La
internacionalista llibertària i ensenyant lliurepensadora Isabel Vilà i
Pujol, nascuda a Calonge en 1843, va rebre
aquells dies de l’any 1868 al Casino de Llagostera Élie Reclus,
Aristide Rey, Giuseppe Fanelli i Fernando Garrido Tortosa, entre retrats
de Garibaldi, Lincoln, Orsini i la Taula Sinòptica dels drets i deures
dels ciutadans, com explicarà astorat el mateix
Reclus. De Llagostera van anar tots quatre, acompanyats per Isabel
Vilà, a visitar contactes a San Feliu de Guíxols, on va reunir més de
tres mil persones al crit de “Visca la República Federal”. El dirigent republicà federal insurgent de Guíxols
Pere Caimó, antic emigrant a Cuba i lliurepensador, els va rebre fraternalment a casa seva.
Aristide Rey:
El 12 de juliol de 1834 neix a Grenoblo (Isèra, Alvèrnia-Roine-Alps, Arpitània) el militant blanquista,
internacionalista, bakuninista, communard, lliurepensador,
francmaçó i diputat republicà Aristide Émile Jules Rey. El seu pare era
Hugues Rey, un industrial draper de Grenoble, i de François Chabert.
Estudiant de medicina, va ser exclòs de
la Universitat de París el desembre de 1865 per haver participar
en un congrés internacional d'estudiants revolucionaris a Lîdje (Lieja,
Valònia, Bèlgica) el novembre d'aquell any.
A començaments de 1866 a Genèva (Ginebra, Romandia, Suïssa) assistí al primer congrés de l'Associació
Internacional dels Treballadors (AIT).
Entre el 6 i 13 de setembre de 1868 es va fer el
Tercer Congrés de l’AIT a Brussel·les (Bèlgica). Mentre,
la «Lliga de la Pau i de la Llibertat» programava el seu congrés pel
21 de setembre de 1868 a Bern (Berna, Suïssa), un altre cop pocs
dies després i procurant que no coincidís en la mateixa data que el de
l’AIT i un altre cop enviant-hi una nota recolzament i invitant-los a acudir després al de Bern. M.
A. Bakunin, A. Rey i altres membres de Fraternitat Revolucionària Internacional (FRI) no van acudir al congrés de l’AIT sinó al de la «Lliga de la Pau i de la Llibertat». Així, M. Rey, entre el 21 i el 25 de
setembre de 1868 a Bern, va prendre part en el Segon
Congrés de la «Lliga de la Pau i de la Llibertat» i
quan la majoria es va pronunciar contra «la igualtat econòmica i social
de les classes i dels individus», va fer costat la minoria dissident que
va abandonar l'organització paramaçònica
burgesa (interclassista) per a crear l'«Aliança Internacional de la Democràcia Socialista» (AIDS), de caràcter bakuninista. Al mateix temps s’afilià a l’obediència política paramaçònica
Fraternitat Revolucionària Internacional, creada per M. A. Bakunin i altres socialistes revolucionaris (bakuninistes) francmaçons.
La Fraternitat, fundada en 1964, comptava entre els seus
principals militants amb els francesos Elisée Reclus, el seu germà Élie
Reclus, Aristide Rey i els italians Alberto Tuzzi, el suïs de Ginebra
Charles Perron i el rus Nikolai Zhukovsky
entre altres.
En el congrés de l’AIT a Brussel·les el setembre de 1868 van predominar les idees col·lectivistes sobre
les cooperativistes i l’AIT, sota la influència de Karl Marx,
agafava cada cop un caràcter més socialista, encara que seguien
havent-hi diverses tendències a dins. K. Marx presidia el consell de l’AIT amb seu a Londres (Anglaterra),
però no acudia als congressos internacionalistes. En el mateix congrés de setembre de 1868 de l’AIT es va dir que la «Lliga de la Pau i de la Llibertat» ja no tenia raó de ser, donat que adquiria un caràcter obrerista i era
una competència deslleial de l’AIT. A la vegada s’invitava als membres de la «Lliga de la Pau i de la Llibertat»
a entrar a l’AIT.
En aquell congrés de l’AIT,
iniciat el 6 de setembre de 1868 a Brussel·les, hi va acudir per
primera
vegada un representant del Regne d’Espanya, el català Antoni Marsal i
Anglora, que pertanyia a un grup republicà de Barcelona anomenat
Legión Ibérica, creat per solidaritzar-se amb els que
lluitaven contra els règims autoritaris que dins de la península
d’Itàlia per unificar-los en un estat unitari i democràtic. Antoni
Marsal, que va usar el nom fals de
Sarron Magallán, va fer que constés en acta que hi acudia com a
representant de les societats obreres catalanes. Malgrat que no tenia
vot, se li va permetre fer un discurs en que va dir bàsicament que a
l’Estat espanyol les societats obreres,
sobre tot les de Catalunya i Andalusia, mantenien una dura lluita
contra la repressió de les autoritats i que tots els treballadors de tot
l’Estat estaven disposats a lluitar contra l’Exèrcit i derrocar a la
monarquia. La presència d’Antoni Marsal, que era
un dels líders de les societats obreres catalanes federades, demostrava
la permanent connexió entre aquestes i l'AIT iniciada pels obreristes de la desapareguda revista
El Obrero.
Pocs dies després del congrés de l’AIT
a Brussel·les, es produïa el derrocament de la reina Isabel II
a l'Estat espanyol després d’un cop d’estat iniciat pels generals Joan
Prim, Francisco Serrano i l’almirall Juan Bautista Topete el 17 de
setembre d’aquell 1868, que es consolidà després d’alguns pocs
enfrontaments amb les tropes lleials a Isabel II. El general
Prim havia comptat amb el suport de les Juntes Revolucionàries dels
republicans federals, que ja portaven temps realitzant revoltes contra
la monarquia tant a Catalunya com en altres indrets de l’Estat. Es va
constituir un govern provisional
presidit pel general Serrano, amb Prim com a ministre de guerra i
altres ministres afins seus, que majoritàriament eren monàrquics
constitucionalistes entre els que destaquen entre altres Manuel Ruíz
Zorrilla i Práxedes Matedo Sagasta. No hi havia cap republicà
en el govern i allò ja va posar en alerta als republicans federals que
es van negar a dissoldre les
Juntes Revolucionàries. Aleshores, Bakunin es va interessar pels
fets revolucionaris que estaven passant a l’Estat Espanyol, amb el
derrocament d’Isabel II per uns militars amb el suport dels republicans i
decideix enviar-hi una delegació, mentre
encara es produïen alguns combats finals entre els militars que van fer
el cop i els fidels a Isabel II. A més Bakunin sabia, sobre tot a
través d’Elisée Reclus i les seves relacions amb els obreristes
catalans, iniciades el 1865 amb la desapareguda revista
El Obrero que a Barcelona s’havien federat 40 societats
obreres, cosa que va fer augmentar el seu interès. Aquell setembre de
1868 les societats obreres catalanes federades s’havien aplegat sota el
nom de
Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona anunciant que aviat farien un congrés. Per aquest motiu Bakunin, inclús uns dies abans de cofundar l'«Aliança Internacional de la Democràcia Socialista», va voler enviar
a Elisée Reclus a Barcelona per intentar influir en aquelles societats obreres catalanes que ni estaven dins de l’AIT
ni aquesta organització internacionalista s’havia preocupat mai
d’enviar-hi cap representant oficial per intentar integrar-les,
malgrat els contactes que hi tenien des de feia tres anys. Bakunin a
més també tenia previst que el seus representants ampliessin la seva
visita al altres llocs de l’Estat espanyol, en un terreny que
desconeixia totalment. No obstant això, Elisée Reclus va
declinar anar a Barcelona i en el seu lloc es va oferir per anar-hi el
seu germà Élie Reclús, també membre de la
Fraternitat. Élisée Reclus va comunicar a Bakunin que el seu
germà Élie anava a Barcelona amb les mateixes instruccions que li havia
donat a ell. Élie Reclus va anar a Barcelona sense ni tant sols esperar
que Bakunin hagués donat el seu consentiment
i va arribar a Barcelona el 26 de setembre de 1868. A la vegada Bakunin
també va enviar a Barcelona al francès Aristide Rey, un altre membre de
la
Fraternitat, on hi va arribar unes setmanes després que Élie Reclús.
A
partir del 28 d’octubre de 1868 Élie Reclús va acompanyar a Fernando
Garrido a una gira de dos setmanes per diversos
pobles de Catalunya on va fer diversos mítings republicans que
despertaren gran entusiasme entre la població. Mentre durava aquesta
gira va arribar a Barcelona Aristide Rey, l’altre enviat de Bakunin, el
qual va contactar amb el
Centre Republicà Federal, situat al carrer Canuda, i es va
retrobar pocs dies després amb Elisée Reclús, quan aquest va tornar de
la gira per diverses comarques catalanes amb Garrido. Però com que
Reclus i Rey quan hi van anar a Catalunya encara
no tenien instruccions precises de la recentment creada AIDS,
Bakunin va decidir enviar també a Giuseppe Fanelli, perquè es reunís amb
ells amb noves instruccions de com formar seccions de l’AIDS a l’Estat espanyol per a través
d’ella intentar integrar-los a l’AIT. Bakunin va enviar diners a
Fanelli, que era a Gènova (Ligúria), a principis de novembre de 1868
perquè anés a Barcelona, ciutat a on Fanelli hi va arribar el dijous 12
de novembre de 1868 via ferrocarril
per Portbou (Mar d’Amunt, Albera marítima, Alt Empordà) i es dirigí al
Centre Republicà Federal on va contactar amb Élie Reclus i Aristide
Rey. D’aquesta manera es trobaren a Catalunya Élie Reclus i Giuseppe
Fanelli, també membres de la
Fraternitat i de l’Aliança, en una doble afiliació internacionalista socialista revolucionària, per escampar els principis internacionalistes.
Pel
fet que Élie Reclus, trobant-se en una Barcelona i una Catalunya
aixecada amb una Junta Revolucionària republicana
federal armada en contra del govern encapçalat pels generals Serrano i
Prim, que no tenien intenció d’instaurar una república després de
derrocar a Isabel II, va optar per recolzar el moviment revolucionari
republicà a Catalunya més que de fer propaganda obrerista
i socialista revolucionària. Per la seva banda, Bakunin reprotxarà a
Rey i Reclusa haver fet una propaganda massa republicana interclassista
en comptes d’específica socialista revolucionària de caire
antiautoritari. Reclus, i en part Rey i una mica Fanelli.
va fer contactes polítics entre el 26 d’octubre de 1868 al 10 de març
de 1869 a Barcelona (Barcelona), Girona (Gironès), Cassà de la Selva (la
Selva), Llagostera (Gironès), San Feliu de Guíxols (Vall d’Aro, Baix
Empordà), Calonge (les Gavarres, Baix Empordà),
Sant Antoni de Calonge (Calonge, les Gavarres, Baix Empordà), Palamós
(Baix Empordà), Palafrugell (Baix Empordà), la Bisbal d’Empordà (Baix
Empordà), Banyoles (Pla de l’Estany), Olot (la Garrotxa), Tortellà (la
Garrotxa), Castellfollit de la Roca (la Garrotxa),
Figueres (Alt Empordà), Tarragona (Tarragonès), Reus (Baix Camp),
València (l’Horta, País Valencià), Cadis (Badia de Cadis, Andalusia),
Jérez de la Frontera (Campiña de Jérez, Cadis, Andalusia), Àlora
(Màlaga, Andalusia), Màlaga (Andalusia) i Madrid (Castella
la Nova).
La internacionalista llibertària i ensenyant lliurepensadora Isabel Vilà i Pujol, nascuda a Calonge en 1843, va rebre
aquells dies de l’any 1868 al Casino de Llagostera Élie Reclus,
Aristide Rey, Giuseppe Fanelli i Fernando Garrido Tortosa, entre retrats
de Garibaldi, Lincoln, Orsini i la Taula Sinòptica dels drets i deures
dels ciutadans, com explicarà astorat
el mateix Reclus. De Llagostera van anar tots quatre, acompanyats per
Isabel Vilà, a visitar contactes a San Feliu de Guíxols, on va reunir
més de tres mil persones al crit de “Visca la República Federal”. El
dirigent republicà federal insurgent de Guíxols
Pere Caimó, antic emigrant a Cuba i lliurepensador, els va rebre
fraternalment a casa seva.
Entre el 6 i el 12 de setembre de 1869 assistí a Basilea (Basel-Stadt, Suïssa) al
IV Congrés de l'AIT. En aquests anys, Rey va fer amistat amb James Guillaume i Paul Robin, també amb la triple afiliació.
El gener de 1871 va ser un dels signataris del «Cartell Roig» que denunciarà les traïcions del
Govern de Defensa Nacional francès durant la guerra
francoprussiana. A començaments d'aquest anys fou membre del consell de
redacció, amb Élisée i Élie Reclus i Ferdinand Buisson, de l'efímer
periòdic
La République des Travailleurs (1871), òrgan de la secció
de Batignoles i Ternes de l'AIT. Amb Benoît Malon va ser un dels 43
socialistes revolucionaris presentats per la Internacional a les
eleccions de febrer de 1871.
Durant la Comuna va participar amb el seu amic Élie Reclus en la direcció de la
Biblioteca Nacional de París (Illa França). Fugint de la
repressió de les tropes de Versalles, entre 1871 i 1876 va viatjar per
Suïssa i per Itàlia.
Amnistiat en 1878, va tornar a París, on va ser elegit conseller municipal del V Districte i renovat en 1884. Després,
va formar part d'una comissió administrativa de la qual depenia l'orfenat
Prévost de Cempuis confiat a Paul Robin.
El 4 de novembre de 1880 va crear a París, amb el suport del Consell Municipal de la capital, el primer
Batalló Escolar amb la finalitat de «defensar el territori» de la
República. Ràpidament la iniciativa va ser imitada per la major part
dels consell municipals de les poblacions franceses que volien tenir «el
seu» propi batalló militar format
pels infants armats de les escoles municipals, fins i tot l'escola
llibertària de Paul Robin en va tenir.
Es diu que es va allunyar de les idees llibertàries (o potser feia “entrisme”) i el 18 d'octubre de 1885 va ser elegit
diputat per la Unió Republicana pel departament de l'Isèra
(Roine Alps, Occitània), càrrec que es perllongà fins a l'11 de novembre
de 1889. Posteriorment també fou elegit diputat per I'Isèra entre el 22
de setembre de 1889 i el 14 de novembre
de 1893 i entre el 3 de setembre de 1893 i el 31 de maig de 1898, on
intentà fer aprovar una llei sobre educació militar preparatòria.
En els últims anys de la seva vida, en una actitud manifestament llibertària, rebutjà el càrrec de director de la presó
parisenca de la Conciergerie.
El 19 de febrer de 1901 mor a París Aristide Émile Jules Rey.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada