Mentre, 500 estudiants es manifesten durant dues hores des de la Universitat de Perpinyà fins arribar a la plaça Aragó.
13
de maig de 1968 a Perpinyà:
El 13 de maig de 1968, la ciutat de París
(Illa de França), commocionada per la resistència
heroica dels estudiants, contempla la més gran manifestació de masses
organitzada des d'Alliberament l’agost de 1944. De les 13 a les 21
hores, gairebé un milió de persones desfilen a través de la ciutat
ocupant el carrer des de la plaça de la República a
la plaça de Denfert-Rochereau. Quan la manifestació arriba a
Denfert-Rochereau encara hi ha gent que no ha sortit de la plaça de la
República. S'entonen eslògans de tota casta, violents, polítics o
humorístics: «Feliç aniversari, general» --el 13 de maig precisament
es feien 10 anys de l'ascensió al poder de Charles de Gaulle--, «Amb
deu anys n'hi ha prou», «Pompidou a l'inodor», «De Gaulle assassí»,
«Govern popular», «Una desena iracunds», «Tots som rabiosos», «Roma!
Berlín! Budapest! La mateixa lluita», etc. Estudiants,
obrers, professors, artistes, marxen amb el puny alçat, cantant La Internacional. Abunden les banderes vermelles i negres i milenars de cartells evoquen totes els problemes: la repressió, els escamots de la
Compagnie Républicaine de Sécurité (CRS, Companyia Republicana de Seguretat),
De Gaulle, la solidaritat obreroestudiantina, la Universitat, el poder
al carrer, la joventut, l'atur laboral... El servei d'ordre de la
Confederació General del Treball (CGT) intenta inútilment treure
fora els manifestants que porten la bandera negra de l'anarquisme, és el
seu concepte d'«unitat». L'ambient varia segons l'indret: crits davant
el Palau de Justícia, on el
Tribunal d'Apel·lació havia decidit la llibertat provisional dels
estudiants detinguts. Sorprèn el silenci a l'entrada del Barri Llatí,
quan la manifestació s'acosta als llocs on van esdevenir les sagnants
batalles estudiantines. A tot París,
no s'observen policies ni CRS, només helicòpters de l'exèrcit
francès sobrevolen la ciutat. Els esquadrons blindats de l'exèrcit estan
a l'aguait a la base de Satory (Versalles, Yvelines, Illa de França).
Més tard, els estudiants ocupen la
Sorbona i hi estableixen debats permanents. A la cúpula onegen tres
banderes: la roja, la negra i la del Viet Cong. Noves consignes:
prosseguir la vaga, boicotejar els exàmens, ocupar les facultats, portar
l'agitació a la jove generació obrera.
En
el marc de la vaga general a l’hexàgon francès 50.000 persones aquell
dilluns de 1968 es concentren al centre de la
ciutat de Perpinyà (Rosselló), a la plaça Aragó, seguint la
convocatòria sindical. 
Mig miler d’estudiants es manifesten des de la
Universitat de Perpinyà, tot fent una marxa que dura dues hores, fins
arribar a la plaça Aragó. El diari rossellonès
L’Indépendant deia aleshores que es tractava d'«une
nouvelle génération née à Perpignan [qui] a compris qu’elle n’avait pas grand-chose à espérer de notre vieux système».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada