Prova pilot a les comissaries de Girona, Blanes i Figueres (incorporen les
pistoles elèctriques) i, també, a l'ARRO.
El nou dispositiu s'implantarà a tot Catalunya abans de setembre.
Els Mossos ja han començat al Nord-est de Catalunya (frontera i Costa Brava)
i, també, a l'ARRO a fer servir les pistoles elèctriques, tot i que entitats com
Amnistia Internacional o Stop Taser adverteixen dels seus perills:
Directa ho explica en un #DocsDirecta.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 26/06/2018
Girona (Gironès, comtat de Girona).-
Segons
un despatx de l’Agència Catalana de Notícies el cos dels Mossos
d'Esquadra compta, des d’ahir dilluns, amb dues noves eines policials:
la pistola elèctrica o
Taser i càmeres personals que serviran per enregistrar les
actuacions policials. La implantació dels nous dispositius es fa de
manera progressiva, començant per la Regió Policial de Girona, on ha
arrencat la prova pilot a les comissaries de Girona (Gironès,
comtat de Girona), Blanes (la Selva marina, comtat de Girona) i
Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú) i, també, a l'ARRO. A partir d'aquí, s'aniran desplegant arreu del Principat de Catalunya.
La
previsió de la Generalitat de Catalunya és que les 120 unitats estiguin
operatives a principis de setembre i les últimes regions on entraran en
servei seran Ponent i Pirineus. Hi haurà un dispositiu per comissaria,
que portarà sempre el cap de torn. A més, també en portaran els grups
especialitzats que donen suport en l'àmbit
de la seguretat ciutadana. Un cop acabi la quarta edició de formació
específica, hi haurà un total de 1.600 mossos que sabran utilitzar els
nous dispositius.
Pistoles Taser: electricitat letal
Llegim a
DIRECTA que hi ha més de 700 persones han mort des del 2001 als
Estats Units d’Amèrica després de rebre descàrregues de pistoles
elèctriques tipus
Taser, segons xifres facilitades per Amnistia Internacional.
Les dades, però, no han pogut aturar que, després d’una primera fase de
proves, les pistoles de descàrregues elèctriques hagin arribat
--malgrat la polèmica i després d’un discret debat
parlamentari-- a Catalunya. Ahir dilluns 25 de juny s’han començat a
fer servir a les comissaries de Girona, Blanes i Figueres i abans de l’1
de setembre estaran distribuïdes arreu del territori autonòmic català. A
l’àrea metropolitana de Barcelona arribaran
el 15 d’agost.
Entitats com
Amnistia Internacional o Irídia demanen que es faci
pública la instrucció oficial que regula l’ús d’aquestes pistoles i que
s’apliquin les recomanacions internacionals per salvaguardar els drets
humans. De moment, uns 1.600 agents dels Mossos
d’Esquadra han estat formats per poder fer servir les Taser X2.
Segons el portaveu del cos de Mossos d’Esquadra, Albert Oliva, l’ús
d’aquestes armes busca aconseguir “un salt qualitatiu” i “reduir el
temps d’immobilització de la persona, facilitar l’ús
mínim de la força indispensable i reduir el patiment que pot tenir la
persona que rep l’actuació policial”. “La societat ens demana que les
respostes policials siguin rapides, efectives i proporcionals” ha
assegurat Oliva en roda de premsa.
Un
sistema de seguretat bloqueja l’ús de l’arma per tal que no es pugui
disparar
durant més de 5 segons seguits. No obstant això, sí que es poden
realitzar diverses descàrregues de 5 segons. “Són descàrregues
voluntàries, el policia pot repetir-la de manera conscient, no són
llargues i perllongades derivades de l’estrès de l’actuació”,
ha explicat l’intendent Josep Antoni Saumell, sotscap de la Divisió Tècnica de planificació de la Seguretat.
Una de les principals preocupacions de les entitats socials és el fet
que la càmera no serà de gravació i enregistrament automàtic en
desenfundar
la pistola, tal com es va demanar al grup de treball del Parlament de
Catalunya. Serà el mateix agent qui haurà de prémer el botó per tal de
guardar el vídeo de l’acció. Per això demanen que “s’haurien de guardar
els dos minuts previs a l’activació de l’agent
i sempre que es desenfundi l’arma”.
“S’haurien d’equiparar a les armes de foc pel seu potencial lesiu”. Així defineix
Adriana Ribas, coordinadora d’Amnistia Internacional Catalunya, les pistoles elèctriques. En canvi, per a Josep Miquel Milagros, de la
Unió Sindical de la Policia Autonòmica de Catalunya (USPAC), “és una arma no letal”, assegura. “Això ha de quedar molt clar”, reitera el portaveu.
El
polèmic debat sobre la inclusió d’aquestes armes a Catalunya ve d’una
reivindicació
sindical d’anys dels Mossos d’Esquadra. Fins ara, només les podien fer
servir algunes policies locals. Els Mossos asseguren que les necessiten
perquè així tindrien un entremig entre les armes de foc i les porres.
Afegeixen que això els serviria per poder fer
detencions sense haver d’utilitzar les contencions mecàniques o el cos a
cos.
De fet, una de les qüestions que més preocupa a entitats com
Amnistia Internacional, Stop Taser o Irídia és que les Taser, pel potencial lesiu que tenen, no s’estan equiparant a les armes de foc. Es tracta d’una recomanació que el
Comitè Europeu Contra la Tortura ha fet a països com el Regne
Unit, equiparant-les en la seva legislació a una arma de foc. Al
Principat de Catalunya, tot i les recomanacions de les entitats, això no
s’ha fet.
Armes per torturar i maltractar
Des del
Síndic de Greuges, seguint les recomanacions del Comitè per la Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa i de la
Comissió Contra la Tortura de les Nacions Unides, recomanen que
no es facin servir mai aquestes armes contra col·lectius vulnerables.
Això inclou menors d’edat, dones embarassades i persones amb
cardiopaties. “Com sap l’agent de policia si una dona està
embarassada de pocs mesos, si un jove té 17 o 19 anys o si una persona
té una cardiopatia?”, qüestiona Jaume Saura, adjunt al
Síndic. Per Andrés G. Berrio, advocat d’Irídia i membre d’Stop
Taser, el principal problema radica en què “el policia no sap
quina és la condició de la persona que suportarà que el disparin amb una
Taser”. Per això denuncia que no s’estan preparant protocols de prevenció suficients i que, per tant, l’ús de les
Taser pot acabar provocant efectes letals.
Les
armes d’electroxoc són armes que s’utilitzen internacionalment per
cometre
tortura i maltractament perquè deixen poca marca física. Una altra de
les preocupacions de les entitats és que el grup de treball del
Parlament no va especificar la prohibició de fer-ne ús en persona sota
custodia, com comissaries. Sí que ha prohibit l’ús
en centres penitenciaris. Els acords es van prendre al grup de treball
de de la cambra catalana el juliol de 2016.
La
principal discrepància entre el Departament d’Interior i les entitats
és
l’ús de pistoles elèctriques sobre persones que es troben en un estat
psicòtic, ja sigui propi per patologia o per estar sota les substàncies
d’alcohol o drogues, perquè poden no ser capaces d’entendre una ordre.
“Aquesta situació pot fer que tinguin més propensió
a una conseqüència negativa pel fet de la descàrrega”, assegura Saura.
En canvi, des del cos de Mossos, els reconeixen que “aquest és el perfil
pel qual estan pensades aquestes armes”. Ho exemplifiquen amb el cas de
Juan Andrés Benítez, mort a mans dels Mossos
d’Esquadra l’octubre de 2013, després de ser reduït.
Càmeres, desfibril·ladors i confeti de colors
“Si
un agent ha de disparar una arma de foc és molt possible que s’ho pensi
dues vegades, en canvi amb una arma elèctrica potser tingui més
facilitat o estigui més predisposat”, qüestiona Saura. La clau, segons
Adriana Ribas, coordinadora d’Amnistia Internacional, és que el nombre de pistoles elèctriques estigui limitat i sigui
obligatòria una formació per tal de conèixer “el potencial lesiu”. Des d’USPAC, però, reclamen que totes les patrulles estiguin dotades d’aquest armament.
La
legislació aprovada al Parlament diu que només les utilitzaran caps
d’àrea
de servei dels Mossos d’Esquadra, caporals amb un rang específic. Per
tant, hi haurà un nombre concret de pistoles, unes 130, que podran
utilitzar certs agents amb una formació concreta. Portaran una càmera a
la solapa que enregistrarà l’actuació en vídeo,
cada vehicle de la unitat policial inclourà un desfibril·lador, per si
la persona que rep la descàrrega elèctrica té una aturada cardíaca, i
cada pistola té un número de sèrie que surt disparat en forma de confeti
de colors que determina el lloc on s’ha produït
l’actuació.
Com ja va avançar
DIRECTA, amb el subterfugi “dispositius conductors d’energia” es
va amagar una de les licitacions més polèmiques del 2017, la de les
pistoles
Taser. La suculenta partida de 706.473 euros va ser per a l’empresa Eurodistribución de Sistemas España, presidida per Andrés Manuel Soler. Es tracta dels 134 dispositius que es distribuiran al conjunt d’Àrees
Bàsiques Policials, és a dir, a totes les comissaries comarcals i
subcomarcals, així com a les dels deu districtes de Barcelona. També
se’n destinaran algunes a les unitats d’ordre públic. La partida inclou
dispositius d’enregistrament d’imatge i so,
així com 11.000 cartutxos.
El Sindicat de Mossos (SME) celebra l'arribada de les pistoles Taser i demana
que es distribueixin amb la màxima rapidesa possible
L’Agència Catalana de Notícies informa que el
Sindicat dels Mossos d'Esquadra (SME) han rebut amb satisfacció l'anunci de la incorporació de pistoles elèctriques
Taser al cos de seguretat de la Generalitat. De moment, el
Departament d'Interior ha explicat que es començaran implementar-la com a
prova pilot a Girona, Figueres, Blanes i els
ARRO i que no serà fins al setembre quan ja les tinguin a les comissaries d'arreu del Principat de Catalunya. Però, el
SME demana celeritat a l'hora d'estendre-les pel territori.
D'altra banda, asseguren que una pistola per comissaria, tal com s'ha
establert ara, és insuficient i demanen que n'hi hagi una per patrulla,
així com també una armilla antibales per a cada
agent. Des del SME veuen com un bon inici la introducció de les
pistoles elèctriques al cos i confien que s'anirà estenent el seu ús a
mesura que es resolguin "diverses situacions complicades que sovint
tenim al carrer", asseguren en un comunicat. El
SME també diu que seguirà lluitant perquè els agents puguin portar càmeres de gravació personals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada