Una veritable campanya antidemocràtica de criminalització espanyolista de quelcom tan senzill, tan cívic i tan innocent, com són els llaços grocs, però és que, a més a més, aquesta onada autènticament neofeixista s’està estenent a tots els símbols catalans i, alhora, està prenent un caràcter cada cop més violent

Agressió feixista ahir a un càmara de Telemadrid, al confondre'l amb un periodista de TV3 

El militar i assessor financer suís François Meylan, capitost d’esquadres feixistes.   

Més d'un centenar de persones tornen a penjar llaços grocs a la Bisbal d’Empordà. No han passat ni 24 hores després que una esquadra feixista les furtessin.  

Jordi Juan Casadevall avui aplica la Llei Orgànica 2/48 de març reguladora del dret de rectificació al diari El Punt Avui sobre el seu cas a l’Escala.  

Puigdemont demana a Ciutadans que deixi d'encoratjar la confrontació social i la violència, i a la població no caure en provocacions organitzades.   

Visa pour l'Image a Perpinyà nega pressions de Macron per censurar exposicions sobre l'1 d'octubre. 

A Perpinyà hi ha una mostra alternativa al Visa que explica l’1 d’octubre i el procés català amb 155 imatges de 40 professionals.   

“No ens desviem del nostre objectiu, la independència de Catalunya”, es fa sentir a Vic.  

Projecció del documental ‘20-S’ i taula rodona demà a Cadaqués.  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 30/08/2018   

La Bisbal d’Empordà, la Pera, Platja d’Aro, Guíxols (Baix Empordà, comtat de Girona).-  

Hi ha una veritable campanya antidemocràtica de criminalització espanyolista de quelcom tan senzill, tan cívic i tan innocent, com són els llaços grocs, però és que, a més a més, aquesta onada autènticament neofeixista s’està estenent a tots els símbols catalans i, alhora, està prenent un caràcter cap cop més violent. Ahir mateix, un grup de manifestants espanyolistes, convocats per Ciutadans, s’havien aplegat a la porta principal del parc de la Ciutadella de Barcelona, que dóna al passeig de Lluís Companys, on alguns dels concentrats van clavar cops de puny a un càmera de Telemadrid, que havien confós amb un de TV3. Mentre l’agredien cridaven “Fora TV3!”. La policia ha hagut d’ajudar-lo a sortir de la concentració, a la qual havien assistit els dirigents de Ciutadans, Albert Rivera i Inés Arrimadas. Els informatius de Telemadrid han titulat el fet com “Alta tensió a Barcelona” i han confirmat l’agressió al càmera del seu equip per la confusió d’una cinta amb un llaç groc. En l’acte hi ha hagut encara un altre agredit. Una violència  que  s’exerceix  amb total impunitat.

Albert Rivera i Inés Arrimadas van estat pocs minuts en l’acte convocat al parc de la Ciutadella de Barcelona, on també hi van estat visibles alguns dirigents del PP com Dolors Montserrat, comptant amb presència de persones vinculades a formacions d’extrema dreta com Generación Identitaria, Plataforma per Catalunya, VOX o Democracia Nacional i en què un càmera de Telemadrid que va estat pres per un operador de TV3, rebent diversos cops de puny a la cara i cosses al cos.  

VÍDEOS:
[http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/discussio-enre-el-camera-de-telemadrid-i-una-assistent-a-la-concetracio-de-ciutadans-acusant-lo-de-ser-de-tv3/video/5783454/]
[http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/noticies-324/agressions-en-lacte-de-ciutadans-contra-llacos-grocs/video/5783412/]_
[http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/moment-de-lagressio-al-camera-de-telemadrid-pensant-se-que-era-de-tv3-a-la-concentracio-de-ciutadans/video/5783387/] 
[http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-vespre/el-camera-de-telemadrid-denuncia-lagressio/video/5783550/]
 

Així és l’extrema dreta europea que es manifesta amb Ciutadans  

Segons publica VilaWeb Albert Rivera i Inés Arrimades es disposen a fer declaracions davant el parc de la Ciutadella. Les càmeres i els micròfons els encerclen. Rere seu, militants de Ciutadans alcen cartells amb el mot ‘Llibertat’. “Som al mateix lloc on van agredir la Lídia mentre llevava llaços grocs. Som aquí per a donar-li suport a ella i a la seva família. Condemnem fermament tota mena de violència i fem una crida a la convivència al sentit comú”, diu Arrimadas. Però pocs metres més enrere activistes d’extrema dreta branden una bandera de Generació Identitària.

Minuts abans, la concentració unionista ja havia esdevingut un enrenou increïble. Un grup d’espanyolistes havien estomacat un càmera de Telemadrid que havien confós amb un treballador de TV3. Crits de “fuera” i “maricón”, empentes i cops de puny. Ciutadans condemna l’agressió i en culpa un “infiltrat” que, segons que diuen, també amenaça els seus militants. Tanmateix, l’única cosa certa és que el partit, novament, es manifesta al costat de membres de l’extrema dreta que exhibeixen orgullosos la seva simbologia.

Ningú no fa cap cordó per aïllar els extremistes ni els expulsa de la concentració. Durant tota la protesta, la bandera de Generació Identitària taca el cel de Barcelona amb el seu odi i xenofòbia. És blanca i conté el logotip de l’organització: un cercle amb un triangle a dins.  

Què és Generació Identitària?

http://www.generacion-identitaria.com/ 

Nascuda a França el 2012, Generació Identitària és una organització d’extrema dreta que, segons la seva pàgina web, “lluita contra la immigració en massa i la islamització d’Europa”. El grup, evidentment, renega de qualsevol etiqueta extremista i pretén camuflar la seva imatge pública amb accions solidàries amb gent sense sostre --sempre de nacionalitat europea--, com també fan alguns altres grups neonazis: Casa Pound, Hogar Social Madrid…

Tanmateix, els seus pronunciaments i els seus vincles polítics els delaten: són una organització d’extrema dreta. A França han donat suport explícit al Front National de Marine Le Pen. A Itàlia, a la Lliga Nord de Mateo Salvini. A l’Estat espanyol, Generació Identitària manté una relació molt fluida amb Democracia Nacional.  El grup és propietari d’uns quants locals en les principals ciutats franceses, a més d’un gimnàs a Lió (Ôvèrgne - Rôno - Arpes, Arpitània), on fa propaganda de les seves accions i ideologia. Polítics com Benoît Hamond, ex candidat del Partit Socialista a l’Elisi, i activistes destacats com ara Pierre Henry, director general de France Terre d’Asile, han demanat que Generació Identitària es dissolgui o sigui il·legalitzada.

El grup va començar a tenir ressò mediàtic el març del 2016, quan va muntar barricades a l’entrada de la ciutat de Calais (Pas de Calais, Alts de França) per barrar el pas als immigrants que vivien atrapats en camps com La Jungla. La campanya s’anomenava ‘Defend Calais’ i fou la prèvia de ‘Defend Europe’.

Amb ‘Defend Europe’, el grup va portar la xenofòbia fora de les fronteres franceses. La intenció era boicotar les accions de les ONG que salvaven migrants a la Mediterrània perquè, segons ells, eren còmplices del tràfic de persones i la islamització d’Europa. La primera acció fou al port de Catània (Catània, Sicília), quan amb una llanxa inflable va mirar d’impedir que l’Aquarius eixís del port cap a la costa Líbia.

Més tard, amb donacions anònimes, Generació Identitària va comprar un vaixell i va dur el boicot al bell mig de la Mediterrània. El grup va tenir qui-sap-les enganxades amb Proactiva Open Arms i més ONG. Tanmateix, la campanya fou un fracàs i va tenir un final humiliant. L’agost del 2017 el vaixell de Generació Identitària fou rescatat davant Líbia per l’ONG Sea Eye després de tenir avaries diverses. Poc després, el grup va abandonar el vaixell i la tripulació --d’origen singalès-- en alta mar. Finalment, va acabar a Barcelona, on l’embarcació es va subhastar per a pagar els sous endarrerits dels mariners que van tornar a Sri Lanka.

Darrerament, Generació Identitària s’ha manifestat contra la immigració al port de València (l’Horta, País Valencià) i la Valetta (Malta) amb eslògans com ‘De cap manera, no fareu d’Europa la vostra llar’. El grup també ha portat la xenofòbia als Alps, concretament a la frontera entre Itàlia i França. Han organitzat ‘grups de vigilància’ en pobles com Briançon (Alts Alps, Provença - Aups - Còsta d'Azur, Occitània). Són colles que es dediquen a empaitar els immigrants que proven de travessar les muntanyes, una zona no tan controlada com el pas fronterer de Ventimiglia (Imperia, Ligúria), a la costa.

Les campanyes de Generació Identitària són més propagandístiques i pirotècniques que no pas efectives. Sigui com vulgui, el pòsit extremista que traspua cada acció de l’organització, i els seus vincles i simpaties amb grups polítics arreu d’Europa, sí que han de despertar preocupació.

Greu agressió unionista a la llibertat d’expressió 

Per altra banda, arrencar un objecte que representa una causa solidària molt justa no  es pot definir, de cap de les maneres, com a llibertat d’expressió, tot el contrari: una greu agressió a l’existència de la llibertat d’expressió, que constitueix penjar un llaç groc solidari amb presos i exiliats. Aquests que s’exalten i es posen histèrics davant del llaç groc ataquen irracionalment --amb una forta càrrega d’odi subliminal-- l’exercici de la democràcia i la llibertat d’expressió, cosa que només es pot definir com a feixisme.  

A banda de tot això, és intolerable que s’organitzin esquadres, més o menys d’extrema dreta, amb membres de les forces i cossos de seguretat de l’Estat espanyol per anar a arrencar i trencar els cívics llaços grocs i d’altres símbols catalans. Algunes d’aquestes esquadres els organitza i dirigeix un miliar suís. És intolerable que  això passi i que la judicatura i la fiscalia de l’Estat no hi diguin res. És molt greu que el denominat poder judicial de l’Estat espanyol continuï descaradament actuant d’una forma molt diferent de la que proposà  Montesquieu.

D’aquests episodis tan antidemocràtics desconeixem que en pensen les bases del PSC i del PSOE, ja que la qüestió no és, principalment, quelcom referent a la independència de Catalunya, sinó que es tracta d’afer de democràcia, dignitat, llibertat.

El militar i assessor financer suís François Meylan, capitost d’esquadres feixistes 

L'esquadra feixista del militar suís François Meylan en acció a la Bisbal d'Empordà 

Dimarts a la nit, vestits de blanc i amb la cara tapada, una esquadra d’espanyolistes s’ha dedicat a arrencar símbols republicans des del Baix Maresme fins a l’Empordà. Amb ells, hi anava el militar i assessor financer suís, François Meylan, que ha dit als mitjans de comunicació que el seu “objectiu a Suïssa és criminalitzar Marta Rovira, Anna Gabriel i l’Assemblea Nacional Cataklana” i ha acusat l’independentisme català de funcionar com el “crim organitzat” o el “terrorisme”. Preguntat sobre el perquè s’havia unit als escamots que --seguint la crida de Ciutadans-- es dediquen a furtar llaços grocs, Meylan ha reconegut que els polítics i els mitjans de comunicació suïssos són conscients de la majoria independentista que existeix al Principat de Catalunya i veuen el Regne d’Espanya com una cosa “dolenta”, “feixista”, “vella” i “corrupte”.

Més d'un centenar de persones tornen a penjar llaços grocs a la Bisbal d’Empordà  

Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies més d'un centenar de persones van participat ahir dimecres al vespre en un acte per tornar a penjar llaços grocs a les Voltes de la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà, comtat de Girona). L'acte s'ha iniciat a les nou del vespre a tocar del riu Daró. Els assistents ajudats per una desena d'escales han omplert l'espai d'aquest símbols solidaris gairebé un dia després que una esquadra formada per una vuitantena d’elements, vestides de blanc i majoritàriament amb la cara tapada, els despengessin de matinada.

El coordinador de l'ANC al municipi, Joan Massich, ha explicat que habitualment es reuneixen algunes veïnes i alguns veïns de la zona per penjar-ne a diverses poblacions de l’entorn. De fet, ha dit, ahir al vespre tocava fer-ho a Vulpellac (Forallac, Baix Empordà, comtat de Girona) però després de les "destrosses" que ha fet aquest grup de persones, molta gent ha decidit venir a ajudar. "Si tornen a venir, els tornarem a posar perquè per la gent representen la llibertat d'aquests senyors que estan a la presó i a l'exili. Tot el que sigui per ajudar ho farem", ha insistit.

Durant tres quarts d'hora, els assistents no han parat de col·locar-ne, gairebé 200, tres per volta, amb l'objectiu de tornar a donar color groc a l'emblemàtic espai del municipi. Per finalitzar l'acte, han cridat consignes per la "llibertat dels presos polítics" i han cantat Els Segadors.

Els Mossos d'Esquadra han aixecat una acta per infracció de la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com la Llei Mordassa, per una concentració no comunicada. Igual que han fet aquesta matinada, els agents han identificat una persona com a responsable de l'acte, segons l’Agència Catalana de Notícies.

Crítiques dels municipis i de l'ANC  

Des dels municipis afectats per l’acció dels vuitanta membres dels escamots feixistes han criticat durament l'actuació d’aquestes esquadres provinents del Maresme amb s'han desplaçat fins a la comarca per netejar "poblacions amb un alt índex de plàstic groc". A banda de la Bisbal, també han actuat a Corçà (Baix Empordà, comtat de Girona), la Pera (Baix Empordà, comtat de Girona), Platja d’Aro (Vall d’Aro, Baix Empordà, comtat de Girona) i Sant Feliu de Guíxols (Vall d’Aro, Baix Empordà).

El coordinador de l'ANC a Girona, Àdam Bertran, ha lamentat que els autors de les "destrosses" anessin amb la cara tapada i hagin de venir "d'arreu de Catalunya per generar conflicte on no n'hi ha".

Llegim en la premsa convencional comarcal que a la Bisbal d’Empordà, Corçà, la Pera, Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols i altres municipis del Baix Empordà es van llevar ahir amb la notícia que una vuitantena d’unionistes, sortits de Cabrera de Mar (Baix Maresme) i provinents de diferents punts de Catalunya, havien dedicat la nit a arrencar milers de llaços grocs arreu de la comarca. Coberts amb bates blanques i amb les cares tapades per mascaretes i ulleres de laboratori, argumentaven que volien descontaminar de plàstic groc la zona, però l’aixovar va deixar pas a la imaginació i la befa de l’independentisme en les xarxes socials, on els van comparar amb els liquidadors de Txernòbil o amb una “invasió zombi”, en el cas del regidor de la CUP bisbalenca Carles Puig, que els va convidar a tornar amb la cara descoberta i fer-los una visita guiada al Terracotta Museu.

La retirada de llaços es va centrar sobretot en l’eix de la C-66, a les Voltes de la Bisbal d’Empordà, el pont nou sobre el Daró i el passeig Marimon Asprer, i en els accessos a Corçà i la Pera. Posteriorment també van arribar fins al passeig del Mar i la rambla Vidal de Sant Feliu de Guíxols, però no es van arribar a enfilar al balcó de l’ajuntament guixolenc, on hi ha la pancarta que demana la llibertat dels presos.

Els Mossos d’Esquadra van identificar, a la Bisbal, un dels liquidadors de llaços, com estableix la Llei Mordassa de l’Estat --la Fiscalia ha mostrat els darrers dies que segueix de prop la correcta actuació del cos--, i va agafar les dades d’un militar suís, veí de Vilassar de Mar (Baix Maresme), com a convocant responsable d’una manifestació no comunicada amb més de 20 persones. Tot plegat, sense aldarulls, més enllà que alguns veïns els van recriminar l’acció, venint de fora de la comarca. Però entre els CDR havia corregut la consigna de no caure en provocacions ni baralles.

Accions republicans de resposta 

Les imatges de l’escamot blanc del denominat Cuerpo de Brigada de Limpieza van fer que entre els diversos CDR dels municipis afectats, i de la resta de comarques gironines, sorgissin ahir mateix diverses iniciatives per restituir els llaços retirats.

A la Bisbal d’Empordà, més d’un centenar de persones es van trobar a les nou del vespre a les Voltes per tornar a penjar els distintius, però des de l’ANClocal, Joan Massich destacava que els posarien en llocs complicats de retirar, com ara altre cop a la part alta de les Voltes, per evitar que els provocadors que els vagin arrencant al pont i punts més accessibles i els llencin a la llera del riu Daró, on d’altra banda els voluntaris independentistes els han mirat d’anar recollint. L’acció, simbòlica, prioritzava el nombre de participants, amb voluntaris que s’havien ofert des de Girona, al de llaços restablerts.

“No és una dicotomia entre independentistes i no independentistes, sinó entre demòcrates i no demòcrates”  

A la ciutat de Sant Feliu de Guíxols, a la plaça del Mercat, el CDR Guíxols també va convocar una acció discreta per restituir la decoració, que per l’alcalde bisbalenc, Lluís Sais, “no és una dicotomia entre independentistes i no independentistes, sinó entre demòcrates i no demòcrates”, segons va declarar ahir al programa Versió Rac1.

Jordi Juan Casadevall avui aplica la Llei Orgànica 2/48 de març reguladora del dret de rectificació al diari El Punt Avui sobre el seu cas a l’Escala 

Jordi Juan Casadevall aquest dijous fa aplicar la Llei Orgànica 2/48 de març reguladora del dret de rectificació al diari El Punt Avui sobre el seu cas a l’Escala (Baix Ter, Alt Empordà, comtat de Girona), quan va ser gravat arrancant llaços grocs al carrer del Port, complint el requisit de la norma en relació a les notícies publicades en aquest mitjà els dies 18 i 21 d’agost. Així que segueix la Cançó d’en d’Enfadós d’aquest ex diputat del PP i advocat de l’Estat. La llibertat de premsa, com la d’expressió, intenta segrestar la reacció unionista més extremista de dretes. Segueix l’estratègia de la tensió espanyolista a Catalunya. Serà allò de “todos a la cárcel”.

Puigdemont demana a Ciutadans que deixi d'encoratjar la confrontació social i la violència, i a la població no caure en provocacions organitzades 

Llegim a Gerió Digital que el president Carles Puigdemont ha publicat un missatge a través de la seva compta de Twitter després de l'escalada d'atacs feixistes contra els llaços grocs que ha estat víctima diversos municipis de l’Empordà i el Maresme, i les paraules dels líders de Ciutadans que encoratjaven als ciutadans a practicar la repressió i la censura pels carrers de Catalunya.

Puigdemont ha fet una crida a no escalar el conflicte sobre la iniciativa dels llaços grocs "perquè totes les expressions tenen cabuda als carrers de Catalunya però mai hem de fer cap concessió ni a la violència ni a la censura", ha dit.

En aquest sentit, ha afegit que "l’espai públic pot i ha d’acollir totes les expressions democràtiques que han de ser respectades. A tots aquells que han dissenyat i encoratjat una escalada d’enfrontament els hem de fer front amb serenitat i sense caure en les seves provocacions que només alimenten actituds radicals que dificulten el necessari diàleg entre les parts", ha reblat.

Unionisme vers confrontació social 

El president Puigdemont, des de l’exili, ha recordat que la Generalitat i l’Estat s’han emplaçat al diàleg i que aquest "és el desig majoritari. La Generalitat no abdicarà de les seves competències però com sempre vol que la racionalitat democràtica i la cooperació siguin el camí per a resoldre els problemes. Per això proposem dialogar en l’àmbit que sigui més oportú i que sigui ja. Tots els que tenim responsabilitat hem d’implicar-nos sense ambigüitats ni contemplacions en la condemna de tot acte de violència que busqui coartar les llibertats d’expressió dels altres. Seria una greu irresponsabilitat encoratjar una confrontació social amb la finalitat d’interferir en el clima necessari que ha d’acompanyar tot moment de diàleg", ha puntualitzat.

Visa pour l'Image a Perpinyà nega pressions de Macron per censurar exposicions sobre l'1 d'octubre 

Llegim al Diari de Girona que la creixent crisi de l’Estat arran del procés català d’autodeterminació s'ha instal·lat també al cor del festival Visa pour l'Image, a Perpinyà (Rosselló, comtat de Rosselló), fins al punt que el seu director, Jean-François Leroy, va haver de desmentir dimarts, en una presentació davant els mitjans, que ell participi de cap sentiment anticatalanista, i va negar que hagi rebut trucades telefòniques del president francès, Emmanuel Macron, fent pressió per censurar possibles exposicions sobre el referèndum de l'1 d’octubre.

Diversos mitjans de comunicació francesos s'han fet ressò de la polèmica a les portes de la inauguració dissabte del festival de fotoperiodisme de Perpinyà.

«Dir que jo tinc manca d'interès per Catalunya és una gran bajanada. Hi haurà sis minuts de projecció sobre el cas català dilluns 3 de setembre al Campo Santo. És tant com el que dediquem a Gaza!», va declarar Leroy.

El fundador i director del Visa es va mostrar exasperat després que sectors catalanistes l'hagin acusat fins i tot de «donar suport al franquisme» per no incloure cap exposició sobre la crisi catalana, i va voler donar per tancada la polèmica anunciant una projecció de més de 6 minuts la nit inaugural de les projeccions, que és quan hi ha més assistència d'alcaldes.

Per altra banda, el dimarts, 4 de setembre, de 15 a 17 hores, hi haurà una taula rodona on es tractaran les conseqüències polítiques del referèndum de l'1 d'octubre de 2017 a Catalunya. Hi participaran periodistes catalans, espanyols i francesos, i també juristes, a l'Auditori Charles Trenet del Palau dels Congressos de Perpinyà.

Tres exposicions «amb urnes» 

No obstant, Perpinyà acollirà en paral·lel al festival tres exposicions «amb urnes».

Avui s'inaugurarà al Salon Mailly ‘La révolte des urnes’, de Carles B. Gorbs i Dolors Gibert.

D'altra banda, Visca per la llibertat és una exposició d'un col·lectiu d'una vintena de fotògrafs que vol ser un «complement a Visa pour l'Image».

Finalment, la Casa de la Generalitat a Perpinyà organitza a la seva seu ‘55 Urnes pour la Liberté’, que s'inaugurarà demà, divendres 31 d’agost. El president de la Generalitat, Quim Torra ,hi assistirà, segons el diari rossellonès L'Indépendant.

A Perpinyà hi ha una mostra alternativa al Visa que explica l’1 d’octubre i el procés català amb 155 imatges de 40 professionals  

Sobre els criteris estatalistes jacobins francesos en el festival de fotoperiodisme de Perpinyà, llegim en un escrit d’opinió al diari El Punt Avui que Visa pour l’Image ha decebut enormement en aplicar criteris poc objectius i gens professionals. La direcció del festival ha decidit que en aquesta edició no hi haurà cap exposició dedicada ni a l’1 d’octubre ni al procés català. Els arguments del director de la mostra, Jean-François Leroy, són molt poc convincents: justifica l’absència d’una mostra específica sobre el procés català dient que no ha trobat cap treball amb la “qualitat suficient”, i que la temàtica --que ha omplert portades arreu del món--, segons ell, és “poc interessant”, cosa que suposa un insult per als fotoperiodistes i fotògrafs catalans i estrangers que han publicat imatges extraordinàries i de gran qualitat tant de l’1 d’octubre com de diferents moments de tot el procés independentista català. Una excusa de mal pagador, la de Leroy, per no mostrar la seva incapacitat o manca de voluntat per trobar aquestes imatges i els professionals que les han captat.

A Perpinyà, aquests dies, es veurà que fora de les exposicions del festival Visa pour l’Image hi ha una mostra paral·lela que ha estat possible gràcies a una quarantena de fotoperiodistes que han aportat els seus treballs sobre el que va passar a Catalunya farà un any. Es tracta d’una mostra alternativa que ho explica tot amb 155 imatges. Aquestes fotografies que van il·lustrar el procés s’exposen en sis espais de Perpinyà: l’Editorial Trabucaire, el Bar Escalibar 25, la sala d’exposicions Chaman’Art12, la Brasseria del Castellet, el centre Sant Vicenç i el Casal de Perpinyà.

“No ens desviem del nostre objectiu, la independència de Catalunya”, es fa sentir a Vic 

Llegim en la premsa convencional que a la plaça Major de Vic (Plana de Vic, Osona, comtat d’Osona) s’ha emès per megafonia aquesta crida solidària antirepressiva: "No normalitzem una situació d’excepcionalitat i d’urgència nacional. Recordem cada dia que encara hi ha presos polítics i exiliats. No ens desviem del nostre objectiu, la independència de Catalunya”.

L’ANC d’Osona ha difós el vídeo a Twitter aquesta setmana, tot afegint: “Cada dia a les 20:00h, plaça de Vic”, un missatge que fa sentir també a la resta de la població pels altaveus. Segons el diari El País, l'emissor del missatge, que sempre va precedit de les campanades del Toc de Sometent --una crida d'alerta entre pobles--, és l'Ajuntament de Vic. L’ANC ha explicat a El Independiente que ha consensuat el missatge que s'emet a Vic amb Òmnium Cuturald’Osona, un CDR local i el Consistori vigatà. L’alcaldessa de la localitat és Anna Erra (JxCat/PDECat).

Presos/preses i exiliats/exiliades no tornaran a casa fins que no hi hagi una República independent del Regne d’Espanya 

La denominada “guerra dels llaços grocs” forma part de l'estratègia de Ciutadans i el PP. Ells han apostat per aquesta guerra, que a partir de l’agressió ahir al periodista de Telemadrid, se’l està girant contra la seva pròpia estratègia espanyolista de la tensió.

L'unionisme proclama que la societat catalana està fracturada. És clar que no és una realitat, però sí el seu desig, la seva tàctica provocadora, ja que l'única forma que han vist de mantenir el Principat de Catalunya dins el Regne d’Espanya és l'aparició de dos blocs enfrontats, allò dels bàndols en contesa violenta. El projecte d’una Catalunya lliure no pot quedar atrapada en la seva estratègia de confrontació civil sense sortida, ja que presos/preses i exiliats/exiliades no tornaran a casa fins que no hi hagi plenament una República independent dels Regne d’Espanya. Fiquem-nos-ho al cap. Projecció del documental ‘20-S’ i taula rodona demà a Cadaqués 

Demà, divendres 31 d'agost, a les 20 hores al Teatre Art i Joia de Cadaqués (Cap de Creus, Alt Empordà, comtat de Peralada) es projectarà el documental ‘20-S´ --com ja es va projectà fa unes setmanes a l’Escala i fa uns dies a Torroella de Montgrí (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d’Empúries)--  i  una taula rodona amb l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas; Adrià Alsina (ANC) i Marc Sallas (Intersindical CSC). Acte moderat per Marià de Delàs (periodista El Públic). Abans de la projecció s'interprestaran unes rapsodes per part de la Funcional del Teatre de Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú).