dissabte, 21 de juliol del 2018

Volen posar fi a les vacances de guàrdies civils a l’antiga caserna de Tossa de Mar per l’1-O.

El Consistori dona per resolta la cessió de la finca a l’Estat i vol que reverteixi en el poble. L’immoble, una vila d’estiueig, va allotjar agents “repressors”. La cessió de la finca es va fer el 1964 per un període de trenta anys.   
Denuncien que uns encaputxats causen destrosses a Arbúcies i a la Bisbal d'Empordà.   L'Ajuntament d'Arbúcies ha denunciat dotze persones per causar danys en arbres i plantes a la rotonda d'accés al poble.  

  
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 21/07/2018   
Tossa de Mar (La Selva marítima, comtat de Girona).-   
 
Llegim en la premsa convencional comarcal que el ple municipal de Tossa de Mar (la Selva marítima, comtat de Girona) del 12 de juliol ha donat per resolta de manera unànime la cessió gratuïta d’un edifici a l’Estat perquè fes les funcions de caserna de la Guàrdia Civil. L’alcaldessa, Gisela Saladich, considera que amb la “repressió” dels agents en el referèndum de l’1 d’octubre no hi ha marxa enrere. Saladich no vol que els agents i els seus familiars facin vacances a l’immoble després de la “repressió” de fa nou mesos.
En el ple municipal, Saladich va lamentar que la Guàrdia Civil es faci propietària “de coses que no són seves” i que els seus agents “venen de vacances i després ens venen a atonyinar”. Per això, vol que l’antiga caserna reverteixi en el municipi. “[Sobre els agents] Que vinguin a l’hotel que vulguin, que ja els buscarem allotjament, però hi ha moltíssima gent a Tossa que necessita habitatge”.
Després de l’acord unànime del 12 de juliol, l’Ajuntament ha fet arribar a l’Estat la petició de “reversió automàtica d’aquest bé [la finca] al patrimoni de l’Ajuntament”, indica l’alcaldessa.
Per la portaveu de CiU, Imma Colom, el pas de Tossa Unida és “una cortina de fum”. 

Cessió de la finca,  en 1964, per un període de trenta anys  
La cessió de la finca es va fer el 1964 per un període de trenta anys. L’Estat la va acceptar el 1967, però la finca ja no fa de caserna des del 1997.
Dues anteriors alcaldesses, Maria Teresa Moré (2000) i l’esmentada Colom (2008), ja havien gestionat la cessió/recuperació pel municipi.
El 2011, l’Ajuntament va acceptar ocupar 140 m² de la finca per a dependències municipals, però al final hi va haver de desistir perquè requeria una inversió massa alta, recorda Saladich. Colom lamenta que es deixés escapar aquella oportunitat. 

“Els agents no entenien què hi feien, aquí”  
L’alcaldessa de Tossa de Mar critica que molts agents de la Guàrdia Civil fossin allotjats a l’antiga caserna mesos abans i mesos després del referèndum d’autodeterminació de l’1-O. Saladich explica que alguns dels agents “van començar a parlar amb la gent de Tossa”. “Anaven als bars i explicaven que no entenien què feien aquí. Deien que eren lluny de casa, estaven queixosos i no ens donaven la culpa a nosaltres. Tothom feia la vida amb normalitat. No ho entenien”. 

Denuncien que uns encaputxats causen destrosses a Arbúcies i a la Bisbal d'Empordà 
Els encaputxats van destrossar jardineres i parterres.
L’Agència Catalana de Notícies informa que hi ha elements unionistes que vestits amb granotes blanques, amb el rostre tapat amb una màscara i unes ulleres de plàstic i destrossant parterres i material de la via pública com llaços grocs i elements de simbologia independentista. D'aquesta manera van ser enxampades, diumenge a la nit, dotze espanyolistes a la rotonda d'accés a la localitat d'Arbúcies (les Guilleries, Baix Montseny, la Selva, comtat de Girona).
Un dels veïns que va presenciar els fets va ser, precisament, el regidor d'Educació, Jaume Salmerón, que va compartir el seu testimoni a través de les xarxes socials. «La imatge era xocant. Està clar que volien intimidar», va valorar ahir Salmerón. Segons va explicar l'edil a Diari de Girona, els veïns van alertar a la Policia Local, que van enganxar els encaputxats amb les mans a la massa. «Els van identificar i va resultar que cap d'ells era d'Arbúcies», va detallar Salmerón precisant que, entre els encaputxats, hi havia gent de Madrid, Barberà del Vallès (Vallès Occidental) o Montornès del Vallès (Vallès Oriental). El regidor també va voler destacar l'actitud de «menyspreu» i de «manca de respecte a l'autoritat» que van mostrar els assaltants durant tota l'actuació policial. «Els agents van fer una actuació impecable i la seva ràpida intervenció va evitar mals majors», va destacar Salmerón.
De moment, l'Ajuntament ja ha interposat una denúncia contra els autors dels actes vandàlics pels danys causats a la localitat i està estudiant si cursar-ne una altra per un delicte contra la seguretat viària, ja que van ser enxampats actuant en una rotonda on podien distreure els conductors que passaven per allà. A més, al llarg d'aquesta setmana, diversos membres de la brigada municipal van avaluar els desperfectes causats i calcula en uns 1.000 euros el cost d'arreglar-ho tot.
Aquest va ser el segon atac vandàlic perpetrat a Arbúcies la setmana passada. El dimecres, 10 de juliol, va desaparèixer el cartell de «Municipi adherits a l'associació de municipis per a la independència». Arran d'aquests fets, el Consistori va emetre un comunicat denunciant «la impunitat amb què actuen determinats grups» i rebutjant «les actituds intolerants i violentes d'una minoria». 

Atac unionista a la Bisbal d'Empordà 
Els fets d'Arbúcies es van conèixer ahir, només un dia després que també es fessin públics els atacs unionistes patits aquest dimecres a la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà, comtat de Girona). Allà van ser els Mossos d'Esquadra que van identificar set encaputxats que es van dedicar a arrencar llaços grocs. A la localitat baix empordanesa, els fets van tenir lloc dimecres cap a quarts de tres de la matinada. El grup s'anava enfilant a les columnes que hi ha a l'avinguda de les Voltes de la Bisbal --i que està plena de llaços grocs-- i anava arrencant els símbols que reclamen la llibertat dels presos. Quan els Mossos d'Esquadra, alertats per un testimoni, van arribar a la zona, ja n'havien malmès una desena (tots els que hi ha a la banda més a tocar del pont que creua el Daró).
En els darrers mesos, situacions com aquestes s'han repetit arreu de la demarcació gironina. Entre d'altres, a llocs com el pont de Ferro de Girona o a la rotonda de l'entrada de Celrà (Baix Ter, Gironès, comtat d’Osona). Fins i tot, hi ha qui les penja a les xarxes socials.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada