divendres, 27 de juliol del 2018

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 27 de juliol de 1943 l’anarquista i anarcosindicalista veí de Palafolls Francesc Figueras o Figuera Ragales, casat i amb quatre fills i una filla, de 63 anys, fou afusellat al Camp de la Bota, a Barcelona.

BILLETE DE LA GUERRA CIVIL DE PALAFOLLS (Numismática - Notafilia - Billetes Locales)Era jornaler de pagès i militava en la FAI i sindicalment en la CNT-AIT   





Francesc Figueras o Figuera Ragales:   
El 27 de juliol de 1943 el veí de Palafolls (Alt Maresme) l’anarquista i anarcosindicalista Francesc Figueras o Figuera Ragales, casat i amb quatre fills i una filla, de 63 anys, fou afusellat a les sis del matí al Camp de la Bota, al barri del Poble Nou de Barcelona, en l’execució militar de la pena de mort imposada en un consell de guerra sumaríssim d’un procediment d’urgència celebrat el 10 de maig de 1943 a la plaça militar de Barcelona. Enterrat al Fossar de la Pedrera, al cementiri de Montjuïc de Barcelona. Havia nascut, segons una seva néta materna, el 5 de febrer de 1880 a Cal Arrier de Balldellou (Llitera, Osca, Aragó). Fons militars deien l’any 1884. Tenia un germà, Julià, també nascut a Balldellou l’1 d’octubre de 1876. En un primer matrimoni va tenir tres fills, Ramon, Fulgenci i Antoni, i una vegada vidu es casà amb una veïna  de Palafolls, Rosa Martori i Freixas, que van tenir dues criatures, Rosa i Joan. El seu nebot Josep Figueres o Figuera Badia visqué exiliat a Perpinyà (Rosselló). Una néta del llibertari Francesc, filla de Rosa Figueres, es diu Teresa Figueras i Figueras i gràcies a unes notes seves a la xarxa recollim aquetes dates familiars. Cal tenir en compte que en altres fonts hi surt que va ser afusellat als 53 anys i en altres, als 59 anys. Donem per bona la informació de Teresa Figueres i Figueres.  
Era jornaler de pagès militava en un grup de la Federació Anarquista Regional Catalana - Federació Anarquista Ibèrica (FARC-FAI) i sindicalment en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).
Aleshores, Palafolls era una població eminentment agrícola. En 1900 tenia 836 habitants, el 1920 pujà a 869, el 1930 arribà a 1.084 i el 1936 era habitat per 1.177. Per tant, entre 1900 i 1936 experimentà un creixement de 341 habitants, visualitzables durant la dècada dels anys 20 i part dels 30, és a dir, un 28,97% de la seva massa de població. Durant els anys de la República, a nivell polític, ERC guanyava les eleccions, els resultats eren molt més ajustats a les eleccions municipals. L'Ajuntament, dirigit per homes d'ERC, continuà en funcions després del 19 de juliol de 1936. Els primers ordres van ser per recollir les armes de caça i foc als elements dretans i, tot seguit, fer una distribució d'armes de foc llargues i curtes entre els esquerrans, sindicalistes i milicians. Es van fer diversos registres domiciliaris a persones sospitoses de donar suport al cop d’Estat militar franquista, requisaren diversos aparells de ràdio, dos turismes i una camioneta, aquests darrers serien emprats pel Comitè Antifeixista local. Als pocs dies, després de decret de la Generalitat de Catalunya de constituir comitès cívics locals contra els colpistes, el Comitè Antifeixista quedà format amb nou membres, la majoria militants de la CNT-AIT. Hi hagué disset milicians comandats per tres responsables, que eren militants de la CNT-AIT. Entre els mesos de setembre i desembre de 1936,
van sortir alguns veïns com a milicians voluntaris per anar al front, entre altres hi havia, segons les denúncies franquistes de la Causa General de la Dictadura, Lluís Zaforas, Manuel Zaforas, Salvador Vifias, Ramon Carbó Ribas, Joan Ribot Fonoll, David Beltran Beltran, Esteve Ribot Dalmau i Miquel Valls, dit En Rosés. Es va col·lectivitzar el ram dels paletes i fusters (hi havia un paleta i dos fusters), també va fer el mateix amb algunes terres situades als afores de la població, inclosa la casa d’en Puig, propietat d’un individu que sembla que s’havia passat al bàndol franquista.
L’ocupació militar franquista es produí durant la tarda del 31 de gener de 1939, poc després de Malgrat de Mar (Alt Maresme). No hi hagué cap incident, ja que el veïnat no es trobava present a la població, sens dubte per por als bombardeigs feixistes. Van tomar durant els dies següents per reprendre les seves tasques agrícoles. Segons la Causa General, un mínim de sis persones van poder fugir cap a l’exili a l’Estat francès, però d'altres van quedar ressagats o s'amagaren, si bé aviat foren detinguts.
Dos veïns de Palafolls, Carles Pagès i Soler, de 31 anys, i Francesc Figueras Ragales,
de 63 anys) van ser afusellats al Camp de la Bota els mesos de juny i de juliol de

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada