En els darrers anys ha presentat llibres seus a diverses comarques catalanes i valencianes, així com a Girona i una casa de colònies de l’Albera en el marc de Marxa Homenatge als Maquis, com també en un homenatge a Salvador Puig Antich en el 40 aniversari del seu assassinat franquista.
Jean Marc Rouillan:
El 30 d’agost de 1952 neix a Aush (Gers, Gascunya, Occitània) el comunista llibertari i escriptor, cofundador del Moviment Ibèric d’Alliberament - Grups Autònoms de Combat (MIL o 1000), dels Grups d’Acció Revolucionària Internacional (GARI) i d’Action Directe (AD) Jean-Marc Rouillan, també conegut pel nom Jann-Marc Rouillan.
Durant les jornades de maig i juny de 1968 participà des dels medis anarquistes de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) en les mobilitzacions, especialment a nivell dels centres d’ensenyament mitjà i també donant suport a les lluites estudiantines a les facultats universitàries. Milita en un Comité d'Action Lycéen (CAL) i en grups autònoms llibertaris a Tolosa de Llenguadoc en l'après-68. Formà part d’un grup anarquista revolucionari i començà a ser conegut al departament de l’Alta Garona.
Durant els anys 1970 Rouillan va participar, amb Oriol Solé Sugranyes i altres companys, a Tolosa de Llenguadoc i el Barcelonès a la creació del MIL-GAC, i després de l’auto dissolució l’agost de 1973 d’aquesta organització consellista d’agitació, combat i edició de textos revolucionaris (Edicions Maig 37) participà la primavera en la creació junt amb diversos grups anarquistes dels GARI. Aquestes organitzacions d'agitació armada (MIL-GAC i GARI) que van formar part del moviment obrer clandestí anticapitalista al Barcelonès i l’hexàgon francès, en part actuant en l’entorn del moviment llibertari i la denominada ultraesquerra anticapitalista.
El 1979 va ser un dels fundadors d’Action Directe i va ser arrestat per primera vegada el 1980 en companyia de Nathalie Ménigon. Després de la investidura de François Mitterrand com a president de la República francesa, Rouillan es va beneficiar d'una amnistia presidencial el 1981 i va ser alliberat juntament amb els altres militants de Action Directe i dels GARI, però va decidir continuar la lluita juntament amb Ménigon, Joëlle Aubron i Georges Cipriani.
Les accions de nou d’AC van començar en 1982. Aleshores, segons publica Viquipèdia, va morir Gabriel Chahine, un confident de la policia que va col·laborar en la seva detenció de 1980. ES va matar al general René Audran, el 1985, conegut per afers de corrupció, i el del president i director general de la Renault, Georges Besse, el 17 de novembre de 1986, en el mar conflictiu de l’acomiadament massiu de milers de treballadors de les fàbriques de l'empresa que aquest liderava.
Van ser capturats el 21 de febrer de 1987 a una granja propera a Vitry-aux-Loges (Loiret, Centre - Vall del Loira). Les accions van comportar a Rouillan i els altres membres una condemna a presó perpètua el 1987, no obstant això combinada amb una peine de sûreté o període de seguretat de divuit anys. A la presó, Rouillan va manifestar al diari Le Figaro no renegar de les seves conviccions tot considerar-s’hi un pres polític. Va fer costat als seus companys d'Action Directe mitjançant vagues de gana i escrits.
És autor de diversos llibres, sobre records dels seus anys de lluita en el MIL-GAC i la primavera i estiu de 1974 als GARI, cròniques carceràries i recopilació de textos on denuncia les condicions de vida a les presons franceses.
El 1999 es va casar amb Nathalie Ménigon al centre penitenciari de Fleury-Mérogis (Essonne, Illa de França), i va ser empresonat a la presó central de Lanamesa (Alts Pirineus, Occitània). A la seva obra Lettre à Jules, Rouillan es dirigeix a Jules Bonnot.
El 26 de setembre de 2007 un tribunal de París (Illa de França) li va concedir el règim de semillibertat i el 17 de desembre va ser traslladat al centre penitenciari de Marsella (Boques del Roine, Provença - Aups - Còsta d'Azur,Occitània), on en règim de semi llibertat treballava en l’editorial marsellesa Agone.
Durant el seu empresonament va escriure regularment en el periòdic francès mensual de crítica i experimentació social, abreviatura de Ce Qu'il Faut Dire, Détruire, Développer (CQFD), on diferents moviments socials aborden temes com la precarietat laboral, l'okupació, l'ecologisme social, antiglobalització o les condicions de presos a les presons.
El 30 d'octubre de 2008, el setmanari L'Express va publicar una entrevista amb Rouillan on, a la pregunta sobre si es penedia del cas Georges Besse, va respondre: «No estic autoritzat a expressar-me sobre aquesta qüestió... Però el fet que no pugui expressar-me ja és una resposta. Perquè és evident que si renegués de tot el que vam fer, podria expressar-me. L'obligació que tinc de callar impossibilita que es pugui fer un autèntic balanç crític de la nostra experiència». Segons la Fiscalia de París, amb aquestes frases va infringir la prohibició, que formava part del seu règim de semillibertat, de fer declaracions referint-se als fets pels quals va ser condemnat. Per això la semillibertat de Rouillan es va suspendre de forma preventiva el 2 de novembre de 2008, tot esperant la decisió del jutge de vigilància penitenciaria, que va confirmar la suspensió el 16 de novembre de 2008.
Li va ser concedida la llibertat condicional el 18 de maig de 2012.
Ha publicat diverses obres, entre elles Je hais les matins, Denoël, 2001 (Odio las mañanas, pròleg de Martin Winckler, editorial Llagut, Barcelona 2004);Paul des épinettes ou la myxomatose panoptique: récit, L'Insomniaque, 2002; Glucksamschlipszig, le roman du Gluck, L'Esprit frappeur, 115, 2003; Lettre à Jules, Agone, 2004; La Part des loups, Agone, 2005; De mémoire (1), Agone, 2007 (Virus); Le Capital humain, L'arganier, 2007; Chroniques carcérales (2003-2007), Agone; Les Viscères polychromes de la peste brune (avec 21 interventions de Dado), Editions de La Différence, 2009; De mémoire (2), Agone, 2009 (Virus); Paul des épinettes et moi : Sur la maladie et la mort en prison, Agone, 2010; Infinitif présent, Éditions de La Différence, 2010; De mémoire (3), Agone, 2011 (Virus); Autopsie du dehors, Ed. Al Dante, març 2012; Le Tricard, Chronique du dehors d'un interdit de séjour, Ed. Al Dante, 2013; Le Rat empoisonné, Agone, 2014; Je regrette, Agone, 2016.
El febrer de 2013, a les portes de l’efemèride de l’assassinat a la Model de Barcelona, el 2 de març de 1974, de Salvador Puig Antich, Rouillan va fer presentacions dels llibres de les seves memòries (editades per VIRUS), en el marc de diverses xerrades i debats. A Berga (Bergadà), a l'Ateneu Columna Terra i Llibertat, el dijous 14 de febrer. A Barcelona, sobre la història del MIL i dels GARI: memòria de la lluita i lluita per a la memòria, al CCCB, el dilluns 18 febrer. A Girona, sobre histories del MIL i dels GARI, a la facultat d'Història de la Universitat de Girona (UdG), al campus Ciutat Vella, el dimarts 19 de febrer. A Cervera (la Segarra), el dijous 21 de febrer, historia del MIL, i els GARI, i presentació dels seus llibres.
En una entrevista a DIRECTA el setembre de 2017, va declarar que "la independència de Catalunya serà un marc molt favorable per a la revolta. S'ha de tenir com a objectiu l'autodeterminació del poble català perquè salti la monarquia, la Constitució de la Transició, el sistema carcerari: el més reaccionari que comporten les estructures d'estat espanyoles."
El diumenge 2 de març de 2014, al migdia, un munt de persones van fer una ofrena floral al cementiri barceloní de Montjuïc al nínxol 2737, de l’agrupació 14 (quadrant B 10), amb un emocionant discurs del que fou company del MIL Ricard de Vargas Golarons, que va carregat contra les institucions tot defensant el caire revolucionari contra el Capital i l’explotació que defensava amb la pràctica militant el company Salvador Puig Antich, assassinat a la Model feia 40 anys, i a la tarda, a Can Batlló, es va celebrar un acte en record de Puig Antich que va aplegar una gentada de persones contràries al capitalisme en un acte recordatori que van obrir els antics militants del MIL Rouillan i Ricard de Vargas Golarons així com Merçona Puig Antich, la germana petita de Salvador, on es va rendir un sentit homenatge a la seva persona i també al company del MIL Oriol Solé Sugranyes, assassinat per la Guàrdia Civil quan creuava la frontera francesa en el decurs de la fuga de la presó de Segòvia l’any 1976. Al mateix temps, es va recordat els companys del MIL, també difunts, Santi Soler Amigó i Emili Pardiñas Viladrich.
Presentà de De Memoria III a Girona el 26 de maig de 2015 al centre social okupat Kan Kolmo. I el diumenge 31 de maig al matí, ho va fer a la Casa de Colònies Els Estanys, al terme municipal de Campmany (Albera, Alt Empordà) en el decurs de les jornades de la Tercera Marxa d'Homenatge als Maquis de l'Empordà.
Abans de la mort en accident de Josep Maria Condom Bofill, també conegut com Txema Bofill, Rouillan s’allotjava a casa seva durant els desplaçaments a l’Empordà i el Gironès, a la Bisbal d’Empordà.
Després d’algun problema judicial per qüestions d’opinió, des del 18 de maig de 2018 gaudeix de la llibertat definitiva, havent complert la pena.
Sobre AC el setembre de 2018 sortirà un llibre de Rouillan, cosa que permetrà conèixer objectivament aqueta organització, com ja es coneix el MIL-GAC i elsGARI.
VÍDEO: Entrevista completa a Jean-Marc Rouillan http://www.bllibertari.org/entrevista-a-jean-marc-rouillan-al-febrer-2013-a-barcelona.html
VEURE:
https://nordestllibertari.blogspot.com/search?q=Jean-Marc+Rouillan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada