dimarts, 11 de setembre del 2018

Atac unionista nocturn amb pintura a la porta i façana de l’ajuntament de l’Escala

Apareixen pintades monàrquiques i masclistes en un mural feminista d’Espolla. 
Retiren la bandera monàrquica espanyola de l'ajuntament de Girona. Els organitzadors de l'acte de la Diada a la Plaça del Vi demanen que no es torni a posar.
La Marxa de Torxes il·lumina el Barri Vell de Girona en la vigília de la Diada. Les marxes de torxes a les comarques gironines també recorden els exiliats i els presos polítics. A Girona la germana de Puigdemont fa una crida a no defallir per ells.  
A Figueres els actes arranquen al Puig de les Basses. 
Més d'un miler de persones van participar a la 13a Marxa de Torxes de Blanes. L'acte va cloure amb la hissada de l’estelada al cim de Sa Palomera. 
L’Ajuntament de Palamós posarà 1 d’Octubre al jardí del passeig del Mar. El ple municipal votarà la nova nomenclatura de l’espai en la sessió de la setmana vinent. 
L'empresonament dels líders independentistes marca l'ofrena floral a la tomba de Josep Irla


 
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 11/09/2018   
L’Escala i Empúries (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d’Empúries).-   

Des de l’11 del matí, quan hi havia l’acte institucional de l’Escala i la cantada de la Coral Indika, la brigada de neteja ha estat treien amb aigua a pressió la pintura --irònicament de color groc-- que aquesta nit una esquadra unionista ha llençat contra la porta vidriada i la part baixa de la façana de l’ajuntament. La tasca de neteja de l’empastifada espanyolista contra la casa de la vila ha durat fins a primera hora de la tarda. La indignació era generalitzada per tothom que ha vist aquest sabotatge unionista fet amb nocturnitat com un intent més de provocació aquest Onze de Setembre.  

Apareixen pintades monàrquiques i masclistes en un mural feminista d’Espolla  
Llegim al setmanari figuerenc Hora Nova que en el decurs de la nit del 4 al 5 de setembre una esquadra unionista va empastifar amb pintura vermella el mural a Espolla (Albera, Alt Empordà, comtat de Peralada) on hi diu ‘La República serà feminista o no serà’, acompanyada per un llaç groc també pintat. En l’atac unionista s’hi va escriure ‘Etarras’, ‘Viva España, cabrones’, ‘Viva el Rey’ i ‘Viva España’, amb la pocavergonya masclista del dibuix pintat sobre la paraula ‘feminista’ de dos collons i fal·lus descapullat, cosa que demostra la ideologia nociva d’aquests elements monàrquics unionistes.  

La Marxa de Torxes il·lumina el Barri Vell de Girona en la vigília de la Diada 
Marxa de les Torxes de GironaSegons la premsa convencional gironina els carrers del Barri Vell de Girona van acollir ahir la Marxa de Torxes de la vigília de la Diada. L'acte va comptar amb el concert de Gemma Humet a les 21:30h a les escales de la Catedral, des d'on va sortir cap a la plaça del Vi, on es va llegir el manifest, es van cantar Els Segadors, i hi va haver un concert de Caïm Riba i la traca final dels Diables de l'Onyar, que juntament amb Fal·lera Gironina van ambientar el recorregut. 

Retiren la bandera espanyola de l'ajuntament de Girona  
La bandera monàrquica espanyola ha desaparegut de la façana de l'ajuntament de Girona coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya. Així ho han comprovat els assistents a l'acte convocat per l'ADAC i El Forn aquest 11 de setembre a la plaça del Vi. Els convocants han demanat que l'ajuntament no torni a posar la bandera del Regne d’Espanya.
No és la primera vegada que la bandera monàrquica espanyola es despenja de l'ajuntament de Girona. En la Diada de 2016, l'acaldessa de Girona, Marta Madrenas, va assegurar que l'havien tret perquè "la majoria dels gironins no ens sentim en absolut representats per aquesta bandera i la Diada és el moment ideal per portar-la a netejar".
L'any passat, després de la proclamació la República al Parlament de Catalunya, la bandera monàrquica espanyola també es va retirar tant de la façana de l'ajuntament de Girona com de la seu de la Delegació de la Generalitat. A l'edifici del Govern català a Girona es va tornar a posar al cap d'uns minuts. A l'ajuntament va tardar uns dies. Segons va explicar aleshores Marta Madrenas, la retirada no va ser una odre del Govern municipal i va arribar a denunciar el furt de la bandera monàrquica

La plaça del Vi s'omple per l'acte de la Diada  
La plaça del Vi de Girona s'ha omplert aquest migdia per seguir l'acte de la Diada organitzat per l'Ateneu d'Acció Cultural de Girona (ADAC) i el Casal Independentista El Forn. Els convocants han recordat la "dignitat del poble català" la tardor de l'any passat, han lamentat la repressió violenta de l'Estat l'1-O, han donat suport als "presos polítics, als exiliats i als repressalitats per l'Estat" i han denunciat les agressions feixistes i els atacs a la llibertat d'expressió dels últims mesos. "La lluita per la independència i la república és la lluita pel futur dels nostres fills", han assegurat. L'acte s'ha acabat amb el cant d’Els Segadors

Les marxes de torxes a les comarques gironines també recorden els exiliats i els presos polítics 
Les mobilitzacions de la vigília de la Diada, arreu de les comarques gironines, van tenir aquest any un especial record per als exiliats i els presos polítics. La marxa de torxes de Girona, que organitza Òmnium Cultural, va arrancar a les escales de la catedral amb un concert de Gemma Humet i la lectura del manifest a càrrec d’Anna Puigdemont, germana del president exiliat. El text destacava els forts canvis que hi ha hagut l’últim any i sobretot el “sacrifici personal” dels exiliats, els presos i els encausats i feia una crida a no defallir per ells: “No pararem fins aconseguir la llibertat del país.” Centenars de persones van participar en la marxa --ambientada pels Diables de l’Onyar i la Fal·lera Gironina-- que va acabar a la plaça del Vi amb el concert de Caïm Riba.
Segons la premsa convencional comarcal la Coordinadora de Figueres per la República va iniciar els actes al centre penitenciari del Puig de les Basses: allà un centenar de persones van fer costat al grafiter Pau Valls, que va pintar en una lona un gran mural en solidaritat amb els presos. El mural es va traslladar al centre de Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú) a final de la tarda, on es va col·locar a la plaça Josep Pla, on s’havien convocat uns parlaments amb Xavier Diez, Albano Dante Fachin, Mireia Boya i Josep Maria Terricabras. Els actes es van tancar amb una botifarrada popular i concerts de Joina i Els Delai. En altres municipis de l’Alt Empordà hi va haver marxes de torres, com ara a l’Escala, organitzada per tercer any pel col·lectiu local de la Flama del Canigó. La marxa, amb unes setanta torxes i seguida per força gent, va arrencar a dos quarts del deu de la nit des de la torre del Pedró, baixant per vora mar a través de la Creu, la Penya, la Mar d’en Manassa, la Pedrera i les escales de Roques d’en Guillem fins arribar a la Platja, on hi havia la copla La Principal de l’Escala que després de tocar Els Segadors va tocar sardanes.
A Banyoles (Pla de l’Estany, comtat de Besalú), al vespre es va celebrar l’acte institucional a la plaça Major, organitzat per l’Ajuntament i el Consell del Pla de l’Estany.
A la Garrotxa, coincidint amb les Festes del Tura d’Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú), Òmnium Cultural i l’ANC van celebrar un acte per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats al davant de Sant Esteve --un espai molt concorregut per la festa-- en comptes de Can Joanetes.
Al Ripollès, Òmnium va celebrar marxes de torxes a Ripoll (Ripollès, comtat d’Osona), Ribes de Freser (Ripollès, comtat d’Osona), Camprodon (Ripollès, comtat d’Osona)i Vallfogona (Ripollès, comtat d’Osona). A Ripoll, es va celebrar sota el lema Autodeterminació, ni un pas enrere i va anar de la plaça de la Lira a la de l’ajuntament, on van actuar Marina Prat i PD Exiliats.
Al Baix Empordà, Sant Feliu de Guíxols (Vall d’Aro, Baix Empordà, comtat de Girona), Palamós (Baix Empordà, comtat de Girona), la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà, comtat de Girona) i Begur (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona) també van congregar centenars de persones per portar torxes.
També a la Selva hi va haver marxes de torxes en poblacions com ara Hostalric (Baix Montseny, la Selva, comtat de Girona) i Blanes (la Selva marítima, comtat de Girona), on l’acte va començar a la mitjanit. 

Òmnium s’estrena al Pla de l’Estany 
D’altra banda, Òmnium Cultural va aprofitar ahir a la nit per fer la seva presentació oficial al Pla de l’Estany, amb una marxa entre l’estany i el monestir de Banyoles. Durant el trajecte es van llegir textos d’alguns dels empresonats. A la comarca, Òmnium té uns 800 socis, però mai fins ara s’hi havia constituït. De moment, se’n cuida una junta gestora. 

Més d'un miler de persones van participar a la 13a Marxa de Torxes de Blanes 
Segons Gerió Digital la passada nit de dilluns i primers hores de la matinada d’avui s’ha celebrat a Blanes la 13a Marxa de Torxes per la Independència, que ha tornat a aplegar un significatiu nombre de participants. Més d’un miler de persones han participat en l’esdeveniment organitzat per l’ANC, Acció Cultural Es Viver i el CDR, comptant també amb la col·laboració de la Casa del Poble.
L’activitat es va encetar pels volts de les 10 de la nit, davant l’edifici consistorial, on es van repartir i encendre les torxes. Una estelada de grans dimensions, que duien desplegada diverses persones, va encapçalar poc després la marxa que va recórrer diversos carrers del nucli històric del municipi, acompanyada de diverses consignes independentistes i la llum de les torxes.  

Els actes  
El recorregut es va aturar davant el monument a Lluís Companys, on en primer lloc el jove violinista Martí Delgado va interpretar El Cant dels Ocells, i la lectura del manifest de la 13a Marxa de Torxes. Tot seguit, es van fer sengles ofrenes florals davant el monòlit commemoratiu a càrrec de la Casa del Poble, la Penya del Barça, l’ANC, l’Esbart Joaquim Ruyra i del Jovent Republicà de Blanes.
Els participants es van repartir llavors en dos grups: el més nombrós va elaborar un llaç groc gegant a la platja de davant la Roca de Sa Palomera, tot clavant les torxes encara enceses a la sorra del seu voltant. L’altra grup va pujar dalt del promontori de Sa Palomera amb les torxes per acompanyar la hissada de l’estelada i entonant el cant d’Els Segadors

El manifest 
El manifest de la 13a Marxa de Torxes s’encetava destacant que calia superar l’anomenada Transició del final de la dictadura franquista, i recordava què va passar l’1 d’octubre de l’any passat, quan més de dos milions de persones van participar al referèndum. També es remarcava que no tan sols es va fer la votació, sinó que la gran majoria va demanar de manera col·lectiva que volien passar pantalla i esdevenir en un estat independent en forma de República.
En aquest darrer sentit, el manifest feia seu el lema de la Diada d’aquest 11 de setembre: Fem la República, com l’eina que consideren que ha de permetre construir un projecte que superi les limitacions imposades per la monarquia que entenen que no els representa. Igualment, reclamava fer una ruptura dràstica amb el règim del 78: “Volem trencar amb un estat demofòbic, sense separació de poders, amb una justícia corrupte i polititzada. Un estat que s’empara en una constitució arcaica, inamovible i continuista amb el franquisme. Un estat que no només reprimeix l’independentisme, sinó que castiga sense pietat els moviments populars que lluiten”.
L’escrit seguia reclamant una República basada en els pilars de la igualtat, la justícia social, la democràcia real i la solidaritat vers la resta de pobles de l’estat i tota la resta de pobles i persones del món: “Vinguin d’on vinguin. Som i serem terra d’acollida. Aquí no hi sobra ningú”. Per això, s’exigeix a les institucions del país que compleixin el mandat de l’1 d’octubre fent la República.
Per últim, recordava els i les empresonades, i els exiliats polítics: “Avui 10 de setembre de 2018, des de Blanes no oblidem i recordem a les persones actualment preses i exiliades. Recordem també a totes les generacions de lluitadors i lluitadores que ens han precedit. I tinguem-ho clar, ens cal fer la república perquè ens l’hem guanyat, i ens cal la República per buidar les presons i desfer els camins de l’exili. La República és la clau que obre la porta de la llibertat”. Els darrers clams del manifest van ser: “Visca la independència de Catalunya !, Visca els Països Catalans !, Visca la Terra!”. 

L’Ajuntament de Palamós posarà 1 d’Octubre al jardí del passeig del Mar  
Segons la premsa convencional comarcal el ple municipal de Palamós durà a aprovació, al ple de dimarts vinent, una proposta presentada pels grups d’ERC i CiU perquè els jardinets de l’extrem nord del passeig del Mar, entre l’oficina de Turisme i el brollador de la rosa dels vents, duguin el nom de l’1 d’Octubre”, tal com havien reivindicat les seccions locals de l’ANC i Òmnium Cultural, i el Comitè de Defensa de la República Gavarres Mar. L’alcalde, Lluís Puig, es mostrava ahir satisfet en declaracions a Ràdio Palamós per l’opció d’adherir-se a una proposta que ja ha prosperat en altres poblacions, per commemorar la capacitat de lluita i d’autoorganització de la ciutadania, i el caràcter pacífic i l’amplitud de la implicació social durant la jornada. La Bisbal d’Empordà, Calonge (Gavarres marítimes, Baix Empordà, comtat de Girona), Santa Cristina d’Aro (Vall d’Aro, Baix Empordà, comtat de Girona), Pals (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona) o la Tallada (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d’Empúries) són algunes de les poblacions de la comarca que ja han encarrilat canvis de nom, mentre que en d’altres, com ara el cas de Sant Feliu de Guixols, tot plegat dependrà de la comissió del nomenclàtor. 

L'empresonament dels líders independentistes marca l'ofrena floral a la tomba de Josep Irla 
La tradicional ofrena floral a la tomba de Josep Irla al cementiri de Sant Feliu de Guíxols ha tingut un record per als "presos polítics", després que diferents institucions hagin vist certs paral·lelismes entre la situació actual i el mandat d'Irla.
De fet, el delegat del Govern de la Generalitat a les comarques gironines, Pere Vila, ha afirmat que l'Estat espanyol està situant a Catalunya en "un escenari ja conegut" com el que va viure Irla quan va formar el Govern de la Generalitat en l'Exili, després de la Guerra Civil i de l'afusellament de Lluís Companys. Vila ha volgut mirar cap al futur i ha destacat que l'actual Govern de la Generalitat ja està "en el camí de recuperar les institucions" i per això ha anunciat que la Generalitat està acabant un "anàlisi" sobre tots els efectes que ha tingut el 155 per tal que la ciutadania pugui veure com de "lesiu ha estat pel país" l'aplicació d'aquest article. En paral·lel a aquesta tasca, el Govern de la Generalitat també treballa perquè els "màxims representants empresonats i a l'exili" puguin tornar a casa.
Per la seva banda, el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, assegura que la Diada de Catalunya és una bona ocasió per "defensar la llibertat a decidir", entre d'altres llibertats que té el poble català. Noguer també ha coincidit amb Vila en remarcar la importància de la "unitat" entre la societat civil i les administracions. Per això el president de la Diputació de Girona ha demanat "caminar junts" i tornar a omplir els carrers en la manifestació que es celebra a Barcelona.
L'acte ha estat organitzat per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, el Consell Comarcal del Baix Empordà i l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. recisament l'alcalde del municipi, Carles Motas, ha aprofitat l'ocasió per demanar "diàleg" a les administracions. Segons Motas cal recuperar la "normalitat" per tal que l'administració local treballi sense problemes.
L'ofrena floral feta a la tomba de Josep Irla al cementiri de Sant Feliu de Guíxols ha finalitzat amb el cant d’Els Segadors

La figura d'Irla  
Josep Irla i Bosch va néixer en una família d'hostalers el 1874. Va ser el més gran de tres germans i va crear una important empresa surera. Capdavanter del republicanisme catalanista a les comarques gironines, va ser alcalde de Sant Feliu de Guíxols (1909) i el 1911 diputat provincial de Girona i, com a tal, membre de l'Assemblea de la Mancomunitat. Amb l'adveniment de la República es va incorporar a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), amb qui va ser diputat al Congrés de Diputats espanyol. Va ser el darrer president del Parlament de Catalunya (1938) abans de la fi de la Guerra Civil. El gener de 1939 es va exiliar a l’hexàgon francès, i després de l'afusellament de Lluís Companys (1940) va assumir la presidència de la Generalitat. Va organitzar el Govern de la Generalitat en l'Exili, amb Josep Tarradellas com a primer conseller. Va dimitir el 1954, i va morir el 19 de setembre de 1958 a Sant Rafèu (Var, Provence-Alpes-Côte d'Azur, Occitània). El 1981 les seves despulles van ser traslladades a Sant Feliu de Guíxols, després de rebre honors oficials de la Generalitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada