Apareixen pintades monàrquiques i masclistes en un mural feminista d’Espolla.
Retiren la bandera monàrquica espanyola de l'ajuntament de Girona. Els organitzadors de l'acte de
la Diada a la Plaça del Vi demanen que no es torni a posar.
La
Marxa de Torxes il·lumina el Barri Vell de Girona en la vigília de la
Diada. Les marxes de torxes
a les comarques gironines també recorden els exiliats i els presos
polítics. A Girona la germana de Puigdemont fa una crida a no defallir
per ells.
A Figueres els actes arranquen al Puig de les Basses.
Més d'un miler de persones van participar a la 13a Marxa de Torxes de Blanes. L'acte va cloure amb
la hissada de l’estelada al cim de Sa Palomera.
L’Ajuntament de Palamós posarà 1 d’Octubre al jardí del passeig del Mar. El ple municipal votarà
la nova nomenclatura de l’espai en la sessió de la setmana vinent.
L'empresonament dels líders independentistes marca l'ofrena floral a la tomba de Josep Irla.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 11/09/2018
L’Escala i Empúries (Baix Ter, Alt Empordà,
comtat d’Empúries).-
Des de l’11 del matí, quan hi havia l’acte institucional de l’Escala
i la cantada de la
Coral Indika, la brigada de neteja ha estat treien amb aigua a
pressió la pintura --irònicament de color groc-- que aquesta nit una
esquadra unionista ha llençat contra la porta vidriada i la part baixa
de la façana
de l’ajuntament. La tasca de neteja de l’empastifada espanyolista
contra la casa de la vila ha durat fins a primera hora de la tarda. La
indignació era generalitzada per tothom que ha vist aquest sabotatge
unionista fet amb nocturnitat com un intent més de
provocació aquest Onze de Setembre.
Apareixen pintades monàrquiques i masclistes en un mural
feminista d’Espolla
Llegim al setmanari figuerenc
Hora Nova que en el decurs de la nit del 4 al 5 de setembre una
esquadra unionista va empastifar amb pintura vermella el mural a Espolla
(Albera, Alt Empordà, comtat de Peralada) on hi diu ‘La
República serà feminista o no serà’, acompanyada per un llaç groc també pintat. En l’atac unionista s’hi va escriure ‘Etarras’, ‘Viva España, cabrones’, ‘Viva
el Rey’ i ‘Viva España’, amb la pocavergonya masclista del
dibuix pintat sobre la paraula ‘feminista’ de dos collons i fal·lus
descapullat, cosa que demostra la ideologia nociva d’aquests elements
monàrquics unionistes.
La Marxa de Torxes il·lumina el Barri Vell de Girona en la
vigília de la Diada
Segons la premsa convencional gironina els carrers del Barri Vell de Girona van acollir ahir la
Marxa de Torxes de la vigília de la Diada. L'acte va comptar amb
el concert de Gemma Humet a les 21:30h a les escales de la Catedral, des
d'on va sortir cap a la plaça del Vi, on es va llegir el manifest, es
van cantar
Els Segadors, i hi va haver un concert de Caïm Riba i la traca final dels
Diables de l'Onyar, que juntament amb
Fal·lera Gironina van ambientar el recorregut.
Retiren la bandera espanyola de l'ajuntament de Girona
La bandera monàrquica espanyola ha desaparegut de la façana de l'ajuntament de Girona coincidint
amb la Diada Nacional de Catalunya. Així ho han comprovat els assistents a l'acte convocat per l'ADAC i
El Forn aquest 11 de setembre a la plaça del Vi. Els convocants
han demanat que l'ajuntament no torni a posar la bandera del Regne
d’Espanya.
No
és la primera vegada que la bandera monàrquica espanyola es despenja de
l'ajuntament de Girona.
En la Diada de 2016, l'acaldessa de Girona, Marta Madrenas, va
assegurar que l'havien tret perquè "la majoria dels gironins no ens
sentim en absolut representats per aquesta bandera i la Diada és el
moment ideal per portar-la a netejar".
L'any
passat, després de la proclamació la República al Parlament de
Catalunya, la bandera monàrquica
espanyola també es va retirar tant de la façana de l'ajuntament de
Girona com de la seu de la Delegació de la Generalitat. A l'edifici del
Govern català a Girona es va tornar a posar al cap d'uns minuts. A
l'ajuntament va tardar uns dies. Segons va explicar
aleshores Marta Madrenas, la retirada no va ser una odre del Govern municipal i va arribar a denunciar
el furt de la bandera monàrquica.
La plaça del Vi s'omple per l'acte de la Diada
La plaça del Vi de Girona s'ha omplert aquest migdia per seguir l'acte de la Diada organitzat per
l'Ateneu
d'Acció Cultural de Girona (ADAC) i el
Casal Independentista El Forn. Els convocants han recordat la
"dignitat del poble català" la tardor de l'any passat, han lamentat la
repressió violenta de l'Estat l'1-O, han donat suport als "presos
polítics, als exiliats i als repressalitats per l'Estat"
i han denunciat les agressions feixistes i els atacs a la llibertat
d'expressió dels últims mesos. "La lluita per la independència i la
república és la lluita pel futur dels nostres fills", han assegurat.
L'acte s'ha acabat amb el cant d’Els
Segadors.
Les marxes de torxes a les comarques gironines també recorden
els exiliats i els presos polítics
Les mobilitzacions de la vigília de la Diada, arreu de les comarques gironines, van tenir aquest
any un especial record per als exiliats i els presos polítics. La marxa de torxes de Girona, que organitza
Òmnium Cultural, va arrancar a les escales de la catedral amb un
concert de Gemma Humet i la lectura del manifest a càrrec d’Anna
Puigdemont, germana del president exiliat. El text destacava els forts
canvis que hi
ha hagut l’últim any i sobretot el “sacrifici personal” dels exiliats,
els presos i els encausats i feia una crida a no defallir per ells: “No
pararem fins aconseguir la llibertat del país.” Centenars de persones
van participar en la marxa --ambientada pels
Diables de l’Onyar i la
Fal·lera Gironina-- que va acabar a la plaça del Vi amb el concert de Caïm Riba.
Segons la premsa convencional comarcal la
Coordinadora de Figueres per la República va iniciar els actes al
centre penitenciari del Puig de les Basses: allà un centenar de
persones van fer costat al grafiter Pau Valls, que va pintar en una lona
un gran mural
en solidaritat amb els presos. El mural es va traslladar al centre de
Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú) a final de la tarda, on es va
col·locar a la plaça Josep Pla, on s’havien convocat uns parlaments amb
Xavier Diez, Albano Dante Fachin, Mireia Boya
i Josep Maria Terricabras. Els actes es van tancar amb una botifarrada
popular i concerts de Joina i
Els Delai. En altres municipis de l’Alt Empordà hi va haver
marxes de torres, com ara a l’Escala, organitzada per tercer any pel
col·lectiu local de la
Flama del Canigó. La marxa, amb unes setanta torxes i seguida per
força gent, va arrencar a dos quarts del deu de la nit des de la torre
del Pedró, baixant per vora mar a través de la Creu, la Penya, la Mar
d’en Manassa,
la Pedrera i les escales de Roques d’en Guillem fins arribar a la
Platja, on hi havia la copla
La Principal de l’Escala que després de tocar Els Segadors va tocar sardanes.
A Banyoles (Pla de l’Estany, comtat de Besalú), al vespre es va celebrar l’acte institucional a la
plaça Major, organitzat per l’Ajuntament i el Consell del Pla de l’Estany.
A la Garrotxa, coincidint amb les Festes del Tura d’Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú),
Òmnium Cultural i l’ANC van celebrar un acte per la
llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats al davant de
Sant Esteve --un espai molt concorregut per la festa--
en comptes de Can Joanetes.
Al Ripollès,
Òmnium va celebrar marxes de torxes a Ripoll (Ripollès, comtat
d’Osona), Ribes de Freser (Ripollès, comtat d’Osona), Camprodon
(Ripollès, comtat d’Osona)i Vallfogona (Ripollès, comtat d’Osona). A
Ripoll, es va celebrar
sota el lema Autodeterminació, ni un pas enrere i va anar de la plaça
de la Lira a la de l’ajuntament, on van actuar Marina Prat i
PD Exiliats.
Al
Baix Empordà, Sant Feliu de Guíxols (Vall d’Aro, Baix Empordà, comtat
de Girona), Palamós (Baix
Empordà, comtat de Girona), la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà, comtat
de Girona) i Begur (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona) també van
congregar centenars de persones per portar torxes.
També a la Selva hi va haver marxes de torxes en poblacions com ara Hostalric (Baix Montseny, la
Selva, comtat de Girona) i Blanes (la Selva marítima, comtat de Girona), on l’acte va començar a la mitjanit.
Òmnium s’estrena al Pla de l’Estany
D’altra banda,
Òmnium Cultural va aprofitar ahir a la nit per fer la seva
presentació oficial al Pla de l’Estany, amb una marxa entre l’estany i
el monestir de Banyoles. Durant el trajecte es van llegir textos
d’alguns dels empresonats.
A la comarca, Òmnium té uns 800 socis, però mai fins ara s’hi havia
constituït. De moment, se’n cuida una junta gestora.
Més d'un miler de persones van participar a la 13a Marxa
de Torxes de Blanes
Segons Gerió Digital la passada nit de dilluns i primers hores de la matinada d’avui s’ha celebrat
a Blanes la 13a Marxa de Torxes
per la Independència, que ha tornat a aplegar un significatiu nombre
de participants. Més d’un miler de persones han participat en
l’esdeveniment organitzat per l’ANC,
Acció Cultural Es Viver i el
CDR, comptant també amb la col·laboració de la
Casa del Poble.
L’activitat
es va encetar pels volts de les 10 de la nit, davant l’edifici
consistorial, on es van
repartir i encendre les torxes. Una estelada de grans dimensions, que
duien desplegada diverses persones, va encapçalar poc després la marxa
que va recórrer diversos carrers del nucli històric del municipi,
acompanyada de diverses consignes independentistes
i la llum de les torxes.
Els actes
El recorregut es va aturar davant el monument a Lluís Companys, on en primer lloc el jove violinista
Martí Delgado va interpretar El Cant dels Ocells, i la lectura del manifest de la
13a Marxa de Torxes. Tot seguit, es van fer sengles ofrenes florals davant el monòlit commemoratiu a càrrec de la
Casa del Poble, la
Penya del Barça, l’ANC, l’Esbart Joaquim Ruyra i del
Jovent Republicà de Blanes.
Els
participants es van repartir llavors en dos grups: el més nombrós va
elaborar un llaç groc gegant
a la platja de davant la Roca de Sa Palomera, tot clavant les torxes
encara enceses a la sorra del seu voltant. L’altra grup va pujar dalt
del promontori de Sa Palomera amb les torxes per acompanyar la hissada
de l’estelada i entonant el cant d’Els
Segadors.
El manifest
El manifest de la
13a Marxa de Torxes s’encetava destacant que calia superar
l’anomenada Transició del final de la dictadura franquista, i recordava
què va passar l’1 d’octubre de l’any passat, quan més de dos milions de
persones van
participar al referèndum. També es remarcava que no tan sols es va fer
la votació, sinó que la gran majoria va demanar de manera col·lectiva
que volien passar pantalla i esdevenir en un estat independent en forma
de República.
En aquest darrer sentit, el manifest feia seu el lema de la Diada d’aquest 11 de setembre:
Fem la República, com l’eina que consideren que ha de permetre
construir un projecte que superi les limitacions imposades per la
monarquia que entenen que no els representa. Igualment, reclamava fer
una ruptura dràstica
amb el règim del 78: “Volem trencar amb un estat demofòbic, sense
separació de poders, amb una justícia corrupte i polititzada. Un estat
que s’empara en una constitució arcaica, inamovible i continuista amb el
franquisme. Un estat que no només reprimeix l’independentisme,
sinó que castiga sense pietat els moviments populars que lluiten”.
L’escrit
seguia reclamant una República basada en els pilars de la igualtat, la
justícia social,
la democràcia real i la solidaritat vers la resta de pobles de l’estat i
tota la resta de pobles i persones del món: “Vinguin d’on vinguin. Som i
serem terra d’acollida. Aquí no hi sobra ningú”. Per això, s’exigeix a
les institucions del país que compleixin
el mandat de l’1 d’octubre fent la República.
Per
últim, recordava els i les empresonades, i els exiliats polítics: “Avui
10 de setembre de 2018,
des de Blanes no oblidem i recordem a les persones actualment preses i
exiliades. Recordem també a totes les generacions de lluitadors i
lluitadores que ens han precedit. I tinguem-ho clar, ens cal fer la
república perquè ens l’hem guanyat, i ens cal la República
per buidar les presons i desfer els camins de l’exili. La República és
la clau que obre la porta de la llibertat”. Els darrers clams del
manifest van ser: “Visca la independència de Catalunya !, Visca els
Països Catalans !, Visca la Terra!”.
L’Ajuntament de Palamós posarà 1 d’Octubre al jardí del passeig
del Mar
Segons la premsa convencional comarcal el ple municipal de Palamós durà a aprovació, al ple de dimarts
vinent, una proposta presentada pels grups d’ERC
i CiU perquè els jardinets de l’extrem nord del passeig del
Mar, entre l’oficina de Turisme i el brollador de la rosa dels vents,
duguin el nom de l’1 d’Octubre”, tal com havien reivindicat les seccions
locals
de l’ANC i
Òmnium Cultural, i el Comitè de Defensa de la República Gavarres Mar. L’alcalde, Lluís Puig, es mostrava ahir satisfet en declaracions a
Ràdio Palamós per l’opció d’adherir-se a una proposta que ja ha
prosperat en altres poblacions, per commemorar la capacitat de lluita i
d’autoorganització de la ciutadania, i el caràcter pacífic i l’amplitud
de la
implicació social durant la jornada. La Bisbal d’Empordà, Calonge
(Gavarres marítimes, Baix Empordà, comtat de Girona), Santa Cristina
d’Aro (Vall d’Aro, Baix Empordà, comtat de Girona), Pals (Baix Ter, Baix
Empordà, comtat de Girona) o la Tallada (Baix Ter,
Baix Empordà, comtat d’Empúries) són algunes de les poblacions de la
comarca que ja han encarrilat canvis de nom, mentre que en d’altres, com
ara el cas de Sant Feliu de Guixols, tot plegat dependrà de la comissió
del nomenclàtor.
L'empresonament dels líders independentistes marca l'ofrena
floral a la tomba de Josep Irla
La
tradicional ofrena floral a la tomba de Josep Irla al cementiri de Sant
Feliu de Guíxols ha tingut
un record per als "presos polítics", després que diferents institucions
hagin vist certs paral·lelismes entre la situació actual i el mandat
d'Irla.
De
fet, el delegat del Govern de la Generalitat a les comarques gironines,
Pere Vila, ha afirmat
que l'Estat espanyol està situant a Catalunya en "un escenari ja
conegut" com el que va viure Irla quan va formar el Govern de la
Generalitat en l'Exili, després de la Guerra Civil i de l'afusellament
de Lluís Companys. Vila ha volgut mirar cap al futur i
ha destacat que l'actual Govern de la Generalitat ja està "en el camí
de recuperar les institucions" i per això ha anunciat que la Generalitat
està acabant un "anàlisi" sobre tots els efectes que ha tingut el
155 per tal que la ciutadania pugui veure com de "lesiu ha estat
pel país" l'aplicació d'aquest article. En paral·lel a aquesta tasca, el
Govern de la Generalitat també treballa perquè els "màxims
representants empresonats
i a l'exili" puguin tornar a casa.
Per
la seva banda, el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer,
assegura que la Diada de
Catalunya és una bona ocasió per "defensar la llibertat a decidir",
entre d'altres llibertats que té el poble català. Noguer també ha
coincidit amb Vila en remarcar la importància de la "unitat" entre la
societat civil i les administracions. Per això el president
de la Diputació de Girona ha demanat "caminar junts" i tornar a omplir
els carrers en la manifestació que es celebra a Barcelona.
L'acte
ha estat organitzat per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de
Girona, el Consell Comarcal
del Baix Empordà i l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. recisament
l'alcalde del municipi, Carles Motas, ha aprofitat l'ocasió per demanar
"diàleg" a les administracions. Segons Motas cal recuperar la
"normalitat" per tal que l'administració local treballi
sense problemes.
L'ofrena floral feta a la tomba de Josep Irla al cementiri de Sant Feliu de Guíxols ha finalitzat
amb el cant d’Els
Segadors.
La figura d'Irla
Josep
Irla i Bosch va néixer en una família d'hostalers el 1874. Va ser el
més gran de tres germans
i va crear una important empresa surera. Capdavanter del republicanisme
catalanista a les comarques gironines, va ser alcalde de Sant Feliu de
Guíxols (1909) i el 1911 diputat provincial de Girona i, com a tal,
membre de l'Assemblea de la Mancomunitat. Amb
l'adveniment de la República es va incorporar a
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), amb qui va ser diputat al
Congrés de Diputats espanyol. Va ser el darrer president del Parlament
de Catalunya (1938) abans de la fi de la Guerra Civil. El gener de 1939
es va exiliar a l’hexàgon francès, i després
de l'afusellament de Lluís Companys (1940) va assumir la presidència de
la Generalitat. Va organitzar el Govern de la Generalitat en l'Exili,
amb Josep Tarradellas com a primer conseller. Va dimitir el 1954, i va
morir el 19 de setembre de 1958 a Sant Rafèu
(Var, Provence-Alpes-Côte d'Azur, Occitània). El 1981 les seves
despulles van ser traslladades a Sant Feliu de Guíxols, després de rebre
honors oficials de la Generalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada