Els depredadors dels paisatges han sortit de l’armari i s’aprofiten de l’estat distret i emocional
del poble. La situació és tan greu que el síndic de greuges, Rafael Ribó, s’ha vist obligat a redactar l’informe
L’augment dels conflictes en matèria ambiental i urbanística a Catalunya,
un informe que hauria d’haver anat paral·lel amb un altre sobre l’acció
dels fons d’inversió estrangers i de les màfies sobre el territori.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 07/08/2018
Palamós (Baix Empordà, comtat de Girona).-
Llegim al diari
El Punt Avui un escrit d’opinió del periodista i candidat per
Alternativa Verda - Els Verds en la llista de
Junts per Catalunya al Parlament Santi Vilanova, titulat ‘La Costa Brava assetjada’,
que dóna un toc de política ecologista de signe independentista en la
campanya d’aquest
estiu per a la salvaguarda de la Costa Brava, cosa que a criteri de
sectors de l’Ecologia Social de projecció anticapitalista suposa una
contradicció entre Junts per Catalunya, que aplega bona part dels equips
de
i l’ecologia política catalana, que per mitjà de l’entitat
Una Sola Terra signa el
Manifest SOS Costa Brava. Llegiu aquí:
“El
procés sobiranista, en lloc de reforçar els col·lectius i associacions
ecologistes, els ha debilitat.
Els depredadors dels paisatges han sortit de l’armari i s’aprofiten de
l’estat distret i emocional del poble. La situació és tan greu que el
síndic de greuges, Rafael Ribó, s’ha vist obligat a redactar l’informe
L’augment dels conflictes en matèria ambiental i urbanística a Catalunya,
un informe que hauria d’haver anat paral·lel amb un altre sobre l’acció
dels fons d’inversió estrangers i de les màfies sobre el territori.
Estem badant. Correm el risc que quan aconseguim un Estat propi tinguem
el país hipotecat o més degradat del que ens l’havia deixat el
franquisme. I, paradoxalment, mai com ara les nostres autoritats havien
parlat tant de sostenibilitat i economia circular!
De
tots els conflictes ambientals vigents, però, em preocupa l’assetjament
especulatiu que pateix
la Costa Brava. Tenim nostàlgia d’aquells arquitectes i empresaris com
Rafael Masó, Joan Bordàs, Josep Ensesa que defensaven en aquest litoral
un urbanisme de qualitat harmonitzat amb l’entorn. Les protestes
ecologistes acaben amb frustració degut a les complicitats
desenvolupistes dels alcaldes dels municipis afectats. Alguns sembla
que volen fer l’agost abans que l’onada política de regeneració
democràtica els devori.
L’empresa pública
Ports de la Generalitat, amb el suport de
Costa Brava Yacht Ports i
Barcelona Clúster Nàutic, pretén ampliar els ports de Roses,
l’Estartit, Palamós i Sant Feliu de Guíxols per rebre iots de gran
eslora. L’objectiu és “repensar i crear espais nous” i “integrar mar i
ciutat”. Ja tenim definit el nou paradigma de “creixement
sostenible”: un “progrés” que comportarà més inversions al servei de la
indústria nàutica i turística però, alhora, una degradació de les
platges. I tot sense debat democràtic. Vegem alguns exemples
significatius: la
Foundation Bulli ocupa cala Montjoi a Roses; una operació semblant proposa una “fundació ecològica” en els terrenys alliberats de
Ràdio Liberty a la platja de Pals, on la construcció de nous
habitatges afectarà zones de pinedes i dunes; un gran xalet ha destruït
el paisatge de la cala del Golfet a Calella de Palafrugell, com també
s’ha deixat
construir a l’emblemàtica cala de sa Conca a Platja d’Aro. A la pineda
d’en Gori de Palamós s’estan fent apartaments de luxe, prop de cala
s’Alguer, declarada bé cultural d’interès nacional i on s’han projectat
nous apartaments. A la cala d’Aiguafreda de Begur
es proposen 400 habitatges. A la cala d’es Codolar, a Tossa, s’hi
projecta un nou port amb 400 amarradors, un hotel de luxe i quatre
xalets. El corall vermell agonitza i perilla la seva conservació per la
concessió de noves llicències d’extracció…
Amb
aquesta visió de la governança, que es resisteix a admetre que el front
costaner ja ha superat
la seva capacitat de càrrega, és inviable pensar que el conflicte es
pot resoldre amb una nova llei d’ordenació del territori (proposta del
Síndic de Greuges). I, ara, per blanquejar el setge especulatiu, el
lobby turístic i immobiliari, amb el lideratge de
la Diputació de Girona, aspira que la Costa Brava sigui declarada per
la
Unesco reserva de la biosfera. Seria un distintiu injustificable per l’elevada fragmentació del territori i l’alt impacte urbanístic.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada