Protesta contra la presència de Felip VI a Caldes de Malavella. La concentració republicana s'ha
dissolt després de l'arribada dels emprenedors de la
Fundació Princesa de Girona.
El
nou director dels Mossos va sancionar centenars de manifestants durant
l'etapa Felip Puig a Interior
de la Generalitat. Andreu Joan Martínez va aplicar la llei Corcuera
-precursora de la llei Mordassa- a manifestants per la sanitat pública, a
un grup d’antifeixistes que boicotejaven un acte de Josep Anglada i
contra una protesta de familiars del cas
Ciutat Morta.
Les dues tandes més multitudinàries de sancions
van arribar l’estiu i la tardor de l’any 2011, pocs mesos després de la
violència policial del 27 de maig a la plaça de Catalunya de Barcelona.
Funcionaris de la Generalitat estripen fotografies del rei per denunciar la seva visita al Nord-est.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 29/06/2018
Porqueres (Pla de l’estany, comtat de
Besalú).-
Les protestes
contra la presència del rei ahir van anar més enllà de Vilablareix,
Aiguaviva i Salt (Gironès, comtat de Girona). De bon matí, a Mata, al
Pla de l’Estany, la pintura de Lluís Roura que presideix l’entrada a
Porqueres (Pla de l’Estany, comtat de Besalú) va
ser tapada per una gran fotografia del rei d’Espanya capgirat dins un
senyal de prohibit.
Avui, a la concentració que es fa periòdicament davant la seu de la Generalitat a Girona per demanar
la llibertat dels presos, s’han esparracarat fotos del rei d’Espanya.
Protesta contra la presència de Felip VI a Caldes de Malavella
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies hi ha hagut una concentració aquest divendres
al matí a la carretera del golf PGA Caldes, a Caldes de
Malavella (la Selva, comtat de Girona), contra la presència de Felip VI
al municipi a partir d'una convocatòria dels
CDR. Durant el matí, el rei d’Espanya estava a les jornades d'emprenedoria que organitza la
Fundació Princesa de Girona i que aquest any han celebrat a l'Hotel
Camiral, dins del complex del golf
PGA de Caldes, per la negativa de l'Ajuntament de Girona a l'hora de llogar-los l'Auditori.
La
gent aplegada s'ha hagut de quedar a l'alçada de la gasolinera per
motius de seguretat. La primera
voluntat era tallar el trànsit de la via, però el cos policial dels
Mossos els ha obligat a quedar-se en un marge al costat de la
gasolinera.
Des d'aquest punt han rebut a tots els autobusos amb els assistents a les jornades de la
Fundació amb fotos del rei cap per avall i pancartes demanant la llibertat dels presos polítics. Finalment, a les deu del matí els
CDR han dissolt la concentració.
Després de presidir l'entrega dels
Premis FPdGi, els reis d'Espanya han assistit aquest divendres a la jornada anual
Rescatadors de talent. Aquest programa de la
Fundació, que integra i amplia el que abans era
Apadrinant el talent, promou l'ocupabilitat dels joves d'entre 20 i 30 anys fomentant la seva mobilitat laboral entre comunitats autònomes.
A la jornada d'aquest divendres, que s'ha celebrat a l'hotel que hi ha dins el recinte del golf
PGA Caldes, hi han assistit uns 400 joves. Després de la ponència
inaugural de la ciberantropòloga Amber Case, que s'ha centrat en
apel·lar a una tecnologia calmada que "amplifiqui" el millor de la
humanitat, els reis
d'Espanya s'han reunit amb els joves i els seus mentors. Felip VI i
Letizia Ortiz han entrat en una carpa, on s'hi han estat una mitja hora
conversant amb els participants de la jornada
Rescatadors de talent. Poc després de les dotze del migdia, els
reis d'Espanya han posat punt final a la seva agenda a les comarques
gironines, just quan es desplaça a Empúries (l’Escala, Baix Ter, Alt
Empordà, comtat
d’Empúries) Barack Obama, per assistir a una festa casament elitista.
Moguda al Nord-est.
El
programa ha continuat després amb quatre tallers simultanis per als
joves i un altre per als mentors,
que s'han centrat en com es poden utilitzar les noves tecnologies a
l'hora de buscar feina. A l'hora d'inscriure's a la jornada, els 400
joves assistents van poder escollir una de les quatre opcions de tallers
que se'ls proposaven: 'Comunicació i influència',
'Play with the future NOW', 'Descobreix el teu potencial amb el mètide
Insights Discovery' i 'La cerca de candidats ha canviat, Estàs preparat
per al social recruiting?'. En paral·lel, els mentors han assistit al
programa 'La intel·ligència emocional en la
mentoria'.
Tot plegat en un marc de rebuig social i polític
Els actes borbònics d'aquest 2018 són els que han generat més rebuig social, però també polític,
dels que ha organitzat la FPdGi al llarg dels darrers nou anys. I on les conseqüències de l'1-O hi han estat palpables. Ahir, es van convocar fins a tres protestes simultànies
per part dels CDR coincidint amb l'acte de lliurament de guardons al
Mas Marroch de Vilablareix (Gironès, comtat de Girona). I avui, n'hi ha haguda una altra a les portes del golf
PGA Caldes.
Però les absències més rellevants han estat les polítiques. De fet, cap representant de la Generalitat
ni tampoc dels ajuntaments han assistit als actes. I el de Girona, fa mesos, ja va denegar el permís a la
FPdGi per fer servir l'Auditori-Palau de Congressos, cosa que els ha obligat a trobar una ubicació alternativa.
A més, ahir al vespre, Caldes de Malavella va mostrar el seu rebuig a la presència de Felip VI inaugurant
la nova plaça 1 d'Octubre 2017 del municipi. Un acte que també
tindrà el seu ressò a Vilablareix aquest dilluns vinent. I és que
l'Ajuntament, a les vuit del vespre, també inaugurarà una plaça
1 d'Octubre al poble. A l'acte hi assistiran l'alcaldessa de
Girona, Marta Madrenas, i els alcaldes d'Aiguaviva (Gironès, comtat de
Girona) i Sant Julià de Ramis (Baix Ter, Gironès, comtat de Girona),
Joaquim Mateu
i Marc Puigtió (els tres consistoris que han interposat la querella
conjunta per les càrregues policials durant el referèndum).
El nou director dels Mossos va sancionar centenars de manifestants
durant l'etapa Felip Puig
Llegim al quinzenal
DIRECTA. “S’ha d’acabar la repressió, s’ha d’acabar la
repressió”. Va ser una de les afirmacions de l’actual president de la
Generalitat Quim Torra durant el ple d’investidura al Parlament de
Catalunya, el 14 de maig
de 2018. Un cop va prendre possessió del càrrec el conjunt del Govern
l’article
155 de la Constitució espanyola va quedar sense efecte i, el
president Torra, va recuperar el control sobre els Mossos d’Esquadra. Al
capdavant del Departament d’Interior hi va situar Miquel Buch, ex
alcalde de Premià de Mar, però les regnes operatives
de la policia autonòmica catalana han quedat en mans del tàndem Brauli
Duart i Andreu Joan Martínez, un cop apartat Ferran López de les tasques
de comissari en cap.
Duart
i Martínez tenen experiència en l’àmbit de la seguretat, ja havien fet
equip a la demarcació
de Tarragona, però és Martínez qui acumula una major trajectòria al
departament d’Interior, on va estar a les ordres de Felip Puig durant
els anys més durs de la repressió contra el moviment del
15-M. Fou
Director General de l’Administració de Seguretat, en substitució de
l’incombustible Joan Delort, i després que el convergent lloretenc
Xavier Crespo es veiés forçat a renunciar al càrrec arran de l’esclat
del
Cas Clotilde de corrupció. Va estar present a la sala de
comandament de la repressió durant el desallotjament de l’acampada
indignada de la plaça de Catalunya de Barcelona, al costat del
defenestrat Manel Prat, i ara
torna al departament com a Director General de la Policia, d’on
va caure Prat arran de les mentides del cas Ester Quintana
(posteriorment va ser fitxat com a cap de comunicació i màrqueting de la
cadena de supermercats
BonPreu).
Andreu Joan Martínez els anys 2011 i 2012 fou l’encarregat de sancionar manifestants. La seva signatura
apareixia a totes les multes administratives que rebien els activistes a qui els Mossos d’Esquadra aplicaven la
Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, l’aleshores
llei Corcuera i actual
llei Mordassa. L’aplicació de la doctrina de
tolerància zero de Felip Puig, que va quedar immortalitzada amb la
frase “anirem fins allà on permet la llei i una mica més”, va agafar
forma en una allau de multes a tota mena d’entitats polítiques, socials,
veïnals i sindicals. Les dues tandes més multitudinàries
de sancions van arribar l’estiu i la tardor de l’any 2011, pocs mesos
després de la violència policial del 27 de maig a la plaça de Catalunya
de Barcelona, que va deixar 120 persones ferides, algunes de les quals
hospitalitzades. Jordi Arasa, sotsinspector
de l’ARRO Barcelona, va ser condemnat per l’Audiència de
Barcelona per la brutalitat emprada --en concret, pels cops de porra a
l’exdiputat de la
CUP David Fernández--, i així i tot, ha mantingut durant tots
aquests anys càrrec i funcions. Va comandar l’operatiu conjunt amb la
Guàrdia Civil a les portes del Departament d’Economia el 20 de setembre
de 2017 i
les càrregues contra manifestants que protestaven per la detenció de
Carles Puigdemont el 25 de març de 2018 en el perímetre de la seu de la
Delegació del Govern espanyol a Barcelona.
Llei Corcuera a manifestants per la sanitat pública i contra
el feixisme
Segon informa
DIRECTA, el primer grup de manifestants sancionats per Andreu
Joan Martínez va ser encapsulat pels Mossos d’Esquadra el 21 de juliol
de 2011, un dia després de la manifestació a Barcelona convocada per les
assemblees
d’indignades, a la sortida de l’estació de metro de Ciutadella-Vila
Olímpica. Van ser 77 les persones identificades i ho van justificar
dient que s’havia celebrat “una manifestació que no havia estat
comunicada oficialment i pels desperfectes causats al centre
de Barcelona”. Els desperfectes feien referència a la col·locació
d’adhesius. La retenció va durar més d’una hora i mitja. La jornada del
21 de juliol va començar ben d’hora, amb talls de trànsit a l’avinguda
Diagonal i l’avinguda Meridiana --on van ser identificades
45 persones més, al carrer de Rio de Janeiro--. Després les
manifestants van baixar fins al Passeig de Gràcia i van agafar el metro
per dirigir-se a una concentració contra l’ERO a l’Hospital
del Mar. Totes elles van rebre una multa amb la signatura de Martínez.
El segon grup multitudinari sancionat va ser d’antifeixistes que es van manifestar, el 2 d’octubre,
contra un acte de la xenòfoba Plataforma per Catalunya (PxC),
alershores liderada per Josep Anglada, a la plaça de Sant Jaume de
Barcelona. Els Mossos també les van encapsular, quan es trobaven al
carrer de la Bòria.
La retenció i identificació va durar més de dues hores, amb escorcolls i
dues detencions. Una, d’un home que va dir-li als Mossos “covards”. En
el document de sanció Martínez exposava que “durant el recorregut els
manifestants van impedir la normal circulació
tant dels vehicles particulars com dels serveis públics, pel que va ser
necessari que la Guàrdia Urbana tallés la circulació, i es van haver de
desviar diferents línies d’autobusos” i asseguren que “a causa de dues
concentracions la manifestació no comunicada
dificultava la prevenció i manteniment de la seguretat ciutadana per
part dels agents i membres dels cossos de seguretat”. La infracció
s’hauria comès, segons Martínez, per la desobediència dels i les
manifestants, ja que els Mossos asseguren que “es va donar
l’ordre als manifestants de què es tractava d’una manifestació no
comunicada i que finalitzessin immediatament”, i les manifestants van
desobeir, prosseguint amb la protesta. A finals del mes d’octubre van
ser 220 les persones a les quals s’havia notificat
una multa en aplicació de la llei Corcuera.
El 4 de febrer de 2012 també fou sancionada --per l’ara
Director General dels Mossos-- una de les amigues de les víctimes del muntatge policial del
Cas Ciutat Morta, a qui li van aplicar la
llei Corcuera quan estava recollint signatures a les portes del
Palau de Justícia de Barcelona. L’argument emprat en aquella ocasió fou
que el nombre de persones que s’hi aplegava era superior a 20 i l’acte
no havia
estat comunicat.
La llista de col·lectius afectats per la repressió fou llarga, assemblees del
15-M i de la
PAH,sindicats alternatius (IAC,
CGT, CNT,
Intersindical-CSC), col·lectius anarquistes, antifeixistes,
assemblees de centres socials i organitzacions de l’Esquerra
Independentista, amb sancions que oscil·laven entre els 300,52 i els
30.050,61 euros.
Funcionaris de la Generalitat estripen fotografies del rei
per denunciar la seva visita al Nord-est
Segons el
Diari de Girona coincidint amb l'entrega dels premis de la
Fundació Princesa de Girona, més d'un centenar de persones s'han
concentrat avui al matí davant de la seu de la Generalitat a Girona per
denunciar la visita de Felip VI a les comarques gironines. Durant l'acte
--que
es fa cada setmana per denunciar l'empresonament dels independentistes
empresonats i exilats-- els funcionaris portaven a la mà fotografies del
monarca posades al revés, i quan s'ha acabat de llegir el manifest, les
han estripat massivament i les han tirat
a una paperera ubicada a davant de l'edifici.
Els funcionaris van posar de relleu "la repressió injustificada del Govern espanyol l'1 d'octubre"
i van lamentar que "vuit mesos després, el rei no hagi demanat disculpes al respecte". La concentració va acabar amb el cant d’Els
Segadors i amb crits de "Visca Catalunya i Visca la República!".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada