Casado traspassa els límits parlant de “conflicte civil als carrers”: “No podem passar dels llaços grocs als negres”.
El PSC es queda sol a Guíxols instant a l’espai públic neutral. Els altres grups municipals defensen l’excepcionalitat de
presos i exiliats polítics. CDR i
ANC collen el grup del PSC i posen color groc al ple municipal.
Concentració pels presos i exiliats el dilluns a la plaça de Vi de Girona.
El
Centre ACVic obre aquest dissabte una exposició que inclou l’obra ‘Presos polítics’.
Des de la Catalunya Nord es reclama la
llibertat dels presos polítics.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 01/09/2018
Girona (Gironès, comtat de Girona).-
El tinent coronel a la reserva
Enrique Arias Segura demana en un article al diari ultra ‘Alerta Digital’
una intervenció militar a Catalunya. Parla de “violència legítima” com a
“única sortida” i assegura que l’Estat “té l’obligació d’aplicar-la”
“abans, durant o després de l’esclat real del conflicte civil”. En
aquest sentit, es refereix a una “solució armada” per aplicar “amb tota
la seva contundència” a les “societats” basques i catalana.
Sembla que el
text va dirigit al president del Govern espanyol, però el militar --que lloa el dictador Francisco Franco com el “Generalísimo”-
no ha volgut aclarir-ho.
Segons ha informat ‘Eldiario.es’,
el Ministeri de Defensa
del Govern espanyol hauria obert una investigació al militar per aquest
escrit i, en funció de la seva situació administrativa a l’exèrcit,
podria ser sancionat per no respectar la neutralitat política.
Casado traspassa els límits parlant de “conflicte civil als
carrers”
El president del
PP, Pablo Casado, segueix tensant la corda per treure rèdit
electoral de Catalunya, ja que en un acte del partit a Pontevedra
(Galícia), ha dit que “amb emblemes i frases han començat les pitjors
pàgines de la història
de molts països”. Segons ell, cal prendre’s seriosament “la
confrontació”, “l’espiral absurda i suïcida de crispació als carrers de
Catalunya” que --per altra banda-- l’espanyolisme no ha fet més que
atiar.
També
ha aprofitat per criticar el Govern espanyol per “no fer res” mentre
“els independentistes
generen i tutelen la crispació al carrer, que comença a fer por”. “No
podem passar dels llaços grocs als negres”, s’ha atrevit a dir, per
assegurar que ja existeix un “conflicte civil als carrers”, amb
“ciutadans pegant-se pel carrer i sortint a la nit ocults”.
Sembla que no sap que, mentre la col·locació de símbols republicans als carrers es fa sempre de dia
i amb total normalitat, solen ser els unionistes els qui els arranquen de nit i amb la cara tapada.
Casado ha tornat a amenaçar amb la majoria absoluta del
PP al Senat, que podria servir per tornar a aplicar l’article
155 de la Constitució del Regne d’Espanya. En un sentit similar
ha lamentat la “irresponsabilitat” de l’Executiu de Pedro Sánchez perquè
tot i tenir competències en la coordinació de les forces de seguretat
de l’Estat
no ha “exigit” als ajuntaments que “facin la feina i treguin símbols de
l’espai públic”. Per això, ha tornat a dir que els partits han de
proposar mesures legislatives, com la modificació de la
Llei de símbols del 1981 perquè sigui obligatori pels consistoris retirar “la propaganda antidemocràtica”.
Borrell segueix el discurs de Casado
El jacobí unionista ministre d’Afers Exteriors del Govern espanyol, Josep Borrell, ha seguit amb
el discurs de Casado i --com ha publicat avui ‘El Periódico’--
també parla “d’enfrontament civil” i assegura que “el pitjor encara pot estar per venir”.
El PSC es queda sol a Guíxols instant a l’espai públic neutral
El punt més controvertit del ple de dijous al vespre a Sant Feliu de Guíxols (Vall d’Aro, Baix Empordà,
comtat de Girona) va arribar amb la moció presentada pel
PSC contra “l’ús indegut de l’espai públic”, on reclamaven
neutralitat i que no esdevingui lloc de manifestació d’expressions i
pensaments lliures, però que el portaveu del grup, Josep Melcior Muñoz,
va defensar però escrivint-les en l’àmbit personal.
La proposta va acabar rebutjada per 15 vots --hi havia tres edils absents, d’ERC
i de CiU-- i només els tres del
PSC a favor, però va acabar d’escalfar un ambient caldejat a l’agost pel tema.
Reposició de llaços grocs a la rambla Vidal
Vint-i-quatre
hores després que desenes de voluntaris tornessin a emplenar de llaços
el passeig i
la rambla Vidal --retirats per l’escamot unionista forà de les bates
blanques--, i després que en les darreres setmanes corregués la brama
que la pancarta de benvinguda a la República Catalana al talús del port
podia ser retirada, un nodrit grup del
CDR i l’ANC va assistir al ple municipal ganxó, vestits de
groc i amb pancartes. Van escridassar les intervencions de Muñoz, fet
que va motivar crides a l’ordre de l’alcalde,
Carles Motas (TSF).
El grup
TSF, amb l’argument que són locals, va donar llibertat de vot a
tots els edils, però tots ells van optar pel no. Motas va admetre que
els llaços no li agraden, però menys que hi hagi polítics a la presó.
Això sí, va
matisar que una cosa és penjar plàstics, que es poden retirar, i una
altra cosa fer grafits, que han proliferat en les darreres setmanes amb
consignes diverses i que va qualificar de “bretolades” a perseguir.
“L’espai públic no pot ser neutral” davant la injustícia
Des dels altres grups, Aniol Negre (CUP) va dir que “l’espai
públic no pot ser neutral” davant la injustícia.
Pere Albó (Mes) va ironitzar si el
PSC volia retenir vots de
Ciutadans i del PP amb vista a l’any vinent, i Jordi Lloveras, més conciliador i lamentant els crits contra el
PSC, va defugir els aplaudiments i va defensar també els llaços o
pancartes, que va diferenciar de “bretolades” com ara les pintades.
Albert Polo (ERC) va posar en un nivell més baix d’incompliment
legal els llaços davant les destitucions i empresonaments del
155.
I Dolors Ligero (CiU) va instar finalment als regidors
del PSC a “preocupar-se de revertir la situació d’injustícia” respecte a empresonats i exiliats.
Un fals debat per desviar el fet que hi presos polítics
Llegim al diari
Jornada que durant els últims dies el terme representatiu de la
disconformitat ha tornat a l’espai públic i els llaços grocs han servit
com a revulsiu a actors polítics i també a sectors de la societat civil
per avivar
debats de segona: posar i treure llaços grocs i deixar de parlar de la
situació dels polítics que es troben a la presó a causa de la repressió
de l’Estat espanyol.
També, el diari
Jornada publica que a presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, va posar sobre la taula, en una entrevista concedida a
RAC1 el 27 d’agost, la possibilitat de convocar una aturada de país l’1 d’octubre per commemorar el primer aniversari de l’1-O, tot i que, reconeixia, la iniciativa és «molt
embrionària». De fet, sindicats, Govern de la Generalitat,
Òmnium Cultural i CUP asseguren no haver rebut cap proposta de l’ANC en aquest sentit.
Per la seva part, també a
Jornada, l’historiador Joan Tafalla, en un escrit d’opinió,
exposa que a Catalunya “l’enlluernament produït per la retòrica política
sol impedir-nos tenir una visió de conjunt del conflicte, copsar-ne la
dinàmica,
el ritme de desenvolupament, la direcció de marxa, els objectius reals
del contendents i les successives modificacions de les correlacions de
forces”.
Concentració pels presos i exiliats el dilluns a la plaça
de Vi de Girona
Dilluns 3 de setembre, a les 8 del vespre, a la Plaça del Vi de Girona de nou hi haurà una concentració
pels presos i exiliats amb la samarreta del proper Onze de Setembre,
estelades, cartells i domassos.
El Centre ACVic obre aquest dissabte una exposició que inclou
l’obra ‘Presos polítics’
L’obra de Santiago Sierra ‘Presos polítics a l’Espanya contemporània’,
que es va popularitzar després de ser retirada de la fira
ARCO de Madrid en la seva última edició, es podrà veure a partir
d’aquest dissabte a Vic (Pla de Vic, Osona, comtat d’Osona), ha informat
en un comunicat el
Centre d’Arts Contemporànies ACVic, que l’albergarà fins al 16 de setembre.
L’obra formarà part d’una exposició en la qual també es podrà veure l’obra ‘Des
del groc’, de Marià Dinarès, de pintures fonamentades en el color groc, i ‘Mantra del record’, un mosaic elaborat a partir de dibuixos de polítics catalans fets diàriament.
L’ACVic
vol obrir la seva temporada amb “la visió crítica
o el compromís polític de l’art” que aporten aquests tres creadors, i
ho farà en un acte inaugural amb el seu director, Ramon Paramon; la
regidora de Cultura de Vic, Susagna Roura, i els artistes Quim Moya i
Marià Dinarès.
“Error gravíssim” a ARCO
El ministre de Cultura, José Guirao, va qualificar el passat dia 23 d’agost, d’error gravíssim la
retirada de l’obra ‘Presos polítics’, de Santiago Sierra, de la fira
ARCO: “Va ser la crònica d’un error anunciat, perquè en aquest moment estava en el comitè executiu d’Ifema
i quan em vaig assabentar d’aquest assumpte ho vaig manifestar
a tots els membres d’aquesta comissió el que passaria”. “Va ser una
actuació molt particular, era innecessària i va ser un error, com va
quedar reflectit, i això és el que penso”, va respondre el ministre
preguntat sobre la qüestió de la censura a
ARCO.
Des de la Catalunya Nord es reclama la llibertat dels presos
polític
Segons el diari
El Punt Avui el president Quim Torra va ser ahir a Catalunya Nord per assistir a la inauguració de l’exposició
55 urnes per la llibertat, organitzada pel
Comitè de Solidaritat Catalana. La mostra, una intervenció
d’artistes plàstics feta amb el material de les urnes que van servir per
al referèndum de l’1-O a la Catalunya del Nord, es pot veure a Perpinyà
(Rosselló, comtat de Rosselló) de manera paral·lela amb la
28a exposició Visa pour l’Image de fotoperiodisme.
A Perpinyà, on va arribar després de visitar
La Bressola a Sant Galdric, el president de la Generalitat va ser
rebut per l’alcalde del municipi, Jean-Marc Pujol, amb un llaç groc a
la solapa. L’alcalde de Perpinyà va lliurar al president Torra la
Medalla d’Or
de la Ciutat, que va oferir als presos polítics. El gest de Pujol
contrasta amb la seva negativa fa dos mesos a tractar el conflicte
català. Ahir, en canvi, Pujol fins i tot va lliurar el manifest de
suport a la llibertat dels presos polítics, que ha estat
signat per alcaldes de diversos municipis de Catalunya Nord i que ahir
finalment portava incorporada la signatura de l’alcalde de Perpinyà. Un
suport que el mateix Pujol havia denegat al juny, quan altres alcaldes
de la zona van iniciar la recollida de suports
per exigir l’alliberament i el retorn dels polítics “exiliats” i el
respecte per les “llibertats fonamentals” dels ciutadans del Principat
de Catalunya. Als municipis del Portús (Vallespir, comtat de Vallespir),
Banyuls de la Marenda (Albera marítima, Costa
Vermella, Rosselló, comtat d’Empúries), Argelers de la Marenda (Costa
Vermella, Rosselló, comtat de Rosselló), Prats de Molló i la Presta (Alt
Vallespir, comtat de Vallespir), Font-romeu Odelló i Vià (Alta
Cerdanya, comtat de Cerdanya) i Vilafranca de Conflent
(Conflent, comtat de Conflent), ara s’hi afegeix ara Perpinyà, i ja són
cent els alcaldes nord-catalans que demanen posar fi a la “repressió”
contra els representants “legítims” del poble català i del govern de
Carles Puigdemont, “empresonats o a l’exili per
opinions polítiques”.
Segons
VilaWeb Catalunya Nord el president de la Generalitat va tenir un
dia molt atapeït, ja que és va reunir amb associacions; alcaldes
nord-catalans, als quals els va agrair el seu suport; dirigents
esportius. com el president
de l’Usap i el dels
Dracs Catalans; també va anar a La Bressola, per finalment assistir a la inauguració de l’exposició
55 urnes per la llibertat que es pot veure a la Casa de la Catalanitat, a Perpinyà, i que organitza el
Comitè de Solidaritat Catalana. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada