Roda de premsa a l'ajuntament de Girona en suport a Lluc Huguet, militant de
La Forja, delictes de coaccions i danys per concentrar-se davant la seu Subdelegació del Govern espanyol.
La Guàrdia Civil acusa els Mossos de ''deixadesa de funcions'' en les protestes del
25-M a Girona i critica l'actitud "distesa" de l'alcaldessa, Marta Madrenas.
La investigació judicial de les actuacions policials espanyoles de l'1-O
avança. Els representants de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva
ratifiquen la querella presentada. Els advocats asseguren que «s'estan
movent coses».
El jutjat que investiga les càrregues de l'1-O
a Girona
vol saber si es van fer crides massives a protegir els col·legis. El
grup d'advocats voluntaris considera que es tracta d'una mesura
"irrellevant".
Segons el diari
Telepolis "Merkel va evitar un bany de sang l'1-O".
La
Fundació Princesa de Girona es nega a tallar els vincles amb la monarquia.
86 alcaldes nord-catalans volen fer arribar a Macron un manifest contra la repressió espanyola. També
demanaran de reunir-se amb el president francès. Lamenten "el silenci i la passivitat" de França i d'altres estats de la UE.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 21/06/2018
Girona/Sant Julià de Ramis/Aiguaviva/Vilablareix/
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies el coordinador de
Mossos per la República Catalana s'ha negat a declarar durant la
seva presència a la comandància de la Guàrdia Civil de Girona en una
investigació oberta per un suposat delicte d'incitació a l'odi. A la
sortida, Albert
Donaire ha criticat que la Guàrdia Civil li ha requisat els mòbils
"il·legalment" perquè no comptaven amb una ordre judicial. "Jo no
m'amago de res, si volen mirar les meves xarxes socials són públiques",
ha dit el policia republicà.
La seva advocada ha anunciat que compareixeran a la causa oberta a un jutjat d'Olot (la Garrotxa,
comtat de Besalú) i que denunciaran la vulneració de drets a la intimitat i al secret de les comunicacions.
L'origen de la investigació és un vídeo que l'agent va penjar denunciant que un vigilant de seguretat
de l'Aeroport
Girona - Costa Brava se li havia encarat per parlar en català. A
partir d'aquí, també analitzen les piulades i interaccions contra
l'actuació policial espanyola de l'1-O.
Donaire critica que la Guàrdia Civil també li ha intentat agafar les empremtes dactilars com a un
detingut tot i que només l'han citat a declarar com a investigat.
La citació
El coordinador de la sectorial de l'ANC
Mossos per la República Catalana va recollir ell mateix la
citació a la comandància de la Guàrdia Civil de Girona. En concret, el
citaven a declarar aquest dijous a les onze del matí per un suposat
delicte d'incitació
a l'odi. Albert Donaire ha decidit comparèixer, acompanyat de
l'advocada Sílvia Soliguer del col·lectiu d'advocats voluntaris
Dret de Defensa,
però no respondre a les preguntes dels agents del cos armat espanyol.
Segons ha explicat a la sortida, els agents de la Guàrdia Civil li han explicat que l'origen del
cas és una investigació feta d'ofici per aquest cos armat espanyol per un vídeo que va gravar a l'Aeroport
Girona - Costa Brava el passat 18 d'octubre denunciant que un
vigilant de seguretat li havia "vulnerat els drets lingüístics" i
l'havia insultat per parlar en català. Arran d'aquí, però, subratlla que
també li han
rastrejat les xarxes socials per piulades i interaccions contra
l'actuació policial de l'1-O.
La seva advocada ha detallat que encara no han tingut accés al conjunt de les actuacions, instruïdes
pel Jutjat Número 2 d'Olot, i que desconeixen el detall de la causa.
"M'investiguen
per odi per defensar la meva llengua i els meus drets", ha criticat
Donaire. A més,
Donaire també ha denunciat que la Guàrdia Civil li ha requisat els dos
telèfons mòbils sense ordre judicial. La seva advocada ha explicat que
els agents tenien un requeriment "genèric" fet per la lletrada de
l'administració de justícia del jutjat d'Olot autoritzant
a investigar els fets però no una ordre dictada per un jutge.
Per
això, ha anunciat que compareixeran al jutjat i entraran un escrit
denunciant una vulneració
de drets fonamentals com són el dret a la intimitat i al secret de les
comunicacions. "Les meves xarxes socials són públiques i se m'han quedat
els dos telèfons sense ordre judicial, suposo que la demanaran a
posteriori però això és il·legal", ha afirmat Donaire.
Abús de poder
El coordinador de
Mossos per la República Catalana creu que la Guàrdia Civil ha
actuat amb "abús de poder" tant a l'hora de comissar-li els mòbils com
quan l'han intentat filiar com a detingut. "Pretenien agafar-me les
empremtes dactilars
com si fos un detingut, això és un procediment que no fa cap policia
democràtica", ha lamentat. Segons Donaire, els agents li han dit que era
el "procediment habitual". "Ens hi hem negat perquè conec els
procediments", ha afegit.
Albert
Donaire també exposa que l'atestat de la Guàrdia Civil conté "mentides"
sobre el vídeo que
va gravar a l'aeroport. "Deien que vaig insultar a agents quan jo no
vaig parlar de cap Guàrdia Civil, sinó dels agents de seguretat de
l'aeroport", ha especificat.
Donaire
lamenta els "mètodes" de la Guàrdia Civil i critica que actuïn amb
"total impunitat". En
aquest sentit, subratlla que ha rebut amenaces i insults a través de
les xarxes socials però han quedat impunes i no s'ha acusat a ningú per
un delicte d'odi. "El club del 155 ataca la gent i vulnera drets", ha
conclòs.
Roda de premsa a l'ajuntament de Girona en suport a Lluc
Huguet, acusat de delictes de coaccions i danys per concentrar-se davant la seu Subdelegació del Govern espanyol
Acusen
el jove Lluc Huguet de danys i coacció per la concentració del 25 de
març davant la seu de
la Subdelegació del Govern espanyola a Girona, una concentració
multitudinària i que va ser un gran exemple de desobediència pacífica
contra la repressió sistemàtica del Règim del 78.
La Forja afirma que “aquesta ja es la segona vegada que la Guardia Civil investiga a militants de
La Forja joves gironès. El primer judici ja el van perdre, i aquest no serà diferent”.
La Guàrdia Civil acusa els Mossos de ''deixadesa de funcions''
en les protestes del 25-M a Girona i critica l'actitud "distesa" de l'alcaldessa, Marta Madrenas
L’Agència Catalana de Notícies informa que el dijous 28 de juny és el dia en què un membre del
Col·lectiu La Forja haurà de declarar als jutjats de Girona.
Compareixerà acusat de diversos delictes. En concret, els de desordres
públics, ultratge a Espanya, atemptat a l'autoritat, robatori de la
bandera europea,
un de furt de la bandera espanyola i un de danys per valor de 3.773
euros. Tot plegat, per la denúncia del subdelegat del Govern espanyol a
Girona, José Manuel Sánchez Bustamante, i per les protestes que es van
produir durant el passat 25 de març davant de
la seu de la institució. A més de la manifestació convocada a les 19
hores, des de bon matí un grup de gent s’havia aplegat davant la seu de
la
Subdelegació del Govern espanyol a Girona i que un grup de 200
persones van pintar la façana de groc, van treure les banderes espanyola
i europea i van tallar diverses vegades el trànsit a Jaume I.
Per
això, la Guàrdia Civil culpa als Mossos de "deixadesa de funcions". El
cos policial espanyol
acusa al català de no haver actuat mentre s'estaven produint el que
consideren "actes vandàlics". Segons l'atestat, diversos mossos haurien
advertit als guàrdies civils que "no farien res més del què estaven
fent".
L'advocada
del jove encausat, Montserrat Vinyets, reconeix que està "sorpresa" amb
l'acusació contra
la policia autònoma catalana, i recorda que també hi ha un atestat per
part dels Mossos. Vinyets ha explicat que un dels delictes que
s'incorporen és el de prevaricació per omissió. "Suposem que és així com
la Guàrdia Civil qualifica l'actitud dels Mossos
d'Esquadra el 25 de març". Amb tot, Vinyets ha recordat que es tractava
d'un acte "espontani" i que va respondre a l'ingrés a presó dels
consellers de la Generalitat i a la detenció a Alemanya de Carles
Puigdemont, el mateix dia. La lletrada ha concretat que
l'escrit dels agents de la Guàrdia Civil demana que es facin "una sèrie
de diligències" per tal d'aclarir quins mossos estaven treballant en
tasques de Seguretat Ciutadana el dia dels fets. "En base al què tenim,
podria ser que s'ampliés la investigació al
cos català", ha reblat.
No sap si declararà
En
relació a la declaració que s'ha de produir el proper 28 de juny,
l'encausat ha explicat que encara
no té clar si declararà, si no ho farà o si arribarà a entrar o no als
jutjats. "La veritat és que tot just ara ens han citat, i no hem pensat
encara què farem", ha reblat. En aquest sentit, Vinyets ha recordat que
ja hi va haver un procediment judicial contra
el seu client per fets similars, i del que en va sortir exonerat. De
fet, el jove independentista ha explicat que està "convençut" que o bé
l'absoldran o s'acabarà arxivant la causa. Amb tot, l'advocada assegura
que el fet d'haver-se negat a comparèixer en
dependències policials per declarar en el procediment anterior, pugui
comportar un agreujant a la causa actual.
Crítica del cos armat espanyol a Madrenas
L'atestat
de la Guàrdia Civil, que inclou imatges de les càmeres de seguretat de
l'edifici, també
fa una crítica a l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas. Segons el
text, Madrenas va tenir una actitud "distesa" amb els concentrats.
"Lluny de convèncer els manifestants perquè deposessin del que estaven
fent, els va saludar cordialment", assenyala el text.
L'actuació
de l'alcaldessa de Girona ja la va criticar l'aleshores delegat del
Govern espanyol a
Catalunya, Enric Millo, que va acusar-la "d'insultar, calumniar i
animar a la revolució contra l'estat de dret". Millo va acabar titllant
la batllessa de "sectària i partidista".
Els representants de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva
ratifiquen la querella presentada
Llegim
en la premsa convencional gironina que els representants municipals
dels Ajuntaments de Girona,
Sant Julià de Ramis i Aiguaviva, al Gironès (comtat de Girona) van
ratificar ahir la querella col·lectiva presentada en contra de les
actuacions policials del passat 1 d'octubre en aquestes tres localitats,
quan es va celebrar el referèndum d'autodeterminació
prohibit pels jutjats.
L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, en va informar dimarts a la tarda a través del seu compte
d'Instagram, igual que va fer l'alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió, a través del
Facebook. Ambdós van penjar imatges del document que havien
signat d'un tràmit de caràcter més administratiu que s'entén com una
manera de reafirmar la voluntat de què es vol reclamar. Aquest és un
dels dos tràmits
formals que s'havien de fer, juntament amb una fiança que ja es va
dipositar prèviament.
La investigació, en curs
La
querella col·lectiva es va presentar al mes de novembre i es va admetre
a tràmit el passat mes
de maig. Així doncs, paral·lelament, el jutjat des de fa unes setmanes
ja va començar a fer coses com per exemple enviar oficis als Mossos
d'Esquadra, anar al
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè
especifiquin quines van ser les instruccions concretes de la policia o
bé requerir a la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil que
aportin les comunicacions
d'aquell dia i dels dies previs a l'1-O. Tot un seguit de proves que, tal com ha explicat l'Albert Carreras, un dels advocats de l'associació
Dret de Defensa, ja es troben en circulació. «S'estan començant a
moure coses i per a nosaltres això és molt interessant perquè ens
hauria de poder permetre conèixer tot un seguit d'informació, com qui va
donar les
ordres, quines eren... De moment, la valoració que en fem és positiva»,
va explicar. Carreras també va afegir que els ajuntaments afectats
«també tenen ganes d'aclarir els fets ocorreguts, sobretot en garantia
als seus ciutadans».
L'associació Dret de Defensa
El que va començar com un grup d'advocats voluntaris que portaven per nom
Dret de Defensa, s'ha convertit mig any després en una associació
consolidada. Així ho explica l'advocat Albert Carreras, que relata que
hi havia «la necessitat de disposar d'una forma jurídica determinada per
dur
a terme diferents actes i coses que s'anessin celebrant, més enllà del
que suposa ser un grup de voluntaris». Carreras també subratlla el
factor temporal, ja que «al principi no teníem la previsió que aquesta
situació pogués durar tant en el temps», però calculen
que «com a mínim en tenim per entre 5 i 10 anys».
Segons el diari
Telepolis "Merkel va evitar un bany de sang l'1-O"
El
jurista i professor de la Universitat Pompeu Fabra Hèctor López Bofill
troba necessari aclarir
si el Govern espanyol, el passat mes d'octubre, "estava disposat a
practicar el primer genocidi a l'Europa occidental després de la II
Guerra Mundial". "D'això ha d'anar la Comissió de la Veritat", ha
afegit. Aquesta ha estat la seva reacció a
Twitter a una notícia amb què
El Nacional es feia ressò d'una altra peça publicada pel diari alemany
Telepolis, segons la qual "Merkel va evitar un bany de sang
l'1-O". Aquesta informació es basa en bona part en unes declaracions del
síndic de greuges, Rafael Ribó, al diari escocès
The National. Segons la interpretació d'aquest mitjà alemany, "l'única explicació" del fet que la repressió policial espanyola de l'1-O no continués durant la tarda seria
la trucada de la cancellera Merkel referida per Ribó.
El jutjat que investiga les càrregues de l'1-O a Girona vol
saber si es van fer crides massives a protegir els col·legis
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies el
Jutjat d'Instucció
Número 2 de Girona que investiga les càrregues de l'1-O ha
ordenat als Mossos d'Esquadra que rastregin la xarxa per saber si es van
fer crides massives a protegir els locals de votació. En concret vol
saber si
es van fer convocatòries a la ciutadania per "impedir o dificultar" el
tancament dels col·legis electorals.
Segons ha avançat
Ràdio Girona, la petició l'ha sol·licitat la Fiscalia i, a
criteri de la jutgessa instructora, es tracta d'una "diligència
necessària" per poder determinar "el context" en què es van produir les
càrregues. Una opinió
que no comparteixen els advocats voluntaris, que consideren
"irrellevant" investigar les xarxes socials i han avançat que recorreran
la petició. "El fet pel qual la gent acudeix als col·legis electorals
no ha de ser motiu rellevant a la investigació. El cas
és que la gent hi era", ha assenyalat el portaveu dels advocats
voluntaris Albert Carreras.
La Fundació Princesa de Girona es nega a tallar els vincles
amb la monarquia
L’Agència Catalana de Notícies informa que la
Fundació Princesa de Girona (FPdGi) mantindrà el nom i els
vincles amb la monarquia espanyola. Així ho ha assegurat la presidenta
de la fundació, Mònica Margarit, que ha recordat que l'entitat privada
compta amb un
òrgan de govern que és el Patronat, que és qui pren les decisions. En
aquest sentit, ha dit que aquesta idea "mai ha estat sobre la taula".
L'entrega dels premis d'enguany ha hagut de canviar la seu per traslladar-s’hi al
Mas Marroch de Vilablareix (Gironès, comtat de Girona). El motiu és que el govern municipal gironí no els va permetre fer-ho a l'Auditori ni al
Palau de Fires perquè està en obres. Margarit ha admès que la
negativa de l'Ajuntament gironí els ha "sabut greu" però ha dit que "a
la vida hi ha moltes coses que saben greu i el que és important és
trobar solucions,
nosaltres hem trobat una solució magnífica". Malgrat això, ha recordat
que des de l'any 2010 lloguen l'Auditori i esperen poder tornar-ho a fer en un futur, quan s'acabin les reformes.
Margarit també s'ha referit a les crítiques que han rebut els germans Roca per acollir al
Mas Marroch --que és de la seva propietat-- la cerimònia
d'entrega de guardons el proper dijous 28 de juny. En aquest sentit, ha
dit que li "sap greu" que hagin hagut de patir-les i ha recordat que es
tracta d'un acte
privat que se celebra en un espai que també es "privat". En aquest
mateix sentit s'ha pronunciat Josep Roca aquest matí, afirmant que són
"cuiners" no "polítics". "Som hospitalaris i entenem que un país és gran
si és hospitalari", ha afegit.
La presidenta de la
Fundació també s'ha referit a les crítiques i a les mostres de
rebuig que han manifestat els ajuntaments de Vilablareix i Caldes de
Malavella (la Selva, comtat de Girona). L'endemà de l'entrega dels
premis, divendres
29, el monarca espanyol visitarà aquest darrer municipi. Concretament
estarà a l'Hotel
Camiral, situat al camp de golf, on es portarà a terme una jornada enfocada a l'emprenedoria per a joves.
Des de l'Ajuntament van anunciar aquest dimarts que batejaran la plaça de l'ajuntament amb el nom
de plaça 1 d'Octubre i que ho faran efectiu justament aquest dijous, just quan el rei Felip VI estarà al
Mas Marroch amb motiu de l'entrega de premis.
L'Ajuntament
de Caldes de Malavella tenia previst canviar el nom de la plaça
properament però la
majoria dels grups municipals del Consistori han coincidit en convocar
l'acte aprofitant la presència del monarca. La intenció és mostrar el
rebuig del municipi al monarca pel discurs que va fer el 3 d'octubre,
jornada de vaga general, defensant l'actuació
policial espanyola de l'1 d'octubre.
"Em sap greu que als alcaldes no els agradi que celebrem un acte ple de joves i que l'únic que persegueix
és augmentar la visibilitat dels joves al nostre país. En tot cas, nosaltres allà serem", ha dit Margarit.
86 alcaldes nord-catalans volen fer arribar a Macron un manifest
contra la repressió espanyola
El
col·lectiu d’alcaldes per a la defensa i el respecte de les llibertats i
els drets fonamentals
de Catalunya va reunir-se ahir per coordinar les accions orientades a
denunciar la repressió que viu en el Principat de Catalunya.
D’una banda, volen fer arribar el manifest al president francès, Emmanuel Macron, si pot ser amb
una reunió.
D’una altra, transmetre la informació a les dues assemblees franceses per mitjà dels electes locals.
El col·lectiu compta amb 86 alcaldes sobre un total de 226 que hi ha a Catalunya Nord. N’hi ha de
cada comarca, fins i tot de la Fenolleda.
A la reunió també hi ha assistit el president de l’AMI,
Josep Maria Cervera, i alcalde de Port de la Selva (Cap de Creus, Alt
Empordà, comtat de Peralada). La reunió següent la faran a Prats de
Molló i la Presta (Alt Vallespir, comtat de Vallespir) el 24 de juliol.
Així,
vuitanta-sis alcaldes de la Catalunya Nord han signat un manifest que
exigeix l'alliberament
dels presos polítics i el retorn dels polítics "exiliats", així com
també el respecte per les "llibertats fonamentals" dels ciutadans de
Catalunya, segons informen mitjans com
L'Indépendant i
Equinox. Els representants de diversos municipis nord-catalans,
entre els quals hi ha el Portús (l’Albera, Vallespir, comtat de
Vallespir), Banyuls de la Marenda (Albera marítima, Rosselló, comtat de
Peralada), Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló,
comtat de Rosselló), Prats de Molló i la Presta, Font-romeu Odelló i
Vià (Alta Cerdanya, comtat de Cedanya) i Vilafranca de Conflent
(Conflent, comtat de Conflent), enviaran el text al president de la
República francesa, Emmanuel Macron. L'alcalde de Perpinyà
(Rosselló, comtat de Rosselló), Jean-Marc Pujol, en canvi, no ha volgut
signar el text.
En
l'escrit demanen que es garanteixi "l'exercici de les llibertats
fonamentals que caracteritzen
un estat democràtic, com la llibertat d'expressió, de reunió i de
manifestació", i avisen que cal posar fi a la "repressió" contra els
representants "legítims" del poble i de l'anterior govern de la
Generalitat, "empresonats o a l'exili per les seves opinions
polítiques".
Els alcaldes nord-catalans també demanen que s'acabin les "amenaces" contra els alcaldes catalans
que van donar suport a l'1-O. "Som totalment solidaris amb els
nostres companys elegits", remarquen. També lamenten "el silenci i la
passivitat" dels dirigents de França i d'altres estats de la Unió
Europea respecte
a la situació catalana, i reclamen el retorn "al diàleg" i les
"solucions polítiques".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada