Tornen a atacar els tòtems d'homenatge de Girona als «presos i exiliats». Les obres han patit diferents
atacs tant a la plaça Independència com a la Gran Via de Jaume I.
Estripen la pancarta de
Llibertat presos polítics a l'ajuntament de Palamós.
Libera Gerona ha tornat a publicar un vídeo on es veu un grup ultra d'encaputxats duent a terme l'atac unionista.
Casado assegura que el Govern espanyol evitarà noves plantades de creus grogues.
La
Fiscalia vol que s'actuï contra l'ocupació "irregular" de l'espai
públic. El nou tinent fiscal
de Catalunya diu que estarà pendent dels actes "grollers, absolutament
incompatibles amb la pacífica convivència que demana una societat
democràtica".
La
CUP impulsa mocions als ajuntaments davant els darrers atacs de
«violència feixista». «Condemnem i rebutgem el clima de confrontació
social que l’Estat i els seus aparells estan intentant crear amb
l'exercici impune
de la violència contra la població de Catalunya per motius purament
ideològics». La presentació de la moció ja ha estat anunciada per
algunes assemblees locals com les de Vic, Tarragona i Darnius.
Acció Groga
de més de mil persones tenyeixen de groc el castell del Montgrí en la
6a Pujada del Festival Ítaca. A l'acte hi han participat familiars de Dolors Bassa.
L’Ajuntament de Sant Julià de Ramis diu a Millo que parli ell amb els veïns si vol fora els llaços
grocs. El Consistori mantindrà els símbols al municipi.
Una trentena de guardonats als
Premis Joan Blanca de Perpinyà reclamen l'alliberament dels presos polítics. Forcadell fou distingida el 2014.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 28/05/2018
Girona (Gironès, comtat de Girona).-
Llegim en
la premsa convencional
gironina que els tòtems de la Gran Via Jaume I de Girona van aparèixer
ahir diumenge al matí de nou esguerrats. En aquest cas, l'assalt
unionista ha provocat que s'arrenquessin els ulls de les imatges.
Fa un mes un grup unionista, amb passamuntanyes i la cara tapada, ja va fer malbé les instal·lacions.
Llavors alguns veïns de la ciutat van enxampar els encaputxats i les encaputxades --una era un descada militant gironina de
Ciutadans-- quan tallaven i arrencaven les lones. Posteriorment es va fer un acte de restitució massiu.
Les nou escultures amb divuit cares, creades per un grup de veïns de Lladó (Alt Empordà, comtat de
Besalú), estaven inicialment a la plaça Independència de Girona on també havien patit atacs.
Estripen la pancarta de Llibertat presos polítics a l'ajuntament
de Palamós
Nova acció de
Libera Gerona, l'escamot ultra unionista que cada setmana
organitza sortides nocturnes per retirar símbols independentistes en
municipis de les comarques gironines amb la intenció de contrarestar les
accions sobiranistes
dels CDR. Ahir diumenge van compartir a
YouTube un vídeo on es veu un grup ultra d'encaputxats estripant i
retirant una pancarta del balcó de l'ajuntament de Palamós (Baix
Empordà, comtat de Girona) amb el lema
Llibertat presos polítics. A banda d'aquesta acció, també van treure l'indicatiu
Municipi per la independència que hi havia en una entrada de
Palamós, i van treure diferents llaços grocs de carrers de Santa
Cristina d'Aro (Vall d’Aro, Baix Empordà, comtat de Girona).
La Fiscalia vol que s'actuï contra l'ocupació "irregular"
de l'espai públic
Pedro Ariche, nou tinent fiscal de la
Fiscalia Superior de Catalunya, demana als Mossos d'Esquadra que
actuïn d'ofici contra els grups afins als independentistes que ocupin
"irregularment" l'espai públic.
Ariche
ha demanat l'actuació de la policia catalana per evitar aldarulls
"indesitjables" a l'espai
públic i que impedeixin "enfrontaments entre particulars", en clara
referència per exemple a la col·locació de creus a les platges en
defensa dels líders independentistes que es troben a la presó.
El nou tinent fiscal ha pres possessió aquest dilluns del càrrec davant dels màxims responsables
uniformats del cos dels Mossos, entre els quals hi havia el cap de la policia catalana, Ferran López.
En aquest context, Ariche ha assegurat que la
Fiscalia Superior de Catalunya estarà molt pendent dels actes
"grollers, absolutament incompatibles amb la pacífica convivència que
demana una societat democràtica".
El tinent fiscal ha afirmat que davant de fets com els descrits, la
Fiscalia donarà indicacions als cossos policials perquè aturin aquests actes i posin a disposició de la justícia els qui els provoquin.
Ariche ha afegit que darrerament hi ha hagut ciutadans que han patit "coaccionis, amenaces o rebuig
públic", als quals ha dit que "no estan sols".
El tinent fiscal és a partir d'avui el número dos del fiscal superior de Catalunya, Pedro Bañeres.
Casado assegura que el Govern espanyol evitarà noves plantades
de creus grogues
El vicesecretari de Comunicació del
PP, Pablo Casado, ha assegurat que el Govern espanyol i la seva
formació «haurà d'assumir la responsabilitat» per «evitar» que es tornin
a repetir escenes com les de les plantades de creus grogues a les
platges catalanes.
En roda de premsa, Casado ha enviat un «missatge de tranquil·litat» als
catalans i ha assegurat que el Govern estatal «no abandonaran a la seva
sort els ciutadans preocupats per al crispació social i la deriva
teledirigida». Per últim, ha lamentat que els
responsables del Govern català no vulguin que «torni la normalitat» a
la Generalitat.
La CUP impulsa mocions als ajuntaments davant els darrers
atacs de «violència feixista»
La
CUP anuncia que ha impulsat la presentació de mocions als
ajuntaments per rebutjar l'«auge d'episodis de violència i impunitat
policial» que s'han produït en els últims mesos a Catalunya, amb casos
com l'«assalt feixista»
del 21 de maig a Canet de Mar (Alt Maresme, comtat de Girona) i «la
legitimació i cobertura» d'aquests actes que va escenificar el diputat
de Ciutadans Carlos Carrizosa al Parlament el 25 de maig.
La
moció cupaire recorda que la societat catalana és objecte d'una
«intervenció interessada per part
de determinats actors polítics i institucionals, que justifiquen les
escenes de violència policial viscudes» a Catalunya, que han fet la
volta al món. Uns actors polítics que «amaguen i emparen per activa o
per passiva», segons subratlla, les agressions violentes
que s'han multiplicat els darrers mesos. Tot i que són molt
minoritàries, hi ha el perill que segueixin ampliant-s’hi i puguin
provocar un conflicte més important, avisa la
CUP.
«Condemnem
i rebutgem el clima de confrontació social que l’Estat i els seus
aparells estan intentant
crear amb l'exercici impune de la violència contra la població de
Catalunya per motius purament ideològics», afirma el text. «Creiem
fermament que aquestes expressions de violència que s'han produït són
absolutament minoritàries i no són producte en cap cas
de cap mena d'enfrontament civil entre partidaris d'una identitat
nacional o una altra, sinó que són expressions molt minoritàries d'odi,
que cal aïllar i a les quals cal respondre des de la societat civil i
des de les institucions amb més diàleg, més democràcia
i més drets polítics i socials», afirmen.
Les candidatures vinculades a la
CUP presentaran la moció als prop de 150 municipis on compta amb representació institucional.
Pel
que fa a acords, la moció insta a condemnar les accions violentes
contra el moviment democràtic
i no violent que es produeixen des del 8 de setembre. També demana que
els ajuntaments mostrin solidaritat i ofereixin suport legal a les
víctimes, i que instin el Parlament a fer totes les accions que tinguin a
l'abast per denunciar davant d'institucions
internacionals tots aquests casos i l'actitud de l'Estat.
A Vic, Tarragona i Darnius
La presentació de la moció ja ha estat anunciada per algunes assemblees locals com les de Vic (Osona,
comtat d’Osona), Tarragona (Tarragonès) i Darnius (les Salines, Alt Empordà, comtat de Besalú).
Més de mil persones tenyeixen de groc el castell del Montgrí
en la 6a pujada del Festival Ítaca
Segons mitjans convencionals comarcals el color groc ha estat el protagonista de la
6a Pujada al Montgrí, que inaugura el
Festival Ítaca. El record als "presos polítics" ha fet que més d'un
miler de persones omplissin l'interior del castell amb cartolines.
Abans, però, ja havien fet una marxa des de l'ermita de Santa Caterina
fins a dalt de la fortalesa del segle XIV (obra
dirigida per Jaume II contra els comtes d’Empúries), equipats amb
samarretes i pancartes reclamant la llibertat dels empresonats.
Un cop a dalt ha estat el torn de Roger Mas, Àlex Torío, la
Black Music Big Band, i l'Escola
Municipal de Música de Torroella, que han fet sonar les primeres notes d'aquesta edició de l'Ítaca. Tot plegat acompanyat amb un maridatge de vins empordanesos.
Una
Acció Groga que ha tingut el seu punt més emocionant quan la
germana de Dolors Bassa ha llegit una carta escrita des de la seva
cel·la: "Avui en la
6a Pujada al castell del Montgrí tenyireu de groc la fortalesa i el
Festival Ítaca ressonarà als murs d'Alcalá-Meco. Agraeixo a tots
els assistents que persevereu per la llibertat d'expressió, per la
democràcia i per l'alliberament de les nostres veus obligades a
emmudir". La missiva
seguia citant l'escriptora britànica Virginia Wolf: "No hi ha barrera,
pany, ni forrellat que pugui imposar-se a la llibertat de la meva ment".
Amb la pujada al Montgrí s'obra un mes i mig de concerts entre els quals destaca la doble nit a l'Ítaca
Sant Joan que tindrà lloc el 22 i 23 de juny a la platja de
l'Estartit (Torroella de Montgrí, Baix Ter, Baix Empordà, comtat
d’Empúries) amb les actuacions de
Txarango,
Che Sudaka, Doctor Krápula,
Ebri Knight, Germà Negre,
Koers i Pachawa Sound. Les dues nits acabaran amb les sessions, respectivament, del
DJ Karlixx i del
DJ Gambeat Radio Bemba Sound System --baixista de la mítica formació
Mano Negra de Manu Chao--.
L’Ajuntament de Sant Julià de Ramis diu a Millo que parli
ell amb els veïns si vol fora els llaços grocs
Segons
un despatx de l’Agència Catalana de Notícies l’Ajuntament de Sant Julià
de Ramis (Baix Ter,
Gironès, comtat de Girona) no retirarà el símbols de l'espai públic.
L'alcalde, Marc Puigtió, ha respost a la carta que Enric Millo va enviar
als ajuntaments demanant-los que mantinguin la “neutralitat” de l’espai
públic respecte la col·locació de símbols
polítics.
Puigtió
diu al delegat del Govern espanyol a Catalunya que sempre han complert
l'article 103 de la
Constitució espanyola (que estableix que les administracions públiques
serviran amb objectivitat) com també compleixen el número 20, que
protegeix el dret dels ciutadans a "expressar i difondre lliurement els
pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula,
l'escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció". Un dret, afegeix, que
segons la carta magna, "no pot restringir-s’hi mitjançant cap tipus de
censura".
"Per tant, Sr. Millo com pot ordenar-nos que retirem aquests símbols? Vol vostè que incomplim l'article
20 de la Constitució?", li pregunta.
Pugtió
també recorda a Millo que "els símbols, banderes i pancartes de color
groc no són partidistes"
perquè no representen cap partit polític sinó "el dolor i el rebuig a
l'empresonament de representants polítics i de líders d'entitats". També
expressen, insisteix, el rebuig a "la utilització dels tribunals per
part del Govern espanyol", que considera "incapaç"
de solucionar un "problema polític" com faria "un estat realment
democràtic: a través del diàleg i la negociació; i no amb la presó, la
censura, la repressió i la imposició". En aquest sentit, assegura que el
municipi defensa i defensarà sempre la pluralitat
d'opinions i la llibertat per expressar-les lliurement en qualsevol
espai públic, "siguin d'un costat o d'un altre". Per això, el convida a
parlar "amb tots els ciutadans i a expressar les seves idees i
opinions".
Amb
tot, l'alcalde li recorda que "una de les nostres obligacions com a
representants polítics és
donar explicacions" als veïns i li diu que tenen "moltes preguntes
sobre l'actuació policial durant el referèndum". " Per què cap
comandament, abans d'apallissar els veïns, va intentar dialogar amb els
concentrats?, Per què van apallissar indiscriminadament
tots els ciutadans que es trobaven al pavelló, sense importar edat,
condició o implicació en els fets? Era necessari aplicar tanta violència
davant de persones indefenses?", es pregunta.
Puigtió
insisteix que malgrat "la violència indiscriminada i injustificada", la
Guàrdia Civil no
va aconseguir impedir la celebració del referèndum. "Perquè en un acte
de dignitat i de defensa dels drets més fonamentals, els veïns vam anar a
votar igualment i massivament", afegeix.
L'alcalde assegura que l'actuació policial és "la vergonya de tot Europa" i el que "realment ha trencat
la convivència entre els veïns i no els símbols que es puguin penjar en espais públics".
Finalment, Puigtió aprofita per "instar" al Govern espanyol que Millo representa a "complir la
Declaració Universals dels Drets Humans" que "segons la Constitució espanyola, és d'obligat compliment".
Una trentena de guardonats als Premis Joan Blanca de Perpinyà
reclamen l'alliberament dels presos polítics
L’Agència Catalana de Notícies informa que una trentena de guardonats amb el
Premi Joan Blanca que atorga l'Ajuntament de Perpinyà (Rosselló,
comtat de Rosselló) han signat un manifest de solidaritat amb
l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, que va rebre la distinció
l'any 2014. Exigeixen
la seva llibertat i la de la resta de "presos polítics". A l'escrit, a
més, destaquen l'actitud "valenta de cada vegada més gent, batlles i
elegits de Catalunya Nord" que han entès que "en la denúncia d'aquests
empresonaments hi ha una defensa clara de la
democràcia i del dret dels catalans a decidir sobre el futur de
Catalunya".
Entre els 27 signants, hi ha Lluís Llach, les
Escoles Bressola, les escoles
Arrels, Joan Pau Alduy, Pere Becque, Miquel Mayol, Ramon Reburgent,
Jocelyne Joussemet, Berenguer Ballester, Miquela Valls o Cillie
Motzfeldt.
L'Ajuntament de Perpinyà atorga des de l'any 1994 aquest guardó a dues persones compromeses amb la
defensa de la cultura catalana i per la seva fidelitat a la ciutat. Ho fa en el marc de la
Nit de Sant Jordi, que se celebra anualment al
Palau de Congressos de la Vila i que enguany va premiar Pere Becque, que també signa el document.
Forcadell
va rebre el guardó l'any 2014. Els 27 premiats que signen el manifest
mostren la seva solidaritat
amb l'expresidenta del Parlament que "des del 23 de març de 2018 és en
una presó de Madrid a l'espera de ser jutjada per haver permès un debat i
una votació democràtica sobre la independència al Parlament de
Catalunya". També se solidaritzen amb la resta de
"presos polítics" i exigeixen la seva llibertat. A més, destaquen
l'actitud "valenta" que asseguren que cada vegada ha adoptat més gent,
alcaldes i representants de la Catalunya Nord que "han entès que en la
denúncia d'aquests empresonaments hi ha una defensa
clara de la democràcia i del dret dels catalans a decidir sobre el
futur de Catalunya".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada