Hi
ha una quarantena d’inhumats a la comarca que foren trets de la tomba i
transportats a la vall
de Cuelgamuros, dels quals hi ha els cossos d’un grup --en retirada el
febrer de 1939-- de soldats de l’Exèrcit Popular de la República,
furtats per la dictadura franquista.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 28/08/2018
L’Escala i Empúries (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d’Empúries).-
Llegim al setmanari figuerenc HORA NOVA que hi ha inhumats a l’Alt Empordà que el franquisme va treure de la tomba i transportats al
Valle de los Caídos, a Cuelgamuros (Sant Llorenç de
l’Escorial, Madrid, Castella la Nova).
Segons una relació de Joan Pla publicada a la
REVISTA DE GIRONA en 2008 es desprèn que a l’Alt Empordà es van
traslladar a Cuelgamuros 38 cossos extrets de les seves tombes. Així,
una fossa comuna a l’entrada del poble de Terrades (Garrotxes de
l’Empordà, Alt
Empordà, comtat de Besalú), al tram de la GI-510, a tocar el Risset, en
direcció a Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú) hi havia una fossa
de 32 cossos inhumats (31 homes i una dona), dels quals només dos
estaven identificats. Els altres procedien de Cabanelles
(Alta Garrotxa, Alt Empordà, comtat de Besalú), un desconegut, mort a
trets en 1936 al pont de can Gummà, inhumat al cementiri del seu veïnat
de Queixàs; de l’Escala (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d’Empúries), tres
desconeguts inhumats al cementiri del seu
veïnat d’Empúries, als camps de les Muralles; de Figueres, el
farmacèutic Josep M. Figa, que tot i ser de Barcelona exercia a Agullana
(massís de les Salines, Alt Empordà, comtat de Besalú), mort en 1936 al
castell figuerenc de Sant Ferran, i del cos de Ferran
Ribas Brunet, veí de Roses (Alt Empordà, comtat de Peralada) inhumat a
Vilademuls (Pla de l’Estany, comtat de Besalú), mort també en 1936.
Entre
1958 i 1983 es traslladaren a Cuelgamuros les restes de 33.847 inhumats
que foren trets de
les seves tombes. Mentre els morts del bàndol franquista generalment
estaven identificades i tenien el consentiment de familiars pel seu
trasllat, els cossos de les víctimes republicanes del franquisme no
tenien el consentiment familiar. Els governadors civil
de cada província de l’Estat espanyol van ser els encarregats de
gestionar aquests trasllats, a partir de 1959, seguint una normativa
estricta que concretava el tipus de caixa on s’havia de posar les
restes. En cada caixa hi constava el municipi de procedència.
En
el cas de la fossa de Terrades els morts eren soldats republicans que a
primers de febrer de 1939,
en el decurs de la Retirada, anaven en direcció a la frontera enfilats
en un camió i es van trobar just aquell moment es feia saltar un polvorí
de l’Exèrcit Popular de la República que hi havia a tocar
la carretera i que va provocar un cràter d’uns vint mestres de fondària,
segons els veïns. Van morir tots els soldats del camió i foren
enterrats en una fossa el
dia 7 o 8 de febrer, amb les tropes franquistes a punt d’arribar a la
frontera. A més d’aquests infortuni, quinze dies després de la mort dels
soldats republicans cinc minyons de Terrades van morir en explotar-los
una bomba abandonada a les mans mentre hi
jugaven. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada