De Salt a Sicília aquest any
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 23/07/2018
Salt (Gironès, comtat de Girona).-
Des de fa 3 anys durant el
mes de juliol diverses entitats i individus de diferents territoris de l’Estat espanyol s’organitzen sota el paraigua de la
Caravana
Abriendo Fronteras
(que a Catalunya actua sota el nom Caravana Obrint Fronteres) per denunciar la mort de tantes i tantes persones durant el procés de migració.
Com
anys anteriors el destí és un territori fronterer on el seus governants
més enllà de propiciar
l’acollida de les persones migrades, viola sistemàticament els drets de
cadascun dels individus que arriba, desentenent-se així de les
conseqüències de l’espoli que practica aquest en els països d’origen de
les persones migrades.
Així doncs, aquest any la caravana tenia per destí Sicília, illa d’arribada on més de 3.000 persones
durant el 2017 van perdre la vida al mar a través de la ruta Líbia/Sicília [https://www.telesurtv.net/
Pel
que fa a la organització, durant l’any s’han realitzat diverses
assemblees, reunions i xerrades
on han participat persones de diferents col·lectius i sensibilitats, i
entre aquestes destaquem en Victoriano i en Juanjo en representació del
grup de
Ensorrem Fronteres de la
CGT, que s’han dedicat en cos i anima per tirar endavant la caravana
d’enguany. Fruit de diversos debats que es van tenir en el si de la
Caravana Obrint Fronteres, que tenien com a objectiu fomentar la participació en aquesta, l’organització va decidir obrir la possibilitat de crear una
Caravana 2018 més reduïda que compartís el recorregut del primer
cap de setmana. S’ha de tenir en compte que la caravana s’allarga durant
9 dies i aquesta modalitat reduïda, amb el nom de caravana exprés, es
limitaria
a un recorregut de 3 dies, d’aquesta manera es fa més accessible tant
en preu com en vacances de les diferents treballadores que per aquests o
altres motius no podien fer el recorregut complet. A més en el sentit
de no encarir el preu el
Sindicat de Banca de
CGT Barcelona ha fet una donació que va fer possible abaratir costos i la seva implicació en procurar la màxima assistència de gent de la
CGT a la
Caravana 2018.
Així doncs la caravana exprés va fer la primera part del recorregut amb la caravana "completa" que
va fer el següent itinerari: 13 de juliol acte de tret de sortida de la
Caravana 2018 a Salt (Gironès, comtat de Girona), 14 de juliol manifestació a
Ventimiglia
(Ligúria), a la frontera franco-italiana,
i de tornada per tal de recordar que els nostres avantpassats també van
ser refugiades el 15 de juliol es va fer una aturada a la
Maternitat d’Elna (Albera, Plana d’Illiberis, Rosselló, comtat de Rosselló).
Punt de partida: Salt
Des de migdia del divendres 13 de juliol van arribant els grups integrants de la
Caravana 2018 des de diferents punts de l’Estat espanyol --Euskal
Herria, amb la seva nombrosa participació; Andalusia; Castella; Madrid i
el bus mediterrani amb gent de les Illes Balears, el País Valencià i el
Principat
de Catalunya--.Total unes 300 persones disposades a portar fins al sud
d’Itàlia la denúncia d’una Europa que defensa els seus privilegis
obviant el patiment i la mort de milers de persones que intenten
arribar-hi junt amb la reivindicació del dret a la lliure
mobilitat i una acollida digna .
Salt,
una població on una de cada tres veïnes és immigrant i on, malgrat les
expressions de suport
i identificació amb les reivindicacions de la Caravana per part de
l’alcalde, hi ha una important presència de la xenòfoba i ultradretana
PxC , és l’escenari de la primera manifestació que comença a la factoria cultural
Coma Cros i acaba al parc del Rec Monar passant pels carrers més cèntrics del poble que acull amb simpatia les consignes antiracistes.
Al parc hi va haver un generós sopar preparat per la gent de l’Espai
Antiracista de Salt i Girona acull, seguit d’un concert amb
diferents grups gironins. Entre sopar i concert hi va haver retrobament
la gent de les anteriors caravanes --moltes de
CGT-- i coneixent les cares noves. Els col·lectius participants i les organitzacions de suport a la
Caravana 2018 també prenen l’escenari per llegir els seus
manifestos. Ja de matinada es recull i la gent va pujant als autocars i
furgonetes. L’endemà els espera un dels punts calents del recorregut.
Ventimiglia: una frontera interior que vol ser inexpugnable
Baixen dels autocars amb cara de son i a mida que es van movent per la ciutat de
Ventimiglia
tot formant
part d’un grup molt més nombrós, format per gent arribada de diferents
punts de França i Itàlia. La calor es fa notar però les ganes de muntar
una gran mani, encara més.
Aquesta
ciutat fronterera, o més aviat els seus polítics, es mostren hostils a
la presència d’immigrants
fins al punt que l’Ajuntament fa temps que va emetre un bàndol
prohibint al veïnat donar menjar als joves subsaharians que estan vivint
al carrer esperant el moment de passar cap a França. I els joves
majoritàriament, prefereixen quedar-se als carrers o dormint
sota el pont de les vies del tren per tal d’evitar l’assetjament
policial que és norma al “Centre d’acollida” situat a 5 kilòmetres de la
població. Així i tot, trobem a
Ventimiglia i als pobles
propers, veïnes que fan tota mena de suport als migrants, ja sigui de manera individual com la Delia, propietària del
Bar Hobbit , on els menors i les dones embarassades poden menjar
de franc i la resta d’immigrants a uns preus molt mòdics, ja sigui de
manera col·lectiva com la xarxa convocant de la manifestació,
Progetto 20K.
La manifestació esdevé la més gran que ha vist
Ventimiglia,
amb més de 6.000 participants que no parem
de cridar i cantar --perquè la música no falta-- consignes contra la
brutalitat de les polítiques migratòries de la Unió Europea i les
actuacions del govern italià que no fa més que aplicar-les sense
pal·liatius. Unes 4 hores de recorregut extens per dins
i fora del poble, fins i tot travessant un túnel on la barreja de
foscor i el ressò de la música donen més força a les consignes.
L’endemà,
fullejant la premsa local, veiem que l’evidència d’una manifestació
nombrosa i “sense incidents”
ha obert una petita bretxa en el discurs oficial. La caravana continua
per fer més gran aquesta bretxa. La gent de l’express agafem el camí de
tornada.
Una aturada a la Maternitat d’Elna
De tornada cap a casa, les 18 persones de la caravana express ens aturem a Argelers, un dels pobles
on la memòria ens fa patent el nostre passat com a refugiades.
Visitem
la maternitat que va muntar l’Elisabeh Eidenbenz --amb el suport
d’altres dones-- per oferir
un espai d’acollida i dignitat on les refugiades de la guerra civil
espanyola poguessin parir i tenir cura dels seus petits. Ben segur que
iniciatives com aquesta s’havien d’enfrontar, com ara, amb la xenofòbia i
el rebuig del discurs dominant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada