A l’Exili va fer molts mítings, com ara a Perpinyà, i el dissabte 29 de juliol de 1978 es realitzà un míting a Sant Feliu de
Guíxols de la CNT-AIT del Baix Empordà, en el qual van
intervenir Ramón Liarte Viu i Frederica Montseny Mañé, entre altres, i
una festa llibertària al Camp de Futbol de Guíxols.
Ramón
Liarte Viu:
El 28 d'agost de 1918 neix a Almudébar (Foia d’Osca, Osca,
Osca, Aragó), en una família humil, el militant
i propagandista anarquista i anarcosindicalista, i francmaçó, Ramón
Liarte Viu. Des de petit visqué a Barcelona, on aconseguí una gran
cultura autodidacta i es va fer anarquista.
L'aixecament militar franquista del juliol de 1936 l'agafà a Jaca (Osca, Aragó) treballant de cambrer i creuà el Pirineu
per entrar a Catalunya per la Seu d'Urgell (Alt Urgell). Lluità al front en la
Columna Durruti i posteriorment en la 26 Divisió i dirigí el seu òrgan d'expressió,
El Frente.
El juny de 1937 va participar en el
Primer Congrés Regional de les Joventuts Llibertàries celebrat a Barcelona i entrà a formar part del seu
Comitè Regional. També el juny d'aquell any, arran del
Ple del Comitè Regional de Catalunya de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), en va ser nomenat secretari, càrrec que mantingué fins al setembre d'aquell any.
El 21 de juliol de 1937 va participar en el míting celebrat a l'Olympia de Barcelona per la
CNT-AIT, juntament amb Frederica Montseny, Francesc Isgleas i
Joaquim Cortés, on es va denunciar la repressió posterior als «Fet de
Maig» de 1937 i on defensà la posició de les
Joventuts Llibertàries de no acceptar més concessions a la contrarevolució i de portar la revolució al més lluny possible.
En aquests anys bèl·lics va fer nombrosos mítings --Barcelona, Lleida (Segre) i altres ciutats-- i assistí a un gran
nombre de plens i de reunions.
El febrer de 1938, en el
Segon Congrés de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) celebrat a València (l’Horta, País Valencià), en va ser designat secretari d'Organització.
El març de 1938, en un míting defensà l'Aliança
Juvenil Antifeixista (AJA) i ocupà la secretaria d'Organització del
Comitè Peninsular de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), fent, a més, de cap de fronteres.
Amb la Retirada de febrer de 1939 passa el Pirineu, el març d’aquell any s'integrà en el
Comitè de Coordinació i Defensa, oposat al Consell General del
Moviment Llibertari Espanyol (MLE), essent aleshores tancat a
diverses presons franceses --Savigny-le-Temple (Sena i Marne, Illa de
França), Fresnes (Val – de - Marne, Illa de França), Roland Garrons de
París (Illa de França), etc.-- i a camps
de concentració --Vernet d’Arièja (Occitània), etc.--. En 1942
Aconseguí escapar, amb ajuda de la CGT francesa, aconseguí fugir del
camp algerià de Djelfa.
Lluità
en la resistència francesa i participà en un frustrat intent d'envair
la Península pels País Basc. Penetrà clandestinament
a l'Espanya franquista, on fou detingut i tancat --Cuevas de Almanzora
(Levante Almeriense, Almeria, Andalusia), Almeria (Andalusia) i Granada
(Vega de Granada, Andalusia)--. Un cop lliure, retornà a l’hexàgon
francès. Quan la reconstrucció del
Moviment Llibertari Espanyol ocupà càrrecs de responsabilitat en el sector pro Govern de la República en l’Exili.
En 1951 fou delegat al Congrés de l'Associació
Internacional dels Treballadors (AIT). També, en 1955, va ser secretari general del
Subcomitè centista pro Espanya Interior, substituint Miguel
Vallejo Sebastián; participà en reunions amb altres forces polítiques i
fou proposat per a ministre en un possible Govern republicà de coalició.
Després de Lorenzo Páramo, dirigí la
publicació España Libre.
Un cop aconseguida la unitat confederal de l'Exili i de l’Interior, per la qual va treballar força, s'afegí al sector
anarcosindicalista dit ortodox , fent costat a Tolosa de Llenguadoc al
Secretariat Intercontinental de la CNT-AIT en l’Exili que
fins feia poc s’hi havia oposat i reintegrant-se a la FAI que havia
deixat des de 1946-- i destacà en les tasques orgàniques de la
CNT-AIT així com de la FAI, i com a propagandista en
premsa i a la tribuna. En aquesta època va fer mítings per tot arreu
--Lió (Alvèrnia Roine Alps), Besièrs (Erau, Occitània), Dijon (Costa
d'Or, Borgonya - Franc Comtat), Narbona
(Occitània), Carcassona (Occitània), Bordeus (Girona, Nova Aquitània,
Occitània), Grenoble (Alvèrnia - Roine - Alps, Arpitània), Montpeller
(Erau, Occitània), Orleans (Loiret, Centre - Vall del Loira), Perpinyà
(Rosselló), Portet (Pirineus Atlàntics, Aquitània),
Clarmont d'Alvèrnia (Alvèrnia - Roine – Alps, Occitània), Tolosa de
Llenguadoc (Alt Garona, Occitània), Basilea (cantó de Basel - Stadt,
Suïssa), La Rochelle (Charente Marítim, Nova Aquitània), Mâçon (Saona i
Loira, Borgonya - Franc Comtat), etc.--.
En 1957 havia assistit al Ple confederal de Marsella (Boques del Roine, Provença - Aups- Còsta d'Azur, Occitània).
Fou nomenat secretari de l'Aliança Sindical --organització creada per a la unitat d'acció antifranquista
entre la CNT, la Unió General de Treballadors (UGT) i el
Sindicat de Treballadors Bascos (ELA/STB)-- i en 1962 secretari de Cultura de la
CNT-AIT en l’Exili de Tolosa del Llenguadoc.
En 1965 destacà en el Congrés de Montpeller de la
CNT-AIT en l’Exili.
Després
de la mort del dictador Francisco Franco continuà amb la seva
activitat, fent mítings i conferències (Mataró
(Barcelonès Nord), Besiers, Bordeus, Tarba (Alts Pirineus, Occitània),
Marsella, Granada, Montsó (Cinca Mitjà, Osca, Aragó), Igualada (Anoia),
Barcelona, Madrid (Castella la Nova), València, París, Barcelona,
Sabadell (Baix Llobregat), el Prat de Llobregat
(Baix Llobregat), etc.).
Entre el 29 i el 30 de juliol de 1978 es presenta a Sant Feliu de Guíxols (Vall d’Aro, Baix Empordà) la
Federació Comarcal del Baix Empordà de la Confederació Nacional del Treball
(CNT-AIT). El dissabte 29 de juliol es realitzà un míting, en el qual
van intervenir Ramón Liarte Viu i Frederica Montseny Mañé, entre altres,
i una
festa llibertària al Camp de Futbol de Guíxols. L'endemà, diumenge 30
de juliol, es projectà a la
Sala Montclar de la mateixa ciutat una sessió cinematogràfica amb els films
Entre el fraude y la esperanza (1978), realitzat pel
Col·lectiu de Cinema de Barcelona, i El Pueblo en armas
(1937), documental realitzat per la CNT-AIT durant la guerra.
En 1979 clausurà el
V Congrés de la CNT-AIT al qual assistí en representació del Sindicat d'Alimentació de Barcelona.
Entre 1980 i 1982 dirigí
Solidaridad Obrera.,
òrgan de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CNT-AIT).
En 1992 presentà un treball en el
Certamen Anarquista Mundial (CAM) de Barcelona, celebrats els dies 21, 22 i 23 d’agost.
Trobem col·laboracions seves, moltes vegades sota els pseudònims
Rotaeche i Rali, en nombroses publicacions, com ara
Boletín
AIT, Boletín Orgánico, Cenit, CNT, Le Combat Syndicaliste, Crisol,
Cultura y Porvenir, Esfuerzos, España Libre, Espoir, Faro, El Frente,
Frente y Retaguardia,
Ideas, Juventud Libre, El Luchador, Nueva Senda, Orto, Solidaridad
Obrera,
Terra Lliure, Tierra y Libertad
i altres publicacions.
Dirigí
España Libre, Esfuerzo, Estudios, El Frente i Solidaridad Obrera i és autor de nombrosos llibres i fullets, com ara
AIT.
La Internacional del sindicalismo revolucionario, Estudio de la
revolución española, Voces juveniles. Interpretación àcrata de nuestra
revolución
(1937,
amb altres),
La CNT y los pueblos de España (197?), La revolución social española
(1975), La CNT y el federalismo de los pueblos de España (1977), La
lucha del hombre. Anarcosindicalismo (1977), La CNT al servicio del
pueblo (1978), Marxismo, socialismo y anarquismo
(1978), El camino de la libertad (1983), ¡Ay de los vencedores! (1986),
Entre la revolución y la guerra (1986), La sociedad federal (1989),
Fermín Salvochea «El libertador» (1991), Bakunin, la emancipación del
pueblo (1995), Los grandes que engrandecen
(1995), etc.
Ramón Liarte Viu va morir el 10 de gener de 2004 a Tolosa de Llenguadoc.
Es coneguda la seva activitat a la Francmaçoneria en l’Exili i a la Península, essent un referent de la
FAI dins de les respectives Obediències a que pertanyé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada