MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 7 d'agost de 1897 neix a Buenos Aires el destacat militant anarquista i sindicalista revolucionari Albert Périer (o Pérrier), conegut també com Germinal.

Pas de refugiats per la Guingueta d'Ix el febrer de 1939.

El 12 d’agost de 1936 marxarà a Puigcerdà amb el primer comboi de queviures i d'armes, destinades a la CNT-FAI, i als comitès antifeixistes catalans.  
Instal·lat a Puigcerdà, durant més de dos anys s'encarregarà, malgrat el bloqueig oficial del Govern francès, de l'abastament de menjar, i sobretot armament, munició i fons econòmics recollits arreu de l’Estat francès per ajudar la lluita dels anarquistes, amb l’ajuda del company Rougier, responsable del grup francès.  
El pas de frontera més utilitzat va ser el de la Guingueta d’Ix, on s’allotjava a l’Hotel Salvat, gràcies a la complicitat solidària de duaners. En sentit invers durant els últims mesos de la Guerra Civil, facilitarà el pas dels companys, fugint del franquisme, per la frontera de la Cerdanya i ajudant al salvament dels arxius i films de la CNT i de la FAI.  
  

Albert Périer:   

El 7 d'agost de 1897 neix a Buenos Aires (Rio de Plata, Argentina) el destacat militant anarquista i sindicalista revolucionari Albert Périer (o Pérrier), conegut també com Germinal. Els seus empobrits pares havien emigrat a Argentina el 1888 i tornaren en 1900 retornen al natal Perigòrd (Aquitània, Occitània), igual de pobres com quan van marxar. Els seu pare treballa de pagès com a jornaler. Albert, des del deu anys, guarda un remat d’ovelles per 120 francs a l’any i un parell d’esclops. Més endavant, pare i fill van viatjar per l’Hexàgon treballant de peons en grans obres.

Fou mobilitzat el de 6 gener de 1916. Albert, analfabet, va aprendre les lletres llegint els diaris revolucionaris cridat a files durant aquell temps de la Gran Guerra. Al front, els anys 1918 i 1919, llegia regularment el periòdic socialista La Vague. Fou el començament del seu compromís polític.

Desmobilitzat en 1919, s’instal·la a Nancy (Meurthe i Mosel·la, Gran Est) en companyia de la seva jove esposa d’una  família procedent del Nord, refugiada de guerra, que s’havia establer al Perigòrd. Treballa primer com a peó i més endavant com a paleta. A la tardor de 1919 s'adhereix al Partit Socialista. En 1920 participa en les vagues de la construcció i després, el novembre d’aquell any, el matrimoni se’n va al Pas de Calais i s’instal·la a Marles-les-Mines (Pas de Calais, Alts de França), el poble de la família de la seva dona, en la que tots els seus membres, homes i dones, treballen a la mina.

En 1921 deixa el Partit Socialista i s’afilia al Partit Comunista Francès (PCF). Es elegit secretari de les Joventuts Comunistes i també del Sindicat de la Construcció  d’Auchel (Pas de Calais, Alts de França). En 1922 serà elegit delegat en el Congrés, celebrat a París (Illa de França), de les Joventuts Comunistes franceses i és detingut per distribuir pamflets antimilitaristes a l’Estació del Nord, i passa trenta sis dies empresonat a la Santé en preventiva. 

Poc temps després del pas per la Santé, fou exclòs del Partit Comunista Francès en el decurs del Congrés departamental d’Auchel (Pas de Calais, Alts de França), a proposta de L.-O. Frossard.

Aviat es relaciona amb els cercles llibertaris i tot seguit militarà en la Unió Anarquista (UA), esdevenint secretari de la Federació Anarquista del Nord - Pas de Calais. Aleshores fou delegat al IV Congrés de la Unió Anarquista, a París els dies 12 i 13 d’agost de 1923, com també a la mateixa ciutat entre l’1 i el 3 de novembre de 1924. El 27 de gener de 1924, en el decurs del Congrés anarquista regional celebrat a Lens (Pas de Calais, Alts de França), fou elegit secretari del grup artístic L’Aube nouvelle de Wasquehal (Nord, Alts de França).

Entre 1923 i 1924 participada en la fundació i edició del periòdic Le Combat, òrgan regional Federació Anarquista del Nord - Pas de Calais (Lille - Wasquehal, amb al  menys 13 números, entre maig de 1923 i abril de 1924). El periòdic, subtitulat «organe anarchiste du Nord et du Pas-de-Calais», comptava com administradors Achille Vigneron i Paul Celton, i de redactors principals Hoche Meurant, Paul Thant, Bridoux i Oscar Descamps.

Paleta a jornal, treballà en diverses obres de reconstrucció a la regió. Com a secretari del Comitè de Defensa Local del Nord - Pas de Calais, era responsable d’organització del Comitè d’acolliment dels antifeixistes italians refugiats en la regió del Nord (1924-1925). En 1925 era membre del grup Ni Dieu ni Maître de Billy-Montigny (Pas de Calais, Alts de França) i col·laborava en Le Libertaire. En 1926, seguia essent el secretari de la Unió Anarquista pels departaments del Nord i del Pas de Calais. Una vegada s’acaben les obres de reconstrucció de les desfetes de la guerra en aquell territori, s’instal·la l’atur en el sector. Périer treballa un temps a Clamecy (Nièvre, Borgonya - Franc Comtat) i més endavant, amb la seva família, s’estableix a   Periguers (Dordonya, Nova Aquitània, Occitània), on l’Ajuntament aleshores era governat pel Partit Comunista Francès. En 1931 organitza diversos actes de propaganda anarquista, amb la participació entre altres de Sébastien Faure. En aquell context combat vivament la política del Partit Comunista Francès, sobretot durant la campanya del PCF en les eleccions legislatives a Brajairac (Dordonya, Nova Aquitània, Occitània) en 1932, fent unes greus critiques contra el candidat stalinista  Loubradou. Aquestes crítiques polítiques de Périer són contestades pel PCF amb el tracte de manual com a «provocador », cosa que genera una agra polèmica entre el PCF i la Unió Departamental Confederada que li dóna suport, membre de la CGT et secretari del Sindicat de la Construcció a Periguers. L’agost 1932, el Congrés regional cegetista de la Construcció l’elegeix delegat suplent en la direcció de la Federació de la CGT.

Durant els anys 30, va fundar la cooperativa obrera de producció en la construcció «La Ruche», on va assumir la seva direcció. Aquest cooperativa es va dedicar a la construcció de «cases Loucheur », edificació en sèrie. Tots els responsables eren militants sindicalistes, de diverses tendències. En 1934, la cooperativa aplegava setana cinc operaris.

El 12 de febrer de 1934 impulsa arrel del 6 de febrer una vaga i una manifestació antifeixistes pels carrers de Periguers, on és total. Es manifestes cinc mil persones. Al vespre hi ha incidents. Périer en fou inculpat en tal que responsable de la manifestació. Acusat de «violència col·lectiva, degradacions diverses » va ser condemnat a deu dies de presó en ferm igual que Bertrand, Lacombe, Rouleau i Perrin. Els cinc condemnats, acompanyats per 400 camarades, se’n anaren a la presó, on foren internats en règim de dret comú. La pena fou revisada, en cort d’apel·lació, a Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània), essent condemnat a tres mesos de presó en ferm. Per obtenir el règim de pres polític, va fer una vaga de fam. Empresonat el 19 de febrer de 1935, el 25 de febrer va obtenir l’estatut de pres polític.

L’1 d’agots de 1935, fundà amb P. Lacombe, ex secretari federal del PCF, una agrupació efímera i publicà en el periòdic creat a aquest efecte per aquest darrer, La Lutte révolutionnaire, organe des communistes indépendants.  

El 12 d’agost de 1936 marxarà a Puigcerdà (Baixa Cerdanya) amb el primer comboi de queviures i d'armes, recol·lectades a l’hexàgon francès, destinades a la CNT-FAI, i als comitès antifeixistes catalans. Instal·lat a Puigcerdà, en la frontera de la Cerdanya, durant més de dos anys s'encarregarà, malgrat el bloqueig oficial del Govern francès, de l'abastament de menjar, i sobretot armament, munició i fons econòmics recollits arreu de l’Estat francès per ajudar la lluita dels anarquistes, amb l’ajuda del company Rougier, responsable del grup francès. El pas de frontera més utilitzat va ser el de la Guingueta d’Ix (Alta Cerdanya), on s’allotjava a l’Hotel Salvat, gràcies a la complicitat solidària de duaners simpatitzants francesos, del comissari de vigilància i intervenció depenent del prefecte del Pirineu Oriental o del diputat socialista de Fois (País de Fois, Arièja, Occitània), Rosi. En sentit invers durant els últims mesos de la Guerra Civil, facilitarà el pas dels companys, fugint del franquisme, per la frontera de la Cerdanya i ajudant al salvament dels arxius i films de la CNT i de la FAI.

Tot seguit emprengué la militància llibertària a l’Hexàgon. Després va ajudar la resistència antinazi francesa, però, detingut a la Dordonya, va ser condemnat a 18 mesos de presó en un camp de treball del qual acabarà evadint-se.

Després de l'Alliberament s’establí a Anjou, al Maine i Loira (País del Loira), reprendrà la seva militància sindical i llibertària sense oblidar el seu combat per aconseguir la construcció d'habitatges de lloguer moderats. Fou detingut per les noves autoritats franceses en relació a les circumstàncies de la seva evasió del camp de treball on havia estat internat pel govern de Vichy. Gràcies a la seva ajuda a la Resistència durant la guerra va ser alliberat d’aquest arrest.

Durant quinze ans, Périer dirigí el Centre de Formació Professional Accelerada a Angers (Maine i Loire, País del Loira). Fou secretari del Sindicat de Tècnics de la Construcció, membre de la comissió administrativa de la Unió Departamental de la CGT i, després l’escissió confederal de 1947, de la CGT - Força Obrera (FO).

El maig de 1948, participà en un intenten de reagrupament dels sindicalistes revolucionaris que s’anomenà "el manifest d’Angers" --un text publicat en Le Libertaire el 28 maig de 1948-- del qual  va ser un dels redactors i signataris conjuntament amb Alexandre Hébert (secretari de la UD-FO de Loira - Atlàntic), Gaston Hervé (secretar de la UD-FO d’Indre i Loira), Lacueille (secretari de la UD-FO du Cher), Patoux (secretari de la UD-FO du Maina de Loira) i Thareau (secretari de la CNT francesa del Maina i Loira).

Fou delegat diverses vegades en congressos de Força Obrera. El novembre de 1949 participà  a la Conferència Nacional del Cartel d’Unitat d’Acció Sindicalista celebrada a París.

Entre 1946 i 1953 va escriure regularment en Le Libertaire, fent servir també els pseudònims d'Albert Pierre i L. Germinal. Després, a les pàgines de Le Monde Libertaire.

Périer emprengué una participació decisiva en la formació del CIL paritari, organisme dedicat a promoure la construcció d’HLM a millors preus. N’assegurà la gestió durant forces anys.

També era membre de la secció d’Angers de la Libre Pensée i del grup llibertari de Trélazé (Maina i Loira, País del Loira), població de la que va ser conseller municipal.

Albert Périer va morir el 25 d'abril de 1977 a Angers.  

Font: Arch. Dép. Pas-de-Calais, M 2387; Arch. Dép. Dordogne, 1 M 77, 4 M 47, 10 M 22, 10 M 38; Le Travailleur du Centre-Ouest; La Dordogne Syndicaliste; Le Peuple de la Dordogne; Testimoni sobre Albert Périer de M. Poperen; Le Libertaire, 30 de gener de 1924, de 8 de febrer (article d’A. Prudhommeaux), 22 de febrer i 1 de març de 1935, anys 1937, 1948 i 1949 ; Notes de P. Couchot i F. Colbac; Jean Maitron, notícia completada per Guillaume Davranche i Rolf Dupuy [Dictionnaire des anarchistes - Maitron]; Anarcoefemèrides 7 d’agost i 25 d’abril.