Els disbarats d’un membre de l’Executiva d’ICV

La "poca broma" de Joan Boada, destacat representant d'ICV.

EL TRIANGLE entrevista Joan Boada.   

“Llegir Patria és començar a entendre coses que no sabíem del País Basc. Perquè aquí també hi ha coses als pobles i a les ciutats petites de Catalunya que comencen a assemblar-se al que explica Aramburu”.  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 03/06/2018   

Girona (Gironès, comtat de Girona).-    

EL TRIANGLE publica una entrevista esperpèntica a l’antic alt càrrec del Departament d’Interior de la Generalitat (responsable dels ARRO i dels BRIMO en temps de conflictivitat social i repressió contra sectors de la joventut anarquista, com el cas Núria Pòrtulas, o l’empresonament d’Enric Duran) i membre de l’Executiva d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) Joan Boda, stalinista de debò que ha tornat al ram de l’ensenyament --procedent de la Garrotxa començà de jove fent classes a l’Institut Ramon Muntaner de Figueres (Alt Empordà, comtat de Girona), on s’afilià a Comissions Obreres (CCOO), i després es traslladà al de Santa Coloma de Farners (la Selva, comtat de Girona) quan arribà a coordinador d’Iniciativa per Catalunya (ICV) a les comarques gironines i després fou diputat al Parlament de Catalunya i va formar part  com a verd caqui del govern autonòmic de José Montilla, com a secretari general del Departament d’Interior--.

Afirma que “el capitalisme, o el destrueixes amb una revolució (i no està la cosa per fer gaires revolucions) o el domes. Ja hem anat enrere, hem renunciat a destruir-lo, però domar-lo també és superar-lo.” 

Sobre el moviment 15-M: “El 15-M va tenir la seva importància, però va ser un suflé que de seguida es va desinflar, perquè estava basat en el “no ens representen”. Va ser un signe de malestar que no es podia atribuir a la política i als polítics. La culpa és del capitalisme i de les forces que el controlen. No pots ficar tothom al mateix sac. Quan es va encerclar el Parlament no es va tenir en compte que hi havia diputats que, per exemple, s’anaven a enfrontar amb qui havia presentat uns pressupostos completament antisocials. El meu partit era la veu d’aquella gent i no ens entenien. “No ens representen”, però els voteu. En què quedem? La gent necessitava alguna cosa, però no sabia què.” “No pots qüestionar, per exemple, la generació del 78, la Constitució... com si aquest fos el problema. Comences negant els qui van fer un esforç increïble, que van aguantar les tensions del postfranquisme... Si negues això, per on comences?”. 

“Crec que l’Estatut és bo. El van retallar, però ens permetia fer política al màxim”, afirma Boada, que acusa la CUP d’infantilisme 

“Esquerra i nacionalisme és un oxímoron. El nacionalisme és tancar-se en si mateix, és individualista, no té cap sentit. L’esquerra és solidària, oberta, col·laboradora, parla del que és comú... No es pot ser d’esquerres i nacionalista, encara que alguns vulguin fer la revolució a partir de la dreta catalana. Des del primer moment s’hauria d’haver dit que no. Cap foto amb aquests moviments. Crec que l’Estatut és bo, que ens donava unes competències molt fortes, més que a tot Europa. El van retallar, però ens permetia fer política al màxim. Tot i que aquesta va ser l’excusa per llançar el processisme. El nacionalisme és tot el contrari a la raó. És religió, fe, un miratge... Què crearem a partir d’això? En tot cas, es perpetua el que existia. Què existia aquí? Una dreta forta, controladora, amb el suport d’Esquerra Republicana, dels infantilismes de la CUP. La veritat, el coherent, el que nosaltres palpàvem, el que la gent patia era el capitalisme i les retallades socials. La resta era il·lusió.” “Quan una part de l’esquerra dona suport al 9-N comet un error terrible. Allò era una qüestió dels nacionalistes, on l’esquerra no hi pintava res. I així es va anar passant a “votar és democràcia”, etc. Votar és un instrument de la democràcia, i no votar pot ser tan democràtic com votar. I aquí no hi ha una posició clara. El que hi havia era por que et posessin a l’altra banda... Sempre hem estat a l’altra banda. A l’altra banda del capitalisme, de les injustícies. I allò que s’estava fent era una injustícia perquè una minoria imposava unes qüestions terribles: com carregar-te l’Estatut? Com carregar-te la Constitució? Algú amb dos dits de front pot estar d’acord amb això?”. 

“Girona és una asfíxia total. Una ciutat ictèrica. L’altre dia, enmig d’un concert a l’Auditori va pujar algú a l’escenari i va dir que féssim un minut de silenci pels presos. Tothom es va aixecar, encara que segur que hi havia algú que no hi estava d’acord”  

“Vivim una situació molt difícil, perquè el nacionalisme té unes estructures de comunicació brutals, aquí a Catalunya. Tots els mitjans de comunicació públics estan al servei del nacionalisme i bona part dels privats subvencionats. Així, el discurs nacionalista entra cada dia, cada hora, asseguts al sofà, amb gent a qui els agrada que els parlin d’aquestes qüestions. D’aquesta manera, s’està formant un món paral·lel, irreal, basat en la il·lusió del nacionalisme. Això és terrible i no s’arreglarà, encara que s’encamini políticament. I ho dic des de Girona, que no és Barcelona i la seva àrea metropolitana. Girona és una asfíxia total. Una ciutat ictèrica. L’altre dia, enmig d’un concert a l’Auditori va pujar algú a l’escenari i va dir que féssim un minut de silenci pels presos. Tothom es va aixecar, encara que segur que hi havia algú que no hi estava d’acord.” “Llegir Patria és començar a entendre coses que no sabíem del País Basc. Perquè aquí també hi ha coses als pobles i a les ciutats petites de Catalunya que comencen a assemblar-se al que explica Aramburu.” 

“Europa té moltes coses bones” 

Defensa l’existència de la Unió Europea, l’Europa del Capital: “A Europa tenim una gran oportunitat d’exercir-lo i no ho fem. Europa té moltes coses bones. El que passa és que està sotmesa a les polítiques de dretes. Ha explosionat l’esquerra a tot Europa. La socialdemocràcia no existeix. Pacta amb qui sigui, de la manera que sigui, sense cap problema.”