutat de Girona aquest matí de divendres durant molts minuts. La fressa dels rotors era molt evident i ha fet aixecar el cap a molts gironins i turistes que al voltant de les onze del matí passejaven per la ciutat. Fins i tot, molts veïns han sortit a balcons i terrasses davant la insistència del soroll de l'helicòpter, que ha fet diverses passades per sobre alguns barris de la ciutat. La reiteració dels vols sobre Girona ha provocat curiositat, però també preocupació i comentaris irònics a les xarxes socials.

Una cadena humana unirà Sant Julià de Ramis i Aiguaviva el 7 d’octubre 

Segons la premsa convencional gironina l’ANC del Gironès vol rememorar la Via Catalana i preveu organitzar la cadena humana Fem-ne via, que unirà Sant Julià de Ramis (Baix Ter, Gironès, comtat de Girona) i Aiguaviva (Gironès, comtat de Girona). Serà el diumenge 7 d’octubre a les cinc de la tarda. Les inscripcions es podran fer en breu a través del web [Femnevia.assemblea.cat]. En total hi haurà 27 trams.

La cadena humana serà la culminació d’una setmana carregada d’activitats a les comarques gironines que pretenen commemorar i denunciar el que va passar fa just un any, i sobretot la jornada del referèndum de l’1 d’octubre. Tertúlies, exposicions, taules rodones, concentracions i altres activitats que serviran per “escalfar motors per a la cadena humana”, va assegurar ahir Joan Carles Bonet, coordinador de l’ANC al Gironès. S’ha triat aquestes dues poblacions perquè Sant Julià de Ramis, per una banda, és on va començar la violència de la Guàrdia Civil contra els votants i els col·legis electorals. Aquesta violència policial espanyola es va fer extensiva a la tarda fins a Aiguaviva, on la Policia Nacional espanyola va llançar gasos lacrimògens i va colpejar la gent del poble que havia organitzat un dinar popular i en aquell moment estava fent el cafè davant de l’ajuntament.

La cadena humana tindrà el seu inici a Sant Julià de Ramis i passarà per Sarrià de Ter (Baix Ter, Gironès, comtat de Girona), Girona, Vilablareix (Gironès, comtat de Girona) i Aiguaviva (Gironès, comtat de Girona). En total es necessitaran unes 16.000 persones per unir les dues poblacions del Gironès, distància que estarà dividida en 27 trams. Les inscripcions es faran a través del web, que es posarà en marxa en les pròximes hores. Els assistents no caldrà que vagin vestits d’una determinada manera.

Aquelles persones que hi assisteixin hauran de portar una ràdio per seguir les instruccions que es donaran a través de diverses emissores del Gironès, que faran una programació conjunta especial amb la gent del territori coincidint amb aquesta data a partir de les quatre de la tarda. Un cop acabi la cadena humana, l’ANC convida els participants a anar fins a Aiguaviva, on es faran els actes centrals. Aquí es muntarà un escenari per als parlaments --per ara està confirmat el de la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, però n’hi haurà més--, s’hi faran actuacions musicals i es finalitzarà amb una Botifarrada Groga. Cal recordar que l’endemà de la violència policial, el 2 d’octubre, unes 10.000 persones van inundar Aiguaviva per denunciar la repressió.

És previst que els pròxims dies es donin més detalls de la cadena humana pel Gironès i de la seva organització.

Una cadena humana unirà cinc localitats gironines el pròxim diumenge 7 d’octubre amb motiu de l’aniversari del referèndum de l’1 d’octubre del 2017. L’acte està organitzat per l’ANC del Gironès i es preveu que, per omplir aquest tram de més de 20 quilòmetres, facin falta aproximadament unes 16.000 persones. L’esdeveniment començarà al voltant de les quatre de la tarda, ja que, tal com han explicat fonts de l’organització a Diari de Girona, la cadena hauria d’estar completa a dos quarts de cinc.

El cap de la cadena estarà ubicat a la localitat de Sant Julià de Ramis, un dels punts on les càrregues de la Guàrdia Civil d’aquella data van ser més intenses i on havia de votar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Seguint el recorregut, el següent poble per on passarà serà Sarrià de Ter i, paral·lelament, també per Girona.

En aquesta ciutat hi haurà tres punts carregats de simbolisme inclosos dins del recorregut. El Centre Cívic de Pedret, un dels punts on es podia anar a votar i on els agents de la Policia Nacional espanyola van efectuar una càrrega per evitar la celebració del referèndum; el Col·legi Verd, un altre dels llocs on hi havia més gent concentrada i on el Cos Nacional de la Policia del Regne d’Espanya va frustrar la votació a mig matí i, finalment, el Pavelló de Palau, recordat per ser un dels darrers col·legis electorals on els agents de la Policia Nacional espanyola no van aconseguir entrar i en el qual es va poder celebrar la votació en un ambient de caràcter festiu amb un gran nombre de persones aplegades a les seves portes.

Altres actes 

Vilablareix també serà un punt inclòs en la cadena i, finalment, la cua estarà ubicada a Aiguaviva. Aquest acte culmina una setmana plena de simbolisme pel sobiranisme en record dels fets ocorreguts fa un any. Així doncs, no serà l’únic acte programat, sinó que durant els dies previs hi haurà conferències, actuacions, tertúlies i exposicions a moltes localitats del Nord-est de Catalunya.

Record del 20-S 

Prèviament, aquesta setmana ja s’han començat a commemorar dates significatives, començant per l’aniversari del 20 de setembre, la data en què la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil van escorcollar a Barcelona el Departament d’Economia de la Generalitat i van envoltar la seu nacional de la CUP. Aquell dia, també es van detenir càrrecs del govern acusats d’haver organitzat el referèndum, un fet que va despertar la indignació de la ciutadania i hi ha va haver una concentració pacífica davant la seu del Departament.

En el cas de la ciutat de Girona, el passat dimecres, a la plaça Calders, es va projectar un documental centrat en els fets d’aquella data, produït per MediaPro i dirigit per Jaume Roures.

Ahir al vespre va tenir lloc una concentració convocada per la plataforma unitària Girona Vota. 1.500 persones es van agrupar per tal de commemorar la data sota crits de «Llibertat» i lluint samarretes de la darrera Diada i llaços grocs. L’acte va començar a les vuit del vespre amb uns parlaments a càrrec de tres testimonis, que van explicar la seva experiència en primera persona, entre ells l’exdiputat al Parlament de Catalunya per Girona del grup CUP-CC, Benet Salellas. La clausura va anar a càrrec del cantant Mazoni, que va tancar l’acte amb un concert. 

Al carrer, contra la repressió 

Segons la premsa convencional gironina a la ciutat de Girona es va recordar ahir, al mateix emplaçament que fa un any, l’aleshores plaça de la Constitució, l’inici de la repressió de l’Estat espanyol amb els fets del 20-S, amb la irrupció de la Guàrdia Civil a la seu del Departament d’Economia de la Generalitat a Barcelona i el setge a la seu de la CUP. Més de 1.500 persones, segons els organitzadors, la plataforma unitària Girona Vota, es van aplegar a la plaça U d’Octubre 2017 de la ciutat sota el lema Per la República, contra la repressió. El mateix paisatge humà i a l’hora diferent: dels crits de “Votarem!” a “Ni oblit ni perdó!”.

La concentració gironina va donar protagonisme al relat dels fets amb la projecció del documental de la productora Mediapro i posteriorment es va donar veu a tres testimonis que ho van viure in situ.

El president d’Òmnium Gironès, Sergi Font, va conduir la conversa.

David Camps, treballador del Departament d’Economia, va defensar el paper dels Jordis quan van fer de mediadors amb la comitiva judicial i van fer una crida a la dissolució de la protesta al final de la jornada. També va recordar que molts manifestants i, sobretot periodistes perquè tenien millor visió del que passava, van pujar als vehicles de la Guàrdia Civil.

Blai Ramió, veient el setge del 20-S, va decidir fer via cap a Barcelona “per dignitat amb els catalans i respecte a les institucions”. Ramió va posar èmfasi en l’ambient “festiu i reivindicatiu” en cap cas violent. “Hi va haver algun moment de tibantor, però els habituals d’un Barça-Madrid”, va relatar amb cert humor tot recordant com s’ha “sobredimensionat”. “No hi vaig veure cap rebel·lió.”  

L’advocat Benet Salellas --ex diputat per la CUP-CC-- va subratllar la sensació de victòria d’aquell dia arran del “caràcter massiu i pacífic de la protesta”. “Ens podia haver anat en contra, però li vam donar la volta i va ser una victòria de tota la gent que va venir a defensar la seu”, va destacar. Per Salellas, “un moment molt bonic” va ser el suport d’altres partits: “Mai m’hauria pensat veure Xavier Trias entrant a la seu de la CUP.”

L’acte es va cloure amb la participació de Mazoni. El músic de la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà, comtat de Girona) va interpretar Pedres, de la qual va recordar la vigència, i Com una plaga.  

Acció de les treballadores i dels treballadors públics 

Les treballadores i els treballadors públics es van concentrar ahir a les dotze del migdia al davant de la seu de la Generalitat i el Palau de Justícia de Girona per denunciar “l’atac absolutament antidemocràtic per dinamitzar l’administració i el govern legítim” de fa un any, el 20 de setembre de 2017. Es va anomenar els detinguts i es va fer una casserolada per mostrar el rebuig. El delegat del govern, Pere Vila, va recordar que va ser un “dia negre”. 

Figueres commemorarà l'1-O amb la instal·lació d'una placa a la plaça de l'Institut Ramon Muntaner 

Plaça de l'Institut Ramon Muntaner el vespre de l'1 d'octubre de 2017 

Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies la ciutat de Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú) commemorarà l'1-O amb el descobriment d'una placa amb el nom d'1 d'Octubre a la plaça de l'Institut Ramon Muntaner. L'acte es farà el dia que se celebra un any del referèndum a partir de les vuit del vespre i també es projectarà un audiovisual sobre aquell dia.

La Comissió del Nomenclàtor de la ciutat va aprovar, a proposta del ple municipal, la instal·lació de la placa en aquest espai on centenars de persones que es van concentrar per seguir els resultats del referèndum.

La jornada s'acabarà amb l'actuació musical de la cantautora Rusó Sala. 

TV3 estrenarà la nit de l’1-O El xoc, un documental sobre els fets que es van viure a Catalunya la tardor del 2017  

Frame de la pel·lícula 'El xoc'

Llegim en la premsa convencional que la tardor del 2017 va marcar un punt d’inflexió en l’escena política i social de Catalunya. A banda del referèndum de l’1 d’octubre, els episodis que es van viure en els dies anteriors i posteriors van ser decisius per a la ciutadania catalana. Amb la mirada posada en aquelles jornades, aviat s’estrenaran dos documentals: Dues Catalunyes --a partir del divendres 28 de setembre a Netflix-- i El xoc, que s’emetrà a TV3 en el marc de la programació especial que s’oferirà l’1-O.

Tots dos documentals aprofundeixen la transcendència que van tenir aquells mesos per als seus protagonistes: els polítics i la població. I els noms no són casuals. Amb el títol Dues Catalunyes es vol constatar “la presència de dos blocs clarament enfrontats, tot i que en realitat hi ha 7,5 milions de visions diferents sobre Catalunya”, explica Álvaro Longoria, director del documental.

El treball, que es podrà veure per TV3, està dirigit per Enric Vilageliu, que recentment ha acabat la seva formació a l’Escac. A l’hora de planificar el documental, va optar per seguir “de ben a prop i amb pla tancat” els protagonistes polítics de l’actualitat per aconseguir “captar la seva part menys institucional i més humana”. D’aquesta manera, va visitar el Parlament de Catalunya per copsar les reaccions que mostraven un gros important dels diputats en els dies clau del procés independentista, del 6 i el 7 de setembre --quan es va aprovar la Llei del Referèndum i de Transitorietat Jurídica-- fins al 27 d’octubre, el dia de la proclamació de la independència. En aquest sentit, es pot veure una conversa informal que mantenen Oriol Junqueras (ara empresonat) i la periodista Mònica Terribas, en la qual el dirigent d’ERC reconeix que no sap el que passava en una de les enèsimes suspensions del ple del 6 de setembre del 2017.

El Xoc no té narrador ni entrevistes externes per aconseguir “la narració d’una ficció realista”, a diferència del documental que presenta Netflix. Dues Catalunyes arriba a fer fins a 85 entrevistes a diferents actors polítics i socials que ajuden a completar la narració dels fets, des del ministre pel PSOE Josep Borrell fins al president exiliat Carles Puigdemont. De fet, es pot veure la intervenció de Puigdemont des de Bèlgica en un acte de campanya de les eleccions del 21-D. Uns comicis autonòmics que també són seguits amb imatges del que passava a les bambolines de les altres formacions polítiques i l’instant inèdit de retrobament dels líders polítics per fer un debat electoral, moment en què es viu alguna situació còmica. Sense seguir cap ordre cronològic, aquest documental també retrata els fets de la tardor i, fins i tot, algun episodi destacat d’anys enrere. I és que la vocació internacional per arribar als 130 milions de subscriptors de Netflix és molt clara.

En canvi, El xoc només se centra en com es van viure els fets de fa un any. “Mirant les cares dels polítics arribem a entendre coses que en aquell moment se’ns van escapar perquè no sabíem què era el que passaria”, explica Vicent Sanchis, director de TV3. De fet, es pot sentir la consellera exiliada Clara Ponsatí convençuda, en una conversa privada, que no s’arribaria a proclamar la independència. I gairebé va ser així. “Carles Puigdemont estava a punt de convocar eleccions el 26 de setembre a les tres de la matinada, però Santi Vila li va suggerir que millor que ho fes l’endemà perquè en aquella hora no hi havia ningú a les redaccions dels mitjans”, expliquen els creadors de Dues Catalunyes.

El xoc, l’1 d’octubre a Sense ficció de TV3 

Enric Vilageliu és un jove cineasta amb una gran habilitat per reproduir la realitat. El xoc és el resultat d’aquesta virtut. El dimecres, el Col·legi de Periodistes de Catalunya va acollir la presentació del documental. El resultat no deixa indiferent. 60 minuts de virtuosisme periodístic gravats amb una càmera de cinema.

El documental serà emès aquest 1-O en un especial del programa Sense ficció de TV3. El xoc parteix d’una premissa bàsica, seguir els actors polítics dels fets d’octubre i mostrar les bambolines dels moviments del Parlament de Catalunya. Però també com explica el seu director: “Amb aquest documental el què volia és que la gent pogués entendre què estava passant a cadascú” per “empatitzar amb ells”. La falta de veu en off i la mobilitat de la càmera ens traslladen vivament als moments més potents de l’estiu i la tardor passada.

La durada del film és la justa per mantenir la tensió narrativa i no avorrir l’espectador amb una cosa que ja ha viscut. Les converses dels consellers als passadissos, les seves cares, els moviments, són el relat d’un desastre anunciat. L’autocrítica del moviment republicà iniciada aquest estiu, quasi és el lev-motiv de Vilageliu. La frase “la veritat és sempre revolucionària”, esdevé una realitat de 60 minuts.

Del documental El xoc s’han de destacar tres moments. El primer és el tractament de l’1-O del 2017. La cara d’una noia que mira la televisió plorant, il·lustra el patiment i la impotència d’un poble. Veiem un símbol, un moment què ha quedat gravat a les nostres retines expressat d’una forma genial.

El segon moment que cal destacar són les paraules de Clara Ponsatí el dia 27 d’octubre. En una conversa enregistrada pregunta retòricament si es declararà o no la República. Una consellera expressa els seus dubtes en el moment culminant de l’octubre. Alhora que la frase demostra el tarannà d’un govern.

“Què podem exigir a una persona que per les seves accions sap que anirà a la presó?”  

L’última gran escena la protagonitza Albano-Dante Fachin. L’exdiputat es pregunta: “Què podem exigir a una persona que per les seves accions sap que anirà a la presó?” ho diu amb els ulls a punt de plorar. I aquesta és una pregunta que a la vista dels esdeveniments, cada dia pren més importància.

El xoc serà un documental que no deixarà indiferent. Il·lustra una realitat molt més complexa, ridícula i gloriosa del que ens podíem imaginar. El dia 1 d’octubre mireu el documental. No us deixarà indiferent.