Caretes d'elefant per ironitzant així amb l'episodi protagonitzat pel rei Joan Carles I, pare de Felip VI, quan es va fotografiar en un safari a Botswana amb un elefant abatut per ell. La pressió política i social obliga la Fundació Princesa de Girona a fer la gala dels premis fora de la ciutat de Girona, per primera vegada en nou anys.

Concentració al terme municipal d’Aiguaviva contra la presència del Borbó i als premis FPdGi. Algunes persones cremen fotos del monarca.   

Detingut un membre dels CDR durant les protestes contra Felip VI. Els Mossos d'Esquadra l'acusen de desobediència.  

El jove investigat per les pintades a la seu de la Subdelegació del Govern espanyol a Girona no es presenta al jutjat. L'activista creu que és un cas "clar" de "persecució".  

Caldes de Malavella contraprograma a Felip VI i inaugura la plaça 1 d'Octubre. L'acte s'ha acabat amb una intervenció de vídeo de Carles Puigdemont.   

Tornen a identificar una ex candidata de Ciutadans al Senat, ara traguen llaços grocs a Llagostera.   

Capgirem Vic paròdia les excuses de l'Ajuntament per no posar el nom d'«1 d'octubre» a un carrer de la ciutat.   

TV3 ha estrenat avui –coincidint amb l’estada del Borbó al Gironès-- un documental que podria servir de prova per a la defensa de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart.  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 28/06/2018   

Vilablareix/Girona (Gironès, comtat de Girona).-   

En les protestes contra el Borbó ahir i demà les caretes d'elefant serveixen per ironitzant així amb l'episodi protagonitzat pel rei Joan Carles I, pare de Felip VI, quan es va fotografiar en un safari a Botswana amb un elefant abatut per ell. 

La pressió política i social obliga la Fundació Princesa de Girona a fer la gala dels premis fora de la ciutat de Girona, per primera vegada en nou anys 

Llegim a VilaWeb que el març del 2009, representants de la Cambra de Comerç de Girona, Caixa Girona, la Fundació Gala-Salvador Dalí i La Caixa van anar a Madrid, al Palau de la Zarzuela, per dinar amb Felipe VI i acordar la creació de la Fundació Príncep de Girona, ara anomenada Fundació Princesa de Girona (FPdGi). “Sa Altesa Reial, que ostenta aquest títol i ens honora fent servir aquesta dignitat, sempre ha posat en relleu el seu compromís amb Girona donant suport a iniciatives”, deien les entitats promotores. 

Nou anys més tard 

Però, nou anys més tard, aquesta voluntat empresarial i política de crear lligams amb la monarquia s’han trencat totalment, i avui la gala dels premis de la Fundació, l’acte central i que més pàgines de diari omple, s’haurà de fer fora de Girona. I no és pas per decisió pròpia de la Fundació, sinó de la ciutat, que ha volgut tancar la porta a Felipe VI. Ell ja no és el president d’honor de la Fundació, sinó que ho és la seva filla Elionor de Borbó i Ortiz --d’aquí sorgeix el canvi de nom--, però ell en continua essent el màxim representant i qui presidirà els actes d’avui. El lligam entre Girona i Felipe VI, si és que n’hi ha hagut mai --l’alcaldessa de la ciutat, Marta Madrenas, assenyala que sempre ha estat artificial--, es va trencar el 3 d’octubre, el dia de la vaga general. L’endemà passat del dia del referèndum i la repressió de la policia espanyol i la Guàrdia Civil, que havia deixat més de mil ferits, el monarca va oferir un discurs televisat en què, emprant un to agressiu, va beneir la línia dura de Mariano Rajoy i no va dir ni un mot dels incidents del primer d’octubre.  

El primer efecte va ser social. A banda la desafecció entre molts ciutadans, la Cambra de Comerç de Girona va ser el primer agent a pronunciar-s’hi. La Cambra de Comerç, membre fundador de la Fundació, va aprovar per unanimitat, en un ple, d’abandonar  “per dignitat” el patronat de l’entitat. El comunicat era molt explícit: “La Cambra ha trobat a faltar en el discurs del passat dimarts del rei Felip VI un inequívoc posicionament de la corona espanyola per condemnar la violència policial indiscriminada soferta per ciutadans indefensos a escoles d’ensenyament. […] La Corona ha tancat els ulls davant d’actuacions policials desproporcionades que han estat repudiades arreu del món”.

VilaWeb s’ha posat en contacte amb la Cambra de Comerç, però oficialment s’estimen més no tornar-ne a parlar. Fonts de l’entitat expliquen que se senten “assenyalats” i per això no “volen fer més soroll”. “Ja vàrem fer el que havíem de fer”. Una altra mostra social contrària a Felipe VI fou la de Robolot Team, els organitzadors del Robolot, que van renunciar a renovar el conveni amb la Fundació, a la qual feia uns anys els atorgava un ajut de 5.000 euros. Els diners es destinaven a organitzar la trobada de robòtica que fan anualment. En el comunicat deien: “Cal finançament per a les activitats educatives però no a qualsevol preu”.

Dos investigadors, Bernat Ollé i Romain Quidant, van retornar el premi de deu mil euros que havien rebut els anys 2015 i 2011, respectivament. En una carta pública argumentaven que la Casa Reial espanyola havia “liquidat” de cop la tasca de construir ponts que havia fet la Fundació. Assenyalaven directament Felipe VI d’haver donat “un vist-i-plau explícit” a “l’onada de repressió” que acabava de rebre la població catalana. 

Persona non grata 

Després d’aquesta resposta social de pes, pocs dies més tard l’Ajuntament de Girona va declarar persona non grata Felipe VI. El primer d’octubre la ciutat havia vist actuacions policíaques violentes en cinc col·legis diferents i els regidors de CiU, ERC-MES i la CUP-Crida per Girona, que conformen una àmplia majoria --18 regidors de 25--, van aprovar la moció. Una moció que, mesos abans, havia estat tombada pels vots en contra de CiU. “Nosaltres sempre ens hi havíem oposat perquè interpretàvem que la monarquia no havia tingut cap gest en contra de Girona ni dels ciutadans de Girona. Crèiem que no s’havia de caure en fórmules de crear tensió. Tot això, ho he defensat jo mateixa en plens. Però, és clar, el 3 d’octubre ho canvia tot”, diu l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, en una entrevista a VilaWeb. La substituta de Carles Puigdemont a l’alcaldia de Girona ha volgut complir la moció aprovada. El mes de maig ja va anunciar obertament que Felipe VI havia estat “del tot deslegitimat” després del discurs “infumable, impresentable i antidemocràtic”, i que no li cediria cap espai municipal per al lliurament dels premis anuals que atorga la FPdGi. Per una altra banda, Torra també va renunciar fa poc a la vicepresidència d’honor de la Fundació. “Catalunya viu una situació excepcionalment greu. I no ens interessen les fotografies amb aquells que avalen i animen la repressió i la persecució d’idees i de projectes polítics democràtics”, va dir el president del Govern de la Generalitat.

Consegüentment, la FPdGi ha hagut de cercar un nou emplaçament i farà el lliurament dels premis anuals al Mas Marroch, el centre d’esdeveniments del Celler de Can Roca, a Vilablareix (Gironès, comtat de Girona). La trobada del programa ‘Rescatadors de talent’ es farà també fora de Girona, a l’Hotel Camiral, que hi ha al camp de golf de Caldes de Malavella (la Selva, comtat de Girona).

“Davant de l’intent de boicot dels CDR. Rebem al rei tal com es mereix”, aquesta és la convocatòria del partit d’extrema dreta VOX per a fer costat a Felipe VI en l’acte de la Fundació Princesa de Girona (FPdGi) a Vilablareix. La formació ultradretana també demanava als seus seguidors que portin banderes espanyoles. Per anar a Vilablareix, VOX ha organitzat dos autobusos. Un des de Barcelona i un altre des de Tarragona (Tarragonès). 

Algunes persones cremen fotos del monarca 

Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies la gent contrària a la presència del rei d’Espanya, convocada pels Comitès en Defensa de la República, a les quatre de la tarda s’ha concentrat a la zona del polígon industrial del Mas Aliu, al terme municipal d’Aiguaviva (Gironès, comtat de Girona) i prop del restaurant Mas Marroch (l’acte al Mas Marroch dels germans Roca ha començat a les 16:30 i ha acabat a les 20:30h), ja al terme de Vilablareix (Gironès, comtat de Girona), amb estelades vermelles, tricolors i alguna bandera vermella i negre i pancartes en contra de Felip VI. 

Detingut un membre dels CDR durant les protestes contra Felip VI 

Els Mossos d'Esquadra han detingut un activista dels CDR en el marc de les protestes convocades contra la presència del rei Felip VI per presidir l'entrega dels Premis Fundació Princesa de Girona (FPdGi). El detingut --se sap que és un home, segons l’Agència Catalana de Notícies--  sembla que s'ha saltat un cordó policial que els Mossos d'Esquadra havien muntat per impedir que els manifestants s'acostessin al Mas Marroch, on es lliuraven els guardons. L'activista formava part del grup que s'ha concentrat a la sortida de Vilablareix, a la zona del pont que creua l'autopista AP-7. A hores d'ara, el detingut es troba a la comissaria de Vistalegre de Girona.

Els CDR han difós la detenció per les xarxes socials i demanen estar atents als seus canals, perquè ja anuncien "convocatòries de suport". 

Madrenas: ''Si pogués aniria a l'acte dels CDR'' en protesta a Felip VI 

L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas (PDeCAT), ha lamentat aquest dijous al matí que el rei s'"autoexclogui" com a àrbitre entre les institucions catalanes i de la resta del Regne d'Espanya, i li ha demanat que rectifiqui. En una entrevista de TV3, recollida per Europa Press, ha dit que el seu consistori sempre s'havia oposat a assenyalar Felip VI com a persona non grata, però el seu discurs del 3 d'octubre va canviar les coses: "Pensàvem que era necessari el respecte institucional i no volíem entrar en aquest conflicte", però van canviar d'opinió després de la defensa que va fer d'una de les parts sense tenir en compte les víctimes de l'1-O, ha dit. 

Provocació del partit ultradretà VOX  

Elements provocadors, convocats pel partit ultradretà VOX i favorables a la presència del monarca espanyol, s’han concentrat al polígon industrial Mas Aliu del municipi d’Aiguaviva, a pop del Mas Marroch, ja a Vilablareix, pels vols de dos quarts de quatre de la tarda amb banderes monàrquiques espanyoles. Una de les manifestants espanyolistes ha començat a pintar amb color vermell els marges dels llaços grocs que hi ha a la carretera, per transformar-los en banderes del Regne d’Espanya. També ha despenjat alguns dels llaços que hi havia als fanals de llum del carrer. Independentistes l’han increpat i els Mossos hi han intervingut i han encerclat uns i altres i els ha mantingut separats a diferents punts de la via, que han tallat per impedir que els concentrats es desplacessin fins al terme de Vilablareix. 

“Ni oblit ni perdó” 

Poc després, totes dues concentracions s’han situat enmig de la via per simbolitzar un tall i els contraris a la presència del monarca han cremat fotografies amb el seu rostre enmig d'aplaudiments d'uns i crits dels altres.

Durant tota la protesta, uns i altres s’han increpat a crits de “llibertat presos polítics”, “si el rei vol corona li donarem” o “ni oblit ni perdó”. Una pancarta amb el colors de la República espanyola i del moviment llibertari deia “Impuesta por el dictador. Odiada por el pueblo”.

Per la seva banda, els elements de VOX han cridat en diverses ocasions “visca Espanya” i “visca el rei”. També s’han acusat mútuament de feixistes. Independentistes han cantat Els Segadors i els partidaris de VOX han posat l'himne monàrquic espanyol. 

Pels volts de dos quarts de set de la tarda, un autobús de VOX s’ha endut els manifestants, acompanyats per una patrulla de la BRIMO. Just després una part dels independentistes s'han desplaçat per l'interior del polígon i han trencat el cordó per entrar per la carretera tallada i tornar al punt de la mobilització. Els assistents els han rebut entre aplaudiments.

Finalment, la concentració dels CDR s'ha dissolt pels volts de tres quarts de vuit. 

Encerclats pels Mossos 

Al terme municipal de Salt (Gironès, comtat de Girona), una seixantena de manifestants han arribat a les quatre de la tarda duent caretes d'elefant, roba groga, estelades i xiulets grocs. Al punt de trobada hi havia un fort desplegament policial, amb una desena de furgonetes de la Brigada Mòbil.

L'objectiu dels manifestants era tallar la carretera que porta fins al restaurant Mas Marroch. A l'hora prevista, però, desenes d'agents dels Mossos els han encerclat per impedir que marxessin de l'aparcament on s'havien concentrat. Hi ha hagut moments de tensió i empentes quan alguns manifestants han intentat trencar el cordó policial.

Els Mossos d'Esquadra els han mantingut encerclats fins que a dos quarts de set de al tarda ha passat el vehicle oficial en el qual viatjava Felip VI en direcció a l'entrega de premis organitzada per la Fundació Princesa de Girona. Llavors, els agents han tornat als vehicles i els manifestants ha pogut marxar.

Una part d'ells, una vintena, han decidit emprendre la marxa caminant sota la pluja per intentar apropar-se a Mas Marroch però uns metres més endavant els Mossos els hi han barrat el pas. 

Manifest 

La mobilització convocada sota el lema #notenimrei vol mostrar el rebuig cap a la monarca. El manifest difós pels CDR acusa la Fundació de ser una entitat creada per les elits polítiques i econòmiques amb l'objectiu de "rentar la cara i millorar la imatge del Borbó" a les comarques gironines. "Un any més, com no podia ser d'una altra manera, ens hem mobilitzat per manifestar públicament el rebuig a la monarquia espanyola, a la repressió de l'Estat contra el poble català i per defensar la República", subratlla el text.

Els CDR afirmen que la monarquia és una institució "anacrònica, corrupta i antidemocràtica, hereva del franquisme i garant de la continuïtat de les estructures de poder del règim feixista". A més, critiquen que Felip VI "avalés la brutalitat policial" contra la ciutadania als col·legis electorals durant el referèndum i doni "cobertura a la repressió sistemàtica" que ha acabat amb "representants públics i activistes empresonats, exiliats i amb centenars de persones represaliades". 

Per això, exposen que s'han convocat manifestacions per mostrar el rebuig a la visita del monarca espanyol, per "dir-li que no és benvingut" i per reclamar a les institucions gironines i catalanes que facin "passos ferms" per implementar la República. "No podem caure en temptacions pactistes ni acceptar renúncies que ens tornin a situar en un escenari autonomista. Avui, l'únic full de ruta possible és la materialització de la República i el compliment del mandat democràtic de l'1-O", conclouen. 

A banda d'aquestes dues mobilitzacions, els CDR n'han convocat una altra a Vilablareix per mostrar el seu rebuig a la presència del monarca a les comarques gironines. Per demà a les vuit del matí, els comitès han convocat una nova protesta a Caldes de Malavella (la Selva, comtat de Girona) on Felip VI té previst participar en un altre acte relacionat amb els premis de la Fundació. 

La CUP fa una crida a participar en les mobilitzacions contra la visita del rei d’Espanya d’avui i de demà 

La CUP ha manifestat el seu rebuig a la presència de Felip de Borbó a comarques gironines, amb motiu de la seva participació en els actes d’avui i de demà de la Fundació Princesa de Girona. La formació de l’esquerra independentista ha recordat que el monarca espanyol va avalar la violència policial de l’1 d’octubre contra la ciutadania catalana, així com l’onada repressiva que viu en aquests moments Catalunya i que està comportant una vulneració de drets i llibertats bàsiques. Per això, la CUP ha fet una crida a participar a les mobilitzacions populars que s’han convocat avui dijous a Vilablareix i demà divendres a Caldes de Malavella, i han animat la ciutadania a manifestar el rebuig a la visita de Felip VI, a mostrar el suport a la República i a fer notar que el rei d’Espanya no és benvingut a comarques gironines. Així, afirma que “cal plantar cara una institució antidemocràtica i caduca com la monarquia borbònica, que simbolitza el règim del 78, la repressió i l'opressió nacional i social que històricament ha patit el poble català". La formació també ha reclamat que les institucions gironines i catalanes actuïn amb valentia i coherència davant la monarquia i el Govern espanyol, i que no caiguin en renúncies o temptacions pactistes. “L’únic full de ruta possible és la implementació de la República”, han advertit. Finalment, critica l’intent reiterat de determinades elits polítiques i econòmiques de netejar la cara de la monarquia espanyola a través de la. 

El jove investigat per les pintades a la seu de la Subdelegació del Govern espanyol a Girona no es presenta al jutjat 

L'Agència Catalana de Notícies informa que el jove activista investigat per suposats delictes de desordres públics i danys arran de les protestes del 25 de març davant la Subdelegació del Govern espanyol a Girona ha optat per desobeir i no presentar-se al jutjat.

A dos quarts de nou del matí, membres del col·lectiu La Forja Jovent Revolucionari del Gironès s'han concentrat a les portes dels Jutjats de Girona amb la pancarta 'Si ataquen el jovent no hi ha futur' per donar suport a l'activista.

El jove, Lluc Huguet, ha afirmat que la denúncia que ha acabat arribant al jutjat és un cas "clar" de "persecució" perquè pertany a una organització juvenil independentista.

A més, ha subratllat que no és el primer cas que la Guàrdia Civil instrueix contra ell perquè ja el van citar a declarar el novembre passat per una causa que es va acabar arxivant. "No pararan fins a aconseguir que algú de nosaltres estigui entre reixes o amb antecedents", ha criticat. Com que no ha comparegut, el jutjat ordenarà la seva detenció.

Els concentrats --eren un centenar segons l’Agència Catalana de Notícies-- van pintar la façana de groc, van llançar-hi ous i van despenjar la bandera espanyola del pal que hi ha davant l'edifici de Jaume I. La protesta, que va començar al matí, es va ajuntar amb la del vespre, quan fins a 10.000 persones es van concentrar davant la subdelegació en protesta per la detenció del 130è president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per part de la policia alemanya.

Aquest matí, a dos quarts de nou, una vintena de persones --moltes, activistes del col·lectiu-- s'han aplegat davant els Jutjats de Girona per donar suport a Huguet. A la façana, han aparegut pintades amb els lemes 'El combat continua' i 'Injustícia espanyola'. 

Huguet ha llegit un manifest on ha criticat "la brutal repressió" que exerceix la Guàrdia Civil contra l'independentisme, "amb la complicitat del PP, el PSOE, el PSC i Ciutadans" 

El jove activista ha agafat el megàfon per fer saber que ha optat per desobeir i no entrar a declarar. Lluc Huguet ha llegit un manifest on ha criticat "la brutal repressió" que exerceix la Guàrdia Civil contra l'independentisme, "amb la complicitat del PP, el PSOE, el PSC i Ciutadans". Ho ha dit en referència a l'atestat de la Guàrdia Civil que l'ha portat als jutjats.

Un informe, ha recordat el jove, on la Guàrdia Civil també critica "la passivitat" dels Mossos d'Esquadra per no impedir l'acció de protesta i l'actitud "distesa" de l'alcaldessa Marta Madrenas. "Ja n'hi ha prou del discurs d'odi contra el poble català, ja n'hi ha prou de criminalitzar el jovent organitzat", ha afirmat Lluc Huguet. I hi ha afegit: "Perquè encara que ens diguin que tots els nostres somnis són il·legals, tenim la legitimitat d'un poble tossudament alçat per convertir els nostres anhels en llibertat".

El jove activista ha recordat que La Forja té la convicció "que la República només l'aconseguirem amb la unitat d'homes i dones valentes i desobedients". I reiterant la seva negativa a entrar als jutjats, ha subratllat: "No entraré a declarar perquè aquesta policia hereva dels grisos i aquest règim caduc del 78 ja no s'endurà ningú més". 

"És un cas clar de persecució" 

Lluc Huguet ha dit que el seu és un "cas clar de persecució per pertànyer a una organització juvenil independentista". A més, ha recordat que aquesta és la segona vegada que la Guàrdia Civil l'assenyala. El primer cop va ser el 17 de novembre del 2017, quan el van citar a declarar a la seu de la Comandància de Girona. Aleshores, tampoc s'hi va presentar i el cas va acabar arxivat.

Ara, però, Lluc Huguet sí que s'enfronta a què el Jutjat ordeni la seva detenció per assegurar que compareix. 

Caldes de Malavella contraprograma a Felip VI i inaugura la plaça 1 d'Octubre de 2017   

Segons l’Agència Catalana de Notícies l’Ajuntament de Caldes de Malavella ha inaugurat la plaça 1 d'Octubre de 2017 en un acte que s'ha fet a la mateixa hora que Felip VI presideix l'entrega de premis de la Fundació Princesa de Girona a pocs quilòmetres de la població, a Vilablareix. De fet, divendres els actes de la Fundació es traslladen a Caldes de Malavella i, per tant, el rei espanyol estarà al municipi. La plaça, situada davant de l'ajuntament, s'ha omplert amb centenars de persones desafiant la pluja que queia amb intensitat. 

Tornen a identificar una ex candidata de Ciutadans al Senat, ara trenquen llaços grocs a Llagostera 

Llegim en la premsa convencional gironina que el Mossos d’Esquadra van tornat a identificar una ex candidata de Ciutadans al Senat, dimarts pels votants de dos quarts de dues traguen llaços grocs al voral de l’autovia C-65 a Llagostera (Gironès, comtat de Girona). Es tractà d’un grup de vuit elements unionistes, vestits de fosc. Ja fou enxarpada en el grup espanyolista que trencava a Girona els tòtems dedicats als presos polítics catalana i als exiliats. 

Capgirem Vic paròdia les excuses de l'Ajuntament per no posar el nom d'«1 d'octubre» a un carrer de la ciutat 

Capgirem Vic ha fet públic avui un vídeo on paròdia les excuses del govern municipal de la ciutat per no posar el nom d’«1 d’Octubre» a un carrer de la ciutat. En el vídeo es pot veure el regidor de Fires i Mercats, Benjamí Doniga, argumentant que «el cost del canvi de nom» i la necessitat de buscar un nom més «neutral», dificulten la proposta de canviar el nom del carrer Virrei Avilé pel d’«1 d’Octubre». La candidatura també ha denunciat que el govern municipal ha fet una consulta esbiaixada entre el veïnat sobre el canvi de nom del carrer perquè no es fa “ni una sola menció a qui fou el Virrei Avilés, ni cap dels acords del Ple que comprometen al govern a retirar qualsevol record d’aquest personatge infame del colonialisme espanyol del S. XVIII-XIX, fill del militar de major grau a la ciutat de Vic (Osona, comtat d’Osona), imposat per Felip V després del Decret de Nova Planta i que, ja d’adult, va fer carrera a Amèrica liderant l’aniquilació de poblacions indígenes”. Capgirem Vic també ha enviat una carta al veïnat del carrer informant dels costos i gestions reals derivats del canvi de nom del carrer.

TV3 ha estrenat avui un documental que podria servir de prova per a la defensa de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart

Avui, a les 22.05, TV3 ha estrenat, amb molta audiència i coincidint a l’estada contestada del Borbó al Gironès, el documental 20-S en una emissió especial del programa Sense ficció. El documental, dirigit per Jaume Roures, narra els fets que van passar en seus de la Generalitat i la mobilització popular davant de la conselleria d'Economia i Hisenda i la seu de la CUP a Barcelona el 20 de setembre del 2017. 20-S ofereix una visió inèdita dels fets que van passar a la conselleria d'Economia i Hisenda a Barcelona el 20 de setembre del 2017.

El documental, produït per Mediapro, analitza i mostra amb imatges i testimonis el paper que van tenir Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, presidents aleshores de l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, en una concentració que va durar més de 15 hores, així com l'actuació dels Mossos d'Esquadra tota la jornada. El director i productor, Jaume Roures, ha afirmat que les imatges podrien servir de prova per a la defensa de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, que fa més de vuit mesos que estan tancats a la presó de Soto del Real.