dijous, 12 de juliol de 2018

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: Homenatge a Joaquim Penina i Sucarats el 12 de juliol de 1931 a Gironella

Notícia sobre l'homenatge a Joaquim Penina publicat en el periòdic barceloní "El Luchador" del 31 de juliol de 1931
Notícia sobre l'homenatge a Joaquim Penina publicat en el periòdic barceloní El Luchador del 31 de juliol de 1931.
Al seu poble natal hi van acudir representades comissions de diversos municipis del Berguedà (Berga, Vilada, Fígols, Pobla de Lillet, Bagà, Guardiola de Berguedà, Puig-reig), del Ripollès (Campdevànol) i del Bages (Navàs, Sallent i Balsareny) i del Vallès Occidental (Rubí), entre altres pobles.  

 
Homenatge a Joaquim Penina:   
Foto policíaca de Joaquim Penina Sucarrats
Foto policíaca de Joaquim Penina Sucarrats.
El 12 de juliol de 1931 se celebra a Gironella (Berguedà) un homenatge al propagandista anarquista i anarcosindicalista Joaquim Penina Sucarrats, afusellat el 10 de setembre de 1930 a Rosario (Santa Fe, Argentina) sense cap tipus de judici previ a l'Argentina. Fou el primer afusellat de la dictadura de José Félix Uriburu, acusat de ser l'autor d'un pamflet contra aquesta.
En aquest acte en el seu homenatge celebrat al seu poble natal, parlaren Pau Porta --gironellenc també i amic personal de Penina amb qui emigrà a l'Argentina--, Frederica Montseny i Mañé, Josep Xena i Torrent, Tomás Cano Ruiz i Roser Dulcet i Martí, i estigueren representades comissions de diversos municipis del Berguedà (Berga, Vilada, Fígols, Pobla de Lillet, Bagà, Guardiola de Berguedà, Puig-reig), del Ripollès (Campdevànol) i del Bages (Navàs, Sallent i Balsareny) i del Vallès Ocidental (Rubí), entre altres pobles. També enviaren adhesions l'Ateneu Llibertari del Clot de Barcelona, Llorenç Guinó i el periòdic El Luchador.
L'homenatge a Penina consistí en una manifestació, en un míting i en una vetllada artística i teatral, on prengueren part l'orquestra de la població i la massa coral.
L'acte va acabar amb la descoberta d'una placa commemorativa al carrer principal de Gironella (Avinguda de la Carretera), el qual, a partir d'aquell dia i durant tot el període republicà, va dur el seu nom, essent substituïda pel nom «Generalísimo Franco» en la postguerra i ara, Avinguda de Catalunya, sense havent-hi la recuperació del nom de 1931-1939.
La comissió organitzadora de l’homenatge (Casal Democràtic i Sindicat Únic del Treball de Gironella CNT-AIT), amb el suport de les adhesions envià un telegrama de protesta per l’assassinat de Joaquim Penina al ministre d’Estat i al consolat de la República Argentina a Barcelona.
Pocs dies després, el 17 de juliol de 1931, Frederica Montseny publicà una ressenya biogràfica de Penina en les pàgines del periòdic barceloní El Luchador.
Joaquim Penina Sucarrats  
El 10 de setembre de 1930 és afusellat a Rosario (Santa Fe, Argentina) l'anarquista i anarcosindicalista Joaquim Penina Sucarrats. Havia nascut l'1 de maig de 1905 --algunes fonts citen 1901-- a Gironella.
De formació autodidacta, era vegetarià, no fumava ni bevia i es declarava anarquista tolstoià. A Catalunya es guanyà la vida fent feina de paleta i milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT) al costat de Josep Viladomiu Viñoles i Joan Pey.
Cap al 1923, fugint del servei militar, s'exilià a Amèrica amb el seu amic el gironellenc Pau Porta i s'instal·là a Rosario (Santa Fe, Argentina), on visqué col·locant rajoles i venen llibres i diaris anarquistes, integrant-se en la «Guilda de Amigos del Libro». S'afilià a la Federació Obrera Local Rosarina (FOLR), adscrita a l'anarcosindicalista Federació Obrera Regional Argentina (FORA).
El 12 d'agost de 1927, durant la campanya internacional en suport dels anarquistes italoamericans Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti, va ser detingut per distribuir el periòdic La Prostesta i l'any següent, des de Rosario i de Santa Fe, envià suport econòmic per als presos en la col·lecta organitzada per La Revista Blanca.
Fou uns dels promotors de les vagues de 1928, les quals paralitzaren gairebé totes les activitats productives i comercials des de Villa Constitución fins al nord de Rosario.
Tres dies després del cop d'Estat del general José Félix Uriburu, el 9 de setembre de 1930, va ser detingut amb Pau Porta i Victorio Constantini, tots tres membres del «Grupo Defensores de la Premsa», per repartir pamflets i aferrar cartells contra el cop militar.
Durant la nit del 10 de setembre de 1930 Joaquim Penina Sucarrats va ser portat per un grup de soldats comandats pel sotstinent Jorge Rodríguez i sota les ordres del capità Luis M. Sarmiento i el vistiplau del tinent coronel Rodolfo Lebrero, cap de la policia de Rosaria, a les Barrancas de Saladillo, al sud de la ciutat de Rosario (Santa Fe, Argentina), i afusellat. Segons explicà dos anys després el sotstinent Rodríguez morí cridant «Visca l'anarquia!». Va ser enterrat clandestinament sota la inscripció NN (Non Nominato) al cementiri municipal de La Piedad, de Rosario.
L'11 de setembre Porta i Constantini van ser alliberats; el primer fou deportat al Regne d’Espanya i el segon a l'Uruguai.
En 1931, amb la proclamació de la República del 14 d’Abril, el seu poble natal li dedicà un carrer i el 17 de juliol d'aquell any Frederica Montseny publicà en El Luchador un article en el seu homenatge.
El seu germà Joan Penina, també afiliat a la CNT de Gironella, morí en 1938 al front de Madrid, després d'haver tingut diverses responsabilitats al Consell Municipal de  de Gironella durant la Guerra Civil.
En 1974 Fernando Quesada publicà el llibre Joaquín Penina, el primer fusilado i en 1976 el poeta i periodista Aldo F. Oliva publicà la petita biografia El fusilamiento de Penina, però el febrer de 1977, la dictadura militar destruí els 5.000 exemplars de l'edició que no s'havien distribuït per por, però, afortunadament un exemplar se salvà i així es pogué reedità en 2007 a Catalunya (Oliva, Aldo. L'afusellament de Penina. Mataró: El Viejo Topo, 2007). El fill d’Aldo F. Oliva durant la seva estada a Catalunya per fer presentacions del llibre visità la Llibreria Els Trobadors, a l’Escala (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d’Empúries), que adquirí un paquet d’exemplars. Els texts d’Eduardo Colombo i d’Osvaldo Bayer es van publicar a Barcelona en 1916: «Joaquín Penina, el fusilado de Rosario» i «El culto por los asesinos», a Etcéterca, Colección mínimas, 78 (Barcelona 2016), amb el títol del quadern titulat Joaquim Penina. El fusilado de Rosario (1901-1930).
En 1995, una ordenança del Consell Municipal de Rosario reanomenà el carrer Regimiento Once, a la zona sud de Rosario, amb el nom de Joaquín Penina. No obstant això el carrer segueix tenint els cartells antics, per la qual cosa la població encara no sap del canvi de nom. El 17 de setembre de 1999, al Parc Regional Sud, del barri de Saladillo, es va inaugurar la placeta Joaquín Penina. Es va instal·lar una placa on el defineix com a «obrer exemplar» i «home de pau».
En 2011 s'estrenà el documental Hombres de ideas abanzadas. La historia de Joaquín Penina, un libro perdido y la memoria como un territorio inexpugnable, de Diego Fidalgo.
Fonts: Anarcoefemèrides; Tornafoch, Xavier «Joaquim Penina, l'anarquista gironellenc que es convertí en el primer represaliat de les dictadures argentines». L'Erol, núm. 106, 2010, pàg. 30-31.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada