 |
| 1-O a l'Escola Bruguera de Girona. |
La fiscalia comunica a l'alcalde de Palafrugell que no arxivarà la investigació contra ell per l'1-O.
Josep Piferrer admet que ja s'ho esperava.
La CUP de Ripoll demana tornar a posar l’estelada a la façana de l’ajuntament.
El TSJC confirma que la Bisbal d’Empordà ha de penjar la bandera monàrquica espanyola. El Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya desestima el recurs de l'Ajuntament, a qui condemna a pagar les costes.
Escenificacions amb el símbol de les votacions. Bateig d’espais U d’Octubre a Salt, Cassà, Llagostera,
Cornellà, Fornells, Ripoll i Sant Jordi Desvalls.
Calen 15.000 persones per a la cadena humana que unirà Sant Julià de Ramis i Aiguaviva per commemorar
l'1-O.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 26/09/2018
Palafrugell (Baix Empordà, comtat de Girona).-
Segons un despatx
de l’Agència Catalana de Notícies el record psicològic i material a les
escoles continua oberta un any després del referèndum de l'1-O. Centres educatius on es van instal·lar les urnes reviuen l'"impacte" de l'actuació
policial espanyola d'aquella jornada i alguns d'ells ressalten que algunes "ferides" encara estan obertes.
Mentre
alguns asseguren que s'ha treballat per tornar a la "normalitat",
altres remarquen que no
s'han recuperat del "xoc". Portes esbotzades, vidres trencats,
ordinadors perduts, són part del balanç d'aquell dia. Els centres han
reparat els desperfectes causats per l'actuació policial, però en molts
casos es va fer amb recursos propis i pendents encara
de si les assegurances assumeixen aquest cost.
"Jo també hi vaig ser"
A la ciutat de Girona, el record de les càrregues policials al
Col·legi Verd encara és ben viu. Aquí, la Policia Nacional
espanyola va entrar-hi per la força, saltant la tanca exterior, donant
cops de porra i llançant trets a l'aire. Una portaveu de l'AMPA,
Assumpció Rodeja, explica que moltes famílies van quedar colpides i
agraeix el suport rebut per part de la Generalitat per ajudar-les a
superar el tràngol.
Entre
d'altres, els alumnes van comptar amb l'ajuda d'un equip de
psicopedagogues i també es van
dur a terme tallers vinculats amb el tractament de les emocions. "Això
va ajudar les famílies a afrontar les pors que van patir durant aquella
situació tan dura i violenta", explica Rodeja.
Ara, un any després de l'1-O, l'AMPA
vol allunyar-se de la "negativitat" que suposa la imatge de la policia espanyola entrant al
Col·legi Verd. "Ho hem viscut, ho tenim a la ment i no ho
oblidarem; però pensem que allò que cal rememorar és la il·lusió i la
implicació de tota la gent que va fer possible el referèndum", diu
Rodeja. "De poder dir:
'Jo també hi vaig ser'", hi afegeix.
"Allò que es va viure va ser un moment de germanor impressionant", diu una altra portaveu de l'AMPA,
la Sònia Moret. "Primer per defensar les escoles i després per fer
possible que es pogués votar", explica, recordant que quan es va poder
reobrir el col·legi electoral, es van arribar "a formar cues d'hora i
mitja" davant les urnes.
Per això, aquest dissabte l'AMPA del
Col·legi Verd recrearà l'ambient que es va viure la vigília de l'1-O
(aleshores quan ja de nit van rebre la visita del president Carles
Puigdemont). Es farà un sopar de germanor
i aquells qui vulguin es podran quedar a dormir al col·legi. Diumenge
hi haurà un esmorzar popular, un dinar de germanor i tothom qui ho
desitgi podrà tornar a votar.
Per això, al
Col·legi Verd hi haurà una 'urna clandestina', que arribarà en
cercavila. En aquest cas, a més de la casella del Sí/No, les paperetes
tindran un espai per "exercir la llibertat d'expressió i escriure-hi
missatges",
concreta Moret. Dilluns a la tarda es farà el recompte de vots i es
penjaran els missatges a la tanca de l'escola, on els i les alumnes hi
hauran pintat un mural per a la convivència i la resolució pacífica dels
conflictes.
La fiscalia comunica a l'alcalde de Palafrugell que no arxivarà
la investigació contra ell per l'1-O
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies la Fiscalia ha comunicat a l'alcalde de Palafrugell
(Baix Empordà, comtat de Girona), Josep Piferrer (ERC), que no arxivarà la investigació contra ell per haver donat suport al referèndum. Seguint les directrius de l'AMI,
els diferents advocats que els porten han anat entrant escrits
reclamant l'arxiu de les actuacions que se'ls van obrir per haver donat
suport al referèndum d’autodeterminació.
Entre
d'altres, aquests escrits sostenen que els decrets que van signar els
alcaldes van ser "un
acte polític", que en cap cas es pot interpretar "en termes punitius". A
més, les defenses també subratllen que ara, un any després d'haver anat
a declarar, ja s'ha superat "amb escreix" el termini que tenia fiscalia
per presentar denúncia contra ells.
Entre els qui havien presentat aquest escrit hi ha, precisament, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas
(PDeCAT). Ella i Piferrer van ser els dos primers alcaldes
gironins a qui la fiscalia va citar pels delictes de desobediència,
prevaricació i malversació. Va ser el 20 de setembre de l'any passat,
just després que
l'aleshores fiscal general de l'Estat, José Antonio Maza, donés la
instrucció perquè s'investiguessin els més de 700 alcaldes que havien
donat suport a l'1-O.
Piferrer va decidir negar-se a declarar
Madrenas
i Piferrer van anar fins al Palau de Justícia envoltats per 2.000
persones, que els van
acompanyar com a mostra de suport. L'alcalde de Girona va intentar
defensar el referèndum davant del fiscal, però aquest la va interrompre
(posant així punt i final a la declaració). Piferrer, per contra, va
decidir negar-se a declarar.
"Teníem poques esperances"
Ara,
després de conèixer la decisió de Fiscalia --la seva és la primera que
transcendeix-- l'alcalde
de Palafrugell explica que ja s'esperava que no s'arxivés la causa.
"Sabem que això és una qüestió més política que no pas judicial; per
tant, poques esperances hi teníem", diu Josep Piferrer.
L'alcalde
de Palafrugell, a més, creu que la resolució s'emmarca dins la voluntat
de la Fiscalia
"d'accelerar" les causes contra aquells alcaldes a qui es va citar a
declarar (una seixantena dels més de 700 d'arreu del Principat de
Catalunya). "Hem vist que, en comptes de fer un macrojudici contra tots,
allò que fa la fiscalia és centrar-s’hi en els que
formem part d'aquell grup", afirma.
Segons
Piferrer, amb això, la fiscalia vol "provocar por i pànic" i advertir
que, "ara que venen
eleccions, els alcaldes ens trobem en el punt de mira". L'alcalde de
Palafrugell, però, subratlla que està "del tot convençut" que haver
donat suport al referèndum era "plenament legal" i que no va cometre cap
delicte. És més, assegura que, si calgués, "tornaria
a fer exactament el mateix".
A les comarques gironines, la instrucció de Maza abastava fins a 177 alcaldes, segons el llistat
fet públic per l'Associació
de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM). De tots aquests, però, només se'n van arribar a citar sis.
La CUP de Ripoll demana tornar a posar l’estelada a la façana
de l’Ajuntament
Segons
Nació Digital l’estelada es tornarà a penjar a la façana de
l’ajuntament de Ripoll (Ripollès, comtat d’Osonas) i a la rotonda de
l’entrada sud del municipi. La decisió s’ha pres en el plenari d’aquest
dimarts per una
àmplia majoria --vots a favor del PDeCAT-DC,
ERC i la
CUP i una única abstenció de Fem Ripoll-CP-. La moció, presentada per la
CUP, era molt explícita. La
CUP demanava restituir l’estelada al balcó de la façana de l’ajuntament i la que va col·locar l’ANC a la rotonda de l’entrada sud de Ripoll --al costat de l’Institut
Abat Oliba-- fins que s’assoleixi la independència de Catalunya.
La
CUP ha recordat que l’Ajuntament s’hi va comprometre en el ple
municipal del mes de juliol de l’any 2012, tot i que no constés a
l’acte. Per altra banda, la
CUP ha demanat al Consistori ripollès que manifesti el seu
compromís ”innegable” amb el mandat popular de l’1 d’octubre i, en
conseqüència, amb l’assoliment de la independència i, al Parlament de
Catalunya, que apliqui
els resultats que es van derivar del referèndum d’autodeterminació de
l’1-O per fer efectiva la República Catalana.
Tornant a les banderes, la CUP ha assegurat que el
compromís de l’Ajuntament de tenir hissada l’estelada a la façana del
consistori es va mantenir fins a l’octubre de 2017, quan es va retirar
degut a la proclamació
de la República del dia 27. Actualment, a la façana de l’ajuntament
només hi ha la senyera, la bandera de Ripoll, la bandera de la Unió
Europea i una pancarta gegant amb la paraula ”democràcia” escrita. A la
rotonda sud de Ripoll, l’estelada s’ha canviat per
la senyera. Com que la República ”que vam guanyar a les urnes” no s’ha
fet realitat, la
CUP entén que s’han de restituir les dues estelades del municipi.
”L’extraordinari exercici d’autoorganització popular i de resistència
pacífica que va suposar l’1-O no ha tingut efecte”, diuen des de la
CUP.
La
CUP també assegura que no perdonarà la ”brutal” repressió de
l’Estat espanyol que va provocar gairebé un miler de ferits i que ha
desembocat amb la presó i l’exili d’alguns dels principals líders
independentistes de
la passada legislatura. ”Volem recuperar l’estelada a Ripoll, com a
símbol del compromís més fort que mai de la vila amb tots els
represaliats i amb llibertat del nostre país”, diuen des de la
CUP. La formació de l’esquerra independentista només acceptarà la retirada de l’estelada quan s’hagi executat la República.
El regidor de la
CUP, Santi Llagostera, ha citat a l’escriptor nord-català
Joan-Lluís Lluís dient que ”s’ha demostrat que més que esperar a ser més
gent per avançar, és el fet d’avançar el que permet ser més gent”. Amb
aquesta frase,
Llagostera ha apel·lat a no tenir por de les amenaces. El regidor
cupaire també ha citat a l’escriptora Iolanda Batallé per criticar els
comuns: ”Em sobta que hi hagi gent que s’auto-defineixi progressista i
demòcrata i se situï en l’equidistància o miri cap
a una altra banda. El què està en joc són els nostres drets civils i
les nostres llibertats polítiques”, ha sentenciat.
Les estelades, en menys d’una setmana
Des del públic, el número dos de la
CUP, Aitor Carmona, ha preguntat si ja hi havia data per complir
la moció. L’alcalde ripollès, Jordi Munell, ha promès que en 3, 4 o 5
dies ja hi podria tornar a haver-hi l’estelada a l’ajuntament i a
l’entrada sud
de Ripoll. La resposta l’ha convençut.
El TSJC confirma que la Bisbal d’Empordà ha de penjar la
bandera monàrquica espanyola
Llegim
en la premsa convencional comarcal que el Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya (TSJC)
ha confirmat que l'Ajuntament de la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà,
comtat de Girona) ha de col·locar la bandera del Regna d'Espanya al
balcó de la casa consistorial. La Sala Contenciosa Administrativa del
TSJC ho ha fet dictant una sentència que desestima
el recurs d'apel·lació que l'Ajuntament va presentar contra l'ordre del
Jutjat Contenciós Administratiu Número 3 de Girona, que exigia que la
bandera espanyola onegés a la façana de la seu consistorial. El TSJC
condemna l'Ajuntament a pagar les costes fins
a un límit de 1.500 euros. La sentència és ferma. Si l'Ajuntament no la
penja, corre el risc de rebre una nova denúncia per no complir la
resolució judicial.
Ahir, l'alcalde Lluís Sais (ERC)
no va fer cap comentari
sobre el pronunciament judicial ni va aclarir si l'Ajuntament la
complirà. En tot cas, sí que va concretar que ahir ningú havia demanat
l'execució de la sentència.
El
cas va arribar al jutjat el desembre de 2015 arran de la denúncia que
va interposar la Delegació
de l'Estat a Catalunya contra l'Ajuntament bisbalenc --i molts
d'altres-- per no tenir la bandera monàrquica espanyola a l'Ajuntament.
L'inici del procés, però, es remunta a l'estiu del 2013, quan la
Delegació governamental espanyola va fer el requeriment
a l'Ajuntament respecte de la bandera del Regne d'Espanya. El govern
municipal d'aleshores, presidit per Òscar Aparicio (PSC), no va
atendre la petició i va optar per treure totes les banderes que hi havia
fins aleshores
al balcó --la senyera, l'europea i la de la Bisbal d’Empordà-- per
entendre que així es complia la Llei de banderes --la catalana i la
bisbalenca les van posar en dos pals davant de la façana de
l'ajuntament--. La mesura no va convèncer els representants de
l'Estat ni les dues instàncies judicials que s'han pronunciat, i que
ordenen col·locar la bandera monàrquica espanyola.
El
maig de l'any passat, arran de la primera sentència que ordenava
col·locar la bandera del Regne
d'Espanya, Sais va manifestar que la seva absència del balcó de
l'ajuntament no havia suposat mai cap problema i creia que penjar-la
«podria arribar a generar conflictivitat» a la Bisbal d’Empordà.
Bateig d’espais U d’Octubre a Salt, Cassà, Llagostera, Cornellà,
Fornells, Ripoll i Sant Jordi Desvalls
Llegim
en la premsa convencional comarcal que les urnes, el símbol de l’1
d’octubre, tornaran a ser
les protagonistes dels actes que s’han programat en col·legis i
localitats de les comarques gironines pel primer aniversari del
referèndum. Així, a Garrigàs (Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat
d’Empúries), amb poc més de 500 veïns i epicentre de les garrotades
policials a l’Alt Empordà, es recrearà l’arribada, a partir de dos
quarts d’onze del matí, d’una urna gegant en un ambient festiu i
reivindicatiu, en la jornada commemorativa del dissabte 29 de setembre
que ha titulat
La força d’un poble. Els responsables de les activitats també han ideat un espectacle participatiu El ball de les urnes. El col·lectiu
Poetes per la Llibertat també hi col·labora. Urnes! tenim un problema és l’espectacle teatral infantil a càrrec de
Plis Plas, que obrirà els actes d’homenatge a La Burès d’Anglès, el dissabte 29 a les 16:00h.
Dipositària de la llibertat d’expressió
També es festejarà, el diumenge 30 a les onze del matí, l’arribada clandestina de l’urna en la commemoració
que es farà al Col·legi Verd de Girona, un dels col·legis símbol de l’1-O
a la ciutat de Girona. L’urna vol ser dipositària de la llibertat
d’expressió, ja que durant tot
el dia s’hi podrà votar. El dilluns 1 d’octubre, a la tarda, es
procedirà al recompte penjant les paperetes amb tots els missatges al
Col·legi Verd.
Bastoners,
colles geganteres, xarangues, actuacions musicals... La festa
acompanyarà la reivindicació
en la majoria d’actes populars organitzats que també inclouran xefles:
des de xocolatades matinals fins a arrossades o botifarrades per dinar.
En el cas de Llagostera (Gironès, comtat de Girona) s’ha promogut el primer concurs de l’allioli
indepe a la zona de barbacoes del parc de l’U d’Octubre, situat davant de l’institut.
El bateig d’espais
U d’Octubre formarà part de la commemoració. Els dies posteriors
al referèndum més d’una vintena de municipis de les comarques gironines
van aprovar el canvi per honorar i dignificar la valentia dels ciutadans
que
van defensar els drets fonamentals. S’inauguraran aquestes “places per a
la memòria” a
Cassà de la Selva (la Selva, comtat de Girona) el diumenge 30 de setembre a les 18:00h davant de l’Escola
Aldrich; a Ripoll, el dilluns 1 d’octubre a les 18:30h davant de la biblioteca
Lambert Mata); a Llagostera, el diumenge 30 de seembre a les 12 h
davant de l’institut; a Sant Jordi Desvalls (Baix Ter, Gironès, comtat
de Girona), el diumenge 30 de setembre a les 11:30h; a Fornells de la
Selva (Gironès,
comtat de Girona), el diumenge 30 a les 12:00h al centre social; a
Cornellà del Terri (Pla de l’Estany, comtat de Girona), el dilluns 1
d’octubre a les 20:00h davant de l’ajuntament, lloc on finalment va
votar el president Carles Puigdemont, i també a Salt
(Gironès, comtat de Girona), el dilluns a les 19:00h a la plaça davant
de la Coma Cros. La majoria de poblacions també inauguraran exposicions
que recullen les vivències d’aquella jornada.
Calen 15.000 persones per a la cadena humana que unirà Sant
Julià de Ramis i Aiguaviva per commemorar l'1-O
L’Agència Catalana de Notícies informa que la cadena humana organitzada per l'ANC
Gironès unirà el col·legis electorals de l’entorn de Girona "que
més van patir la repressió l'1 d'octubre". Un dels "caps" estarà a Sant
Julià de Ramis (Baix Ter, Gironès, comtat de Girona), al col·legi on
havia d'anar a votar Carles Puigdemont i que va
ser "on van començar les intervencions" de la Guàrdia Civil, ha
explicat Bonet. L'altre extrem serà Aiguaviva (Gironès, comtat de
Girona), on ja a la tarda la policia espanyola va "estroncar" un dinar
popular i va llançar gasos lacrimògens causant diverses
persones ferides.
Serà
precisament a Aiguaviva on, després de fer la cadena humana que tindrà
el punt àlgid a les 17:14,
hi haurà un acte i un berenar-sopar groc que posarà punt final a la
jornada. Segons ha detallat Bonet, hi haurà parlaments de personalitats
que ja han confirmat la seva assistència, com la presidenta de l'ANC
o els
alcaldes de les cinc poblacions per on passarà la via. A més, també hi
haurà actuacions de Jordi Pesarrodona, Titot o Adrià Puntí.
La cadena humana s'estendrà uns 15 quilòmetres i estarà dividida en 27 trams. Els organitzadors calculen
que calen unes 15.000 persones per omplir-la. Les inscripcions es poden fer a través del [web femnevia.assemblea.cat]. Fins al moment s'hi han inscrit unes 1.500 persones, segons el diari
El Punt Avui.
En
paral·lel a la cadena humana, les ràdios municipals de diferents
poblacions de la demarcació gironina
uniran antena per fer un programa conjunt en directe que durarà des de
les quatre fins a les sis de la tarda i, després, connectarà amb l'acte
d'Aiguaviva. Segons ha explicat Dolors Llobet, de moment ja han
confirmat la seva participació les ràdios de Llagostera,
Cassà de la Selva (la Selva, comtat de Girona), Sarrià de Ter (Gironès,
comtat de Girona), Salt, Sant Gregori (Gironès, comtat de Girona),
Celrà (Baix Ter, Gironès, comtat de Girona) i Vilablareix (Gironès,
comtat de Girona).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada