Contra la divisió de la societat que intenta el nacionalisme espanyolista, van aparèixer simbòlicament quatre creus de fusta davant la seu de Ciutadans a Girona

Marta Felip declara als jutjats que l'1-O va actuar ''com una ciutadana més''. L'alcaldessa de Figueres només ha respost a les preguntes del seu advocat. 

Simbologia i festa l’1-O a Sant Julià de Ramis. L’alcalde, Marc Puigtió, afirma que és una commemoració pensada en positiu. 

Discrepància entre ERC i CiU al municipi Forallac pel lloc que es dirà “U d’Octubre”. ERC-Tots som Forallac ha preparat un acte públic per commemorar el primer aniversari de la data amb un acte titulat`1 d’octubre, un any després del referèndum’ aquest divendres 21 de setembre, a les 19:00h. 

Alenyà acull l’exposició ‘155 fotos per la llibertat’.   L'exposició, que es pot veure a la Rotonda dels Cellers Ecoiffier, s'ha inaugurat avui dimarts. 

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 18/09/2018   

Girona (Gironès, comtat de Girona).-   

Segons publica el Diari de Girona davant la seu del partit ultra Ciutadans a Girona van aparèixer ahir quatre creus de fusta penjades al carrer i una targeta amb un «155» ratllat i al darrere escrit «prou dividir». Les creus estaven en un cordill penjat del pal de la parada de bus fins a l'armari d'un quadre elèctric que hi ha al costat.

Tot fa pensar que es tracta d’una queixa simbòlica contra l’estratègia unionista de la tensió, en espacial el nacionalisme espanyolista de Ciutadans que intenta transformar Catalunya en una mena d’Ulster mitjançant la divisió de la societat entre nacionalistes unionistes i republicans catalans. 

Marta Felip declara als jutjats que l'1-O va actuar ''com una ciutadana més'' 

L'alcaldessa de Figueres, Marta Felip Torres (PDeCAT), ha arribat als jutjats de Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú) pels volts d'un quart de dues del migdia on estava citada a declarar davant del Jutjat de Primera Instància i Instrucció Número 6 per un presumpte delicte de desobediència en relació a l'1-O. Ho ha fet enmig d'una concentració d'una cinquantena de persones entre les quals hi havia alcaldes, regidors, familiars i amics. Felip ha assegurat abans d'entrar a declarar que estava "tranquil·la" i convençuda que aquell dia no va fer res malament.

La màxima representant municipal ha prestat declaració durant uns vint minuts en els quals només ha respost a preguntes del seu advocat i s'ha negat, en canvi, a respondre al jutge i a la fiscalia. Felip ha explicat que aquell dia va actuar "com una ciutadana més". "A Figueres es va votar perquè la gent va voler i amb una organització absolutament aliena a l'Ajuntament", ha assegurat. "Els alcaldes aquell dia vam tenir el mateix paper que la resta de ciutadans i espero que això es tingui en consideració", ha afegit.

Felip també ha explicat que, tot i que inicialment s'havia dit les diligències contra ella s'havien obert arran d'un atestat policial instruït per la Guàrdia Civil, en realitat provenen de la denúncia d'una persona vinculada al partit polític Izquierda Nacional de los Trabajadores (INTRA) --el filòsof feixista “tercerposionista” Jaume Farrerons Sánchez--, que va concórrer a les eleccions municipals del 2015 a Figueres.

En aquest sentit, ha dit que considera que es tracta d'un assumpte "polític", amb un "interès al darrere" i que espera que el jutge "ho vegi". "No és casual", ha reblat. L'alcaldessa ha assegurat que no esperava que "mai arribés aquest dia", tot i que ha admès que durant aquests mesos s'ha "mentalitzat" que hauria d'anar als jutjats. Amb tot, però, ha dit que espera que el cas acabi arxivat. 

Més alcaldes investigats  

Felip no és la primera alcaldessa que declara en relació a aquests fets. Fa uns mesos, també ho va fer la de Girona, Marta Madrenas. En aquest cas, pels delictes de desobediència i prevaricació en el marc de la investigació oberta per la Fiscalia Superior de Catalunya sobre la cessió de locals electorals per al referèndum.

En aquella ocasió, Madrenas va declarar des del seu despatx assistida per un advocat i va respondre a una única pregunta, que buscava esbrinar com es van posar a disposició de la ciutadania els diferents col·legis electorals. L'alcaldessa de Girona va assegurar que era "públic i notori" que ningú de l'equip de govern, cap treballador públic o responsable dels centres va obrir els col·legis (perquè no havien tancat des del divendres).

Igual que l'alcaldessa de Figueres, la de Roses (Alt Empordà, comtat de Peralada), Montse Mindan, també va haver d'anar als jutjats per haver donat suport a l'1-O tot i que es va negar a declarar. En aquest cas, la causa tampoc es va obrir d'ofici sinó arran de la denúncia presentada per un particular. A mitjans d'abril, Instrucció 1 de Figueres va arxivar la causa contra ella (també oberta per desobediència).

Aquest dimarts, Mindan, juntament amb diversos representants de la comarca, ha volgut mostrar el seu suport a Felip a la concentració que s'ha fet a les portes del jutjat i on s'ha desplegat una pancarta on es podia llegir 'Som República'. 

Simbologia i festa l’1-O a Sant Julià de Ramis  

L'1-O a Sant Julià de Ramis.

Segons la premsa convencional gironina l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis (Baix Ter, Gironès, comtat de Girona) vol commemorar l’1-O “en positiu”, tot i la violència patida fa un any quan la Guàrdia Civil i els antiavalots van entrar per la força al col·legi electoral on havia de votar el president Carles Puigdemont. L’alcalde del municipi, Marc Puigtió, va explicar que s’ha programat la jornada pensant “en el futur” i amb els actes del matí, institucionals i simbòlics, i a la tarda, festius.

Puigtió va detallar que el dia començarà, “com fa un any, amb una xocolatada i coca” a les 7:30h. Jordi Basté hi realitzarà El món a RAC1. A partir de les 8:30h, dos artistes pintaran un grafit commemoratiu a la façana del pavelló. I a les 9:00h, una seixantena de trabucaires faran el mateix camí que va fer la Guàrdia Civil. En honor a les víctimes de les càrregues policials, realitzaran salves d’honor. Amb aquesta visió de “construcció de futur” s’inclou el castell que els Marrecs de Salt aixecaran. El consell de govern es realitzarà a la sala d’actes de l’ajuntament. Abans, hi haurà el parlament d’un veí, de l’alcalde, del president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, i del president, Quim Torra. La jornada inclourà una exposició fotogràfica, una arrossada popular, un col·loqui amb l’antropòleg Manuel Delgado i les actuacions musicals, a partir de les 18:00h, de Germà Negre, Carmen 113, Orquestra Maribel, Pulpopop, Buena Onda i Orelles de Xocolata, entre altres bandes. 

Discrepància entre ERC i CiU al municipi Forallac pel lloc que es dirà “U d’Octubre” 

El grup d’ERC-Tots som Forallac ha engegat aquest cap de setmana una recollida de signatures --diuen que ja n’han aconseguit un centenar-- pel canvi de nom del carrer Constitució de Fonteta (Forallac, Baix Empordà, comtat de Girona) a “U d’Octubre”. La portaveu republicana, Marta Puig, creu que “és important treure el nom de Constitució al carrer perquè fa referència a la Constitució del 78, que no ens representa”.

A banda d’això, ERC-Tots som Forallac ha preparat un acte públic per commemorar el primer aniversari de la data amb un acte titulat ‘1 d’octubre, un any després del referèndum’ aquest divendres 21 de setembre, a les 19:00h, a la sala de plens del consistori i amb la presència del president del grup d’ERC al Parlament de Catalunya, Sergi Sabrià.

Davant la iniciativa, l’alcalde, Josep Sala (CiU), explicava ahir que l’1 d’octubre, a les 13:00h, vol convocar un ple extraordinari per posar “U d’Octubre” al parc de davant l’ajuntament, un lloc que troba més representatiu perquè faran canviar l’adreça del Consistori i no afectaran cap veí empadronat. A més, defensa que el carrer Constitució no fa referència a cap text ni data, i podria ser vàlid per a una hipotètica futura constitució catalana. A més, Sala creu que és el lloc on es va votar el dia del referèndum i “on van passar coses”, durant la incertesa de molts veïns davant la possible arribada de la Guàrdia Civil.

Alenyà acull l’exposició ‘155 fotos per la llibertat’

Des d’ahir dilluns i fins al diumenge 23 de setembre, es pot veure a Alenyà (Plana d'Illiberis, Plana de Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló), l’exposició VIS-A-VIS, 155 fotos per la llibertat. L'exposició, que es pot veure a la Rotonda dels Cellers Ecoiffier, s'ha inaugurat aquet dimarts a les 7 de la tarda. Ja va tenir lloc a Perpinyà (Rosselló, comtat de Rosselló) de l’1 al 16 de setembre 10 anys d’història i un Referèndum en 155 fotos repartides en sis espais diferents. 155 és l’article de la Constitució espanyola de 1978 que ha utilitzat el Govern espanyol per destituir el Govern català, tancar el Parlament, tancar a la presó polítics i dirigents socials i generalitzar la repressió. 155 és el nombre de fotos que composen aquesta exposició que inclou els principals episodis d’aquesta història repartits en sis espais. L’exposició té per objectiu presentar la situació política a Catalunya del 2010 fins avui, mostrant-ne els moments més emblemàtics d’un ‘procés’ en què un poble desitja exercir lliurement el seu dret a l’autodeterminació.