Després d’empresonaments i durs patiments causats pel franquisme, l’abril de 1946 passà la frontera del Pirineu i es
pogué reunir a Perpinyà amb el seu company, Miguel Grau Caldú, que no veia des que es casaren.
Va morir el 3 de maig de 2012 a Forques, als Aspres del Rosselló, on va militar en la
Federació Local de la CNT-AIT en l’Exili.
Antonia Lisbona Celma:
El 21 de juny de 1914 neix a la Codonyera (Matarranya, Franja de Ponent) l'anarcosindicalista
Antonia Lisbona Celma. Filla de família llibertària, els seus pares es deien Francisco Lisbona, obrer forner, i Pilar Celma.
A partir de 1922 visqué amb sa família a Calanda (Baix Aragó, Terol, Aragó) i quan tenia 18 anys començà a treballar
de serventa.
Posteriorment s'ocupà de la cura d'infants a Saragossa (Aragó) i a Barcelona.
El juliol de 1936 retornà a Calanda i participà en les activitats de les
Joventuts Llibertàries, en el grup teatral «Renacer» i en la col·lectivitat local. El desembre de 1937 es casà amb l'anarcosindicalista Miguel Grau Caldú.
Quan l’ocupació militar franquista de Barcelona es trobava en la ciutat i el febrer de 1939 va ser detinguda i empresonada
fins el novembre d'aquell any.
En 1940, amb el seu fill Germinal de quatre mesos, va ser novament detinguda pel grup d'informació franquista del seu
poble i internada al convent barceloní de les Corts, que
servia aleshores de presó de dones. A resultes de les denúncies
realitzades pels feixistes de Calanda, el 25 de gener de 1943 va ser
jutjada en consell de guerra sumaríssim i condemnada
a 30 anys de presó. Va ser especialment acusada d'haver participat el
14 de setembre de 1936 en l'incendi del convent i de les imatges
religioses de Calanda. Com que hi anava armada, va ser també acusada
d'haver participat aquell mateix dia en l'execució de
14 persones dretanes del poble. Va ser tancada a la presó de les Corts
de Barcelona, a Reus (Baix Camp), a Alcanyís (Baix Aragó, Terol, Aragó) i
a la presó de Predicadoras de Saragossa. El seu fill Germinal va ser
assassinat pels franquistes a la presó. Els
seus pares i el seu germà Leandro havien estat assassinats pels
franquistes.
El desembre de 1945, en la revisió del seu procés, obtingué la llibertat condicional, que es va fer efectiva el 2 de
febrer de 1946.
L'abril de 1946 passà la frontera del Pirineu i es pogué reunir a Perpinyà (Rosselló) amb el seu company que no veia
des que es casaren.
La
parella visqué a les poblacions occitanes de Los Sarrassins (Tarn i
Garona, Occitània), Castèlmairan (Tarn i Garona,
Occitània) i Montalban (Tarn i Garona, Occitània), abans d'establir-se
definitivament, a partir de 1950, a Forques (els Aspres, Rosselló), on
s'integrà en la
Federació Local de la Confederació Nacional del Treball
(CNT-AIT) en l’Exili.
La parella tingué quatre infants (Manuel, Leandro, Margarita i Amapola).
Amb el seu company va escriure els llibres autobiogràfics
Luchas, amor, esperanza (dos vidas unidas). Relato biográfico de Miguel Grau y Antonia Lisbona
(1988) i Memorias completas (1911-1991)
(1996).
Antonia Lisbona Celma va morir el 3 de maig de 2012 a Forques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada