Pep Cruanyes
celebra que Pedro Sánchez hagi declara «la voluntat decidida de
treballar per la memòria històrica de les víctimes del franquisme». La contrarevolució burgesa de maig de 1937 encara a compta en l’horitzó espanyolista.
Es
pregunta al Govern espanyol si condemna l'acció contra les creus a Vic i
els atacs feixistes a
Barcelona. Es demana a l'executiu de Sánchez si hi ha membres de les
forces de seguretat que donen suport a moviment d'extrema dreta. Les
preguntes han de passar el tràmit de la Mesa del Congrés, que pot no
admetre-les.
L’Ajuntament de Cassà de la Selva aprova la creació del parc de l’1
d’Octubre. L’equip de govern municipal ho va portar al plenari a petició de l’ANC i el
CDR. Se situarà a l’esplanada on es fan les fires.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 27/07/2018
Girona (Gironès, comtat de Gironas).-
Segons
EFE i l’Agència Catalana de Notícies la
Comissió de la Dignitat ha demanat a través d'una carta al
ministre de Cultura del Govern espanyol, José Guirao, que es completi el
retorn dels popularment denominats
Papers de Salamanca, la documentació requisada pel franquisme a entitats i particulars del Principat de Catalunya i del País València.
El coordinador de la
Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, va donar ahir a conèixer
el contingut de la carta reivindicativa, enviada coincidint amb «el 80
aniversari de l'espoli» de la documentació que es va utilitzar per a la
repressió,
en la qual celebren que el govern de Pedro Sánchez hagi declarat la
«voluntat decidida de treballar per la memòria històrica i les víctimes
del franquisme».
Completar
la restitució dels patrimonis documentals requisats pel franquisme a
persones, entitats
i institucions és «un deure de l'Estat», com va recordar el relator de
les Nacions Unides Pablo de Greiff en el seu informe del 2014, ha
assenyalat Cruanyes. Segons Cruanyes, «a Espanya no s'han fet polítiques
de memòria» i la devolució «s'ha fet lentament,
però no s'ha completat» i mentrestant a Catalunya s'ha fet la feina
d'identificació dels hereus del patrimoni espoliat: en un 95,59% dels
casos s'ha tornat el patrimoni a entitats i persones».
Devolució pendent des de 2011 de 200 lligalls, banderes i
altres objectes requisats
La
Comissió de la Dignitat explica al ministre del govern del PSOE
que en l'època de la ministra de Cultura del govern de Zapatero, Ángeles
González-Sinde, al desembre del 2011 estava preparada la devolució de
200 lligalls,
banderes i altres objectes, enviament que es va aturar abans de les
eleccions. Després de la victòria electoral del
PP, va continuar la feina d'identificació i digitalització fins
al 2014, any en el qual la comissió mixta va acordar transferir la resta
de la documentació, però «al desembre del 2014 quan el govern de Rajoy
va fer
la transferència va retenir determinada documentació emparant-se en un
informe del patronat de l'Arxiu de Salamanca que deia que no es podien tornar». Per a Cruanyes, el patronat no tenia facultat per retenir aquests
documents, que havien estat aprovats per la comissió mixta, els acords de la qual sí tenien caràcter executiu.
Pendents del Tribunal Suprem
Després d'un recurs presentat per la Generalitat de Catalunya, al juliol del 2016, una sentència
va donar la raó al Govern català, però l'Executiu espanyol la va impugnar i està pendent del Tribunal Suprem.
«Demanem
al govern actual que desisteixi d'aquest recurs absurd i que compleixi
el deure de retorn
de la documentació, perquè el retard no fa una altra cosa que
dificultar l'acte de justícia de restitució i perjudica les víctimes»,
ha comentat Cruanyes.
Els
documents bloquejats suposen uns 23.000 folis, pertanyents
a particulars, partits i empreses, als quals se sumen uns altres 10.000
documents d'ordre públic i justícia generats per la Generalitat entre
1931 i 1939
Aquests documents bloquejats suposen uns 23.000 folis, pertanyents a particulars, partits i empreses,
als quals se sumen uns altres 10.000 documents d'ordre públic i justícia generats per la Generalitat republicana.
La contrarevolució burgesa de maig de 1937 encara a compta
en l’horitzó espanyolista
La
Comissió de la Dignitat explica en la missiva dirigida al ministre del
PSOE que és «absurd» l'argument dels seus antecessors del
PP, que es van negar a retornar aquests documents basant-se en
què al maig del 1937 es van transferir les competències d'ordre públic
del Govern de la Generalitat al Govern de la República liderat per
Negrín. «Aquest
argument no és cert, ja que l'Estatut català de llavors establia que
l'Estat podia assumir la direcció temporal de l'ordre públic, que hauria
tornat a les institucions catalanes si el franquisme no hagués guanyat
la guerra, igual que avui ha tornat les competències
després de l'aplicació del 155», argumenta Cruanyes.
En els fons de Salamanca hi ha documentació dels arxius de 41 ajuntaments catalans que la
Comissió de la Dignitat reclama, igual que la documentació de diversos departaments de la Generalitat republicana trobada recentment a l'Arxiu
Militar d'Àvila (Castella la Vella).
Es pregunta al Govern espanyol si condemna l'acció contra
les creus a Vic i els atacs feixistes
El grup parlamentari del
PDeCAT al Congrés dels Diputats del Regne d’Espanya ha registrat
dues preguntes per escrit adreçades al govern espanyol sobre dos fets
esdevinguts a Catalunya en els darrers dies. Per una banda, demana si
condemna
l'acció d'un cotxe amb matrícula 3435FBD que va entrar a la plaça Major de Vic (Plana de Vic,
Osona, comtat d’Osona) i va portar-se per endavant bona part de les
creus grogues instal·lades a la plaça.
També demana el mateix sobre dos atacs feixistes produïts els dies 22 i 23 de juliol al casal
Tres Voltes Rebel de Nou Barris i el casa la
Bogareda d'Horta, atacats per membres de
Democracia Nacional que van fer pintades, van penjar cartells de simbologia feixista i, segons es recull a la pregunta del
PDeCAT, van amenaçar els veïns.
A
més, el grup parlamentari pregunta si el Govern espanyol té coneixement
de l'existència de grups
organitzats d'ideologia d'extrema dreta "que tenen per objectiu
atemorir els moviments independentistes fins i tot amb l'ús de la
violència". També demana que respongui si té constància que, entre els
protagonistes de les accions, hi ha membres de les forces
i cossos de seguretat que donen suport a aquests moviments d'extrema
dreta.
Les preguntes han de passar el tràmit de la Mesa del Congrés, que pot no admetre-les.
L’Ajuntament de Cassà de la Selva aprova la creació del parc
de l’1 d’Octubre
L’equip de govern d’ERC de Cassà de
la Selva (Gironès, comptat de Girona) ha portat al ple municipal la proposta de crear el parc de l’1 d’Octubre a l’esplanada on es fan les fires, situada davant de l’Escola
Aldric i que limita amb els carrers Pla de l’Estany, Xavier Carbó
i de la Via. La iniciativa es va aprovar en el ple municipal després
del dictamen de la comissió del nomenclàtor de Cassà de la Selva. La
petició va
ser recollida per la secció local d’ERC a partir d’una petició de l’ANC i el
CDR de Cassà de la Selva, que buscaven un espai públic al qual posar el nom de l’1
d’Octubre i recordar aquesta data significativa.
L’alcalde
de Cassà de la Selva, Martí Vallès, va recalcar la importància de la
data de l’1 d’octubre
i el compromís de tot l’equip de govern municipal amb “la celebració
del referèndum, la defensa de la democràcia i els resultats”. L’alcalde
va recordar que, a diferència d’altres municipis, van tenir la sort de
no ser víctimes de la violència i la repressió.
Amb tot, Cassà es va solidaritzar i va donar suport a les viles que van
rebre la violència exercida per les forces policials espanyoles. En
aquest sentit, el parc, va dir, servirà per recordar aquest dia i
denunciar la repressió exercida per l’Estat espanyol.
La inauguració del parc de l’1 d’Octubre es farà el diumenge
30 de setembre conjuntament amb activitats organitzades per l’ANC de Cassà de la Selva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada