El corredor de cetacis, declarat Àrea Marina Protegida

El Consell de Ministres aprova un reial decret que protegeix 46.000 km2 entre el cap de Creus, Alacant i les illes Balears.  

Els cetacis estaran fora de perill de sorolls marins i de noves prospeccions petrolieres.  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 30/06/2018   

Cadaqués/Port de la Selva (Cap de Creus, Alt Empordà, comtat de Peralada).-   

Segons un despatx de l’Agència EFE que dofins, rorquals i catxalots, alguns dels cetacis que habiten a la Mediterrània Occidental, tindran una àrea marítima protegida de 46.000 quilòmetres quadrats entre Cap de Creus, Alacant i les illes Balears. Així, estaran fora de perill de sorolls marins i de noves prospeccions d'explotació petroliera.

El Consell de Ministres va aprovar ahir un Reial Decret pel qual es declara Àrea Marina Protegida (AMP) el corredor de migració de cetacis de la Mediterrània. També va aprovar un règim de protecció preventiva per a la seva inclusió a la Llista de Zones Especialment Protegides per d’Importància per al Mediterrani (Llista ZEPIM) en el marc del Conveni per a la Protecció del Mediterrani contra la contaminació (Conveni de Barcelona).

L'objectiu és «protegir dels efectes que s'associen al soroll submarí» la gran diversitat d'espècies de cetacis i tortugues marines que fan servir la zona com a pas migratori cap a les seves àrees de cria i alimentació. Per tant, per garantir la conservació de la fauna marina, el Decret prohibirà sistemes destinats a la investigació geològica subterrània mitjançant sondes, aire comprimit, explosions controlades o perforació subterrània, a més de qualsevol activitat extractiva d'hidrocarburs, llevat de les relacionades amb permisos d'investigació o explotació en vigor.

«Amb aquesta declaració es posa fi a noves prospeccions i a qualsevol mena d'activitat extractiva d'hidrocarburs, i aquest Ministeri revisarà a partir d'ara les que ja estan en vigor», segons la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera. Amb la nova àrea, el Regne d’Espanya s'acosta al 13% de les seves aigües marines preservades, per sobre de la meta del 10% fixada per la Convenció de Biodiversitat de la ONU per a 2020. Aquestes aigües, de gran valor ecològic, són zona de pas migratori per al rorqual comú --cap a les seves àrees de cria i alimentació al nord de la Mediterrània-- i zona d'alimentació per a una gran diversitat de cetacis (rorqual comú, catxalot, dofí mular, dofí llistat, dofí comú, el calderó gris i el comú i el zifio de Cuvier) i per a la tortuga babaua i diverses aus.

Totes les espècies de cetacis i tortugues marines que utilitzen el corredor estan incloses en el Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial. A més, el rorqual comú, el catxalot comú, el calderó comú, els dofins mular i comú i la tortuga babaua estan catalogades com «vulnerables» al Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades.

Les mesures es mantindran fins a l'aprovació del pla de gestió. Per elaborar-lo, s'obre un termini màxim de tres anys des del moment en què l'espai marí sigui inclòs a la Llista ZEPIM.

Els grups ecologistes van «celebrat» l'acord. Greenpeace va recalcar «la gran notícia», que ha arribat «molt endarrerit», malgrat comptar amb tota una ciència molt sòlida al darrere.

Marta Correas, científica marina d'Oceana, ho va definir com un «pas molt important i un argument més de pes» per lluitar contra les prospeccions petrolieres, tot i que el Govern no ha de quedar-se només aquí.

Pel secretari general de WWF, Juan Carlos del Olmo, la creació del corredor és una gran notícia per a balenes i dofins, però queda fer-ho realitat eliminant amenaces com les prospeccions de petroli i regulant l'intens trànsit marítim. «Espanya ha fet un salt important en la protecció del medi marí, però demanem que la superfície d'Àrees Marines Protegides abasti, almenys, el 20% de les nostres aigües», va dir.