Era electricista assalariat i militava en
ERC i sindicalment en la
CNT-AIT
Joan Portús i Basagaña:
El
24 de juliol de 1940 el veí alcalde republicà catalanista d’esquerres i
anarcosindicalista de Sant Quirze de Besora (Bisaura Osona) Joan Portús
i Basagaña, casat, amb un fill, de 46 anys, electricista assalariat a
la fàbrica
Pericas,
fou afusellat a les sis del matí al Camp de la Bota, al barri del
Poble Nou de Barcelona, en l’execució militar de la pena de mort
imposada en un consell de guerra sumaríssim d’un procediment d’urgència a
la plaça militar de Vic (Plana de Vic, Osona). Enterrat al Fossar de la
Pedrera, al cementiri de Montjuïc de Barcelona.
El seu indult va arribar després de la seva execució. Havia nascut en
1894 a Torelló (Plana de Vic, Osona).
Fins
a l’inici de la Guerra Civil la seva trajectòria política fou la d’un
dirigent local d’esquerres
elegit com a regidor a les eleccions del gener del 1934; participà en
el Sis d’Octubre de 1934, quan es proclamà l’Estat Català en la
República Federal espanyola i actuà l’Aliança
Obrera; al començaments del març del 1936 retornà a l’Ajuntament,
després que els regidors d’esquerres tornin a ocupar els seus llocs i
fou alcalde per
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) entre 18 de juliol i 28
setembre de 1936 i entre el 17 de juny de 1938 i l’ocupació militar
franquista de la vila a principis de 1939. Fou regidor durant el 1937 i
dimití com
a regidor el 6 d’agost del 1937 al·legant motius de salut, abans de
tornar a l’Ajuntament en 1938 per presidir el
Consell Municipal.
Les principals acusacions franquistes foren: president del
Comitè Antifeixista local junt als anarcosindicalistes del poble i inductor de violència i drets de propietaris importants. Membre de la
Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i alcalde i regidor
de l’Ajuntament, fou detingut, empresonat i el 20 de juny de 1940 sotmès
a consell de guerra sumaríssim d’urgència a Vic. Sentència: pena de
mort. Hi
ha informes favorables signats a favor seu. Amb l’afany de fer-lo
culpable s’arriba a afirmar en una denúncia que participà en els fets de
la denominada
Setmana Tràgica de juliol de 1909, cosa que significaria que ja
als 13 anys, en cas que fos veritat el que es diu, el denunciant ja es
considerava un perillós activista.
Fonts:
Llibre d’actes dels Plens de l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora del 6
de novembre del 1934 al 15 de juny el 1936; Llibre d’actes dels Plens
de l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora del 6 de juliol del 1936 al 14
d’octubre del 1937; Llibre d’actes dels Plens
de l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora del 29 d’abril del 1938 al
gener del 1939; ANGLADA i FREIXER, Albert:
L’esclat d’odi que va dividir un poble. Història de la República i de la Guerra Civil a Sant Quirze de Besora (1931-1939). Sant Quirze de Besora,
Litosplai, 1992; SERRALLONGA, Joan:
Sant Quirze de Besora (de 1714 a l’actualitat). Vic,
EUMO Editorial, 1998. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada