Un centenar d'alcaldes de la Catalunya Nord signen a favor de les
llibertats del poble català. Enviaran l'escrit al president de la
República francesa, Emmanuel Macron.
Acte
de suport a preses i exiliades. Un miler de persones es van reunir ahir
dilluns al capvespre
a la porta de la presó del Puig de les Basses i es van llegir cartes de
les dones a l’exili o tancades. Com cada dimarts, toca sopar de
carmanyola davant la presó on està reclosa Dolors Bassa, de Torroella de
Montgrí. Moviments ciutadans donen suport a Figueres
a la consellera empordanesa empresonada, promovent activitats
espontànies.
Un tram del carrer Coll i Vehí de la Bisbal d’Empordà passarà a dir-se carrer
1 d'Octubre. Un total 158 persones van votar aquest espai en el procés participatiu iniciat el 9 de juliol i finalitzat diumenge.
Ribó reclama responsabilitats per l'omissió de la informació entre cossos policials sobre l'imam
de Ripoll. Es Satty hauria fet de confident per la policia espanyola.
Atac feixista a Vic: Uns nazis arranquen llaços grocs i insulten als veïns a crit de
''Sieg Heil''. Els fets els han protagonitzat dos individus a plena llum del dia.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 24/07/2018
Prats de Molló i la Presta (Alt Vallespir,
Canigó, comtat de
Vallespir).-
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies la
Guàrdia Civil ha organitzat un control de seguretat a la frontera
francesa en el Coll d'Ares (Molló, Vall de Camprodon, Ripollès, comtat
d’Osona) durant el matí d'aquest dimarts 24 de juliol
en què han aturat diversos dels alcaldes de l'AMI que assistien a una reunió amb representants polítics de la Catalunya Nord.
El president de l'Associació
de Municipis per la Independència (AMI), Josep Maria Cervera, ha
assegurat que malgrat que es tractava d'una trobada "informal" amb els
alcaldes francesos, "ells mateixos s'han encarregat de donar-li un
caràcter oficial".
Un
dels alcaldes aturats ha estat el de la Fuliola (l'Urgell), Eduard
Piera, qui ha explicat que
els agents els han fet identificar i han demanat a la centraleta que no
tinguessin cap delicte pendent, inclosa la seva situació fiscal.
Piera
ha denunciat que es tractava d'un dispositiu "sobredimensionat" ja que
hi havia fins a sis
patrulles i l'ha qualificat com "un control del segle XX". A més, ha
destacat que "no eren de la zona" perquè no coneixien les carreteres i
això l'ha fet sospitar que "algú els ha enviat expressament per veure
que anàvem a fer" en la trobada d'alcaldes de
banda i banda del Pirineu Català que hi havia al municipi de Prats de
Molló i la Presta (Alt Vallespir, Canigó, comtat de Vallespir).
Un centenar d'alcaldes de la Catalunya Nord signen a favor de les llibertats del poble català
Fins
a un centenar d'alcaldes de la Catalunya Nord han signat un manifest en
què es reivindica el
respecte a les llibertats i als drets fonamentals del poble català. Un
dels alcaldes nord-catalans que l'ha signat, Jean Paul Billés, ha
manifestat la "solidaritat" amb els representants municipals catalans.
"Viuen coses a les quals nosaltres no estem acostumats",
ha destacat Billès. El manifest signat pel centenar de representants
municipals de Catalunya Nord s'enviarà ara al president de la República
francesa, Emmanuel Macron, perquè conegui el posicionament dels alcaldes
nord-catalans. A més, Billés ha assegurat
que també passaran l'escrit a altres municipis d'altres regions de
l’hexàgon francès que ja han expressat la seva voluntat de signar-lo.
El document s'ha entregat aquest dimarts als alcaldes membres de l'Associació de Municipis per la
Independència (AMI) en una reunió a Prats de Molló i la Presta.
La
trobada ha arrencat amb la benvinguda del delegat del Govern de la
Generalitat a la Catalunya
Nord, Josep Puigbert, que ha fet presentar a la seixantena d'alcaldes
assistents a l'acte provinents de les dues bandes del Pirineu Català,
una trentena dels quals provenien del Principat Catalunya i la resta
eren de la Catalunya Nord. Posteriorment s'ha celebrat
un torn obert de paraules en què el president de l'AMI ha destacat la
importància del manifest pel "compromís amb els nostres drets polítics i
socials".
Per
la seva banda, l'alcalde Jean Paul Billés ha explicat que els signants
d'aquest manifest tenen
una ideologia diversa i en cap moment es vol interferir en el procés
d'independència que viu el Principat de Catalunya, sinó que el document
té l'objectiu de defensar alguns dels drets bàsics com "la llibertat
d'expressió, de reunió o la separació de poders"
i ha destacat que aquesta és una lluita "molt important" per als
municipis francesos. Aquest del municipi de Pesillà de la Ribera
(Riberal de la Tet, Rosselló, comtat de Rosselló) ha destacat que "tot
Europa hauria de mostrar-se unànimement" per dir que les
vulneracions d'aquests drets fonamentals dels catalans per part de
l'estat espanyol "no es poden permetre". És per això que ara han optat
per fer arribar aquest manifest a d'altres pobles de diferents regions
franceses perquè també mostrin el seu suport amb
la defensa dels "valors democràtics".
En
aquesta línia, des dels ajuntaments nord-catalans s’ha garantit que
"mai tindran prou paraules
per agrair al poble de Catalunya el que ha demostrat" i per això
reclamen al Govern espanyol que permeti a "la gent expressar amb
llibertat i dignitat" la seva voluntat política.
Davant
d'aquest agraïment, el president de l'AMI també ha volgut destacar el
compromís que ha tingut
la Catalunya Nord amb el poble català i ha recordat que en la reunió
d'avui tots els polítics s'han sentit "tan ben acollits com s'hi van
sentir tots aquells refugiats ara fa set dècades que fugien de la guerra
i del règim franquista", en referència a refugiats
en 1939 a Prats de Molló i la Presta. Cal recordar que un camí de
muntanya entre Espinavell (Molló) i la Presta ha estat un corriol de
fugida del franquisme durant tot el temps de la Dictadura.
Un miler de persones es van reunir ahir dilluns al capvespre
a la porta de la presó del Puig de les Basses i es van llegir cartes de les dones a l’exili o tancades
Segons
la premsa convencional comarcal un miler de persones van assistir ahir
dilluns al capvespre
a l’acte en suport de les preses polítiques i exiliades davant de la
presó del Puig de les Basses, a Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú)
on hi ha tancada la consellera empordanesa Dolors Bassa. Davant la
pancarta on es podia llegir el lema ‘Cap
dona en l’oblit’ es van produir els parlament que va encetar una representant de diversos
CDR de la zona que va parlar en nom de la germana de Dolors
Bassa, Montse, que va excusar la seva assistència. Es va llegir una
carta de Dolors Bassa en què donava les gràcies per l’esforç de no caure
en l’oblit. “Ser
a l’Empordà és un alleujament per a la meva família però continua sent
una ignomínia de presó. Puc sentir a la pell la tramuntana però no puc
alçar la vista fins a l’infinit”, explicava la torroellenca empresonada:
“Persevereu. Jo resistiré si totes hi sou.”
L’alcaldessa de Figueres, Marta Felip, seguidament, va llegir una carta de Meritxell Serret, exiliada
a Bèlgica.
A continuació va prendre la paraula Mireia Mata. Ella va llegir una missiva de Marta Rovira, exiliada
a Ginebra (Suïssa) i que va escriure al maig, com la carta anterior de Serret.
La diputada de la
CUP-CC Natàlia Sánchez va llegir un escrit d’Anna Gabriel, a l’exili a Ginebra.
Mertxe Ruiz, de
Súmate, va encarregar-se de transmetre un missatge de Tamara Carrasco, del
CDR de Viladecans (Baix Llobregat).
Va ser Bel Olid qui va resseguir una carta escrita per Clara Ponsatí des d’Escòcia.
Finalment
Liz Castro va llegir un text de Carme Forcadell i va compartir una
carta personal recent
que havia rebut des de la presó. Li deia: “No estiguis trista. Abraceu
les persones que estimeu, abraceu els vostres fills.” “Mama, ha dit que
m’abracis!”, li deia un nen a la seva mare, que seguia els parlaments a
la porta de la presó.
Com cada dimarts, toca sopar de carmanyola davant la presó
on està reclosa Dolors Bassa
Segons
EMPORDA.INFO l'esplanada de davant del
Centre Penitenciari del Puig de les Basses és l'escenari de
manifestacions de tots tipus, en suport de Dolors Bassa, veïna de
Torroella de Montgrí (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d’Empúries), que hi
és reclosa. Des
de músics que interpreten una peça en suport a les preses, fins a
activitats col·lectives com un sopar de carmanyola que es fa cada
dimarts a dos quarts de nou del vespre. Aquest dimarts, seran moltes les
persones que acompanyaran Bassa des de l'exterior de
la presó. L'objectiu és que la consellera empordanesa senti que no està
sola.
El 18 de juliol, una cobla va interpretar diversos temes, com el
Cant de la senyera o
Els Segadors, acompanyats de desenes de persones amb el lema ‘Llibertat! Preses polítiques!’.
També
hi ha persones que s'acosten just a davant de la tanca del centre per
fer-se una foto i penjar-la
a les xarxes socials. És el cas de la regidora de Begues, Maria
Llauradó, que va decidir fer un viatge des del municipi del Baix
Llobregat per fer-se una foto amb una estelada davant de les portes de
la presó. Malgrat que els funcionaris del centre la van
avisar que no es podia fer fotos, es va apartar uns metres i va
aconseguir la instantània. Llauradó va explicar que "tots els
independentistes haurien de sumar forces, siguin del partit que siguin,
per aconseguir que els presos polítics surtin en llibertat".
Convocatòries espontànies que es propaguen a través de les
xarxes socials
Ahir dilluns, 23 de juliol, centenars de persones es van reunir en un acte amb el lema ‘Us
volem a casa lliures ara’, on van intervenir Bel Olid, Liz Castro i les polítiques Marta Felip, Mireia Mata, Mertxe Ruiz i Natàlia Sánchez.
Segons
EMPORDÀ.INFO les convocatòries solidàries neixen de forma
espontània i es propaguen a través de les xarxes socials amb l'objectiu
que la ciutadania no s'oblidi de la situació que "viuen els governants
que estan a l'exili
o a la presó", segons els organitzadors.
Un tram del carrer Coll i Vehí de la Bisbal d’Empordà passarà
a dir-se carrer 1 d'Octubre
 |
| L´espai més votat a la Bisbal d'Empordà |
Llegim en la premsa convencional comarcal que el tram del carrer Coll i Vehí on hi ha les Escoles
Velles de la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà, comtat de Girona) passarà a dir-se carrer
1 d'Octubre, després que aquest hagi estat l'espai més votat per veïnes i
veïns en el procés participatiu iniciat el 9 de juliol i
que va finalitzar diumenge passat. Segons va informar ahir dilluns el
Consistori, 158 persones van votar aquest espai on s'hi troben les
Escoles Velles i on el passat
1 d'octubre una multitud es va concentrar davant de l'equipament
municipal, tot defensant el dret a vot en el referèndum
d’autodeterminació. L'altra opció era la plaça on hi ha l'ajuntament,
que és una extensió de la plaça del Castell. De fet aquesta era la
proposta inicial de l'equip de govern municipal. Però algunes veïnes i
alguns veïns van proposar a l'Ajuntament que es plantegés també un tram
del carrer Coll i Vehí, entre l'avinguda les Voltes i el carrer Nou, on
els veïns de la localitat s'hi van concentrar
per defensar les urnes l'1 d'octubre.
Segons l'Ajuntament, van votar un total de 252 persones, a través de la plataforma de participació
ciutadana on-line. Això representa un 2,84% de les 8.885 persones votants autoritzades.
Ribó reclama responsabilitats per l'omissió de la informació
entre cossos policials sobre l'imam de Ripoll
L’Agència
Catalana de Notícies informa que el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha
reclamat aquest
dimarts una investigació "exhaustiva i transparent" sobre la condició
de confident de l'imam de Ripoll (Ripollès, comtat d’Osona), Abdelbaki
Es Satty, i "responsabilitats" si es demostra que va fallar la
coordinació entre cossos policials. Ribó ha fet aquesta
demanda en la seva compareixença a la Comissió d'investigació dels atemptats del 17 d'agost de l'any passat, on també ha exposat les seves conclusions i recomanacions recollides en l'informe
'Prevenció de la radicalització i el terrorisme a Catalunya', presentat el novembre passat.
D'altra banda, Ribó també ha titllat de "gravetat extrema" el fet que la
Junta de Seguretat
de Catalunya no es reunís durant més de vuit anys i més tenint en
compte que des dels darrers tres l'Estat es troba en un nivell d'alerta 4
sobre 5. En aquets sentit, no descarta que l'Estat pugui tenir algun
tipus d responsabilitat jurídica.
La darrera vegada que es va reunir la
Junta de Seguretat va ser el 10 de juliol del 2017 i l'anterior
s'havia produït el 3 de març del 2009. Ribó recorda que des del 2004
fins el 2009 la
Junta de Seguretat s'havia reunit de manera pràcticament anual i, per aquest motiu, ha instat a reunir de manera periòdica la
Junta de Seguretat de Catalunya sempre que les circumstàncies ho aconsellin.
D'altra banda, el síndic ha incidit en la necessitat de consolidar la presència de ple dret dels
Mossos d'Esquadra al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat
(CITCO), que és el màxim òrgan de coordinació en la informació contra
el terrorisme a l'Estat i ha recomanat que la policia catalana
s'incorpori de manera immediata dins a l'Europol i a la resta d'organismes de coordinació i d'intercanvi d'informació a escala internacional.
Atac feixista a Vic: Uns nazis arranquen llaços grocs i insulten
als veïns a crit de ''Sieg Heil''
Amb la cara destapada i gravant-se en vídeo. Així van actuar dos nazis fa pocs dies a Vic (Plana
de Vic, Osona, comtat d’Osona), on diumenge al migdia es va viure l'atropellament amb cotxe de creus grogues a la plaça Major.
Els dos nazis van arrancar llaços grocs del carrer mentre insultaven als veïns al crit de ''Sieg
Heil'',
que es pot traduir com a "Visca Hitler". Els fets els han protagonitzat
dos individus a plena llum del dia. Un nazi, amb la cara
visible, arranca llaços grocs dels arbres i fanals i els llança al mig
de la via amenaçant els veïns. L'altre, ho grava tot mentre comenten,
grollerament, la jugada. En les imatges, que s'han fet públiques a
través de la xarxa, se sent com els nazis insulten
i amenacen les persones que s'aturen per preguntar-los què estan fent.
"Talla't els cabells, gos", etziben a un veí que s'atura en un cotxe,
per afegir: "Viva Espanya!" i "Grava-li la matricula".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada