La protesta laboral en va aplegar de tot el litoral català
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 01/09/2018
Castell Platja d’Aro/Guíxols (Vall d’Aro, Baix
Empordà, comtat
de Girona).-
Llegim en la premsa convencional comarcal que socorristes
de la Costa Brava, juntament amb altres de tot el litoral català, es van
concentrar ahir a la plaça Sant Jaume de Barcelona per reclamar una
millora de les seves condicions laborals.
La
protesta, que va aplegar una seixantena de socorristes, també es va
seguir des de moltes platges,
on es van poder veure les tres banderes (verda, groga i vermella) en
senyal de protesta i pancartes amb diverses consignes reivindicant d'una
banda un decret de regulació de les platges i de l'altra, un conveni
propi que professionalitzi i dignifiqui el sector.
Platges
de la Costa Brava com ara les de Lloret de Mar (la Selva marítima,
comtat de Girona), de
Sant Pere Pescador (Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d’Empúries), de
Platja d'Aro (Vall d’Aro, Baix Empordà, comtat de Girona) i Sant Feliu
de Guíxols (Vall d’Aro, Baix Empordà, comtat de Girona) són algunes de
la desena que des d'ahir i fins a final de temporada
mantindran les pancartes com a símbol de protesta i amb la voluntat de
visibilitzar una problemàtica que asseguren que ve de lluny.
El portaveu de la plataforma
SOS socorristes, Nicolás Migueiz, va exposar que «hem vingut a
denunciar la problemàtica i a fer-nos visibles, perquè volem que
s'estableixin unes regles del joc a les platges que per ara no
existeixen», i va criticar
que «ens trobem que hi ha ajuntaments que el tema de les platges el
porta
Turisme, d'altres Medi Ambient i encara en trobes que el porta
Promoció Econòmica. Això no pot ser», va avisar. En aquest
sentit, el portaveu va valorar que hi ha molt de desconeixement sobre
els serveis de socorrisme, i va denunciar que hi ha platges molt
concorregudes que no
estan vigilades. «És impensable que una piscina obri sense socorrista.
En canvi, hi ha platges que ofereixen atractius turístics com guinguetes
i plataformes a l'aigua i no tenen una vigilància com toca», va
subratllar.
Això
és així perquè cada ajuntament té la potestat de decidir la duració de
la seva temporada turística.
Això fa que mentre hi ha consistoris que l'allarguen quatre mesos,
d'altres l'estableixen als tres i fins i tot dos mesos. «Hi ha
ajuntaments que han volgut baixar la temporalitat i ha acabat morint
gent», va assegurar Migueiz.
Llei obsoleta
La mobilització d'ahir va ser el primer avís d'unes reivindicacions que la plataforma ha recollit
de tot el litoral català, i que preveu seguir exigint per tal d'aconseguir canviar el
Decret Llei de l'any 1972 que deixa en mans de cada ajuntament la
responsabilitat de la gestió i vigilància de les seves costes. A més,
reclamen un conveni que dignifiqui uns sous que ronden els 900 euros al
mes per
40 hores setmanals. Així, la plataforma vol que hi hagi un ens que
reguli el sector, perquè segons assegura Migueiz, per ara «no podem
reclamar que falta personal perquè no hi ha ningú que ho determina».
A
partir d'aquí, el següent pas a fer un cop aconseguit el
decret que demanen, serà focalitzar a cada ajuntament o cada empresa
cada cas concret. «Els companys que no s'han mobilitzat no ho han fet
perquè estan a empreses petites i tenen por a les represàlies. Però
tenim el suport de tots ells», va reblar el portaveu.
SOS socorrisme
es reunirà aquest setembre al Parlament de Catalunya per exposar les seves demandes a petició dels grups parlamentaris d'ERC, del
PSC i del
CatECP. El portaveu es mostra satisfet de la visibilitat que ha
tingut la plataforma arran de la seva posada en marxa a principis
d'aquesta temporada, i espera poder resoldre aviat una situació que,
avisa, també afecta els usuaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada