Camps d’étrangers. Le contrôle des réfugiés venus d’Espagne
(1939-1944), una versió dirigida al gran públic de la seva tesi doctoral.
El terme ‘camp de concentració’ era àmpliament utilitzat el 1939 per designar els camps d’estrangers
a França tant en l’esfera administrativa com dins la societat civil.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 23/07/2018
Perpinyà (Rosselló, comtat de Rosselló).-
Llegim a
DIRECTA que Gregory Tuban una entrevista a l’historiador,
professor universitari i periodista nord-català resident a Perpinyà
(Rosselló, comtat de Rosselló), que ha publicat nombrosos articles i
llibres sobre l’exili
republicà a l’Estat francès. El seu darrer llibre Camps d’étrangers.
Le contrôle des réfugiés venus d’Espagne (1939-1944)
(“Camps d’estrangers. El control dels refugiats vinguts d’Espanya”) és
una versió
dirigida al gran públic de la seva tesi doctoral. Un complet treball
d’investigació que, gràcies a l’anàlisi d’arxius inèdits, retrata i
analitza de manera detallada i lúcida el recorregut dels centenars de
milers d’exiliats republicans de 1939 pels camps
de concentració francesos, les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE), la Resistència interior o la deportació a l’Alemanya Nazi.
Hi
ha hagut dues tipologies principals de camps després de la nostra
Retirada el 1939. Els primers,
com els d’Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló, comtat de
Rosselló) o Sant Cebrià de Rosselló (Costa Sorrenca, Rosselló, comtat de
Rosselló), que foren creats el febrer de 1939 per concentrar els homes
que les autoritats franceses presentaven com
a “milicians”, la major part dels quals eren militars de l’exèrcit
regular (Exèrcit Popular
de la República). Els camps anomenats de segona generació jugaven
un rol de zona d’identificació dins el marc de la mobilitat interior
dels refugiats. Per exemple, a Gurs (Pirineu Atlàntic, Nova Aquitània,
Occitània)
es van reagrupar els brigadistes internacionals, els refugiats bascos i
els membres de l’aviació republicana. Tot i això, el rol inicial va
evolucionar amb la declaració de la Segona Guerra Mundial i l’ampliació
de les poblacions internades, i encara més sota
el Règim de Vichy que prorrogà l’internament d’una part dels exiliats
republicans.
El
Govern de Vichy va reforçar l’exclusió dels estrangers, sobretot la
dels jueus. L’enduriment administratiu
francès s’acompanyà de la transferència de la tutela del conjunt de
camps --excepte la dels camps de Riucròs (Arièja, Occitània) i del
Vernet d’Arièja (Occitània), que ja eren sota la gestió del Ministeri de
l’Interior-- de l’autoritat militar a l’autoritat
civil. De tota manera, existeixen continuïtats evidents amb els camps
de 1939 i 1940 pel que fa a la tipologia dels interns i les mesures de
control. Aquesta continuïtat s’inscriu dins la tradició d’exclusió dels
“indesitjables”, siguin sospitosos, indigents
o en excedent dins l’economia nacional que es desenvolupà a finals de
la
Tercera República francesa.
El
camp “especial” de Cotlliure (Costa Vermella, Rosselló, comtat de
Rosselló) fou el primer camp
disciplinari francès de 1939. Estava reservat als refugiats més rebels i
als interns sospitosos políticament, on eren aïllats. El camp del
Vernet d’Arièja havia estat obert inicialment “per concentrar” els homes
de la
26a Divisió de
l’Exèrcit Popular de la República --formada a partir de l’antiga
Columna Durruti-- però després va substituir Cotlliure dins aquest
dispositiu repressiu després de l’entrada en guerra de França i
l’enduriment legislatiu respecte als estrangers. Aquest camp funcionarà
fins a l’Alliberament l’any 1944. Més de 6.000 interns
seran deportats cap als camps de concentració i extermini de l’Alemanya
Nazi, l’Algèria colonial o la Itàlia feixista entre juliol de 1940 i
juny de 1944, sobretot refugiats estrangers entrats a França a partir de
1939. Els exiliats després de la sortida dels
camps eren utilitzats com a mà d’obra dins les
Companyies de Treballadors Estrangers, després anomenats
Grups de Treballadors Estrangers, o com a voluntaris dins l’Exèrcit francès a la
Legió Estrangera. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada