dilluns, 9 de juliol del 2018

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 9 de juliol de 1909 neix a l’Escala i Empúries el pescador i vinyataire anarcosindicalista Fèlix Girona i Callol, destacat en la boxa amateur.

Exiliat i fet presoner pels alemanys quan pertanyia a les franceses Companyies de Treballadors Estrangers va sobreviure a l’estada al camp nazi de Mauthausen
El Comitè de Mauthausen, format majoritorialment per la CNT-AIT, allibera el camp armes en mà i després arriben els soldats nord-americans. 









Fèlix Girona i Callol:  
El 9 de juliol de 1909 neix a l’Escala  (Baix Ter, Alt Empordà) el pescador i vinyataire anarcosindicalista Fèlix Girona i Callol, destacat en la boxa amateur a Catalunya els anys vint del segle XX com altres joves escalencs (Joaquim Torres i Bofill i altri).
Durant la Retirada de febrer de 1939 fou internat en els camps de concentració francesos del Rosselló, aconseguint sortir únicament integrat en les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE) per fortificar la frontera alemanya. Detingut pels alemanys en 1940 va ser presoner a Alemanya en un Kriegsgefangenen-Mannschafts-Stammlager (Stalag), que vol dir «camp de base de guarnició de presoners de guerra». Finalment, com no era francès i el Govern espanyol franquista no el considerava espanyol va anar a parar al camp nazi de Mauthausen, a l’Alta Àustria, on hi van anar companys seus de l’Escala, tots de la CNT-AIT (els que van sobreviure: Pere Freixa i Colomer i Josep Nicolau i Vicens, i els hi van deixar la vida: Josep Cori i Sampietro; Miquel Costa i Saló; Francesc Estela i Caballé; Joaquim Ibáñez Elhombre; Joan Lluis i Mas; Joan Pagès i Granollers; Llibert Parona i Quintana i el seu germà Pere Parona i Quintana). Properament, als carrers de l’Escala s’instal·larà nou plaques Stolpersteine en homenatge a les víctimes del nazifeixisme: els vuit morts entre Mauthausen i els seus dits comandos de Gusen i Zement, a més de l’escriptor i resistent escalenc Jaume Pellicer i Lleonart, mort en 1944 per asfixia en un vagó de tren de camí cap el camp de Dachau.
Va sobreviure a aquest infern nazi, participant en 1945 a l’alliberament armat del camp de Mauthausen abans de l’arribada dels soldats nord-americans gràcies al Comitè clandestí, majoritàriament format per afiliats a la CNT-AIT.
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista s’acollí a l’exili francès. Desconeixem el lloc de l’hexàgon francès on va morir, com també el dia, mes i any.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada