Hi ha un grup de treball específic d’AI que està seguint el procés a Catalunya.
Un guàrdia civil, entre els identificats per retirar llaços grocs. Els Mossos han identificat 14
persones que actuaven a les zones de Móra d'Ebre i Tivissa.
La violència de la ultra-dreta: una operació d’Estat. «En la violència de la ultradreta hi ha en
marxa una operació d'Estat per a escombrar-nos com a poble organitzat», denúncia Quim Arrufat.
Pere Aragonès reclama que l’Estat espanyol “vigili els seus uniformats”. El vicepresident del Govern
català denuncia que membres de les forces de seguretat de l'Estat participen en agressions a la llibertat d'expressió.
La 50 edició de la
Universitat Catalana d'Estiu arrenca demanant la llibertat dels
presos polítics i exiliats. La vicepresidenta balear, Isabel Busquets,
denuncia la presó injusta
dels independentistes.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 19/08/2018
Blanes (La Selva marítima, comtat de Girona).-
Llegim a
Blanes al Dia que la presidenta d’Amnistia
Internacional (AI) a Catalunya, María del Carmen Ramírez, va
recordar divendres al vespre, en un acte a Blanes (la Selva marítima,
comtat de Girona)), que aquesta prestigiosa ONG internacional va
condemnar enèrgicament
la violenta actuació dels cossos policials de l’Estat espanyol durant
la jornada de l’1 d’octubre, i va reclamar l’immediat alliberament tant
de Jordi Sánchez com de Jordi Cuixart. Ara mateix --va explicar--
AI està centrada a aconseguir aquest objectiu, tot i que no va
descartar que, més endavant, es treballi per a la llibertat de la resta
d’empresonats catalans amb relació al procés independentista. Sobre els
anomenats
“presos polítics”, Ramírez va fer notar que aquesta expressió no
encaixa amb la terminologia que fa servir
AI. Ni tan sols Nelson Mandela, que va estar empresonat durant 27
anys i que defensava la lluita no violenta contra les lleis de
l’apartheid, va ser considerat com a tal, va remarcar. Per a tots ells i
elles --hi va
afegir--, AI sempre fa servir el terme presos de consciència.
Ramírez va fer aquestes manifestacions en el debat posterior a la
projecció de la pel·lícula
Grietas sobre el 40è aniversari d’Amnistia Internacional a l’Estat espanyol, dins del cicle
Docus a la fresca que organitzen l’associació
La Focal i l’Ajuntament de Blanes.
El 17-A
En l’acte, la presidenta d’Amnistia
Internacional a Catalunya va voler dedicar uns instants a
recordar les víctimes i familiars dels atemptats del 17 d’agost a
Barcelona i Cambrils (Baix Camp), coincidint amb el primer aniversari,
que es commemorà divendres.
Ramírez va elogiar la resposta unànime de la societat catalana, que va
demostrar de manera contundent i enèrgica --va indicar-- el corejat “no
tenim por”. L’elogi el va fer no tan sols perquè la reacció va ser
generalitzada i espontània, sinó també perquè
va ser un clam unànime que va sorgir com a resposta natural per
combatre la por i la violència. “Cal seguir desafiant l’odi”, va
concloure la representant d’AI.
Un guàrdia civil, entre els identificats per retirar llaços
grocs
Els
Mossos han identificat 14 persones i tres vehicles amb mapes, eines i
objectes punxants per arrencar
símbols sobiranistes com llaços grocs o estelades de diferents
municipis ebrencs. Segons explica el cos policial autonòmic, aquests
individus haurien actuat entre les matinades dels passats dijous i
divendres a les zones de Móra d'Ebre i Tivissa (Ribera d’Ebre).
Segons ha informat
TV3, un dels identificats seria un agent de la Guàrdia Civil.
El Departament d’Interior de la Generalitat ha decidit iniciar accions per presumpta "infracció greu
de la Llei 4/2015 de Seguretat Ciutadana". Els podria caure una multa d'entre 601 a 30.000 euros.
El cos policial autonòmic va requisar tot el material però encara no hi ha cap denúncia presentada
i estan pendents d'obrir diligències.
El regidor de la
CUP a Tarragona, Jordi Martí, va fer una piulada amb els mapes que van trobar els Mossos.
Els agents informen que van identificar pals punxants, diversos mocadors i mapes on s'explicaven
zones on podien arrencar els símbols sobiranistes.
Puigdemont reclama explicacions
Carles Puigdemont s'ha fet ressò del tema i ha demanat explicacions al govern espanyol i a la delegada
Teresa Cunillera per aquesta actuació. En una piulada, el líder de Junts per Catalunya avisa que l'"a por ellos
se'ls està escapant de les mans".
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha repiulat aquesta piulada.
DISPOSAVEN
DE MAPES AMB RUTES DELS MUNICIPIS DE TIVISSA,
MÓRA LA NOVA I VANDELLÒS I UN D'ELLS, SEGONS ELS CDR, ES VA IDENTIFICAR
COM A AGENT D'UN COS DE LES FORCES DE SEGURETAT ESPANYOLES
Llegim al diari
JORNADA que la matinada de dijous a divendres, a les tres de la
matinada, un veí de Móra la Nova va alertar els Mossos d'Esquadra que hi
havia diversos individus arrencant llaços grocs i proferint diverses
amenaces.
Una patrulla es va adreçar al lloc i va poder identificar en primera
instància quatre persones. Segons alguns testimonis, i tal com assegura
el
Comitè en Defensa de la República (CDR) de la Ribera d'Ebre, com a
mínim una d'elles va mostrar la placa de la Guàrdia Civil. A l'interior
del vehicle on anaven tots quatre els mossos hi van trobar objectes
tallants,
alguns extensibles, i restes de llaços grocs i símbols independentistes
arrencats de la via pública i de façanes. A banda, també van trobar-hi
fulls amb mapes amb carrers assenyalats i diferents rutes de fins a
quatre cotxes que es van repartir la retirada
dels símbols no només a Móra d'Ebre sinó també a Tivissa, a la Ribera
d’Ebre i a Vandellòs, al Baix Camp.
La informació ha estat difosa a través del compte de Twitter del
CDR de la Ribera d'Ebre. Consultats per la
Jornada, fonts dels Mossos d'Esquadra no desmenteixen la
informació relacionada amb la professió dels participants d'aquesta
acció, però descarten donar-ne detalls. Segons aquestes mateixes fonts,
altres patrulles
dels Mossos es van dirigir a Tivissa, on hi van localitzar dos vehicles
més, amb deu passatgers i el mateix tipus de càrrega al cotxe. El cos
policial autonòmic va obrir diligències per si rebien alguna denúncia
per danys per part d'administracions o particulars,
però de moment ja han iniciat una investigació per presumpta infracció
greu de la Llei 4/2015 de seguretat ciutadana que sanciona accions
d'aquest tipus amb multes de 601 a 30.000 euros.
Denúncia per robar una estelada en una propietat privada
A Tivissa, el
CDR ha trobat a faltar en dues ocasions una estelada ubicada a
l'accés a la població i que es pot veure des de la carretera, en un
terreny de propietat privada. El primer cop va ser el 19 de juliol i, el
segon, tot
just aquest divendres 17 d'agost, gairebé un mes després. Segons
apunten fonts del comitè, s'estan plantejant presentar una denúncia
contra les persones identificades pels Mossos d'Esquadra per danys en
aquesta propietat privada. Si presenten aquesta demanda,
les persones identificades hauran de respondre aquest cop sí davant de
la justícia.
Els ultres GDR al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre
Els anomenats 'Grups
de Defensa i Resistència' d'ideologia espanyolista són els que es
dediquen, sota diversos noms, a arrencar els símbols independentistes
dels carrers i d'edificis públics i privats. Alguns d'ells, durant les
seves accions
nocturnes, han estat filmats per enfrontar-se a veïns que els
increpaven i fins i tot per agredir-los. En el cas de la Ribera d'Ebre,
aquest no és el primer cop que es té constància que el grup 'Resistència
Alta Tabàrnia' hi actua, i les darreres accions que han fet han
estat a Valls, Vilabella i Nulles, a l'Alt Camp, Torredembarra al Baix
Gaià o Masllorenç al Baix Penedès. En aquests escamots hi sol haver
militants
de partits polítics espanyolistes. A Tivissa militants del Partit
Popular han estat vistos en aquest tipus d'accions, segons apunta el
CDR.
La violència de la ultra-dreta: una operació d’Estat
Llegim a
VilaWeb un anàlisi de Quim Arrufat sobre aquesta campanya
agressiva contra els símbols de l’alliberament a Catalunya: “...en tot
això de la violència de la ultra-dreta hi ha engegada una operació
d’estat per a escombrar-nos
com a poble organitzat. Aquí hi ha joc compartit, de nivells
d’implicació diferents, dels partits del 155, la policia (la Guàrdia
Civil, la policia espanyola i també els Mossos, amb distints rols), la
judicatura i la cobertura de molts mitjans. La ultra-dreta
no campa impunement perquè sí. És una peça d’un joc que cerca detonar
violentament la societat catalana, generar por de la implicació política
no obedient i aconseguir que els partidaris del ‘no’, votants dels
partits del 155, constitueixin un bloc granític.
Volen assecar-nos en les nostres fonts: destruir l’esperit i
l’organització civil, popular, alegre i combativa que ha omplert carrers
i ha posat l’estat espanyol en escac. La seqüència és prou clara:
1.
Violència massiva i indiscriminada l’1-O contra gent
que no feia res, que ni es va resistir als cops.
2. Discurs
hooligan del rei felicitant la violència i animant-la.
3.
Tancament a la presó sense judici, com a escarn, amb gran violència
simbòlica, tant de dirigents
polítics pacífics com de civils del pacifisme més radical.
4.
Aplaudiments, acords, somriures, copets a l’esquena, abraçades de
satisfacció profunda i complicitat de líders polítics i d’opinió del
PSC/PSOE, de Cs i del PP, i algun despistat més.
5. Proliferació
d’atacs d’altra tensió i violència ultra-espanyolista contra persones,
símbols i establiments pacífics, civils, públics, normals.
6. Arxivament
de totes les denúncies d’aquestes agressions: impunitat.
7.
Justificació i comprensió còmplice per part del bloc
del 155 i els estaments centrals de l’estat espanyol (exèrcit, policia,
justícia, Telecinco/Cuatro, RTVE i Antena 3 / la Sexta).
8. Somriures
sorneguers de veure com van aconseguint --a còpia d’empènyer i
empènyer-- d’instal·lar el clima i la imatge de conflicte
i violència a Catalunya.
9. Els Mossos, amb un suposat govern efectiu i
comandament sobiranista, absents. Barra lliure per a atacar civils,
gent pacífica, botigues, paradetes.
Costa
molt, eh?, que una societat normalitzi la violència conduïda per
l’esfera pública i amb el
seu suport contra civils desarmats, vulnerables i pacífics. Cal molta
gimnàstica, molta bilis, molts programes de televisió, molt cinisme i
molta mentida perquè una societat (especifico per a ser honestos: unes
aparentment àmplies capes silencioses de la societat
espanyola, incloent-hi una part aparentment important de la catalana)
convisqui indiferent a la violència indiscriminada i gratuïta contra
veïns seus. A l’atzar, perquè pensen com pensen.
Per
altra banda, els qui malgrat el clima hostil gosen de continuar
reivindicant drets i llibertats
per la via pacífica reben milers de denúncies, condemnes, controls
d’identificació per raons polítiques, són filmats i fotografiats, hi ha
càrregues policials gratuïtes… Una fustigació que sembla que vulgui
provocar, més que no pas cap altra cosa (garantir
l’ordre públic?, fer respectar l’acatament obligatori de la doctrina
constitucional?). Un assetjament encara més exhaustiu i desproporcionat
envers els CDR, la baula que l’estratègia policíaca identifica com la
més feble, la més fàcil de provocar.
A
mi, amb tots els respectes, tots aquests fets sumats em fan pensar que
hi ha una estratègia deliberada
i pactada per a fer esclatar la violència, encara que sigui per a
autodefensar-se dels linxaments impunes de la ultra-dreta, en la banda
sobiranista/republicana d’algun sector (jove, activista, típic del blanc
policial) per justificar allò que fa mesos, si
no anys, que diuen que acabarà passant: que amb violència només hi cap
la llei antiterrorista i la suspensió (encara més, encara) de drets,
organitzacions i idees.
Però
ara per ara el problema que tenim davant és de seguretat contra el
terror neonazi i de tarats
espontanis, que se senten acompanyats, aplaudits, reconeguts en la seva
(bruta però necessària) funció de sembrar el pànic amb violència
gratuïta com més indiscriminada millor, contra qualsevol que es
bellugui, per indicar que tots podem ser agredits en qualsevol
moment.
Ara per ara, davant tenim el deure de protegir-nos i defensar els nostres barris i ciutats de la
violència parapolicíaca i extrajudicial de l’Estat espanyol per mitjà d’ex-legionarios, neonazis, tarats i
hooligans diversos que han respost a la seva crida. Perquè com
sempre passa, un cop activat aquest mecanisme informal i fins a cert
punt incontrolat, primer aniran contra els ‘llacistes’, després contra
els ‘joves amb
pintes’, després contra els ‘negres i els moros’, pel camí agrediran
dones i la feinada que tindrem a protegir la nostra gent, amb la policia
(els Mossos) esperant que ens defensem per fer foto,vídeo, denúncia,
detencions, titulars sobre terrorisme, reportatge
de ‘Callejeros folloneros’
i demés parafernàlia habitual.
Tan
sols espero que en aquesta feixuga, pesada, trista trinxera que haurem
d’alçar, m’hi trobi qui
m’hi he de trobar. Aparcant diferències en la lluita per llibertats
bàsiques, espais sense por i protecció de la societat civil. Espero no
trobar-me decepcions ni desercions vergonyoses, i que Coscus, Rabells i
més justificadors de l’Estat espanyol sota aparença
de realisme pràctic sàpiguen quin és el lloc de cadascú de nosaltres
quan l’estat profund i la ultra-dreta pretenen d’imposar el terror. És
per a ells la frase de Bertolt Brecht del final del text, rescatada d’un
temps d’on moltes coses haurem d’aprendre plegats.
I
finalment, i la cosa més important per a no perdre aquesta batalla que
ens carreguen ignominiosament
sobre l’esquena: la violència i la ultra-dreta l’exerceix una immensa
minoria de la població, normalment vinculada a les clavegueres
policíaques de l’estat espanyol o directament sortida d’allà. Volen que
en la ràbia i la impotència per tanta impunitat assenyalem
tots els i les veïnes contraris a la independència o contraris al
referèndum unilateral. I no. Romandran en silenci, d’acord. Silenci que
podem considerar còmplice en situació de tant desnivell entre estat
parapolicíac i ciutadania perseguida. Però EN ABSOLUT
la majoria de votants del ‘no’ comparteixen, si la veuen i la
comproven, aquesta operació de terror i clavegueres. Cal, doncs,
seleccionar bé qui culpem en els nostres discursos, comentaris i
reflexions. Cal, doncs, ser molt selectiu, molt curós. Cal documentar
i explicar què passa, fins i tot a qui aparentment no té ni gota de
ganes d’escoltar raons. Cal que l’estat espanyol perdi aquesta batalla
perdent l’adhesió que creu que té entre aquests sectors de la població
de Catalunya. I de la resta del seu territori
sempre que sigui possible.
Nosaltres
ens haurem de cuidar i ens haurem de defensar, només faltaria!, de la
ultra-dreta i de
la provocació mediàtica i policial, que juntes juguen diferents rols
complementaris. Però amb el cap clar que la batalla que lliurarem és una
batalla de majories socials i democràtiques contra un règim que se
sosté en la violència, el control mediàtic i la
persecució política.”
Pere Aragonès reclama que l’Estat espanyol “vigili els seus
uniformats”
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies el vicepresident del Govern de la Generalitat
i adjunt a la presidència per ERC, Pere Aragonès, ha exigit
aquest diumenge al Govern espanyol que actuï davant els membres dels
cossos de seguretat de l’Estat que participen en els ”escamots” contra
la llibertat
d’expressió a Catalunya. Ho ha dit en un acte a Gràcia on ha recordat
tres casos en què o bé agents de la Guàrdia Civils o bé agents de la
Policia Nacional espanyola, han estat identificats traient llaços grocs.
Aragonès ha dement ”prou impunitat” i ha criticat
que alguns partits com Ciutadans per instar a la ciutadania a
retirar llaços grocs perquè volen provocar la ”fractura social” que
denuncien que hi ha a Catalunya.
El
vicepresident del Govern, ha criticat així, el fet que diferents agents
dels cossos de seguretat
de l’Estat s’hagin vist involucrats als ”escamots” contra la llibertat
d’expressió de Catalunya i ha fet esment a l’agressió al fotoperiodista
Jordi Borràs, als diputats d’ERC Jeni Díaz i Josep Maria Jové, i a la
presència d’un Guàrdia Civil entre les 14 persones
identificades a les Terres de l’Ebre. Aragonès ha demanat al govern de l’Estat que ”vigili els seus uniformats” i que ”controli la seva gent”.
Per
Aragonès, l’espai públic no pot ser ”neutral” perquè ha de ser un espai
de ”llibertat d’expressió”
i s’ha mostrat plenament contrari a ”tornar als temps en què la
política es quedava a casa”. Per aquest motiu, també ha alertat que les
campanyes impulsades per retirar llaços grocs volen aconseguir ”la
fractura social” que denuncien determinades forces polítiques.
”No deixarem que provoquin una fractura social al nostre país”, ha
conclòs Aragonès.
En
el mateix sentit, Carles Puigdemont també ha reclamat avui que el
Govern espanyol i la seva delegada
a Catalunya, Teresa Cunillera, donin explicacions per l’agent de la
guàrdia civil identificat entre el grup ultra que portaven mapes i
instruccions per retirar símbols independentistes i llaços grocs.
La 50 edició de la Universitat Catalana d'Estiu arrenca demanant
la llibertat dels presos polítics i exiliats
Llegim a
ARA que arrenca la
Universitat Catalana d'Estiu (UCE). La trobada que cada any, des de
l’estiu de 1968 amb motiu del Maig 68, es fa a Prada de Conflent
(Conflent, comtat del Conflent) enguany arriba a la 50a edició. I ho fa
amb el color groc de fons i el lema
'I tanmateix, la remor persisteix', del poeta Miquel Martí i Pol. Unes paraules que per al president de la
UCE, Jordi Casassas, prenen especial importància per la situació
política que viu Catalunya actualment. "La UCE va néixer com una mena de
resistència nacional. Es va situar a Prada, en un lloc emblemàtic per a
l'exili
del 1939. Això cal guardar-ho en memòria, ara que l'exili torna amb
duresa", ha dit Casassas, que ha demanat la llibertat per a tots els
presos polítics i exiliats.
Així,
ha recordat que a l'acte d'inauguració de l'any passat hi era present
l'aleshores conseller
de la Presidència, Jordi Turull, que va marxar poc després de conèixer
la notícia dels atemptats de Barcelona aquell 17 d’agost. De fet, el
president de la
UCE ha fet un paral·lelisme amb els orígens d'aquest
esdeveniment, que el 1968 va començar a celebrar-s’hi com una manera de
plantar cara al franquisme. Ara, per a Casassas, la
UCE "persisteix en contra d'un estat legalment democràtic i
contra el populisme més barroer". Així, considera que aquesta trobada
que cada any se celebra a Prada de Conflent és "indestriable del Procés
català".
El record pels presos polítics i exiliats ha sigut constant en tot l'acte d'inauguració de la
UCE. Cap de les personalitats que han pres la paraula no s'ha
oblidat de demanar la llibertat dels líders independentistes empresonats
i el retorn dels exiliats. Així, després de posar en valor la feina de
la
UCE, el secretari d'universitats i recerca de la Generalitat,
Francesc Xavier Grau, ha denunciat la "injusta presó i exili" dels
líders independentistes. "Avui l'opressió de tot un poble no és tan
barroera com ho era
el 1968, sinó que vol ser més sibil·lina", ha assegurat. Grau ha
demanat que "l'escarment" que, segons ha dit, l'estat espanyol vol donar
al moviment independentista no serveixi per "abandonar l'anhel" de
construir la República Catalana. "La remor ha de persistir",
ha defensat.
De
fet, la proclama també l'ha llançat la vicepresidenta del Govern
balear, Isabel Busquets, que
ha denunciat la situació política que viu Catalunya i ha avisat que
"sempre hi haurà qui vulgui coartar la nostra llibertat". Així, ha
denunciat l'exili i la presó "injusta" dels líders independentistes.
"Seguim patint repressió i exili. El silenci es converteix
en complicitat", ha criticat Busquets, que ha fet un esment especial al
raper Valtonyc, exiliat a Bèlgica.
Per
la seva banda, el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer,
ha posat en valor la tasca
que han fet els municipis en els últims mesos per tirar endavant el
referèndum de l'1-O, però també per no cedir "al xantatge dels aparells
de l'Estat". "Els regidors sempre hem tingut clar el paper que juguem",
ha assegurat. Noguer, de fet, ha recordat que
el món municipalista s'ha compromès a construir l'Assemblea d'Electes,
que hauria "d'assumir les funcions de la Generalitat temporalment".
Des
de divendres fins al 23 d'agost, Prada de Conflent serà escenari de
diferents conferències i
classes, però també d'actes que ha comptat amb la participació de
representants polítics com el conseller de Polítiques Digitals i
Administració Pública, Jordi Puigneró; la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie;
el portaveu d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, i l'ex-líder de
Podem a Catalunya Albano Dante Fachin. El president de la
Generalitat serà l'encarregat de tancar l'edició d'aquest any presidint
l'acte de clausura de dijous vinent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada