dimarts, 3 de juliol del 2018

El fiscal de Medi Ambient de l’Audiència de Barcelona, contrari a l’extracció de corall vermell, reclama al govern espanyol que aturi les dotze llicències que va concedir a l’àrea d’Arenys de Mar a Begur

ACNLa consellera Jordà celebra que es retirin les llicències per extreure corall a la Costa Brava.
 L'acció de Pelegrín demostra la "incongruència" de l'Estat segons la consellera d’Agricultura de la Generalitat.  
Els senadors Bagué i Cleries demanen la compareixença dels nous ministres d’Agricultura i Medi Ambient i els exigeixen que anul·lin les 12 llicències d’extracció concedides pel govern del PP amb el 155 vigent.  
Els Agents Rurals denuncien un submarinista que havia pescat una tonyina vermella a Begur. Des del 2008 hi ha un pla de recuperació específic per a aquesta espècie.  


TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 03/07/2018   
Palamós (Baix Empordà, comtat de Girona).-   

La fiscalia de Barcelona comparteix amb el Govern català, i tal com va recomanar un grup d’experts, que el Ministeri de Medi Ambient del Govern espanyol ha de prohibir l’extracció de corall vermell a la costa catalana durant 20 anys renovables, després d’advertir que el 90% d’aquestes poblacions presenta un estat de conservació “deficient” i la seva talla és inferior a la reglamentària.
El fiscal de Medi Ambient de Barcelona, Antoni Pelegrín, ha remès al seu homòleg estatal, Antonio Vercher, el decret d’arxivament de les diligències que va obrir l’abril passat, després de constatar que el Ministeri d’Agricultura i Pesca va atorgar 12 llicències per extreure corall vermell en aigües exteriors del tram comprès entre Arenys de Mar (Alt Maresme, comtat de Girona) i Begur (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona).
En el document, el fiscal de Medi Ambient demana a la fiscalia general que actuï davant del Ministeri per frenar l’extracció de corall, d’acord amb les recomanacions dels experts, i en faci un control. Pel fiscal, les llicències estatals suposen una “contravenció” de les polítiques de la Generalitat, que ha suspès la pesca del corall vermell en les aigües interiors de la costa catalana, sobre les quals té competències. “La situació provocada per les llicències atorgades pel ministeri és bastant paradoxal i sorprenent”, sosté el fiscal, tenint en compte que en les aigües interiors hi ha una veda de la Generalitat i no en les exteriors, “quan la situació del corall vermell no consta que sigui millor” a la zona competència del Ministeri.
El fiscal exposa les dades dels experts, que indiquen que només un 4% de les poblacions de corall vermell del litoral català estan en bon estat de conservació i pràcticament la majoria és de talla inferior a la permesa per a la seva extracció: set mil·límetres de diàmetre en la seva base.
A més, el fiscal Antoni Pelegrín recorda que el Parlament Europeu està tramitant un reglament que establirà l’obligatorietat que els estats membres vedin la pesca del corall quan s’arribi al límit de captures. Els estudis científics clouen –recorda el fiscal– que les poblacions de corall vermell, al Mediterrani en general i a la costa catalana en particular, “han estat sotmeses a una forta pressió pesquera a causa de l’ús dels seus esquelets en la indústria de l’ornamentació”. 

L'acció de Pelegrín demostra la "incongruència" de l'Estat segons la Generalitat  
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies la consellera d'Agricultura de la Generalitat, Teresa Jordà (ERC), celebra que el fiscal de Medi Ambient de l’Audiència de Barcelona, Antoni Pelegrín, s'oposi a la concessió de dotze llicències per extreure corall en aigües exteriors i assegura que demostra la "incongruència" de la decisió del govern espanyol. Jordà afirma que la Generalitat va decidir aplicar una moratòria de deu anys en aigües interiors des del Cap de Begur fins a la frontera francesa seguint criteris científics i creu que la posició de la fiscalia els "dona la raó". "Al mar hi ha competències però és evident que ha de regir l'autonomia local i és el govern de la Generalitat qui té la visió de com s'ha de gestionar la pesca a Catalunya", insisteix Jordà.
El fiscal Pelegrín ha demanat a la Fiscalia General que actuï davant del Ministeri d'Agricultura i Pesca  de Govern espanyol per frenar la pesca d'aquesta espècie i que en faci un control. Pel fiscal, les llicències contravenen les polítiques de la Generalitat de Catalunya.
El fiscal de Medi Ambient de Barcelona, Antoni Pelegrín, ha remès al seu homòleg estatal el decret d'arxivament de les diligències que va obrir el mes d'abril després que el Ministeri d'Agricultura i Pesca atorgués dotze llicències per extreure corall vermell en aigües exteriors des d'Arenys de Mar fins a Begur.
A l'escrit, al seu entendre, la concessió de llicències suposen una "contravenció" de la decisió de la Generalitat de suspendre'n la pesca en aigües interiors, sobre les quals és competent. En aquest sentit, Pelegrín remarca que els experts alerten que només un 4% de les poblacions de corall vermell del litoral català es troben en bon estat i que la majoria tenen una talla inferior a la permesa. A més, recorda que el Parlament Europeu està tramitant un reglament que establirà l'obligatorietat que els estats membres vedin la pesca del corall quan s’arribi al límit de captures.
La consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, ha celebrat la posició del fiscal de Medi Ambient i ha assegurat que demostra la "incongruència" de la decisió estatal.
Jordà afirma que la posició de la Generalitat estava fonamentada i és fruit "d'un estudi científic". "Però l'Estat, com sempre, va decidir el que li va semblar", insisteix.
Per la consellera, l'oposició de la fiscalia és un toc "d'alerta" a l'executiu espanyol. "Al mar hi ha competències però independentment de qui les tingui és evident que el que ha de regir és l'autonomia local. I és el la Generalitat que té la visió de com s'ha de gestionar la pesca a Catalunya", afegeix.
Llicències contestades
El Ministeri d'Agricultura va concedir el passat mes d'abril dotze llicències per pescar corall vermell en aigües exteriors entre Arenys de Mar i Begur, just a tocar de l'àmbit inclòs a la moratòria de la Generalitat.
El Departament d'Agricultura va anunciar la mesura l'any passat i va fer públic que es començaria a aplicar aquest 2018 i fins al 2027 suspenent els permisos que es donaven en aigües interiors (sota la seva competència) des del Cap de Begur fins a la frontera francesa.
La limitació tenia l'objectiu evitar que Catalunya perdi les darreres colònies que té d'aquesta espècie. La mesura es va adoptar després d'encarregar un informe a un grup de científics, que va concloure que el 90% de les poblacions en aigües catalanes tenen un estat de conservació "crític". La Generalitat va comunicar al Ministeri la seva intenció. L'Estat es va comprometre a través d'una ordre ministerial a aplicar la mesura en aquest tram però no hi va incloure les aigües exteriors properes, on va concedir els permisos. 

Els senadors Bagué i Cleries demanen la compareixença dels nous ministres d’Agricultura i Medi Ambient i els exigeixen que anul·lin les 12 llicències d’extracció concedides pel govern del PP amb el 155 vigent  
Llegim en la premsa convencional comarcal que els senadors del PDeCAT volen que el nou executiu estatal del PSOE tiri enrere les 12 llicències per a l’extracció de corall vermell en aigües catalanes --al sud del cap de Begur fins a l’altura d’Arenys de Mar-- concedides en els darrers mesos de l’anterior govern del PP, “fent un ús i abús de l’article 155 de la Constitució” i en contra del parer i la moratòria de protecció de la Generalitat per 10 anys, com recordava ahir el portaveu del grup al Senat, Josep Lluís Cleries. El partit va reunir divendres senadors i alcaldes i regidors del Baix Empordà a Pals (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona), on l’alcalde, Sergi Brull, insistia que “el corall vermell és una espècie en perill d’extinció i en recessió”, segons diversos estudis ambientals de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN).
El senador gironí Joan Bagué va anunciar que han demanat la compareixença dels nous ministres d’Agricultura --Luis Planas-- i Medi Ambient i Canvi Climàtic --Teresa Ribera-- perquè responguin a les preguntes formulades i expliquin si pensen prosseguir amb el tràmit dels permisos. El president de la Diputació, Pere Vila, argumentava que les autoritzacions faran “minvar el patrimoni marí de la Costa Brava per beneficiar tercers” i va considerar que la conservació del corall és una iniciativa que el nou executiu de Pedro Sánchez podria emprendre sense més dificultats per donar mostres d’un tarannà diferent. En la mateixa línia, l’alcalde de Pals va instar que es “rectifiqui i escoltin la societat anul·lant les 12 llicències, perquè rectificar és de savis”. En la trobada hi havia altres representants destacats del partit a la comarca, com ara els alcaldes de Calonge, Jordi Soler, i Mont-ras, Carles Salgas; el president comarcal, Joan Català, i els edils Jordi Cordon i Núria Bosch. 

Negociaran al llarg de l’estiu  
El nou executiu del PSOE, de moment, no ha donat pistes sobre els seus plans al voltant de les autoritzacions per extreure corall. Cleries admetia que han mantingut alguna conversa amb responsables dels nous ministeris, però d’entrada els van demanar unes setmanes de marge per prendre possessió dels respectius departaments, un cop completats també els nomenaments del nou cos de secretaries i direccions. Pel portaveu al Senat, però, es tracta d’un afer “que es podria resoldre de manera senzilla”, a diferència del futur dels presos polítics o la digestió d’una proposta de referèndum acordat.
La confiança de Cleries, però, és que en aquesta qüestió es pugui arribar a una entesa: “Parlen d’una nova manera de fer, i més que dir-ho, això es demostra amb fets.” El portaveu al Senat, una cambra on, d’altra banda, el PP té una majoria aritmètica incontestable, recordava que els vots del PDeCAT han propiciat que la moció de censura de Pedro Sánchez prosperés i fes caure el popular Mariano Rajoy, però es resistia a donar res per fet, més enllà del marge de temps per a la reversió dels permisos. 

Els Agents Rurals denuncien un submarinista que havia pescat una tonyina vermella a Begur  
L’Agència Catalana de Notícies informa que el Grup de Suport Marí dels Agents Rurals han denunciat a Begur un pescador recreatiu subaquàtic després que aquest capturés i matés una tonyina vermella. Els Agents Rurals van conèixer el cas gràcies a una denúncia ciutadana. Segons el cos, és habitual veure tonyines vermelles a prop de la costa durant la primavera ja que aprofiten per alimentar-se de moles de peix.
Tot i que per als submarinistes la pesca de tonyina vermella és prohibida sempre, el cos rural de la Generalitat ha recordat que el 16 de juny va començar l'època de veda per a la pesca recreativa. D'altra banda, els Agents Rurals han apuntat que el 2008 es va iniciar un pla de recuperació per a la tonyina vermella en la costa del mar Mediterrani i també a la costa de l'oceà Atlàntic.
La denúncia la va interposar un testimoni que va veure com el submarinista arribava a la platja de Begur amb una espècie de tonyina vermella morta a les mans. Posteriorment va avisar els Agents Rurals i aquests van engegar totes les investigacions necessàries per localitzar el pescador en qüestió i dies després van saber quin era el seu domicili de residència.
De tota manera, els Agents Rurals realitzen inspeccions periòdiques per evitar caces furtives d'aquest tipus de peixos, sobretot per part dels pescadors recreatius. Els pescadors que van amb canya poden pescar tonyina vermella sempre i quan les tornin amb vida a l'aigua i les capturin amb totes les mesures possibles per garantir la seva supervivència.
Si accidentalment el peix es morís després de capturar-lo, els pescadors podrien quedar-se'l sempre i quan es compleixin unes mesures determinades i l'embarcació tingui un permís especial del Ministeri de Medi Ambient. Per últim, cal avisar a l'arribada a port per justificar la captura no desitjada.
Per contra, els submarinistes no poden fer-ho mai ja que el tipus de fusell que utilitzen per pescar implica la mort del peix. A més, des dels Agents Rurals també han recordat que els submarinistes poden distingir perfectament quina espècie estan capturant i per tant tampoc s'accepta que un pescador subaquàtic mati accidentalment una tonyina durant el procés de captura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada