El 26 de maig --altres fonts citen el 25 de juny-- de
1920 neix a Granollers l'anarcosindicalista, anarquista i resistent
antifranquista Ramon González Sanmartí , també conegut com El Nano de
Granollers o Salvador Soler Santamaría.
Al 1933, quan encara era un aprenent, s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT).
En aquests anys treballà a la fàbrica de teixits de cotó
de Roca Umbert de Granollers. Durant els fets revolucionaris d'octubre
de 1934 va ser detingut i tancat uns mesos. Un cop lliure al
1935, entrà a formar part del primer Comitè de Granollers
de les Joventuts Llibertàries i el maig de 1936 representà la comarcal
del Vallès Oriental d'aquestes en el Ple Regional de Badalona.
Participà en els combats als carrers en les jornades de
juliol de 1936 contra l'aixecament feixista i va ser nomenat membre dels
comitès locals de la “Federación
Ibèrica de Juventudes Libertàries” (FIJL) i de la Federación Anarquista Ibèrica (FAI).
L'octubre de 1936 marxà al front d'Aragó en la columna
Vallès Oriental que s'integrà en la Columna Ascaso , que després
passaria a ser la 28 Divisió (comandada pel també cenetista Granollerí
Ginés Mayordomo ).
Després de la decisió del general Sebastián Pozas,
comandant de l'Exèrcit republicà de l'Est, de llicenciar els combatents
menors d'edat, retornà a Granollers on reprengué diverses tasques
d'organització.
Amb l'enfonsament del front d'Aragó, l'abril de 1938,
amb altres companys de les Joventuts Llibertàries, s'enquadrà en la 26
Divisió (antiga «Columna Durruti»), aleshores dirigida per Ricard Sanz
García, en la qual va lluitar en diversos combats
a les comarques del Pallars Jussà i la Noguera. Amb el triomf
franquista, participà en l'operació de la Retirada i el febrer de 1939
creuà els Pirineus i va ser tancat a diversos camps de concentració
(Vernet, Agde, Barcarès, Argelers i Sant Cebrià). Fugint
dels camps s'allistà en la Legió Estrangera, destinat al Marroc
emmalaltí i va ser llicenciat. De bell nou a Europa, va ser detingut
pels nazis a Tolosa de Lenguadoc com a ex combatent i enviat per a fer
el Servei de Treball Obligatori (STO) alemany a Sète
(Lenguadoc, Occitània). Pogué fugir i entrà a formar part de la
resistència, com a enllaç amb la CNT clandestina.
Després de l'Alliberament, participà activament en la
reorganització i en l'estructura orgànica de l'FIJL. Integrat en els
grups de combat antifranquistes, realitzà diverses incursions a
Catalunya amb els grups de Josep Lluís Facerías , de Celedonio
García Casino i, ocasionalment, de «Los Maños». El 31 de
maig de 1947, amb Juan Cazorla Pedrero i Pere Adrover Font (El Yayo),
expropiaren 18.000 pessetes de la fàbrica Roca Umbert on ell havia
treballat.
El 12 de juliol de 1947 intervingué amb altres companys en
l'execució del confident de la policia franquista Eliseu Melis Díaz.
L'estiu de 1947 s'integrà en el Moviment Llibertari de Resistència
(MLR).
A començaments de novembre de 1947 s'internà
clandestinament a l'Espanya franquista amb Josep Lluís Facerías, Juan
Cazorla Pedrero , Francisco Ballester Orovigt, Celedonio García Casino i
Domingo Ibars Juanias. A començaments de març de 1948 creuà
els Pirineus, amb Juan Alcacer Albert, com a delegats de l'FIJL amb la
finalitat de presentar informes a l'organització de l'exili.
Ramon González Sanmartí va morir d'un tret el 13 de
juny de 1948 en una emboscada als carrers Tallers, Valldonzella i plaça
Bonsuccés de Barcelona perpetrada per la policia quan participava en una
incursió guerrillera.
★ anònims
★
/// cerveses, menjars i pensars /// Ricomà 57 08401 Granollers Tel. 93 860 07 89
/// cerveses, menjars i pensars /// Ricomà 57 08401 Granollers Tel. 93 860 07 89
Agregeu-vos a la nostre pàgina de Facebook per a estar al corrent
de les nostres xerrades, col·loquis, concerts, exposicions...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada