Durant les vagues de 1936, en els inicis del
Front Popular francès, va ser membre de la Construcció Confederada de Narbona i fins el Fets de Maig de 1937 fou un dels responsables actius del
Comitè França-Espanya de Narbona, ajudant a passar municions,
armes i avions desmuntats per la frontera del Pirineu català conduint un
camió a més de contribuir a l’ajuda humanitària.
Louis Estève:
El 26 de
juny de 1903 neix a Montelhs (cantó
de Sant Ponç de Tomièiras, Besiers, Erau, Occitània) el paleta militant
sindicalista i anarcocomunista Paul Louis Joseph Estève. Fill d'un
pastor de Corsan (Aude, Occitània), després de fer els estudis primaris,
amb 13 anys esdevingué obrer agrícola.
En 1917 s'entusiasmà, com gran part dels seus companys, por la Revolució russa i en 1919, als 16 anys, s'adherí al primer
«Partit Comunista. Secció Francesa de la Internacional Comunista»,
el de Raymond Péricat. Aviat, però trencà amb el leninisme després de
llegir fullets anarquistes on es denunciava la repressió la Rússia dels
bolxevics.
A començament dels anys vint s'instal·là a París (Illa de França), a casa de Pierre Albert, secretari del
Sindicat de la Construcció de la Confederació General del Treball Unitària
(CGTU). A París aprengué l'ofici de paleta i d'enguixador,
treballant a les obres del metro de la mà de Pierre Albert. En aquesta
època milità en la
Unió Anarquista (UA), de la qual esdevingué secretari, i va fer permanències als locals de
Le Libertaire.
Ben relacionat amb els anarquistes russos i ucraïnesos, però també amb els búlgars i romanesos, exiliats a París, a partir
de 1926 fou partidari de les tesis de Nestor Makhno i de Piotr Arschinov --«Plataforma Organitzativa dels Comunistes Llibertaris»--, també coneguda com «Plataforma d'Arshinov». Pertanyia a la comissió administrativa de la
UA, càrrec que va mantenir fins a 1930.
En
1931 retornà a Corsan, on visqué amb els seus pares i treballà de
paleta. Ben aviat va esdevenir l'ànima del grup
anarquista local, compost sobretot per jornalers agrícoles francesos i
espanyols, que s'havia format cap al 1925. Va ser nomenat secretari de
la
Federació Anarquista del Llenguadoc de l'UA, constituïda
el novembre de 1926 durant el congrés de Tolosa de Llenguadoc (Alta
Garona, Occitània), amb el suport d'un dels principals militants de
Narbona, André Daunis, i fou membre
del secretariat nacional de la Unió Anarquista Comunista Revolucionària
(UACR). Va dimitir com a secretari després del congrés de París d'abril
de 1930, que determinà la victòria dels partidaris de l’organització
anarquista «de
síntesi» sobre els «plataformistes» dels quals Estève formava part. En 1931 era l'administrador del
Bulletin mensuel de la minorité de l'UACR, òrgan de la minoria «plataformista» sota la direcció de Lucile Pelletier. La
Federació Anarquista del Llenguadoc era majoritàriament «plataformista», fet pel qual va ser exclosa de l'UA entre octubre de 1931 i juliol de 1933. El 27 d'agost de 1932 es casà a Narbona (Aude, Occitània) i
en 1934 era el secretari del grup de l'UACR de Corsan.
El juliol de 1935 fou un dels que signà un manifest a favor de la celebració d’una conferència a nivell de França contra
la guerra i la unió sagrada publicat a Le Libertaire
(edició del 12 de juliol de 1935) i que comptava al comitè
d’organització entre altres amb R. Louzon, P. Monatte, Fremont,
Grandjouan, Marceau Pivert, M. Chambelland,
H. Poulaille i R. Lefeuvre.
Durant les vagues de 1936, en els inicis del Front Popular francès, va ser membre de la
Construcció Confederada de Narbona i fou un dels responsables actius del
Comitè França-Espanya de Narbona, ajudant a passar municions,
armes i avions desmuntats per la frontera del Pirineu català conduint un
camió a més de contribuir a l’ajuda humanitària. Militant actiu de la
Confederació General del Treball (CGT) i de la Borsa del Treball,
unificà i coordinà, fins a les jornades de maig de 1937, l'ajuda
humanitària i militar a la revolució del 19 de juliol entre militants
del PCF, sindicalistes i
anarquistes a la zona de Narbona.
Quan
esclata la Segona Guerra Mundial interimperialista, per les seves idees
pacifistes i antifeixistes, va ser detingut
i internat a Fontevraud-l'Abbaye (Maine i Loira, País del Loira) i, amb
André Daunis, va ser internat del 20 de setembre al 15 d'octubre de
1941 al camp de Sant Sulpici (Tarn, Miègjorn-Pirenèus, Occitània), pel
govern de Vichy, des de la declaració de la guerra.
Un cop lliure, entrà a formar part d'un important grup de la resistència de Narbona unificat per Élie Sernet. Durant
l'Ocupació, la família Estève amagà, entre altres refugiats espanyols, durant mesos un responsable de la
Confederació Nacional del Treball (CNT) activament buscat per la
Milícia de Vichy, la Gestapo i els agents franquistes.
Després de la guerra residí a la
Vila Florida Blanca, situada a la carretera de Carcassona, a Narbona, essent membre de la
CNT francesa, i va ser secretari de la XI Regió de la
Federació Anarquista (FA) de Narbona.
En 1950 fou un dels creadors, amb Georges Fontenis, de l’estructura anarcocimunista «Organisation
Pensée Bataille» (OPB) i secretari del grup de Narbona.
En 1953 participa en les vagues dels obrers de la construcció que duraren mesos. Durant els anys cinquanta va col·laborar
en Combat Paysan i Le Libertaire, entre altres publicacions, i va ser membre de la
Federació Comunista Llibertària (FCL), de la qual serà secretari regional fins al 1957. També
va ser militant en aquesta època de la Confederació General del Treball - Força Obrera (CGT-FO).
Després de la dissolució de l'FCL en 1957, es va adherir, amb Aimé Huc, al
Partit Socialista Unificat (PSU) de Narbona, formació partidària de l’autogestió. I en 1972, seguint un sector del
PSU, féu entrisme afiliant-se al
Partit Socialista Francès (PSF).
Un cop jubilat, esdevingué assessor de la
CGT vers els prud’hommes.
Louis Estève va morir l'11 d'octubre de 1987 a Narbona.
Fonts:
ADAude 5 M 101 - état civil de Montels // Souvenirs de Gilbert Estève, fils de Louis //
Archives Lucien Tronchet, Collège du Travail, Genève // Jean Maitron,
Le Mouvement anarchiste en France, tome II, Gallimard, 1975
// Nicolas Faucier, Dans la mêlée sociale, éd.
La Digitale, 1983 // Gilbert Gaudin, Le Puits de mémoire,
Loubatières, 2001 // Georges Fontenis, Changer le monde,
Histoire du mouvement communiste libertaire (1945-1997), Alternative libertaire, 2008 // Correspondance Louis Estève-Georges Fontenis (1952-1954), IISG //Note de Marianne Enckell // Notice de R. Debant al «Dictionnaire biographique
du mouvement ouvrier… », op. cit. // Notes D. Dupuy// G. Fontenis «L’autre communisme… »,
op. cit. //
Le Lien, núm. 3, octobre 1951 //
Le Libertaire, 12 juliol 1935//
Dictionnaire international des militants anarchistes// Anarcoefemèrides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada