La taxa d'inserció laboral dels usuaris dels programes socials de la
Creu Roja és del 44% i del 59% en el cas de la població jove.
Detecten un augment de maltractaments a persones grans.
Els sol·licitants d'asil a Girona es multipliquen per 4 en 3 anys.
La
Creu Roja passa de rebre 84 peticions de protecció internacional el 2015 a 328 el primer semestre del 2018.
La meitat de les sol·licituds que va atendre el 2017 van ser a la Jonquera. Necessita pisos per a
la segona fase d'acollida.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 21/07/2018
Girona (Gironès, comtat de Girona).-
Segons
Diari de Girona a
Creu Roja de Girona va atendre 61.976 persones el 2017, enfront de
les 67.798 de l'any anterior (gairebé 6.000 menys), i va realitzar
183.729 intervencions, en aquest cas moltes més (121.753) que el 2016,
quan van ser 112.564.
De
tots els ciutadans atesos l'any passat, 19.828 es trobaven en una
situació d'extrema vulnerabilitat
i en 2.191 casos van rebre atenció urgent per cobrir necessitats
bàsiques. De manera general, l'organització va destinar 1.469.478,30
euros a un ampli ventall de projectes contra la pobresa el 2017, un
10,72% més que el 2016.
La cronificació de la pobresa en famílies joves amb fills al seu càrrec, en què els progenitors tenen
una mitjana d'edat de 40 anys, és una de les principals preocupacions de la
Creu Roja a Girona. Igual que les dones perquè, tal com van advertir
en la presentació de la memòria de 2017, elles són les més castigades
per la manca de recursos. «La vulnerabilitat es presenta amb el
denominador comú de la feminització entre els col·lectius
en risc», van subratllar. Amb el propòsit de facilitar-los les coses i
en paral·lel a altres programes que van arribar a 380 dones,
l'organització humanitària ofereix un suport psicosocial per a mares i
fills que l'any passat van rebre 17 gironines. El paquet
d'accions adreçades a dones vulnerables inclou la teleassistència mòbil
per a víctimes de violència masclista, amb 285 usuàries el 2017.
Davant
aquestes realitats, l'organització va assenyalar que malgrat la
tendència a la baixa de persones
ateses el 2017 a Girona, la pobresa persisteix entre les dones i les
famílies joves que no arriben a final de mes perquè, tal com va
remarcar, «la crisi no ha passat igual per a tothom».
En
un altre ordre de temes, l'entitat va informar que s'ha vist obligada a
augmentar les accions
contra la pobresa energètica, una situació que va a l'alça i que, tal
com va avançar, és un dels reptes que afronten el 2018. Entre altres
mesures, la
Creu Roja distribuirà lots d'eficiència energètica i
recomanacions de bones pràctiques, en un projecte que finançarà amb
recursos propis i en col·laboració amb la companyia
Endesa.
La importància d'un treball digne
La inserció laboral dels participants en els seus programes és prioritària per a la
Creu Roja perquè, tal com va afirmar el seu coordinador a Girona,
Jordi Martori, «la millor política social és el treball digne». Per
això, la presidenta de l'entitat, Roser Llevat, va destacar la taxa del
44% d'inserció
laboral aconseguida pels seus usuaris (dos punts per sobre del 2016) i
que puja fins al 59% pel que fa a la gent jove. En aquest àmbit,
l'entitat va explicar que el 2017 va tancar 50 convenis de pràctiques
laborals a empreses.
El fet d'haver comptat amb més voluntaris per a les sortides setmanals de la
Unitat d'Emergència Social, específica per assistir persones
sense llar, s'ha traduït en més intervencions als carrers gironins, on
cada any atenen unes 150 dones i homes. L'últim exercici van ser 149
persones, a 138
de les quals es va assistir al carrer i 74 a les oficines, on es fa un
seguiment de la seva situació. El 2017 es va tancar amb 393
intervencions per ajudar persones sense casa.
Entre
les novetats de 2017, destaca un programa per impedir el maltractament a
gent gran o en situació
de dependència, pel que van passar 2.941 ciutadans. Martori va explicar
que la iniciativa respon a què «cada cop hem vist més temes de
maltractament», que l'entitat procura «evitar i tractar els perfils
complicats en contacte amb els serveis socials».
Encara en relació amb aquest col·lectiu, cada any el servei de teleassistència de
Creu Roja atén més de 1.300 gironins amb l'objectiu que puguin
continuar vivint a casa seva. A això s'hi afegeixen altres intervencions
en forma de campanyes telefòniques i visites domiciliàries pensades per
evitar
que les persones grans siguin víctimes d'estafes o maltractaments.
El 2017 també es va estrenar una línia de treball per potenciar les competències personals dels beneficiaris
de la Creu Roja i ajudar-los a crear vincles amb el seu entorn.
Es tracta d'un programa cofinançat per la Generalitat de Catalunya i
l'òrgan de salut pública de la Diputació de Girona que es potenciarà
enguany i que,
l'anterior, va atendre 77 persones en deu grups diferents; on van rebre
suport individual d'un psicòleg, amb qui van treballar problemes
emocionals fruit de les situacions de crisi que viuen.
La cobertura de les necessitats alimentàries és una de les línies assistencial més consolidades de
la Creu Roja a Girona on, juntament amb el
Banc dels Aliments, gestiona la distribució de menjar provinent
de la Unió Europea. En una prova pilot començada el 2017, ara s'han
posat en marxa accions per millorar la situació dels beneficiaris a
Arbúcies (les
Guilleries, Baix Montseny, la Selva, comtat de Girona), la Jonquera
(Albera, Alt Empordà, comtat de Peralada), Girona (Gironès, comtat de
Girona) i Palafrugell (Baix Empordà, comtat de Girona).
El balanç anual també mostra la salut econòmica de l'entitat, que el 2017 va assolir xifres rècord
d'ingressos (8,6 milions) i de despeses (7,9), amb una inversió de 383.083,22 euros.
El secretari provincial gironina de la
Creu Roja a Girona, Josep Domènech, va destacar l'«autonomia» que
els dona comptar amb gairebé la mateixa proporció de recursos propis
(33,05%) que de subvencions (34,36%). D'aquest apartat, també va incidir
que l'entitat
cada vegada té més accés a herències i llegats, una via a través de la
qual el 2017 van aconseguir 415.308.92 euros.
Pel
que fa a la implicació ciutadana, mentre que els socis no han parat de
créixer els últims set
anys (un 14,8%), el voluntariat ha tingut alts i baixos i des del 2014
registra una tendència a la baixa que l'ha situat a nivells del 2010.
Els sol·licitants d'asil a Girona es multipliquen per 4 en
3 anys
La demarcació de
Girona
ha fet «un nou salt» en l'atenció de persones immigrades i refugiades
el 2017, tal com va indicar el coordinador provincial de la
Creu Roja, Jordi Martori. Una dada significativa és que més de la
meitat de les peticions d'asil que l'organització va gestionar l'any
passat, 60 de 118, provenien de migrants que van entrar al Regne
d’Espanya per
la frontera de la Jonquera.
Els
diferents projectes de l'entitat per facilitar la integració social de
migrants i refugiats van
atendre 1.449 persones al llarg del 2017. D'aquestes, 192 van rebre
suport en els programes dissenyats per a la primera acollida i 56 eren
menors que van arribar sense l'acompanyament de cap adult.
La línia ascendent de l'arribada de població refugiada queda clara amb el balanç d'activitat de la
Creu Roja, segons el qual entre 2015 i 2017 ha assistit més de
280 sol·licitants de protecció internacional. D'acord amb les dades de
l'organització humanitària a Girona, aquest col·lectiu gairebé s'ha
multiplicat
per quatre en tan sols tres anys, ja que ha passat de 84 persones el
2015 a 328 fins al primer semestre del 2018.
A l'hora d'executar els seus programes d'integració de les persones refugiades, la
Creu Roja alerta que es troba amb dificultats per la falta de
pisos on dur a terme la fase d'inserció als municipis, un cop superats
els primers mesos corresponents a l'acollida. Per això, l'entitat va
reclamar un
major suport dels ajuntaments gironins i la cessió d'habitatges «que es
puguin alliberar per fer-hi la segona acollida» --va especificar
Martori--, ja que l'any passat només van comptar amb dos pisos a
Riudellots de la Selva (la Selva, comtat de Girona) i
la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà, comtat de Girona); per a la primera
fase, la d'arribada, compta amb pisos a Girona i Salt (Gironès, comtat
de Girona). El 2017, 52 refugiats van participar en el procés d'acollida
que coordina la
Creu Roja i s'allarga de sis a nou mesos, mentre que 22 van
realitzar el d'integració, que pot durar de mig any a onze mesos. Ningú
va arribar a l'última fase, la d'autonomia.
Menors no acompanyats
En
relació amb les necessitats d'aquest col·lectiu, durant el darrer
exercici l'entitat va implantar
un programa d'acollida i integració de sol·licitants de protecció
internacional i refugiats originaris de Síria, Veneçuela, Ucraïna o
Colòmbia. I encara dintre de les accions adreçades a la població
migrant, també l'any passat la
Creu Roja va augmentar les intervencions per atendre l'arribada
de menors no acompanyats, provinents del Marroc, Senegal i Nigèria.
Vinculat amb l'atenció a infants nouvinguts, 18 nens i nens van
participar en un projecte
desenvolupat a Palafrugell (Baix Empordà, comtat de Girona). 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada