 |
Article d'Acracio Orrantia publicat en el periòdic tolosà CNT del 14 de juny de 1959
|
Arran
de la caiguda del front nord a mans feixistes, embarcà a Santander amb
la seva mare cap a la costa francesa i posteriorment
arribaren a Barcelona, on restaren fins a l’ocupació militar franquista
de la ciutat. Gràcies a l'amic familiar Helios Sacristán, pogueren
passar vers l’exili la frontera del Pirineu des de Girona.
Acracio
Orrantia Aparicio:
El 4 de juliol de 1924 neix a Santurtzi (Gran
Bilbao,Biscaia, País Basc, Euskal Herria) l'anarcosindicalista
Acracio Orrantia Aparicio. Era fill del militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) Isidoro Orrantia Lavín, que va presidí el sindicat de Santurtzi.
El
7 de juliol de 1937, arran de la caiguda del front nord a mans
feixistes, embarcà a Santander (Cantàbria) amb la seva
mare cap a la costa francesa i posteriorment ambdós arribaren a
Barcelona, on restaren fins a l’ocupació militar franquista de la
ciutat. Gràcies a l'amic familiar Helios Sacristán, pogueren passar vers
l’exili la frontera del Pirineu des de Girona (Gironès).
D'antuvi s'instal·là al departament de Doubs (Borgonya) i posteriorment va ser internat en un camp de concentració, del
qual va sortir per treballar com a obrer agrícola.
Durant els anys quaranta aconseguí retrobar-se amb la seva mare a La Sala (Avairon, Occitània), on després de la Segona
Guerra Mundial interimperialista milità en el seva Federació Local de la
CNT-AIT en l’Exili i en la de Montalban (Tarn i Garona, Guiena, Occitània).
El 20 d'abril de 1947, durant el
II Ple Departamental de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL), celebrat a La Sala, va ser nomenat secretari del
Comitè Departamental de la FIJL, al costat de Emeterio
Villamosa (secretari adjunt), Antonio Ibáñez (secretari de Propaganda),
Jaime Casteys (tresorer) i César Torres (portaveu). Aquest mateix any
representà La Sala en el
Congrés del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) que se celebrà a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània).
En 1951 emigrà a Mont-real (Quebec), on continuà pertanyent al nucli local de la
CNT-AIT en l’Exili, amb Primitivo Ayora, Salvador Aznar, Enrique
Castilo, Florencio Mateo i Rafael Yago, entre d'altres. Cap el 1958 es
traslladà a Sudbury (Ontàrio, Canadà).
Persona de sòlida cultura i de professió delineant, va col·laborar en nombroses publicacions llibertàries, com ara
CENIT (País, anys 1980-1990), CNT
(Tolosa de Llenguadoc, anys 1950 i 1960; Madrid,
1998-1999), CNT-AIT Perpinyà, 1999-2002), Espoir
(Tolosa de Llenguadoc, any 1960), Solidaridad Obrera (París, anys 1950),
Tierra y Libertad (Mèxic), etc.
En els anys noranta va col·laborar en anglès en la premsa d'esquerres canadenca i nord-americana. En 2004 residia a Marathon
(Ontàrio, Canadà). El seu fill, Eliseo Orrantia, és metge i també militant llibertari
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada