Arxivada la causa contra els cinc càrrecs electes del Ripollès pel tall de Coll d'Ares el
8-N. Es descarta el delicte de desordres públics.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 05/07/2018
Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú).-
L’Agència Catalana
de Notícies informa que ahir dimecres agents dels Mossos d'Esquadra van
identificar un jove per fer la pintada amb esprai en vermell ‘Dolors i Carme Llibertat!’
–signant amb una estel solitari i les quatre barres--
en un del murs de la presó durant la concentració al Puig de les
Basses, a Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú). La identificació es
va produir al final de la protesta solidària, convocada per les entitats
sobiranistes per reclamar l'alliberament dels
"presos polítics", i ha generat el rebuig d'alguns dels assistents que
han criticat l'actuació dels Mossos d’Esquadra.
Arxivada la causa contra els cinc càrrecs electes del Ripollès
pel tall de Coll d'Ares el 8-N
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies la interlocutòria del
Jutjat d'Instrucció Número 1 de Ripoll (Ripollès, comtat d’Osona)
arxiva provisionalment la causa contra els cinc càrrecs electes del
Ripollès per haver participat en el tall del Coll d'Ares durant la vaga
general
del 8-N. La jutgessa, seguint la petició del ministeri fiscal,
considera que no hi va haver violència cap a persones ni béns materials
i, per tant, descarta el delicte de desordres públics.
En la descripció dels fets, el fiscal explica que "nombrosos grups de persones, amb els seus vehicles
i amb la col·locació de troncs de grans dimensions" van tallar la
C-38 al punt quilomètric 25 al seu pas per Molló (Ripollès, comtat
d’Osona). Assenyala que, tot i que "no hi van haver danys a persones ni a
coses", sí que els talls del trànsit van ser de "certa rellevància"
perquè van causar "perjudicis als usuaris de
la via, que va estar tallada durant catorze hores".
El
fiscal recorda que el Codi Penal defineix com a delicte de desordres
públics "aquells que actuen
en grup o individualment emparant-se en ell, alteren la pau pública
executant actes de violència sobre les persones o coses o amenaçant a
altres amb portar-les a terme" i que inclou penes de 6 mesos a 3 anys de
presó. També fa constar que abans de la modificació
del 2015 la redacció incloïa expressament els talls de carretera però
que ara, amb la normativa vigent, aquest concepte ja no hi consta.
El
fiscal conclou que en els fets narrats en l'atestat policial durant el
tall a Coll d'Ares, a la
frontera del Pirineu --entre el Ripollès i el Vallespir--, no hi van
haver "actes violents sobre persones o coses" de manera que "no es pot
imputar als manifestats i organitzadors un delicte de desordres
públics".
D'aquesta manera, es tanca la via penal però es dona pas a la via administrativa en considerar-s’hi
que aquell dia els cinc càrrecs electes podrien haver infringit la coneguda com a
Llei mordassa. En l'escrit de petició de sobreseïment, el
fiscal creu que el "comportament passiu" del tall de la carretera, que
es va allargar durant catorze hores, va comportar
una "alteració greu de la pau ciutadana per afectar a la possibilitat
de desplaçar-se". I assenyala que l'article
36.3 de la
Llei Orgànica 4/2015 de protecció de la seguretat ciutadana
estableix com a una infracció greu aquelles conductes que comportin
"desordres en les vies, espais o establiments públics, o
l'obstaculització de la via pública amb mobiliari urbà, vehicles,
contenidors
neumàtics o altres objectes". Una descripció que, segons el fiscal,
encaixaria amb el que es va viure aquell
8-N al Ripollès per "l'alteració greu de la seguretat ciutadana
sense necessitat d'atacs violents contra persones o coses que marcarien
la diferència entre la infracció penal i l'administrativa". Per tot
plegat, la
jutgessa envia el cas a la Subdelegació del Govern espanyol a Girona
perquè iniciï un expedient sancionador per aquests fets.
"S'ha fet justícia"
La primera reacció de l'arxivament de la causa ha estat la de l'advocada Raquel Vilar, que defensa
els dos regidors de la CUP. "S'ha fet justícia perquè
jurídicament no hi havia fonament". La lletrada afegeix que el
sobreseïment era l'única via possible perquè no hi havia cap prova que
demostrés que haguessin comès
un delicte durant la protesta. Un cop tancada la via penal espera que
no s'interposin sancions per la via administrativa per aquells fets. I
afirma que aquesta causa, com la resta que hi ha obertes al país contra
càrrecs electes per fets similars, demostra
que són "processos polítics" malgrat que "jurídicament no tenen
recorregut".
Els càrrecs electes inclosos en aquesta causa són les alcaldesses de Vallfogona (Ripollès, comtat
d’Osona) i Pardines (Ripollès, comtat d’Osona), Carme Freixa (ERC) i Núria Pérez (IdP), i el regidor de Ripoll Roger Bosch (ERC),
juntament amb el regidor de la CUP de Ripoll Santi Llagostera i
de Campdevànol (Ripollès, comtat d’Osona) Mariona Baraldés. Tots cinc
van ser citats a declarar el 26 d'abril però cap d'ells va declarar
davant del
jutge. Els tres primers es van presentar davant la jutgessa però no van
declarar i els altres dos es van quedar a fora per seguir fent
"desobediència pacífica".
El jutjat va tornar a citar els dos regidors de la
CUP el 8 de maig però aquell dia tampoc van comparèixer.
Finalment, el 17 de maig van ser detinguts per ordre del jutge i es van
acollir al dret a no declarar. Els cinc investigats han defensat la seva
innocència
al considerar que no van fer res mal fet durant la participació al tall
de Coll d'Ares i que la protesta va ser "legal".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada