Seu de la Diputació de Barcelona. |
El cas Turisme, dels 90, i la recent operació Estela tenen moltes i sospitoses similituds.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 03/06/2018
Girona (Gironès).-
Llegim al
Diari de Girona que durant la dècada dels 90 del segle passat la
Comunitat Autònoma de Catalunya estava immersa en el mal anomenat «oasi
català» i algú va pensar que seria relativament fàcil i poc arriscat
aprofitar-se
de la pluja de diners que arribaven a les administracions públiques.
Només calia «inventar-se» estudis, treballs o informes degudament mal
copiats d'altres ja existents i facturar-los a l'erari públic. Una de
les entitats on es va posar en pràctica aquest
sistema va ser al Consorci de Promoció Turística de Catalunya.
El cas va derivar en una llarga investigació judicial i periodística que
va acabar amb una sentència l'octubre de 2005 que condemnava deu
implicats, la
majoria d'ells antics militants d'Unió Democràtica de Catalunya
(UDC). Han passat molts anys. Hem canviat de segle, però la cara de la
corrupció ha canviat poc o molt poc. El 25 de maig de 2018, fa poc més
d'una setmana,
hi va haver la macro operació policial i judicial que posava al
descobert una presumpta trama per aprofitar-se de subvencions provinents
de la
Diputació de Barcelona. Una xarxa que s'estén a diversos punts de
Catalunya, amb intervencions i detencions a la ciutat de Girona i a les
Preses (la Garrotxa, comtat de Besalú). Es tracta del
cas Estela, un suposat frau que podria arribar als dos milions
d'euros que s'haurien d'haver destinat a cooperació al desenvolupament
de tercers països, però que en realitat es van esfumar sense que encara
se sàpiga
exactament on van anar a parar. El que sí que es coneix de moment --o
almenys la investigació ho sospita-- és que l'àrea de
Relacions Internacionals de la
Diputació de Barcelona hauria atorgat subvencions i adjudicat
contractes per concessió directa a empreses afins entre 2012 i 2015.
Dijous de la setmana passada es van detenir 30 persones en aquesta
operació, tres d'elles a Girona.
Còpia «grollera»
Fins
aquí es podria considerar un cas més de presumpta corrupció però, si es
fa memòria, és fàcil
adonar-se que aquest és una còpia, quasi exacta --alguns dirien
«grollera» si no fos perquè els precedents també ho eren-- d'altres
afers investigats a Catalunya els anys 90. Potser al que més s'assembla
de tots és al cas Turisme de «dilapidació» de fons públics
entre 1993 i 1995. Només cal donar un cop d'ull a la sentència d'aquell
afer i posar les conclusions al costat del poc que es coneix de
l'operació Estela destapada fa pocs dies.
La
Policia Nacional espanyola ha pogut comprovar, després de dos anys
d'investigacions, que s'havien
pagat quantitats milionàries de diners que havien d'anar destinades a
projectes per a la cooperació al desenvolupament que mai es van arribar a
fer. Sempre segons la investigació, s'haurien creat empreses
expressament per al cobrament de les subvencions, fet
informes finals «copiats literalment d'Internet» i tapat l'entramat amb
«factures falses». En definitiva, un conjunt d'activitats que estaven
pressupostades no s'haurien realitzat mai. Aquesta és la síntesi de
l'operació Estela, on hi hauria, segons els agents
de la investigació, «una infinitat d'irregularitats que s'han posat ara
en relleu».
Multitud d'irregularitats
En la llarga instrucció del
cas Turisme en van destapar multitud, d'irregularitats, una part de les quals van acabar en la sentència de l'Audiència Provincial
de Barcelona de l'octubre de 2005 (dotze
anys després que s'iniciés l'entramat). Els fets provats demostren que
els que van idear aquella antiga trama van ser pioners i tot un exemple
d'altres que vindrien al darrere.
En aquell afer també es van crear empreses amb l'única finalitat de cobrar fons públics per encàrrecs
que mai s'arribarien a fer. L'Audiència
Provincial de Barcelona deixa clar que el «director va portar a terme una contractació fictícia del
Consorci de Promoció Turística amb societats vinculades a la
resta dels acusats, algunes d'elles creades ad hoc per a aquesta
contractació». A més, aquestes empreses tenien com a única «activitat
coneguda» la prestació
de serveis a l'entitat pública. «En realitat --afegeix la sentència--,
cap servei havia estat prestat al Consorci o el prestat era de tan
absoluta inutilitat que només servia d'excusa per justificar la
il·lícita despesa».
La contundència de la resolució judicial no es queda aquí. Com tampoc ho fan les similituds entre
un cas i l'altre. Els magistrats deixen clar que «els estudis contractats no tenien cap utilitat ni interès per al
Consorci», ja que es tractava de «còpies literals d'altres publicacions anteriors» elaborades pel
Ministeri de Comerç i Turisme del Govern espanyol i que es podien
trobar al mercat al preu de 1.000 pessetes (aproximadament, uns sis
euros). Alguns dels treballs pagats pel Consorci es podien obtenir
gratuïtament
o bé perquè estaven en els registres del mateix Departament de Comerç o
perquè es tractava de dades extretes de «guies turístiques que estaven a
disposició del públic en general». Dit d'una altra manera: mentre la
xarxa de Turisme que actuava entre principis
i mitjans dels 90 copiava els informes d'altres treballs ja editats,
els del cas Estela dels anys 2012 a 2015 utilitzaven Internet per
reproduir literalment el que trobaven a la xarxa. L'única diferència,
doncs, era la tecnologia que uns i altres tenien a
l'abast.
Crear escola
El
cas Turisme va ser un dels primers a utilitzar el sistema de
còpia de treballs per facturar a entitats públiques, però no va ser
l'únic. La mateixa manera de funcionar es va detectar amb posterioritat
en altres departaments
de la Generalitat de Catalunya, com Treball i
Justícia. Casos que ara són antics i poca gent recorda, però van ser pioners. Van crear escola.
L'operació Estela
posa de manifest que allò que funciona
no cal tocar-ho. Les persones implicades seran unes altres (veurem si
algun dia acaben condemnades), les entitats públiques i les empreses
també són diferents, però no es pot negar que es van emmirallar en
aquell antic afer de corrupció que un dia algú va
batejar com a cas Turisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada