divendres, 6 de juliol del 2018

Palafrugell instal·larà plaques Stolpersteine en homenatge a víctimes dels camps nazis

https://i2.wp.com/www.radiocapital.cat/wp-content/uploads/2018/05/stolpersteine.jpg?fit=1845%2C1230&ssl=1
Llambordes stolpersteine a Berlín.
Cinc exiliats palafrugellencs van ser deportats a camps de concentració on van ser eliminats pels nazis  






TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 06/07/2018  
Palafrugell (Baix Empordà, comtat de Girona).-   

L’Ajuntament de Palafrugell (Baix Empordà, comtat de Girona) col·locarà cinc llambordes Stolpersteine per homenatjar a veïns víctimes dels camps nazis.
Aquest tipus de llambordins són petits monuments creats per l’artista alemany Gunter Demnig a principis dels 90 en memòria de víctimes del nazisme. N’hi ha arreu del món. El regidor Albert Tané ha numerat els cinc deportats palafrugellencs.
El Consistori també farà un projecte pedagògic per posar en valor aquests personatges i explicar l’extermini nazi.
En 2004 ja es va instal·lar una placa al monòlit de la plaça de la Pau a la memòria de tots els deportats als camps de concentració.
El stolpersteine (paraula plural alemanya que significa «pedres, llambordes o llambordins de topada o per ensopegar»; singular stolperstein) són petits monuments creats per l'artista alemany Gunter Demnig en memòria de víctimes del nazisme. Actualment n'hi ha més de 60.000 distribuïdes a més 1.800 ciutats, com Alemanya, Àustria, Catalunya, Hongria, Països Baixos, Bèlgica, Txèquia, Polònia, Ucraïna, Itàlia i Noruega. En pocs anys, han esdevingut el memorial més llarg del món. La primera pedra a la península Ibèrica es va posar el 2015 a Navàs (Bages). Són un petit monument d'admonició que es posa a la vorera davant del darrer lloc on va viure d'una víctima del nacionalsocialisme, abans que l'arrestessin o deportessin. Segons l'artista, el qui ho mira s'ha d'inclinar per llegir el text, un signe de respecte de la persona eliminada.
Es tracta de llambordins fets de formigó, de 10 cm per 10 cm i coberts d'una fulla de llautó en la qual es graven les dades essencials de la persona. Han de fer aturar el vianant i fer-lo pensar en la persona desapareguda, assassinada, torturada. Ensenyen l'omnipresència del mal en la vida quotidiana. Hi ha un llambordí únic per a cada persona. Tothom pot proposar a l'artista la creació d'una pedra per un preu modest. Cada llambordí està fet a mà, un per un, un gest de respecte i d'humanitat que vol explícitament contrastar amb l'exterminació industrialitzada perpetrada pels nazis. El juny de 2011, Gunter Demnig va tenir un conflicte amb l'administració fiscal de Colònia, a Alemanya. Aquests buròcrates no acceptaven les creacions com a obres d'art, amb un IVA del 7% sinó que els consideraven com productes industrials per als quals cal pagar el 19% d'IVA. El conflicte encara no s'ha resolt, però es va pactar un primer compromís: l'artista no ha de pagar un suplement per als llambordins realitzats els darrers set anys. Demnig insisteix que cada objecte és únic, personalitzat i només creat després d'una recerca històrica profunda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada