dijous, 12 de juliol del 2018

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 12 de juliol de 1834 neix a Grenoble (Arpitània) el militant blanquista, internacionalista, bakuninista, communard, lliurepensador, francmaçó i diputat republicà Aristide Émile Jules Rey

La internacionalista llibertària i ensenyant lliurepensadora Isabel Vilà i Pujol, nascuda a Calonge en 1843, va rebre aquells dies de l’any 1868 al Casino de Llagostera Élie Reclus, Aristide Rey, Giuseppe Fanelli i Fernando Garrido Tortosa, entre retrats de Garibaldi, Lincoln, Orsini i la Taula Sinòptica dels drets i deures dels ciutadans, com explicarà astorat el mateix Reclus. De Llagostera van anar tots quatre, acompanyats per Isabel Vilà, a visitar contactes a San Feliu de Guíxols, on va reunir més de tres mil persones al crit de “Visca la República Federal”. El dirigent republicà federal insurgent de Guíxols Pere Caimó, antic emigrant a Cuba i lliurepensador, els va rebre fraternalment a casa seva.  

 
Aristide Rey:   
El 12 de juliol de 1834 neix a Grenoblo (Isèra, Alvèrnia-Roine-Alps, Arpitània) el militant blanquista, internacionalista, bakuninista, communard, lliurepensador, francmaçó i diputat republicà Aristide Émile Jules Rey. El seu pare era Hugues Rey, un industrial draper de Grenoble, i de François Chabert. Estudiant de medicina, va ser exclòs de la Universitat de París el desembre de 1865 per haver participar en un congrés internacional d'estudiants revolucionaris a Lîdje (Lieja, Valònia, Bèlgica) el novembre d'aquell any. 
A començaments de 1866 a Genèva (Ginebra, Romandia, Suïssa) assistí al primer congrés de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT).  
Entre el 6 i 13 de setembre de 1868 es va fer el Tercer Congrés de l’AIT a Brussel·les (Bèlgica). Mentre,  la «Lliga de la Pau i de la Llibertat» programava el seu congrés pel  21 de setembre de 1868 a Bern (Berna, Suïssa), un altre cop pocs dies després i procurant que no coincidís en la mateixa data que el de l’AIT i un altre cop enviant-hi una nota recolzament i invitant-los a acudir després al de Bern. M. A. Bakunin, A. Rey i altres membres de Fraternitat Revolucionària Internacional (FRI) no van acudir al congrés de l’AIT sinó al de la «Lliga de la Pau i de la Llibertat». Així, M. Rey, entre el 21 i el 25 de setembre de 1868 a Bern, va prendre part en el Segon  Congrés de la «Lliga de la Pau i de la Llibertat» i quan la majoria es va pronunciar contra «la igualtat econòmica i social de les classes i dels individus», va fer costat la minoria dissident que va abandonar l'organització paramaçònica burgesa (interclassista) per a crear l'«Aliança Internacional de la Democràcia Socialista» (AIDS), de caràcter bakuninista. Al mateix temps s’afilià a l’obediència política paramaçònica Fraternitat Revolucionària Internacional, creada per M. A. Bakunin i altres socialistes revolucionaris (bakuninistes) francmaçons.  La Fraternitat, fundada en 1964, comptava entre els seus principals militants amb els francesos Elisée Reclus, el seu germà Élie Reclus, Aristide Rey i els italians Alberto Tuzzi, el suïs de Ginebra Charles Perron i el rus Nikolai Zhukovsky entre altres.
En el congrés de l’AIT a Brussel·les el setembre de 1868 van predominar les idees col·lectivistes sobre les cooperativistes i l’AIT, sota la influència de Karl Marx, agafava cada cop un caràcter més socialista, encara que seguien havent-hi diverses tendències a dins. K. Marx presidia el consell de l’AIT amb seu a Londres (Anglaterra), però no acudia als congressos internacionalistes. En el mateix congrés de setembre de 1868 de l’AIT es va dir que la «Lliga de la Pau i de la Llibertat» ja no tenia raó de ser, donat que adquiria un caràcter obrerista i era una competència deslleial de l’AIT. A la vegada s’invitava als membres de la «Lliga de la Pau i de la Llibertat»  a entrar a l’AIT.
En aquell congrés de l’AIT, iniciat el 6 de setembre de 1868 a Brussel·les, hi va acudir per primera vegada un representant del Regne d’Espanya, el català Antoni Marsal i Anglora, que pertanyia a un grup republicà de Barcelona anomenat Legión Ibérica, creat per solidaritzar-se amb els que lluitaven contra els règims autoritaris que dins de la península d’Itàlia per unificar-los en un estat unitari i democràtic. Antoni Marsal, que va usar el nom fals de Sarron Magallán, va fer que constés en acta que hi acudia com a representant de les societats obreres catalanes. Malgrat que no tenia vot, se li va permetre fer un discurs en que va dir bàsicament que a l’Estat espanyol les societats obreres, sobre tot les de Catalunya i Andalusia, mantenien una dura lluita contra la repressió de les autoritats i que tots els treballadors de tot l’Estat estaven disposats a lluitar contra l’Exèrcit i derrocar a la monarquia. La presència d’Antoni Marsal, que era un dels líders de les societats obreres catalanes federades, demostrava la permanent connexió entre aquestes i l'AIT iniciada pels obreristes de la desapareguda revista El Obrero.  
Pocs dies després del congrés de l’AIT a Brussel·les, es produïa el derrocament de la reina Isabel II a l'Estat espanyol després d’un cop d’estat iniciat pels generals Joan Prim, Francisco Serrano i l’almirall Juan Bautista Topete el 17 de setembre d’aquell 1868, que es consolidà després d’alguns pocs enfrontaments amb les tropes lleials a Isabel II. El general Prim havia comptat amb el suport de les Juntes Revolucionàries dels republicans federals, que ja portaven temps realitzant revoltes contra la monarquia tant a Catalunya com en altres indrets de l’Estat. Es va constituir un govern provisional presidit pel general Serrano, amb Prim com a ministre de guerra i altres ministres afins seus, que majoritàriament eren monàrquics constitucionalistes entre els que destaquen entre altres Manuel Ruíz Zorrilla i Práxedes Matedo Sagasta. No hi havia cap republicà en el govern i allò ja va posar en alerta als republicans federals que es van negar a dissoldre les Juntes Revolucionàries. Aleshores, Bakunin es va interessar pels fets revolucionaris que estaven passant a l’Estat Espanyol, amb el derrocament d’Isabel II per uns militars amb el suport dels republicans i decideix enviar-hi una delegació, mentre encara es produïen alguns combats finals entre els militars que van fer el cop i els fidels a Isabel II. A més Bakunin sabia, sobre tot a través d’Elisée Reclus i les seves relacions amb els obreristes catalans, iniciades el 1865 amb la desapareguda revista El Obrero que a Barcelona s’havien federat 40 societats obreres, cosa que va fer augmentar el seu interès. Aquell setembre de 1868 les societats obreres catalanes federades s’havien aplegat sota el nom de Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona anunciant que aviat farien un congrés. Per aquest motiu Bakunin, inclús uns dies abans de cofundar l'«Aliança Internacional de la Democràcia Socialista», va voler enviar a Elisée Reclus a Barcelona per intentar influir en aquelles societats obreres catalanes que ni estaven dins de l’AIT ni aquesta organització internacionalista s’havia preocupat mai d’enviar-hi cap representant oficial per intentar integrar-les, malgrat els contactes que hi tenien des de feia tres anys. Bakunin a més també tenia previst que el seus representants ampliessin la seva visita al altres llocs de l’Estat espanyol, en un terreny que desconeixia totalment. No obstant això, Elisée Reclus va declinar anar a Barcelona i en el seu lloc es va oferir per anar-hi el seu germà Élie Reclús, també membre de la Fraternitat. Élisée Reclus va comunicar a Bakunin que el seu germà Élie anava a Barcelona amb les mateixes instruccions que li havia donat a ell. Élie Reclus va anar a Barcelona sense ni tant sols esperar que Bakunin hagués donat el seu consentiment i va arribar a Barcelona el 26 de setembre de 1868. A la vegada Bakunin també va enviar a Barcelona al francès Aristide Rey, un altre membre de la Fraternitat, on hi va arribar unes setmanes després que Élie Reclús.
A partir del 28 d’octubre de 1868 Élie Reclús va acompanyar a Fernando Garrido a una gira de dos setmanes per diversos pobles de Catalunya on va fer diversos mítings republicans que despertaren gran entusiasme entre la població. Mentre durava aquesta gira va arribar a Barcelona Aristide Rey, l’altre enviat de Bakunin, el qual va contactar amb el Centre Republicà Federal, situat al carrer Canuda, i es va retrobar pocs dies després amb Elisée Reclús, quan aquest va tornar de la gira per diverses comarques catalanes amb Garrido. Però com que Reclus i Rey quan hi van anar a Catalunya encara no tenien instruccions precises de la recentment creada AIDS, Bakunin va decidir enviar també a Giuseppe Fanelli, perquè es reunís amb ells amb noves instruccions de com formar seccions de l’AIDS a l’Estat espanyol per a través d’ella intentar integrar-los a l’AIT. Bakunin va enviar diners a Fanelli, que era a Gènova (Ligúria), a principis de novembre de 1868 perquè anés a Barcelona, ciutat a on Fanelli hi va arribar el dijous 12 de novembre de 1868 via ferrocarril per Portbou (Mar d’Amunt, Albera marítima, Alt Empordà) i es dirigí al Centre Republicà Federal on va contactar amb Élie Reclus i Aristide Rey. D’aquesta manera es trobaren a Catalunya Élie Reclus i Giuseppe Fanelli, també membres de la Fraternitat i de l’Aliança, en una doble afiliació internacionalista socialista revolucionària, per escampar els principis internacionalistes.
Pel fet que Élie Reclus, trobant-se en una Barcelona i una Catalunya aixecada amb una Junta Revolucionària republicana federal armada en contra del govern encapçalat pels generals Serrano i Prim, que no tenien intenció d’instaurar una república després de derrocar a Isabel II, va optar per recolzar el moviment revolucionari republicà a Catalunya més que de fer propaganda obrerista i socialista revolucionària. Per la seva banda, Bakunin reprotxarà a Rey i Reclusa haver fet una propaganda massa republicana interclassista en comptes d’específica socialista revolucionària de caire antiautoritari. Reclus, i en part Rey i una mica Fanelli. va fer contactes polítics entre el 26 d’octubre de 1868 al 10 de març de 1869 a Barcelona (Barcelona), Girona (Gironès), Cassà de la Selva (la Selva), Llagostera (Gironès), San Feliu de Guíxols (Vall d’Aro, Baix Empordà), Calonge (les Gavarres, Baix Empordà), Sant Antoni de Calonge (Calonge, les Gavarres, Baix Empordà), Palamós (Baix Empordà), Palafrugell (Baix Empordà), la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà), Banyoles (Pla de l’Estany), Olot (la Garrotxa), Tortellà (la Garrotxa), Castellfollit de la Roca (la Garrotxa), Figueres (Alt Empordà), Tarragona (Tarragonès), Reus (Baix Camp), València (l’Horta, País Valencià), Cadis (Badia de Cadis, Andalusia), Jérez de la Frontera (Campiña de Jérez, Cadis, Andalusia), Àlora (Màlaga, Andalusia), Màlaga (Andalusia) i Madrid (Castella la Nova).
La internacionalista llibertària i ensenyant lliurepensadora Isabel Vilà i Pujol, nascuda a Calonge en 1843, va rebre aquells dies de l’any 1868 al Casino de Llagostera Élie Reclus, Aristide Rey, Giuseppe Fanelli i Fernando Garrido Tortosa, entre retrats de Garibaldi, Lincoln, Orsini i la Taula Sinòptica dels drets i deures dels ciutadans, com explicarà astorat el mateix Reclus. De Llagostera van anar tots quatre, acompanyats per Isabel Vilà, a visitar contactes a San Feliu de Guíxols, on va reunir més de tres mil persones al crit de “Visca la República Federal”. El dirigent republicà federal insurgent de Guíxols Pere Caimó, antic emigrant a Cuba i lliurepensador, els va rebre fraternalment a casa seva.
Entre el 6 i el 12 de setembre de 1869 assistí a Basilea (Basel-Stadt, Suïssa) al IV Congrés de l'AIT. En aquests anys, Rey va fer amistat amb James Guillaume i Paul Robin, també amb la triple afiliació.
El gener de 1871 va ser un dels signataris del «Cartell Roig» que denunciarà les traïcions del Govern de Defensa Nacional francès durant la guerra francoprussiana. A començaments d'aquest anys fou membre del consell de redacció, amb Élisée i Élie Reclus i Ferdinand Buisson, de l'efímer periòdic La République des Travailleurs (1871), òrgan de la secció de Batignoles i Ternes de l'AIT. Amb Benoît Malon va ser un dels 43 socialistes revolucionaris presentats per la Internacional a les eleccions de febrer de 1871.
Durant la Comuna va participar amb el seu amic Élie Reclus en la direcció de la Biblioteca Nacional de París (Illa França). Fugint de la repressió de les tropes de Versalles, entre 1871 i 1876 va viatjar per Suïssa i per Itàlia.
Amnistiat en 1878, va tornar a París, on va ser elegit conseller municipal del V Districte i renovat en 1884. Després, va formar part d'una comissió administrativa de la qual depenia l'orfenat Prévost de Cempuis confiat a Paul Robin.
El 4 de novembre de 1880 va crear a París, amb el suport del Consell Municipal de la capital, el primer Batalló Escolar amb la finalitat de «defensar el territori» de la República. Ràpidament la iniciativa va ser imitada per la major part dels consell municipals de les poblacions franceses que volien tenir «el seu» propi batalló militar format pels infants armats de les escoles municipals, fins i tot l'escola llibertària de Paul Robin en va tenir.
Es diu que es va allunyar de les idees llibertàries (o potser feia “entrisme”) i el 18 d'octubre de 1885 va ser elegit diputat per la Unió Republicana pel departament de l'Isèra (Roine Alps, Occitània), càrrec que es perllongà fins a l'11 de novembre de 1889. Posteriorment també fou elegit diputat per I'Isèra entre el 22 de setembre de 1889 i el 14 de novembre de 1893 i entre el 3 de setembre de 1893 i el 31 de maig de 1898, on intentà fer aprovar una llei sobre educació militar preparatòria. 
En els últims anys de la seva vida, en una actitud manifestament llibertària, rebutjà el càrrec de director de la presó parisenca de la Conciergerie.
El 19 de febrer de 1901 mor a París Aristide Émile Jules Rey.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada