 |
| Soldats i oficials al camp d'aviació republicà de Celrà. |
A les comarques gironines hi va haver onze camps d’aviació del 1936 al 1939
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 26/07/2018 Verges (Baix Empordà, comtat d’Empúries).-
Llegim al diari ARA que la història dels onze camps d’aviació de
l’Exèrcit Popular de la República espanyola que es van construir a les
comarques gironines durant la guerra ha estat recollida per primera
vegada en el llibre
Aeròdroms republicans de Girona (1936-1939). Atac i defensa des de la rereguarda, publicat per l’editorial
Gorbs. El llibre, coordinat per l’historiador David Gesalí, és obra del
Grup de Recerca dels Aeròdroms Gironins (GRAG), un col·lectiu en què
hi ha des d’historiadors i enginyers fins a un militar professional i
un metge, tots ells entusiastes d’aquesta part poc coneguda de la
història recent. A través d’imatges de l’època,
actuals, testimonis orals, mapes, plànols i fins i tot escenes
dibuixades, els autors reconstrueixen els fets i la morfologia dels
camps de Celrà (Baix Ter, Gironès, comtat de Girona), els de Figueres
Nord i de Figueres Sud (Alt Empordà, comtat de Besalú),
Vidreres (la Selva, comtat de Girona), Verges (Baix Ter, Baix Empordà,
comtat d’Empúries), Garriguella-Vilajuïga (Albera, Alt Empordà, comtat
de Peralada), Banyoles (Pla de l’Estany, comtat de Besalú), Puigcerdà
(Baixa Cerdanya, comtat de Cerdanya), Cassà
de la Selva-Llagostera (Gironès, comtat de Girona), Tortellà (Alta
Garrotxa, la Garrotxa, comtat de Besalú) i Olot-les Preses (la Garrotxa,
comtat de Besalú).
Que
es fessin tants aeròdroms responia a la manera de fer de la URSS. “Eren
suficients per cobrir tot el territori i, des del punt de vista de
l’aviació de l’època, fins i tot podien ser considerats molts. Es va
aplicar el funcionament soviètic, que es basava, més que en mesures de
protecció com canons per protegir els aeròdroms,
a dispersar-los, de manera que si els bombardejaven, es minimitzaven
els danys”, explica Gesalí. “A més, això també donava seguretat als
pilots en cas que algun avió tingués una avaria”.
La
Guerra Civil va ser el primer conflicte en què l’aviació va tenir un
paper
determinant. “Per primera vegada es va fer va servir per estrangular
econòmicament. No va ser tant el fet de terroritzar la gent, com sempre
s’ha dit, sinó la capacitat de paralitzar l’economia. És el primer cop
que planificadament s’ataquen ports, s’enfonsen
vaixells i es bloqueja el trànsit marítim i ferroviari”, afegeix
Gesalí.
Uns castells del segle XX que cal preservar
“Aquí
no ha despertat el mateix interès que, des de fa molts anys, hi ha a
altres països com França o Anglaterra, però a poc a poc va creixent
-diu Gesalí-. A Catalunya hi ha una percepció negativa del que és
militar perquè l’exèrcit guanyador va castigar el territori, el va
bombardejar, mentre que a Anglaterra el va alliberar. Nosaltres
expliquem que hi havia uns altres militars que el defensaven, nois de
18 anys que s’enlairaven per intentar defensar pobles i ciutats i
impedir l’avanç del feixisme”.
La
reivindicació d’aquesta part de la història i del patrimoni que queda
encara
és l’altre objectiu del llibre. “Els aeròdroms i els refugis antiaeris
són els castells del segle XX. Els hem de preservar”, opina el
coordinador del llibre. Malgrat que han passat uns 80 anys d’aquella
època, Gesalí creu que encara queda prou patrimoni per
explicar la seva història. “Moltes poblacions tenien el seu aeròdrom,
on, de vegades, es van viure històries molt èpiques. I son aquí, al
costat de casa. Quan això s’explica a la gent, veuen que tenen una èpica
absolutament verídica”, diu. “Durant molt de
temps ningú no n’ha volgut dir res i s’ha anat esborrant de la memòria
de la gent. És la història no explicada”, afegeix. Això ha fet que
s’expliqués només des del franquisme, el bàndol vencedor. “Fins ara
s’havia fet una història de triomfalisme i victòria.
Després de reivindicació de les víctimes i la barbàrie. I ara hem de
fer una anàlisi de la guerra”, conclou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada